Vers la transparència i l’obertura total de l'activitat científica

Jordi Ardanuy
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Prem, E.; Sanz, F. S.; Lindorfer, M.; Lampert, D.; Irran, J. (2016). ODS. Open Digital Science. (SMART 2014/0007). Final Study Report. Vienna: Eutema. Disponible a: http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=16018. [Consulta: 17/09/2016].


Sota la denominació d’Open Science (OS, ciència oberta) s’acostuma a identificar el conjunt de pràctiques de la ciència, la recerca i la innovació que se’n deriva que fan un ús intens de la tecnologia digital per tal de facilitar l’accés i la transparència quant als actors, al finançament, a les dades, als mètodes, als resultats, a les publicacions i a l’avaluació.

Ara per ara, les pràctiques de ciència oberta només són clarament evidents en la publicació en obert (Open Access). És per això que, amb la finalitat d’explorar l’emergència de pràctiques radicalment diferents, conèixer en què consisteixen i com estan canviant la relació entre la ciència i la societat, la Comissió Europea encarregà un estudi sobre la ciència oberta (OS) digital identificat com SMART 2014/0007 i del qual es publicà l’informe final el passat mes de maig. L'estudi identifica els protagonistes, analitza l'impacte de l'aparició de les noves pràctiques –tant per a la ciència específicament com per a la societat en general–, i ofereix suggeriments sobre la manera d'orientar i supervisar aquesta realitat. S’identifiquen indicadors quantitatius i qualitatius per avaluar el consum i l'impacte de l’OS i per orientar l’establiment d’un observatori permanent.

CRIS versus IR?

Remedios Melero
Científica Titular CSIC


Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf. [Consulta: 19/09/16)


L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS i euroCRIS fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

Un entorn en transformació per a les biblioteques universitàries

Llarina González Solar
Biblioteca da Universidade da Coruña


ACRL Research Planning and Review Committee (2015). Environmental Scan 2015. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 32 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 15/09/16].


Cada dos anys, l’ACRL Research Planning and Review Committee analitza, amb una mirada àmplia més que detallada, l’escenari de les biblioteques acadèmiques estatunidenques. Cada Environmental Scan completa i expandeix l’anàlisi als temes més destacats que una altra publicació del mateix comitè, Top trends in academic libraries, identifica l’any anterior.

L’Environmental Scan 2015 considera dos motors de canvi per a les biblioteques acadèmiques estatunidenques: l’ambient competitiu i la intervenció de les noves tecnologies en l’ensenyament superior. La creixent dificultat per a accedir a les fonts de finançament motiva una clara competitivitat, que als Estats Units es tradueix en nous criteris de repartiment econòmic, que busca mitigar la desigualtat social i potenciar la investigació a través del millor aprofitament de les dades.

El punt dolç de la vida pública

Eulàlia Espinàs
Secretària de la Fundació Biblioteca Social
Professora de la Facultat de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

American Library Association; Harwood Institute for Public Innovation [2015]. Communities have challenges: libraries can help: a step-by-step guide to “turning outward” to your community. [Chicago, IL: American Library Association]. Disponible a: http://www.ala.org/transforminglibraries/sites/ala.org.transforminglibra... [Consulta: 11/09/2016].


Que les comunitats canvien constantment és un fet. Altra cosa és la magnitud, la velocitat o l'orientació d'aquest canvi. I que les biblioteques tenen el deure d'acompanyar les comunitats a les que serveixen en aquest canvi constant és un repte admès per tot el col·lectiu professional (especialment el de les públiques, però no només). La dificultat rau en com fer-ho i, sobretot, en com fer-ho bé, o el millor possible.

Des de sempre, les biblioteques públiques han dut incorporada la funció social i des del seu àmbit poden fer múltiples accions, especialment en moments complexos com l'actual, amb una creixent necessitat social derivada de la crisi, i en la qual molts estudiosos preveuen que s’incrementarà tant en complexitat com en profunditat. Mostra d'això és que cada vegada són més les biblioteques del nostre entorn que emprenen projectes per pal·liar, en major o menor mesura, aquesta situació1.

Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona

Enric Vilagrosa
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona


Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030: strategic framework. Melbourne: Victoria State Library. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files/20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].


Com seran les biblioteques públiques de Victòria l'any 2030? Hauran canviat radicalment les necessitats socials de la comunitat de Victòria? Com poden les nostres biblioteques públiques continuar sent transformadores i significatives per a les seves comunitats?

Aquestes preguntes són el punt de partida del procés que finalitza amb la redacció del document Victorian public libraries 2030: strategic framework.1 Unes qüestions de difícil resposta però sens dubte suggeridores per dissenyar el full de ruta de les biblioteques públiques de l’Estat de Victòria, Austràlia.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS