Acadèmics i bibliotecaris: moltes avinences i algunes desavinences

Enviat per Núria Balagué el Dc, 13/01/2016 - 18:31

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

Bridging the Librarian-Faculty Gap in the Academic Library. 2015. Library Journal, Gale. 61 p https://s3.amazonaws.com/WebVault/surveys/LJ_AcademicLibrarySurvey2015_r... [Consulta: 06/01/2016]

És sabut que els bibliotecaris tenim una tendència innata a creure que sabem què és el que necessiten els nostres usuaris. Quan les enquestes de satisfacció s’han anat generalitzant, hem pogut comprovar que la barreja de dades objectives, intuïció i convicció sobre la bondat del nostre producte estava, en general, ben encaminada. Efectivament, els usuaris solen mostrar-se satisfets amb els serveis que els oferim, amb independència que els qualifiquin amb un excel·lent , un notable o un aprovat. I en aquest darrer cas ja sabem que ens estan transmeten l’ordre de “necessita millorar”.

RACO: cas d’èxit per presumir i per aprofitar

Enviat per Amadeu Pons el Dc, 23/12/2015 - 01:37

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

RACO [en línia]: revistes catalanes amb accés obert. Barcelona: CBUC, 2006-  . Disponible a: http://www.raco.cat/ [Consulta: 11 des. 2015]

Presentació

Si haguéssim de definir RACO amb una sola frase ‒d’acord amb el que dicta la lexicografia‒ podríem dir que és un repositori d’accés obert de revistes científiques, culturals o erudites editades a Catalunya o en català i en curs de publicació. Aquest enunciat, tan simple, informa de les característiques bàsiques d’aquesta eina, però un usuari potencial que hi tingués interès es plantejaria unes quantes preguntes complementàries:

Qui n’és el responsable? Quantes revistes s’hi troben, en total? De quines matèries són? Des de quin any hi ha material? Com es poden buscar els articles? Ofereix algun servei afegit? Entrem, doncs, en detalls.

Edició acadèmica a les biblioteques, una pausa en el camí?

Enviat per Jordi Prats el Dc, 16/12/2015 - 16:19

Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica

Okerson, Ann; Holzman, Alex (2015). The Once and Future Publishing Libraries. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/reports/pub166 [Consulta: 13/12/2015]

Els textos sobre el paper de les biblioteques en el futur de l’edició acadèmica són constants en la literatura professional. Com a agents fonamentals que han estat sempre en la cadena de valor de l’edició i la publicació, tradicionalment en l’àmbit de l’accés, la difusió i la conservació, nous escenaris plantegen la possibilitat d’estendre’n les competències i les funcions.

Aquest és el context que ocupa l’informe que tenim entre mans. Basat en un repàs de la literatura publicada, així com en una enquesta a 48 biblioteques d’institucions acadèmiques dels Estats Units d’Amèrica, fa un estat de la qüestió dels projectes d’edició i publicació liderats per les biblioteques i apunta línies de treball futures per al seu desenvolupament. Cal destacar que l’informe incorpora com a annexos tant l’extensa bibliografia consultada com el detall del resultat de l’enquesta.

Els adolescents són de Neptú, els bibliotecaris de Plutó

Enviat per Candela Ollé el Dc, 09/12/2015 - 10:43
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Connaway, Lynn Silipigini, comp. 2015. The library in the life of the user: Engaging with people where they live and learn. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-library-in-life-of-user.html [Consulta: 02/12/2015]

Desenganyem-nos i tinguem present que fora de la nostra òrbita (la informativa-documental) molta gent no fa servir la biblioteca per buscar i recuperar informació, sinó que se serveix de l’entorn proper i d’Internet. Per tant, sigui quin sigui el nostre paper –com  acadèmics, bibliotecaris, usuaris o d’altres– la pregunta a fer-nos és: la biblioteca encaixa en la vida de les persones?

L’informe que us ressenyem s’estructura en 10 articles que corresponen a una dècada de recerca amb l’objectiu de conèixer més i millor el comportament dels usuaris. En línies generals, les investigacions fetes combinen metodologies quantitatives i qualitatives; i els qüestionaris, les entrevistes, els focus groups i els xats han estat les tècniques emprades per recollir la informació per part dels usuaris i no usuaris de biblioteques. Destacar que es parla de manera reiterada en l’informe de la generació batejada com a millennials i, més en concret, els screenagers (els millennials són els nascuts després de 1980 i els screenagers tenen entre 12-18 anys) perquè han crescut rodejats de pantalles i el seu comportament a l’hora de cercar i recuperar informació és totalment diferent. Són els usuaris, no usuaris i bibliotecaris del futur immediat.

L'aprenentatge en entorns acadèmics digitals: la clau està en la gent

Enviat per Anna Rovira el Dc, 02/12/2015 - 09:13

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Lewis V., Spiro L., Wang X., Cawthorne J. E. Building expertise to support digital scholarship: a global perspective. Washington: Council on Library and Information Resources, 2015 Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub168/pub168 [Consulta: 25/11/2015]

Quines són les habilitats, les competències, els coneixements i les actituds que han de tenir els estudiants i els investigadors en un entorn acadèmic digital? Com es promouen aquests atributs i com varien entre les comunitats acadèmiques d’arreu del món? Aquestes són les principals preguntes que els autors de l’informe del Council on Library on Information Resources (CLIR) es plantegen en el recentment publicat: Building expertise to support digital scholarship: a global perspective.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS