Les necessitats dels usuaris i la biblioteca del futur: ressenya de l’informe d’Axiell 2015

José-Antonio Gómez-Hernández
Universidad de Murcia. Facultad de Comunicación y Documentación


The library of the future: meeting the public’s needs (2015). Nottingham: Axiell. Disponible a: http://www.axiell.co.uk/library-of-the-future-report-download-for-free/. [Consulta: 02/01/2017].


Axiell és una empresa que dóna serveis a les biblioteques públiques del Regne Unit, i que va enquestar més de 2.000 persones majors de 16 anys d’aquest país per saber en quina mesura estaven evolucionant aquestes institucions per respondre les necessitats de la seva comunitat. L’objectiu era, d’una banda, identificar com i per què s’estava utilitzant la biblioteca pública i, de l’altra, explorar com es podria augmentar el seu aprofitament d’acord amb les noves expectatives dels usuaris.

L’informe resultant té a penes 13 pàgines amb abundants esquemes visuals, i es recolza en d’altres documents rellevants com The independent library report for England (Sieghart, 2014). Triem algunes observacions i recomanacions:  

Les biblioteques: espais de creació. Com avaluar-ne l’impacte

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona


Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].


Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.

Els reptes de la lectura en el nou context digital a Europa

Bernat Ruiz Domènech
Observador actiu de la indústria editorial, autor del blog Verba volant, scripta manent


Huysmans, Frank; Vráblová, Timotea (eds.) (2016). Promoting reading in the digital environment: report of the working group of EU state’s experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 88 p. Disponible a: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/.... [Consulta: 12/12/2016].


Context de l’informe

Aquest informe estudia diferents mesures que s’estan duent a terme a Europa amb l’objectiu de fomentar la lectura en un entorn digital. Identifica oportunitats i reptes, repassa el marc legislatiu de la Unió i el de diferents països i en recull les iniciatives més reeixides.

En l’informe hi han participat 23 països de la UE, més Noruega. S’ha dut a terme en el marc de l’Agenda Europea per la Cultura definida el 2007 pel Consell de Ministres de la UE, inclou el Pla de Treball en matèria de Cultura (2015-2018), on opera el grup d’experts que ha realitzat l’informe.

RDA, un primer pas cap a la visibilitat i usabilitat de les dades bibliogràfiques a la xarxa

Anna Rovira Jarque
CRAI, Universitat de Barcelona
Membre de la Subcomissió per a la implementació de les RDA a Catalunya


Morris, Susan R., Wiggins, Beacher. “Implementing RDA at the Library of Congress”. JLIS.it. Vol. 7, n. 1 (January 2016). Disponible a: http://dx.doi.org/10.4403/jlis.it-11824. [Consulta: 07/12/2016]


L’article que ens ocupa descriu de manera extensa l’esforç que ha suposat, principalment als Estats Units, la implementació de les noves normes (o recomanacions) de catalogació, les RDA (Recursos, Descripció, Accés)1 sota el lideratge de la Library of Congress (LC) en les seves funcions de biblioteca nacional i en l’acompliment d’un dels seus principals objectius: proporcionar instruments de lideratge i servei a la comunitat de la informació en el si de la biblioteca.

Investigadors en arxius i biblioteques patrimonials: què pensen dels centres i com treballen amb les fonts?

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]


Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS