El pes (digital) de la tradició clàssica: de Sumèria a Roma

 
El pes (digital) de la tradició clàssica: De  Sumèria a Roma
 
Josep Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona 
 
— Babeu, Alison. "Rome Wasn't Digitized in a Day: Building a Cyberinfrastructure for Digital Classicists : Draft Version 1.3—11/18/10". CLIR Activities, Council on Library and Information Resources, <http://www.clir.org/pubs/archives/Babeu2010.pdf>.  [Consulta: 2/1/2011]
 
L'Alison Babeu és, amb d'altres professionals com ara Gregory Crane, Matteo Romanello o David Bamman, part d'una elit de ‘bibliotecaris digitals' que treballen o han treballat en projectes que pretenen donar una presència de qualitat a la tradició clàssica en xarxa. I segurament en l'àmbit dels estudis clàssics, tan complexos com multidisciplinaris, el projecte Perseus Digital de la Tufs University és un referent bàsic. L'autora del treball hi va treballar des de l'any 2004. 
El llarg i molt exhaustiu informe que ressenyem ("Rome Wasn't Digitized in a Day: Building a Cyberinfrastructure for Digital Classicists : Draft Version 1.3—11/18/10") és, de fet, una demanda de Perseus, que hauria de 'dibuixar' els grans projectes digitals lligats al món clàssic i que també hauria de respondre a una necessitat de futur: una (o unes) infraestructura única o unificada que serveixi de suport als docents i investigadors de Roma, Grècia o l'Orient Mitjà, més enllà de les qüestions purament patrimonials. A priori no hauria de ser cap problema vista la suma de projectes que ja són una realitat palpable en xarxa, no ho seria si no fos per una particularitat dels estudis clàssics: la interdisciplinarietat, no parlem únicament de filologia, parlem d'art, d'epigrafia, de filosofia, d'arqueologia, d'historiografia i un llarg etc. Parlem doncs  d'interrelacionar disciplines i d'encertar les tecnologies apropiades en la recuperació, classificació, etiquetatge, ordre, presentació, lectura (OCR)  i visualització de dades. Sense oblidar aspectes tant importants com ara la fragmentació de l'herència clàssica (què ens ha arribat i com), les diferents còpies dels originals revisades o la reconstrucció feta a partir del que es coneix d'un text original (Les conjetures i/o hipòtesis tenen lloc al món digital?). I si feu un repàs dels projectes endegats veureu que, com passa sovint, és una carrera de fons. En l'àmbit acadèmic els esforços per arribar els primers, oferir més continguts de la manera més útil, és una qüestió de posicionament. 
L'autora parla de ‘report' i potser el nom no s'ajusti del tot a la realitat: el treball té una àmplia introducció a la història recent de la digitalització del patrimoni clàssic però fonamentalment és un ‘estat de la qüestió', evitant les habitualment llargues, enciclopèdiques i avorrides llistes d'eines i recursos, matisant molt i molt els aspectes tecnològics i aportant solucions de futur per la suma ingent de projectes nascuts ens els darrers 40 anys. Però sobre tot es tracta d'un estat de la qüestió pensat en primer lloc per a professionals de l'àmbit de la digitalització i en segon lloc investigadors del món clàssic. Heu de gestionar recursos de qualitat del món clàssics?. Heu de fer una sessió de formació per a arqueòlegs?. Aquí teniu probablement la millor guia possible. A banda, l'autora repassa l'ús que els usuaris fan de les eines digitals disponibles a partir de treballs concrets
L'informe repassa cronològicament alguns dels grans projectes digitals que, més o menys fragmentaris, es limitaven en una primera fase a  textos disponibles en línia  (Library2 < http://library2.usask.ca/>). Una 2ona generació formada dels grans corpus (TLG) i el repte de la captura d'altres alfabets com el grec o el copte. Als anys 80 apareixen els primers projectes que inclouen els formats de marcatge dissenyats per la Text Encoding Initiative (Perseus). La 4ª generació és la de la digitalització massiva dels anys 90 (Google Books5 i la Open Content Alliance). Faltaria una 5ena fase que l'autora resumeix com l'era del marcatge automàtic, la personalització dels textos o la ‘industrialització' de la feina feta.). Una bona part d'aquest passeig  es centra en les projectes lligats a totes les disciplines relacionades, és a dir, història antiga, arqueologia, art, arquitectura, epigrafia, geografia clàssica, numismàtica, papirologia i l'edició de textos digitals clàssics, entre d'altres. A cadascuna de les disciplines li corresponen projectes que es consideren modèlics i eines i aplicacions informàtiques que s'ha anant generant els últims anys lligades a les necessitats de cada disciplina.
Sense menysprear aquestes primeres 130 p. del document, voldria destacar dos apartats posterior: el primer centrat en l'ús que se'n fa d'aquestes eines i la tipologia dels usuaris habitual (les cites de recursos electrònics són l'objectiu habitual d'aquests estudis bibliomètrics, tot i que els resultats poden ser frustrants vist que la majoria d'usuaris opten per citar documents en paper, especialment primaris, malgrat conèixer o mencionar la versió electrònica). El segon es centra en els hàbits de recerca en l'àmbit humanista. Destaca l'autora com és de descoratjador en ple segle XXI el desconeixement que sobre l'ús de les TIC en les humanitats tenim malgrat alguns estudis realitzats  (entrevistes, seguiment de projectes, etc). 
Els informes sobre usos i usuaris estan fixats, òbviament, en l'àmbit anglosaxó i majoritàriament acadèmic, però dibuixen un perfil tan tòpic com realista: aquell que diu que l' humanista és un investigador solitari, lligat a la tradició oral i a les fonts primàries. Es fa un ampli resum dels estudis de camp que sobre l'ús tradicional de la informació humanística s'han fet en els últims anys, incloent-hi editorials i projectes digitals comercials. El treball conclou amb un ampli informe sobre els projectes més consolidats de col•laboració en aquest àmbit, aquells lligats més directament a la docència i a la investigació i aquelles plataformes que pretenen garantir el futur de tota la feina feta.
En definitiva, un treball aglutinador, potser un pèl condescendent (la realitat de les humanitats mana) i tant útil com oportú. 
Josep Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona 
 

Babeu, Alison. (2010). Rome wasn't digitized in a day: building a cyberinfrastructure for digital classicists: draft version 1.3—11/18/10. CLIR Activities, Council on Library and Information Resources. <http://www.clir.org/pubs/archives/Babeu2010.pdf>.  [Consulta: 2/1/2011]

 
L'Alison Babeu és, amb d'altres professionals com ara Gregory Crane, Matteo Romanello o David Bamman, part d'una elit de ‘bibliotecaris digitals' que treballen o han treballat en projectes que pretenen donar una presència de qualitat a la tradició clàssica en xarxa. I segurament en l'àmbit dels estudis clàssics, tan complexos com multidisciplinaris, el projecte Perseus Digital de la Tufs University és un referent bàsic. L'autora del treball hi va treballar des de l'any 2004. 
 
El llarg i molt exhaustiu informe que ressenyem ("Rome Wasn't Digitized in a Day: Building a Cyberinfrastructure for Digital Classicists : Draft Version 1.3—11/18/10") és, de fet, una demanda de Perseus, que hauria de 'dibuixar' els grans projectes digitals lligats al món clàssic i que també hauria de respondre a una necessitat de futur: una (o unes) infraestructura única o unificada que serveixi de suport als docents i investigadors de Roma, Grècia o l'Orient Mitjà, més enllà de les qüestions purament patrimonials. A priori no hauria de ser cap problema vista la suma de projectes que ja són una realitat palpable en xarxa, no ho seria si no fos per una particularitat dels estudis clàssics: la interdisciplinarietat, no parlem únicament de filologia, parlem d'art, d'epigrafia, de filosofia, d'arqueologia, d'historiografia i un llarg etc. Parlem doncs  d'interrelacionar disciplines i d'encertar les tecnologies apropiades en la recuperació, classificació, etiquetatge, ordre, presentació, lectura (OCR)  i visualització de dades. Sense oblidar aspectes tant importants com ara la fragmentació de l'herència clàssica (què ens ha arribat i com), les diferents còpies dels originals revisades o la reconstrucció feta a partir del que es coneix d'un text original (Les conjetures i/o hipòtesis tenen lloc al món digital?). I si feu un repàs dels projectes endegats veureu que, com passa sovint, és una carrera de fons. En l'àmbit acadèmic els esforços per arribar els primers, oferir més continguts de la manera més útil, és una qüestió de posicionament. 
 

ACADREAMIA servei de lloguer de llibres de text

Julio Alonso Arévalo
Departament de Traducció i Documentació
Universitat de Salamanca

Textbook rental service. http://www.acadreamia.co.uk/

Ja a gairebé ningú sorprèn, o almenys així hauria de ser, l'aparició de nous models de negoci en relació al llibre i a les tasques que tradicionalment fem els professionals de la informació, l'origen de vegades es perd en l'esdevenir dels segles. Els que portem almenys una vintena d'anys en la professió hem tingut la gran fortuna d'haver estat testimonis de primera línia en aquest viatge, el principi va ser proper a la tradició gairebé mil·lenària del bibliotecari i el final està per escriure. Actualment a la professió existeix una gran incertesa sobre cap on ens dirigim i quina ha de ser la naturalesa dels serveis d'informació, això també és en certa manera lògic, ja que ara més que mai som intermediaris que realitzem una sèrie de tasques poc visibles i definides, que de vegades són atribuïdes a altres professionals com editors, gestors o informàtics.

Proposta per a l'aplicació de les tècniques de "digital forensics" al patrimoni cultural digital

Alice Keefer
Departament de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona


Kirshenbaum, Matthew; Ovenden, Richard; Redwine, Gabriela. (2010) Digital Forensics and Born-Digital Content in Cultural Heritage Collections. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/abstract/pub149abst.html

A què es refereix, precisament, el terme digital forensics? Abans de definir-lo -cal precisar que, a diferència de l'ús limitat al camp mèdic en castellà, la paraula forensics en anglès es refereix a l'aplicació d'una varietat de tècniques per resoldre dubtes i respondre preguntes per al bon funcionament del sistema judicial. En conseqüència, digital forensics engloba els processos que serveixen per a:

descobrir, acreditar i analitzar les dades en format digital per produir resultats dignes de ser admesos en l'entorn legal.

El propòsit de l'informe ressenyat és doble: explicar el camp de digital forensics el col·lectiu del patrimoni cultural i exposar els possibles punts de convergència entre els dos camps, amb l'expectativa que determinats mètodes i aplicacions dels forenses digitals puguin servir també per als arxius i biblioteques -sobretot pel que fa a la custòdia de fons de manuscrits digitals. Tal com ho formulen els autors, hi ha poca diferència entre:

Informe Pew sobre l'ús d'Internet per generacions (2010)

Tony Hernández-Pérez
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat Carlos III de Madrid
 

Pew Internet & American Life Project. Generations Online in 2010, overview <http://pewinternet.org/Reports/2010/Generations-2010/Overview.aspx?view=all>

Els informes Pew són molt citats pels mitjans de comunicació de tot el món. Solen ser informes, bastant rigorosos, realitzats pel Pew Research Center (PRC), una espècie d'organització no governamental, políticament independent, que proporciona i interpreta dades obtingudes a través d'enquestes i sondejos, realitzats principalment als Estats Units. El PRC es va crear el 2004 i s'organitza al voltant de set projectes: Pew Research Center for the People & the Press; Pew Research Center's Project for Excellence in Journalism; Pew Internet & American Life Project; Pew Forum on Religion & Public Life; Pew Hispanic Center; Pew Global Attitudes Project, i Pew Social & Demographic Trends Project

L'informe "Generacions en línia 2010", publicat al desembre de 2010, és fruit del Pew Internet & American Life Project. Entre els objectius d'aquest projecte hi ha proporcionar informació sobre l'impacte d'Internet en els nens, les famílies, les comunitats, els llocs de treball, les escoles, la salut i la vida civil i política. Aquest informe és una continuació d'estudis anteriors realitzats amb la finalitat d'analitzar l'ús que fan d'Internet els usuaris en funció de la seva edat, de la generació a la qual pertanyen. Els autors prenen com a base els noms de les generacions que utilitzen William Strauss i Neil Howe en el seu llibre "Generations: The History of America's Future, 1584 to 2069 (Perennial, 1992), encara que divideixen la del" baby boom "en dues (els més joves i els més vells de la generació del "baby boom".

Qui es recorda dels llibres en paper?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Report of the Collection Development Executive Committee Task Force on Print Collection Usage Cornell University Library. http://staffweb.library.cornell.edu/system/files/CollectionUsageTF_ReportFinal11-22-10.pdf

En un moment en què l'interès per les monografies a les biblioteques universitàries es centra en la incorporació dels llibres electrònics a la col·lecció, ningú sembla recordar-se dels llibres en paper. No obstant això, la Cornell University ha encarregat recentment a un grup de treball que estudiés l'ús de les monografies impreses a la biblioteca. L'objectiu era saber com circulen els llibres per millorar la gestió de la col·lecció, intentant respondre a preguntes com les següents: fins a quin punt és justificable l'existència d'un percentatge de llibres en la col·lecció que mai surten en préstec?, S'ha de considerar l'adquisició, gestió i conservació d'aquests llibres una despesa supèrflua o una inversió en un recull de reserva estratègica?

L'informe resultant d'aquell encàrrec analitza l'ús dels llibres utilitzant tres mesures: el préstec entre 1990 i 2010 dels llibres publicats durant aquest mateix període, el préstec dels llibres adquirits el 2001, i el préstec en un dia qualsevol d'abril de 2010.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS