Knowledge Unlatched: qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert?

Elea Giménez Toledo
Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Montgomery, L. (2014). “Knowledge Unlatched: A Global Library Consortium Model for Funding Open Access Scholarly Books”. Cultural Science, 7(2), 1-66. Disponible a:
http://cultural-science.org/journal/index.php/culturalscience/article/vi... [Consulta: 20/01/2016]


Amb l’expressiu títol “Knowledge Unlatched” el projecte que s’analitza en aquest informe proposa una resposta a una de les preguntes més freqüents sobre l’Open Access (OA): qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert (en aquest cas, de les monografies)?

Per bé que es va publicar el 2014 mereix la pena ressenyar-lo perquè continua resultant de plena actualitat. S’hi mostren els resultats d’un projecte experimental on la col·laboració entre biblioteques acadèmiques permet cofinançar llibres d’editorials comercials, obrir-los a la comunitat científica i “desbloquejar”, així, el coneixement científic contingut en aquests llibres.

Ambició i oportunitat: l'estratègia per a les biblioteques públiques d'Escòcia 2015-2020

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Ambition & Opportunity: A Strategy for Public Libraries in Scotland, 2015-2020. [Glasgow]: Scottish Libraries and Information Council (SLIC); Carnegie UK Trust. Juny 2015. 43 p. Disponible a: https://scottishlibraries.org/media/1133/ambition-opportunity-scotlands-.... [Consulta: 03/01/2016]


Ens trobem davant de l'estratègia més recent per a les biblioteques públiques escoceses, publicada el passat mes de juny de 2015. Es tracta d'una xarxa amb 150 anys d'història, amb 600 punts de servei, 28 milions d'usuaris a l'any i un 61% de població que les utilitza.

A la justificació d'aquest encàrrec, no hi podia faltar la situació econòmica. S'explica que, a diferència d'altres regions del Regne Unit, Escòcia no ha notat tant les retallades (s'han tancat 13 biblioteques de les 120 totals del Regne Unit) però la crisi s'ha fet notar també en la retallada d'horaris, compres i contractacions. Cal fer públic el nou rol de les biblioteques al segle XXI.

Acadèmics i bibliotecaris: moltes avinences i algunes desavinences

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona


Bridging the Librarian-Faculty Gap in the Academic Library. 2015. Library Journal, Gale. 61 p https://s3.amazonaws.com/WebVault/surveys/LJ_AcademicLibrarySurvey2015_r... [Consulta: 06/01/2016]


És sabut que els bibliotecaris tenim una tendència innata a creure que sabem què és el que necessiten els nostres usuaris. Quan les enquestes de satisfacció s’han anat generalitzant, hem pogut comprovar que la barreja de dades objectives, intuïció i convicció sobre la bondat del nostre producte estava, en general, ben encaminada. Efectivament, els usuaris solen mostrar-se satisfets amb els serveis que els oferim, amb independència que els qualifiquin amb un excel·lent , un notable o un aprovat. I en aquest darrer cas ja sabem que ens estan transmeten l’ordre de “necessita millorar”.

RACO: cas d’èxit per presumir i per aprofitar

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


RACO [en línia]: revistes catalanes amb accés obert. Barcelona: CBUC, 2006-  . Disponible a: http://www.raco.cat/ [Consulta: 11 des. 2015]


Presentació

Si haguéssim de definir RACO amb una sola frase ‒d’acord amb el que dicta la lexicografia‒ podríem dir que és un repositori d’accés obert de revistes científiques, culturals o erudites editades a Catalunya o en català i en curs de publicació. Aquest enunciat, tan simple, informa de les característiques bàsiques d’aquesta eina, però un usuari potencial que hi tingués interès es plantejaria unes quantes preguntes complementàries:

Qui n’és el responsable? Quantes revistes s’hi troben, en total? De quines matèries són? Des de quin any hi ha material? Com es poden buscar els articles? Ofereix algun servei afegit? Entrem, doncs, en detalls.

Edició acadèmica a les biblioteques, una pausa en el camí?

Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica


Okerson, Ann; Holzman, Alex (2015). The Once and Future Publishing Libraries. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/reports/pub166 [Consulta: 13/12/2015]


Els textos sobre el paper de les biblioteques en el futur de l’edició acadèmica són constants en la literatura professional. Com a agents fonamentals que han estat sempre en la cadena de valor de l’edició i la publicació, tradicionalment en l’àmbit de l’accés, la difusió i la conservació, nous escenaris plantegen la possibilitat d’estendre’n les competències i les funcions.

Aquest és el context que ocupa l’informe que tenim entre mans. Basat en un repàs de la literatura publicada, així com en una enquesta a 48 biblioteques d’institucions acadèmiques dels Estats Units d’Amèrica, fa un estat de la qüestió dels projectes d’edició i publicació liderats per les biblioteques i apunta línies de treball futures per al seu desenvolupament. Cal destacar que l’informe incorpora com a annexos tant l’extensa bibliografia consultada com el detall del resultat de l’enquesta.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS