European Data Portal

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


El novembre de 2015, a iniciativa de la Comissió Europea, es va publicar l’European Data Portal, un portal que recol·lecta les metadades de la informació del sector públic (també coneguda com a dades obertes de l’Administració o open government data) disponible en els portals públics dels països europeus1. L’objectiu últim del portal és esdevenir una eina útil per al desenvolupament econòmic, social i democràtic de la Unió Europea, tot fomentant “la lliure circulació de dades, la transparència i la competència lleial”.

Cal precisar que el portal no recull tota la informació del sector públic europeu, sinó únicament aquella recopilada, generada o finançada per organismes públics i que pot ser reutilitzada per a qualsevol finalitat i sense cap cost. S’han de complir les dues condicions, la qual cosa vol dir que hi ha dades del sector públic que no són obertes i que, per tant, no són al portal.

L’estat de les dades vinculades a biblioteques el 2015

Xavier Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

Francisca Hernández
Consultora. DIGIBÍS


Mitchell, Erik T (2016). “Library Linked Data: Early Activity and Development”. Library Technology Reports, Vol. 52, No. 1 (January). American Library Association. Disponible a: https://journals.ala.org/ltr/issue/view/534 [Consulta: 23/05/2016].


Els quatre capítols que composen aquest informe tenen com a finalitat actualitzar l’anterior anàlisi de Mitchell sobre Linked Data, publicat també a Library Technology Reportsi (LTR) el 2013. Les revisions sobre l’estat de la qüestió ofereixen una oportunitat de reflexionar sobre el camí fet, sobre les tendències que van perfilant-se i sobre els interrogants que sorgeixen de l’aplicació de Library Linked Data. Aquest és l’exercici que realitza Erik Mitchell en aquesta primera entrega de l’any 2016 de Library Technology Reports i, en la nostra opinió, la seva aportació més important.

La Biblioteca, "catalitzadora" de la innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge universitari

Gema Santos-Hermosa
Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Professora associada Facultat de Biblioteconomia i Documentació, UB

Orr, Dominic; Rimini, Michele; Damme, Dirk van (2015). Open Educational Resources: A Catalyst for Innovation. Paris: Educational Research and Innovation, OECD Publishing. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/9789264247543-en [Consulta: 02/06/2016].

Sharples, Mike; Adams, Anne; Alozie, Nonye [et al.] (2015). “Innovating Pedagogy 2015: exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers”. Open University Innovation Report 4. Milton Keynes: The Open University. Disponible a: http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf [Consulta: 02/06/2016].

Sursock, Andrée (2015). Trends 2015: Learning and Teaching in European Universities. Brussels: European University Association. Disponible a: http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/EUA_Trends_2015_web [Consulta: 02/06/2016].

Tots aquest informes estan disponibles a la secció Tools & Resources del projecte EMPOWER, de la xarxa europea d’universitats a distància EADTU.


L'educació és la clau per al progrés econòmic i social, i els governs de tot el món estan buscant millorar els seus sistemes educatius. El futur de l'educació al segle XXI no hauria de basar-se a incrementar el nombre d’estudiants, sinó a millorar la qualitat, la diversitat i la pertinença de l'oferta educativa. Les universitats estan reconsiderant les seves polítiques institucionals i com innovar les pràctiques d'ensenyament i d’aprenentatge en l'educació superior. Hi ha una necessitat “latent” de comprendre com organitzar millor els contextos d'aprenentatge. Això requereix una mica de creativitat –bàsica en un procés d’innovació– i disposar d’una estratègia definida, però també cal la implicació transversal de totes les unitats o departaments universitaris.

El camí cap a l’accés obert, en quin punt som?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network; University of Sheffield; Research Consulting; Elsevier. (2015). Monitoring the transition to open access: a report for the Universities UK Open Access Co-ordination Group. [S. l.]: RIN. 104 p. Disponible a: https://web.archive.org/web/20160401150824/http://www.researchinfonet.or... [Consulta: 30/05/2016].


Des de la publicació el 2012 de l’informe Finch, són ja diverses les ocasions en les quals aquest blog s’ha fet ressò de treballs que analitzen el grau d’implementació de les seves recomanacions. L’estudi que ara ressenyem descriu el panorama de l’accés obert al Regne Unit l’agost de 2015, tres anys després de la publicació de l’informe Finch, utilitzant indicadors de cinc tipus: opcions d’accés obert disponibles per als autors (nombre de revistes en accés obert existents, costos d’edició (article processing charges o APC), llicències, etc.); disponibilitat dels articles (proporció de textos en accés obert respecte del total de publicats); ús dels articles en accés obert (comparat amb el d’aquells que requereixen subscripció); efectes econòmics sobre les universitats (que han de pagar subscripcions i APC); i efectes econòmics sobre les societats científiques que editen revistes.

Digue'm com busques i et diré qui ets

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 


Gardner, Tracy; Inger, Simon (2016). How readers discover content in scholarly publications: trends in reader behaviour from 2005 to 2015. Abingdon: Renew Training. ISBN 978-0-9573920-4-5. Disponible a: http://www.simoningerconsulting.com/papers/How%20Readers%20Discover%20Co... [Consulta: 24/05/2016]


Les dades i estadístiques que tenen els editors i bibliotecaris només són una part del complex mapa de navegació que dibuixen els usuaris a l’hora de buscar informació –moltes vegades aquests dades romanen ocultes i no es comparteixen. A més, cal sumar-hi la caixa negra de dades dels grans motors de cerca (Google i Google Acadèmic). Així que, per tal de conèixer amb més detall i exactitud com els lectors cerquen i localitzen continguts i consegüentment orientacions dels models de serveis per als usuaris, una bona opció és preguntar-los directament.

La quarta edició de l’enquesta, corresponent al 2015, (prèviament se’n van fer el 2005, 2008 i 2012), ens permet veure l'evolució i tenir una comparativa al llarg d'una dècada. En aquesta darrera onada, s’han incorporat algunes preguntes relatives als llibres electrònics per tal d’ampliar el coneixement del comportament informacional en aquest àmbit.

Em sembla interessant proposar-vos una inversió de l’ordre de lectura de l’informe, que tot i superar les 60 pàgines, bàsicament l’integren diagrames de barres i, per tant, vosaltres mateixos n’extraureu les conclusions. Crec que entendreu ràpidament per què us proposo el canvi i anar directament a conèixer quina és la metodologia utilitzada i com s’ha obtingut la mostra. Per tant, llegiu primerament el bloc 8. No vull treure importància ni rellevància a l’estudi però crec que és qüestionable –i és el punt feble– emprar una mostra no representativa basada en llistes de contactes facilitades per les plataformes editorials que s’analitzen en l'informe mateix, des del meu punt de vista una mostra de conveniència. Caldria ser més rigorosos quan l’estudi és d’abast internacional i amb resultats extrapolables; remarco aquest aspecte ja que implica una interpretació amb cautela dels resultats.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS