La formació continuada del personal: un procés que es consolida

Maite Comalat1
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales. (2015). Formación continua en el Sistema Español de Bibliotecas: resultados de una encuesta. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Disponible a: http://hdl.handle.net/10421/8990. [Consulta: 01/02/2016]


Seguint la línia de treball que inicià el 2013 amb la publicació de les fitxes de caracterització dels perfils professionals, aquest grup de treball acaba de publicar els resultats d’un estudi que han dut a terme per conèixer com s’està desenvolupant la formació contínua a les biblioteques de titularitat pública a l’Estat espanyol.

L’estudi es basa en una enquesta estructurada en cinc grans apartats orientats a aprofundir en els sistemes d’organització, les temàtiques tractades, la valoració, la identificació de bones pràctiques i les necessitats d’infraestructura i suport institucional de la formació del personal. En l’estudi van participar, en un primer grup, el 22,9 % de les 741 biblioteques o serveis del Sistema Español de Bibliotecas (SEB) als quals es va fer arribar l’enquesta entre els mesos de juny i juliol de 2014. En aquest grup s’inclouen les biblioteques regionals i nacionals de les comunitats autònomes, la Biblioteca Nacional, les 53 biblioteques públiques de l’Estat, les xarxes de biblioteques públiques municipals, les biblioteques d’ensenyament superior i les biblioteques especialitzades. En un segon grup s’agrupen les respostes de les biblioteques escolars, les característiques de les quals van fer recomanable una enquesta diferenciada que es va difondre entre setembre i octubre de 2014 i en la qual van participar 539 institucions educatives. En aquest cas, no és possible valorar el percentatge de participació ja que no és possible concretar la dimensió de l’univers. Les respostes rebudes per cadascun d’aquests dos grups són analitzades a l’informe de manera diferenciada i permeten veure algunes variacions significatives entre elles.

Prescriure llibres per millorar la salut mental: una aliança entre la biblioteca pública i els professionals de la salut

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


The Reading Agency; Society of Chief Librarians (2015). Reading Well Books on Prescription: Evaluation 2014-15. October 2015. 36 p. Disponible a: http://readingagency.org.uk/news/RWBOPEvaluationReport2015.pdf [Consulta: 29/01/2015]


El gener de 2013, quan la crisi econòmica s’havia instal·lat definitivament a la societat britànica i les retallades als serveis públics creixien en la mateixa proporció que els ciutadans els necessitaven, la Society of Chief Librarians juntament amb el Ministeri de Cultura van promoure els 4 universal offers, quatre propostes estratègiques orientades a la creació i manteniment d’uns serveis bàsics que totes les biblioteques públiques havien d’oferir. La idea subjacent era donar un valor real a l’entorn local de manera que tots els serveis que es proporcionessin es plantegessin de manera integral, comptant sempre amb la biblioteca pública com a referent i promotora d’aliances amb els diferents agents implicats, atenent de manera especial els grups més vulnerables. La primera d’aquestes propostes era, precisament, la salut (Public Library Universal Health Offer). A grans trets, la biblioteca pública pot participar activament en la salut i en el benestar dels ciutadans i de la comunitat mitjançant l’oferta d’un ampli ventall de serveis que inclouen informació de qualitat sobre salut, promoció de la salut i activitats, a més d’espais comunitaris no sanitaris (tercer espai).

L’antídot contra l’"exclusió digital" anomenat biblioteca pública necessita mesures actualitzades

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)

Bertot, John Carlo; Real, Brian; Lee, Jean [et al.]. 2014 Digital Inclusion Survey: Survey Findings and Results Extended Summary. [College Park, Maryland]: Information Policy & Access Center (IPAC), 2015. Disponible a: http://digitalinclusion.umd.edu/sites/default/files/uploads/2014DIExtend... [Consulta: 31/01/2016]


Las biblioteques públiques exerceixen un important paper en el desenvolupament de la societat de la informació. Institucions com la Comissió Europea hi recorren per canalitzar molts dels seus esforços en matèria d’inclusió digital (tal com donen testimoni els programes HARMONICA, ECUP, CAMILE, LIBECON 2000, etc.) i no és casual que les nostres biblioteques s’impliquin en el seu desenvolupament. La Biblioteca Pública del Estado-Biblioteca Provincial de Huelva va representar España en els projectes PULMAN (Public Libraries Mobilising Advanced Networks, 2001-2003) i CALIMERA (Cultural Applications: Local Institutions Mediating Electronic Resources Access, 2004-2005)1; el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ho va fer en el programa PuLLS (Public Library in the Learning Society)2.

Knowledge Unlatched: qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert?

Elea Giménez Toledo
Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Montgomery, L. (2014). “Knowledge Unlatched: A Global Library Consortium Model for Funding Open Access Scholarly Books”. Cultural Science, 7(2), 1-66. Disponible a:
http://cultural-science.org/journal/index.php/culturalscience/article/vi... [Consulta: 20/01/2016]


Amb l’expressiu títol “Knowledge Unlatched” el projecte que s’analitza en aquest informe proposa una resposta a una de les preguntes més freqüents sobre l’Open Access (OA): qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert (en aquest cas, de les monografies)?

Per bé que es va publicar el 2014 mereix la pena ressenyar-lo perquè continua resultant de plena actualitat. S’hi mostren els resultats d’un projecte experimental on la col·laboració entre biblioteques acadèmiques permet cofinançar llibres d’editorials comercials, obrir-los a la comunitat científica i “desbloquejar”, així, el coneixement científic contingut en aquests llibres.

Ambició i oportunitat: l'estratègia per a les biblioteques públiques d'Escòcia 2015-2020

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Ambition & Opportunity: A Strategy for Public Libraries in Scotland, 2015-2020. [Glasgow]: Scottish Libraries and Information Council (SLIC); Carnegie UK Trust. Juny 2015. 43 p. Disponible a: https://scottishlibraries.org/media/1133/ambition-opportunity-scotlands-.... [Consulta: 03/01/2016]


Ens trobem davant de l'estratègia més recent per a les biblioteques públiques escoceses, publicada el passat mes de juny de 2015. Es tracta d'una xarxa amb 150 anys d'història, amb 600 punts de servei, 28 milions d'usuaris a l'any i un 61% de població que les utilitza.

A la justificació d'aquest encàrrec, no hi podia faltar la situació econòmica. S'explica que, a diferència d'altres regions del Regne Unit, Escòcia no ha notat tant les retallades (s'han tancat 13 biblioteques de les 120 totals del Regne Unit) però la crisi s'ha fet notar també en la retallada d'horaris, compres i contractacions. Cal fer públic el nou rol de les biblioteques al segle XXI.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS