Dades de recerca obertes: visió global dels científics i casos a considerar

Enviat per Alexandre López... el Dc, 08/03/2017 - 18:06

Alexandre López i Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

The state of open data: a selection of analyses and articles about open data, curated by Figshare (2016). London: Digital Science. 48 p. Disponible a: https://figshare.com/articles/The_State_of_Open_Data_Report/4036398. [Consulta: 03/03/2017].

L’octubre de 2016, Figshare, el conegut repositori de dades, juntament amb Digital Science, una empresa tecnològica, publicaven un dossier monogràfic sobre dades obertes, The state of open data. Com un dels actors principals en el sector de les plataformes multidisciplinàries per dipositar dades en obert, aquest dossier esdevé una bona forma de promoció de les dades obertes, per les reflexions i els punts de vista que hi apareixen però, sobretot, per la presentació de l’enquesta que hi podem trobar. Certament, Figshare no és un grup d’interès neutre, i com més dades en obert millor per a l’empresa, però això no treu el valor del contingut que ofereix en aquest dossier. Anem a veure, doncs, quines parts conté i algunes de les principals reflexions. Avancem també que un dels col·lectius que més es posen en valor és el dels bibliotecaris en particular i els professionals de la informació en general.

Què pensa el professorat sobre la biblioteca universitària?

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 01/03/2017 - 17:52

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). Ithaka S+R US Faculty survey 2015. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.277685. [Consulta: 20/02/2017].

Wolff, Christine; Rod, Alisa B.; Schonfeld, Roger C. (2016). UK Survey of Academics 2015: Ithaka S+R | Jisc | RLUK. New York: Ithaka S+R. Disponible a: https://doi.org/10.18665/sr.282736. [Consulta: 20/02/2017].

Aquesta és ja la tercera ocasió en què ressenyem al Blok els resultats de l’informe triennal que la consultora Ithaka realitza sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans. La que comentem ara és la sisena edició d’un estudi que, als Estats Units, va començar a realitzar-se l’any 2000 i que, recentment, ha començat a replicar-se al Regne Unit on ara arriba a la seva segona edició.

Una pregunta clàssica en aquest estudi demana al professorat que identifiqui el recurs que utilitza de manera habitual per iniciar una cerca de bibliografia acadèmica. En aquesta ocasió, els resultats venen a confirmar una tendència identificada l’any 2012: un descens en la preferència per bases de dades bibliogràfiques (Scopus, Web of Science, etc.) compensat per un augment en l’ús de motors de cerca (Google, per ser més clars), fins al punt que ambdós tipus de recursos queden igualats per primer cop en les preferències del professorat. Al mateix temps, s’observa un cert repunt en l’ús de catàlegs i pàgines web de biblioteques, potser com a conseqüència de la inversió realitzada en l’adquisició d’eines de descobriment.

Buscant noves eines digitals per a la consulta dels llibres acadèmics

Enviat per Raquel Gómez Díaz el Dc, 22/02/2017 - 07:58

Raquel Gómez Díaz
Universidad de Salamanca. Grupo E-Lectra

Humphreys, Alex; Spencer, Christina; Brown, Laura; Loy, Matthew; Snyder, Ronald (2016). Reimagining the digital monograph: design thinking to build new tools for researchers: a JSTOR labs report. 38 p. Nota al document: This is a working draft for comment. Disponible en: <https://labs.jstor.org/download/ReimaginingtheMonographWhitePaper-DRAFT+.... [Consulta: 16/02/2017].

Per bé que encara no han assolit l’èxit de les revistes electròniques, en els darrers 10 anys s’ha incrementat considerablement el nombre de llibres acadèmics en format digital. Un dels motius són les múltiples limitacions que tenen les plataformes en les quals s’insereixen les funcionalitats les quals disten del que realment esperen els usuaris, però també la manca d’una col·lecció atractiva i, fins i tot, la carència de la formació dels usuaris. Per això és interessant treballar en qualsevol via que suposi un increment en l’ús, entre les quals, la tecnològica és imprescindible.

Records in Contexts: la descripció arxivística en ebullició

Enviat per Andreu Sulé el Dc, 15/02/2017 - 22:03

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].

El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Els mitjans socials en la comunicació científica

Enviat per Natalia Arroyo el Dc, 08/02/2017 - 19:42

Natalia Arroyo
Especialista en mitjans socials i tecnologia mòbil per a biblioteques i centres d’informació
Responsable de la Mediateca de la Universidad Isabel I

Work, Samantha; Haustein, Stefanie; Bowman, Timothy D.; Larivière, Vincent (2015). Social media in scholarly communication: a review of the literature and empirical analysis of Twitter use by SSHRC Doctoral Award recipients. [Montreal]: Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication. University of Montreal. 87 p. Disponible a: http://crctcs.openum.ca/files/sites/60/2015/12/SSHRC_SocialMediainSchola.... [Consulta: 29/01/2017].

La conversa s’ha traslladat als mitjans socials, també en l’àmbit de la comunicació científica. En els darrers anys, s’ha anat analitzant de quina manera els investigadors utilitzen els mitjans socials i com difonen els resultats d’investigació i s’han introduït les mètriques alternatives, que més aviat semblen complementàries. Un estudi del Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication, de la Universitat de Montreal, comissionat pel Social Sciences and Humanities Research Council (SSHRC), aporta un ampli estat de la qüestió sobre el tema que resulta molt útil per conèixer els diferents punts de vista abordats a la bibliografia. A més, aquest treball inclou una anàlisi de l’ús de Twitter per part dels receptors dels premis doctorals del SSHRC.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS