El cercador de dades obertes: Google Dataset Search, solució o més monopoli?

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Google Dataset Seach: beta. Disponible a: <https://toolbox.google.com/datasetsearch>. [Consulta: 16/10/2018].


L’any 2018 està sent molt entretingut en el món de la comunicació científica. A la primera part de l’any es van presentar tres grans bases de dades acadèmiques 1Findr (de 1Science’s), Dimensions (de Digital Science) i Lens (de Cambia, una ONG australiana, que, a més d’articles científics, recull fins i tot patents). De sobte, tres grans bases de dades que aspiren a competir amb la capsa blanca, més aviat negra, de Google Scholar i de Microsoft Academic. I tornant de l’estiu, dues altres grans sorpreses: el controvertit Plan S, una iniciativa de 12 de les més importants agències nacionals de finançament de la recerca a Europa. Un pla la intenció del qual és obligar científics i investigadors beneficiaris de fons públics de recerca per tal que el 2020 publiquin els seus treballs de forma immediata només en repositoris o revistes d’accés obert, excloent fins i tot les revistes híbrides. Una iniciativa que ha enutjat molt, entre d’altres, gran part del sector editorial, que el perceben com una gran amenaça. I gairebé el mateix dia, el 5 de setembre de 2018, Google va fer públic el llançament d’un nou producte: Google Dataset Search, l’objectiu del qual és facilitar l’accés als milions de datasets existents en milers de repositoris a la web.

Explorar el futur del passat

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Kaufman, Peter B. (2018). Towards a new audiovisual think tank for audiovisual archivists and cultural heritage professionals. Hilversum, NL: Netherlands Institute for Sound and Vision. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.18146/2018thinktank01>. [Consulta: 15/10/18].


El Llibre Blanc dels arxius audiovisuals ha estat elaborat pel Netherlands Institute for Sound and Vision que, amb més de milions d'hores de material, experiència i organització d’activitats, actualment ofereix les seves participacions a la més àmplia varietat d'usuaris finals, inclosos periodistes, estudiants, investigadors, organitzacions del patrimoni i el públic en general.

El document que ressenyem identifica les prioritats estratègiques dels arxius audiovisuals a la propera dècada i presenta un decàleg de recomanacions concretes per a l'acció col·lectiva, impulsades i acompanyades pel corresponent grup de lideratge de pensament que vol articular la recerca internacional per al sector del patrimoni cultural audiovisual. Pretén ajudar els actors interessats a preservar el patrimoni audiovisual per identificar les seves prioritats futures. És un document breu i que demostra, tant pel format com pel vocabulari emprat, que vol avançar amb pas ràpid i ferm i per això elabora una agenda d’acció i recerca a desenvolupar en la propera dècada.

Les biblioteques australianes com a element nuclear d’una economia digital integradora

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach (2017). Canberra: Australian Library and Information Association. 28 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/Australian%20Libraries%20-%2.... [Consulta: 29/09/18].


Les biblioteques (en totes les seves diferents tipologies) s’han convertit, en l’actualitat, en actors indispensables i crítics de la nova economia digital. I és que cada biblioteca, en el seu àmbit d’actuació i en la seva comunitat corresponent, és ja una avantguarda que integra i acull en igualtat de condicions tothom en aquesta economia que, lluny de ser una novetat, ja és una realitat plenament consolidada. I aquesta integració no es dona només en un àmbit estrictament social, sinó que, i aquesta sí que és la novetat, també hi ha una integració cada cop més evident i necessària en les dinàmiques econòmiques de país i, més concretament, en el sector de l’economia de la informació, tot fent que el pes econòmic de les biblioteques, i dels processos i accions que s’hi desenvolupen, sigui cada cop més important.

Transformació digital, com saber quin és el punt en el qual es troba la nostra organització?

Lluís Vicente
Responsable de transformació digital
RCD Advocats


II Informe nivel digital directivo en España 2017 (2018). [Barcelona: EADA Business School; RocaSalvatella]. Disponible a: <https://www.eada.edu/es/actualidad/prensa/informes/descargar/competencias-digitales-2017>. [Consulta: 22/09/2018].


La transformació digital és el concepte de moda en tot tipus d’esdeveniment, fòrum, xarxes socials o blogs sobre innovació. Més enllà de mètodes miraculosos, insights de gurus digitals o estratègies etèries sense resultats clars, usar la tecnologia para millorar serveis o organitzacions, i superar certes barreres conceptuals en l’entorn de treball és necessari i obligat. En aquest sentit, per sobre d’altres sectors econòmics i culturals, les biblioteques i centres de documentació porten un llarg recorregut en aquest camp. Cal preguntar-se també si els professionals estan preparats per a tecnologies que estan generant noves disrupcions. El machine learning o els smart contracts seran conceptes que haurem d’integrar en el nostre dia a dia laboral, com també el treball en entorns virtuals, amb més d’un dispositiu, i on l’usuari final tindrà pràcticament línia directa amb els professionals, a través de diversos canals. Així doncs, tenim les habilitats per assumir aquests canvis? Ja som en aquest camí?

Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].

Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change.  Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].


Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.

El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS