Fernanda Peset
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València
 
Christian Vidal Cabo
Col·laborador de la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades, Universitat Politècnica de València
 
Fernanda Garzón-Farinós
Directora Máster Universitario en Cuidados de Enfermería en Diálisis y Trasplante Renal, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»
 
Pablo Lara Navarra
Professor Agregat dels Estudis d’Informació i Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
 
Antonia Ferrer-Sapena
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València

Allen, Robert; Hartland, David (2018). FAIR in practice: Jisc report on the Findable Accessible Interoperable and Reuseable Data Principles. Bristol: Jisc. 79 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/1245568#.XIo7daBCfcs>. [Consulta: 13/03/2019].

Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que F1000 els va llançar formalment el 2016 es volen impulsar com una capa que travessi qualsevol tipus de dades. Se suposa que poden ser aplicats a tots, però especialment als de recerca, on l'heterogeneïtat imposa una necessària estandardització. Però els principis FAIR no indicaven exactament de quina manera implantar-los. I com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però què succeeix a la pràctica, en la realitat de les institucions? En aquest informe veurem què ha esbrinat el JISC (Joint Information Systems Committee) al respecte: com s’han implantat aquests principis en l’ambient acadèmic del Regne Unit. 

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019). Luxembourg: Publications Office of the European Union. 57 p. ISBN 978-92-79-97238-6. Disponible a: <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/464477b3-2559-11e9-8d04-01aa75ed71a1>. [Consulta: 03/03/2019].

La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.

I què és el que va malament o el que va pitjor en la comunicació científica? De la lectura de l’informe, jo arribo a la conclusió que bàsicament són dues coses: 

• el sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a «llegir» els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes
   
• el sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Johnson, Rob; Watkinson, Anthony; Mabe, Michael (2018). The STM report: an overview of scientific and scholarly publishing. 5th ed. The Hague: International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers. 212 p. Disponible a: <https://www.stm-assoc.org/2018_10_04_STM_Report_2018.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].

El treball que ressenyem és una revisió molt exhaustiva de tot allò que està esdevenint en la publicació acadèmica. Per fer-ho, dibuixen un estat de la qüestió, així com les principals tendències. Donem-hi un parell de voltes. El primer que hom ha de tenir present és qui ha encarregat i publicat l’estudi. Com a context, STM tal com es defineixen, The International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers és «la principal associació comercial global per a editors acadèmics i professionals. Té més de 150 membres de 21 països, que cada any col·lectivament publiquen més del 66 % de tots els articles en revistes i desenes de milers de monografies i obres de referència. Els membres de STM inclouen societats científiques, editorials universitàries, empreses privades, nous actors i actors plenament consolidats». Tot i que correm el risc de considerar l’informe com la visió d’una part, cal ressaltar que des del nostre punt de vista esdevé un document neutre, que s’allunya de certes visions més activistes i que planteja uns fets. A partir d’ells, el lector pot seguir posicionant-se cap a una determinada visió de la comunicació científica. Aquest fet no desmereix per a res la qualitat del treball que s’ha dut a terme, i és per això que en recomanem una lectura o consulta puntual, atesa l’extensió de l’informe.