Crònica d’un canvi anunciat: el blog de Lorcan Dempsey com a relat del canvi continu a les biblioteques des de principi del segle XXI

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Dempsey, Lorcan (2014). The network reshapes the library : Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks. Chicago: ALA. 295 p. Disponible a: www.oclc.org/content/dam/research/publications/books/dempsey-network-res.... [Consulta: 07/11/16]


L’American Library Association va publicar l’any 2014 (disponible ara en obert) l’obra de Lorcan Dempsey The network reshapes the library: Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks editada per Kenneth J. Varnum. L’entrada sobre Lorcan Dempsey a la Viquipèdia ens informa que, després de treballar durant diversos anys en biblioteques públiques, entre 1994 i 2000 és director de la UKOLN (United Kingdom Office for Library and Information Networking), a la University of Bath, amb finançament del JISC (Joint Information Systems Committee) i de la Unió Europea. A partir de 2001 entra com a vicepresident d’Investigació a l’OCLC (Online Computer Library Center), essent, a més, des de 2004 el seu responsable principal d’estratègies. Un currículum, per tant, centrat en la investigació i desenvolupament de sistemes i serveis bibliotecaris basats en les tecnologies de la xarxa, entre les fites més destacades del qual s’inclouen els portals temàtics de la Resource Discovery Nertwork i la seva posterior unificació a Intute i els seus tutorials sota la marca Virtual Training Suite; o els productes i serveis d’OCLC, començant pel WorldCat i la seva contínua incorporació de solucions promogudes per al desenvolupament de les TIC i les noves dinàmiques socials propiciades per la xarxa. Currículum que cobreix pràcticament tots els aspectes de la realitat de les biblioteques, però a partir de les experiències amb els usuaris i de la necessitat de desenvolupar al màxim les possibilitats de descoberta de recursos, la formació dels usuaris per aconseguir-ho i l’adaptació de les col·leccions i dels catàlegs a les noves realitats de la lectura i de l’accés a la informació en els entorns digitals.

Una visió de la biblioteca universitària el 2033

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Strategic Thinking and Design Initiative: Extended and Updated Report (2016). Washington: Association of Research Libraries. 122 p. http://www.arl.org/storage/documents/publications/arl-strategic-thinking... [Consulta: 22/10/2016]


En la gestió del canvi, és important adoptar la perspectiva que estem construint el futur amb totes les decisions preses en el present i, en aquesta situació, ens cal dissenyar accions en relació a temes sovint tot just emergents. Imaginar el futur, i planificar accions estratègiques per posicionar-s’hi de la millor manera, és una activitat que, necessàriament, ha d’involucrar molta gent, amb coneixements i perspectives diferents i complementàries.

Quan del que es tracta és de preparar el futur de l’Association of Research Libraries, això agafa unes dimensions de gran volada. L’informe que ens ocupa mostra el que ha estat el treball dels 365 participants que, en diversos grups, amb diverses metodologies i en moments diferents, entre la tardor del 2013 i final del 2015, van ajudar a dissenyar el marc de les futures actuacions de la ARL.

Lideratge a biblioteques: radiografia dels programes formatius

Clara Riera Quintero
Directora
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya


Skinner, Katherine; Krabbenhoeft, Nick (2014). Training the 21st Century Library Leader: A Review of Library Leadership Training, 1998-2013. Atlanta, GA: Educopia Institute. 36 p. Disponible a: https://educopia.org/sites/educopia.org/files/publications/Training_the_... [Consulta: 14/10/16]


Es tracta del primer informe del Projecte Nexus de l’Educopia Institute d’Atlanta, una organització educacional sense ànim de lucre que construeix aliances i comunitats col·laboratives per ajudar les institucions culturals, científiques i acadèmiques a aconseguir major impacte.
A l’informe s’analitza l’estat de la qüestió de les formacions en lideratge en el sector bibliotecari, amb l’objectiu d’identificar les competències que els líders necessiten desenvolupar per continuar transformant les biblioteques durant el s. XXI i més enllà. Aquesta anàlisi es va realitzar amb dades de programes formatius realitzats durant el període 1998-2013 als Estats Units. L’informe entén el lideratge no com un conjunt de capacitats innates, sinó com a conjunt de competències que poden ser apreses: com la motivació, la confiança o tenir perspectiva a llarg termini.

Desprogramar l’obsolescència imaginant la rellevància

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)


Bibliotecas 2029: documentos de las Jornadas Bibliotecas 2029 = conference “Libraries 2029”. Papers (2016). [Murcia]: ANABAD Murcia. 156 p. Disponible a: http://eprints.rclis.org/29123/1/Bibliotecas_2029_Documentos.pdf. [Consulta: 24/10/16].


Va succeir una vegada més, quan, entre canapè i canapè, vaig comentar que era bibliotecari: "I ara amb Internet, a què us dedicareu?" Constatar que en l’imaginari hem passat d’estar tranquil·lament llegint mentre passava la jornada al desnonament, d’avorrits a irrellevants, encén les nostres alarmes. Serà cert que el desenvolupament tecnològic convertirà les biblioteques en espais del passat mancants de futur? Ens agradaria creure  que només pensen així el qui no les freqüenten, aquells qui prèviament les consideraven un espai d’emmagatzematge i préstec de llibres, però entre nosaltres comença a sorgir cert neguit. D’acord, pot ser que la tecnologia se’ns resisteixi però, què hi ha de la nostra aposta social, dels nostres esforços per alfabetitzar, per reduir bretxes digitals, per què mai apareixen en escena? i, nosaltres, és que només érem (som) els qui érem al lloc on hi havia els llibres?

Un passeig per l’edició digital

José Antonio Cordón García
Catedràtic de Bibliografia. Universidad de Salamanca


Anatomía de la edición: el blog de ADR.  [Madrid; Lima]: Anatomía de Red, 2009-  . <http://anatomiadelaedicion.com/>.  [Consulta: 30/09/2016].


Un dels fenòmens més interessants que s’han produït en el món editorial, arran del desenvolupament de les xarxes socials i les tecnologies de la informació, ha estat l’aparició de nombroses pàgines personals i blogs dedicats al món del llibre. Desenvolupades per professionals de l’edició, per amants de la lectura, escriptors, crítics o especialistes de diferent signe, societats comercials o científiques, grups d’investigació, etc., avui dia comptem amb un elenc de pàgines de diferent factura i interès, però que, en el seu conjunt, responen a un ampli ventall d’aspectes relatius a les diferents baules de la cadena del llibre, tant tradicional com digital. Es tracta, a més, de llocs on la reflexió s’uneix a la crítica, a l’anunci de novetats i, sobretot, on es pot fer un seguiment completament actualitzat de les principals circumstàncies que es van produint al sector. Pàgines orientades a debatre la comercialització dels llibres, el disseny, la compaginació o els problemes de caràcter ortotipogràfic o lingüístic que els afecten, els models de negoci sorgits en l’entorn digital, les polítiques editorials, els moviments empresarials, els dispositius, aplicacions i gadgets vinculats amb la lectoescriptura, etc. Un conjunt de propostes que constitueixen un termòmetre permanent d’una activitat que durant anys ha restat opaca al públic en general, i que s’han erigit en llocs de reflexió i debat permanent sobre un sector immers en una dinàmica de transformació accelerada, on els processos de migració digital són cada cop més potents.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS