Biblioteca: només digital?

Asunción Trénor
Biblioteca General
Universitat Politècnica de València
            

The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>

Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.

L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.

La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.

La biblioteca com a suport a la recerca: què hem de conèixer sobre els nostres investigadors segons la OCLC

Daniel Torres
Centre d'Investigació Mèdica Aplicada

rupEC3


Susan Kroll and Rick Forsman. 2010. "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States." Report commissioned by OCLC Research in support of the RLG Partnership. Published online at: http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-15.pdf

 

Recentment en altres fòrums s'ha comentant el creixent desinterès que hi ha en l'actualitat entre els investigadors / professors i la biblioteca universitària. L'investigador actual sembla que ja no necessita a la biblioteca i la biblioteca, en la seva enèsima crisi d'identitat, sembla que ha de buscar noves competències i serveis que oferir a aquests usuaris per a la seva supervivència. Aquest allunyament, independentment de les raons que l'han produït, no és exclusiu d'Espanya ja que en altres països s'està produint una situació anàloga (sembla que és una preocupació comuna) per la qual cosa s'eleven les veus que veuen necessari el tornar a construir ponts entre bibliotecaris i investigadors. Per a això és necessari conèixer exactament a què dediquen el seu temps els nostres investigadors i precisament en aquest tema es centra un dels últims informes de la OCLC titulat "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States".

Els documents PDF són accessibles? The Australian Government’s study into the Accessibility of the Portable Document Format for people with a disability

Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

El Govern d'Austràlia és, com la majoria de governs anglosaxons, un dels més avançats en la incorporació de polítiques d'accessibilitat, i un dels primers a adoptar la versió 2.0 de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web[1], que com  a novetat, inclouen explícitament l'obligació de complir les directrius també amb els documents PDF.

L'estudi "The Australian Government's study into..."[2] és el resultat d'un encàrrec d'aquest govern a Vision Australia per determinar l'accessibilitat real dels documents PDF per a persones amb discapacitats, donat que a nivell internacional hi ha divergència d'opinions en aquest tema. El govern assevera que els documents PDF són el principal motiu de les queixes d'accessibilitat rebudes en els seus webs.

Vision Australia, per la seva banda, és una organització sense ànim de lucre que treballa des de fa molt temps en el camp de l'accessibilitat divulgant bones pràctiques i que és coneguda per la creació de la barra AIS Toolbar i de l'eina Contrast Analyzer, molt usades en la revisió de l'accessibilitat web.

Les formigues treballen, les cigales canten: Current cites


Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Current cites. Vol. 1, no. 1 (August 1990)-  . Berkeley: Library Technology Watch Program, University of California, 1990-  . Mensual. Des de vol. 16, no. 1 (Jan. 2005), subtítol: An annotated bibliography of selected articles, books, and digital documents on information technology. Des de vol. 11, no. 8 (August 2000), el director és Roy Tennant.  Des de vol. 16, no. 1 (Jan. 2005) és publicat per WebJunction.org. <http://lists.webjunction.org/currentcites/>. [Consulta: 6 gener 2011]. ISSN 1060-2356.

Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d'accés gratuït, publicada únicament per Internet. L'àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S'hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d'aplicació.

No es descarta cap tipologia documental. Hi són més abundants, com és lògic, els articles de revista; però també hi trobem monografies i contribucions a congressos. La gran majoria de documents citats són en línia.

Pràcticament tots els treballs citats són en anglès. Es revisen sistemàticament 55 revistes, totes en aquest idioma. Entre elles hi trobem els títols més prestigiosos del nostre camp, tant aquells pròpiament dedicats a les tecnologies com d'altres de més generals. Per exemple, Journal of the American Society for Information Science and Technology, Journal of documentation, Journal of computer mediated communication, Cataloging & classification quarterly, College & research libraries, Information technology and libraries, Online information review, The serials librarian, The electronic library...

Contractació cooperativa i consorcis: les diferents maneres de fer-ho

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l'Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012.  http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf
 

Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf

Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.

Aquesta actuació conjunta s'ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s'organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l'informe francès que citem.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS