Hàbits de lectura i compra de llibres 2022

José Antonio Cordón
Instituto de Estudios Medievales, Renacentistas y de Humanidades Digitales
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2022: informe de resultados (2023). Conecta. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 133 p. Disponible a: <https://www.federacioneditores.org/lectura-y-compra-de-libros-2022-presentacion.pdf>. [Consulta: 06/04/23].  


La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.

Amb els seus defectes, elements perfectibles i variacions, molts cops capricioses, en la formulació d’algunes de les preguntes, es tracta de l’enquesta més extensa i exhaustiva de les realitzades a Espanya per conèixer la realitat de la lectura i compra de llibres i dels perfils de qui les practiquen, en qualsevol tipus de format. La sèrie històrica, amb més de 20 anys d’existència permet, a més, efectuar comparacions versemblants sobre la progressió de la lectura segmentada segons els indicadors que s’inclouen a l’informe. Per tant, aquest lliurament anual constitueix un excel·lent termòmetre i un bon diagnòstic de l’activitat lectora entre diferents col·lectius. L’estudi pretén delimitar:

D'especial a valuós: la mesura de l'impacte dels Archives and Special Collections de la Western Libraries

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Belton, Tom; Jamieson, Amanda; Oliver, Amanda; Quirk, Anne (2022). Library impact research report: impact of archival collections and services on the Western University Department of History. Washington, DC: Association of Research Libraries. 61 p. Disponible a: <https://www.arl.org/resources/library-impact-research-report-impact-of-archival-collections-and-services-on-the-western-university-department-of-history/>. [Consulta: 28/03/2022]. 


L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora. 

La irrupció del ChatGPT: la professió bibliotecària a l’era de la intel·ligència artificial

Jorge Franganillo
Professor d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals


L’embat que està provocant la intel·ligència artificial és comparable a l'arribada d'Internet, que va revolucionar l’accés a la informació i, en conseqüència, la tasca dels treballadors del coneixement. Avui, els models de llenguatge, com ara GPT, LaMDA o LLaMA, augmenten la capacitat de les màquines per entendre el llenguatge natural i per interactuar amb els humans. I és així com aquest nou assoliment tecnològic torna a transformar, no només la manera com les persones accedeixen a la informació, sinó també com els professionals de la informació fan la seva feina.

Avançant cap a un entorn de llibres digitals plenament accessibles

Mireia Pérez Cervera
Directora de Desenvolupament de Biblioteca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Accessible e-books resource guide (2023). [Toronto]: Humber. 32 p. Precedeix el títol: Making Accessible Books. Disponible a: <https://makingaccessiblebooks.ca/modules/04/transcript/English/EBook_Guide_Final_2022.pdf >. [Consulta: 06/03/2023].


El concepte d’accessibilitat, entesa com el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques, troba el seu àmbit d’aplicació també en l’entorn del llibre digital. La implementació de funcionalitats, tecnologies i desenvolupaments que permetin la millora de la lectura en format digital a les diverses capacitats tècniques, físiques o psíquiques dels lectors és un repte que cal superar per garantir la plena accessibilitat dels llibres i la millora de la satisfacció del conjunt d’usuaris de les biblioteques.

Obres òrfenes, en punt mort

Ariadna Matas Casadevall
Fundació Europeana 
Twitter: @ariamatas o @EuropeanaIPR


McGuinn, Jennifer; Sproģe, Jūlija; Omersa, Ela; Borrett, Camille; Borghi, Maurizio; Guibault, Lucie (2021). Study on the application of the Orphan Works Directive (2012/28/EU): final report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 203 p. ISBN 978-92-76-34244-1. Disponible a: <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/report-application-orphan-works-directive>. [Consulta: 05/03/2022]. 


1. L’adopció de la Directiva sobre Obres Òrfenes

Fa anys que biblioteques, arxius i museus s’enfronten a grans dificultats per gestionar drets de propietat intel·lectual en col·leccions i fons patrimonials. La Unió Europea, entenent que el «forat negre del segle XX» representa una pèrdua cultural massa important per a Europa, va adoptar mesures que havien de simplificar la gestió dels drets de propietat intel·lectual per facilitar la difusió en línia d’aquest patrimoni.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS