El rol de la biblioteca en l’estratègia de la universitat

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Hill, Catharine B.; Schonfeld, Roger C. (2022). Aligning the research library to organizational strategy. 25 p. [Washington, DC]: Association of Research Libraries (ARL); [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraires (CARL); [New York, NY]: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316656>. [Consulta: 14/06/2022].


Recentment, les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (Association of Research Libraries) i el Canadà (Canadian Association of Research Libraries) van encarregar a la consultora Ithaka S+R la realització d’un estudi per identificar les prioritats dels equips rectorals de les universitats d’aquests països, conèixer les seves expectatives sobre el paper de la biblioteca en la consecució d’aquests objectius i, en definitiva, determinar de quina manera poden contribuir les biblioteques universitàries a assolir les metes de la institució. Amb aquesta finalitat, els autors de l’informe van entrevistar durant el 2021 una seixantena de membres d’equips rectorals i responsables de biblioteques, generalment de forma individual i, en alguns casos, en forma de grup de discussió. La informació obtinguda en aquestes trobades es va completar amb l’anàlisi de diversos documents estratègics.

Llegeixen, els joves? Com? On? Quan? Què?

Jaume Centelles
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles


Jóvenes y lectura: estudio cualitativo y propuestas. [Por] Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura. [Madrid]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, [2022]. 96 p. (Investigación e informes). Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2022/01/Jovenes-y-lectura.pdf>. [Consulta: 05/06/2022].


En el món escolar, sovint ens fem moltes preguntes relacionades amb la lectura i la literatura crítica: Som un país lector? En quins suports llegiran els nostres alumnes quan siguin grans? Què han de llegir? Qui els acompanyarà en el seu camí lector? Llegim per plaer? Llegim per compartir vivències? Llegim per supervivència? Necessitem llegir? Ficció, o coneixements? Imaginem un futur sense llibres? Com esdevenim lectors? Per atzar, o per influència de la família i l’escola? La lectura és una qüestió valorada socialment? Els familiars saben com ajudar els infants per fer-los més lectors? Etcètera.

L’efervescència de les preprints

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Puebla, Iratxe; Polka, Jessica; Rieger, Oya Y. (2022). Preprints: their evolving role in science communication. ATG LLC (Media). VII, 74 p. Disponible a: <https://doi.org/10.3998/mpub.12412508>. [Consulta: 29/05/2022]. 


El llibre es divideix en nou capítols amb una extensa bibliografia al final de l’obra. El primer comença fent un recorregut històric del sorgiment dels servidors de preprints i del seu ús com alternativa a una ràpida difusió dels avenços científics. Malgrat que, actualment, existeixen nombrosos servidors de preprints, aquesta monografia se centra en BioaRxiv, ArXiv, Research Square i SSRN

El 1991, Paul Ginsparg va crear el repositori de preprints Arxiv a través d’una llista de distribució que va passar al web el 1993. L’SSRN es va crear el 1994 per facilitar la distribució de treballs abans de la seva publicació formal, i el 1997 es va crear Repec amb l’objectiu de millorar la comunicació científica en economia. No obstant, en disciplines de ciències de la vida no van tenir èxit fins al 2013, any en què es van crear el PeeJ Preprints i el Bioarxiv, i va ser el 2016 quan ASAPbio va contribuir a coordinar i conjuminar esforços per a l’adopció de les preprints en matèries de ciències de la vida.

La persistència de les bretxes de gènere en el sistema científic espanyol: anàlisi de les àrees de ciència i tecnologia

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].


L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

La universalització dels serveis bibliotecaris: un informe que evidencia la força de l’associacionisme

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Arroyo Ortega, Óscar (2021). Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España. Madrid: FESABID. (Informe FESABID). 80 p. ISBN 978-84-939694-4-8. Disponible a: <https://www.fesabid.org/wp-content/uploads/2022/01/informe-fesabid-2021-Universalizar-servicios-bibliotecarios-Espana-Oscar-Arroyo.pdf>. [Consulta: 13/05/22]. 


El dia 7 d’abril, les xarxes socials del nostre entorn bibliotecari es feien ressò de la presentació d’aquest informe al Senat amb una alta assistència de representants de col·lectius i associacions professionals. El vídeo de la presentació es pot veure a la Presentación del «Informe FESABID: Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España». 

És una bona notícia que un document d’aquestes característiques tingui una audiència com aquesta perquè algunes de les seves conclusions, resultat d’una anàlisi aprofundida, posen en evidència un desequilibri territorial en l’accés als serveis bibliotecaris que és urgent corregir.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS