L'aprenentatge en entorns acadèmics digitals: la clau està en la gent

Enviat per Anna Rovira el Dc, 02/12/2015 - 09:13

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Lewis V., Spiro L., Wang X., Cawthorne J. E. Building expertise to support digital scholarship: a global perspective. Washington: Council on Library and Information Resources, 2015 Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub168/pub168 [Consulta: 25/11/2015]

Quines són les habilitats, les competències, els coneixements i les actituds que han de tenir els estudiants i els investigadors en un entorn acadèmic digital? Com es promouen aquests atributs i com varien entre les comunitats acadèmiques d’arreu del món? Aquestes són les principals preguntes que els autors de l’informe del Council on Library on Information Resources (CLIR) es plantegen en el recentment publicat: Building expertise to support digital scholarship: a global perspective.

Ciència oberta: polítiques científiques de pals i pastanagues

Enviat per Tony Hernández el Dc, 25/11/2015 - 17:31

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

OECD (2015), “Making Open Science a Reality”, OECD Science, Technology and Industry Policy Papers, No. 25, OECD Publishing, Paris. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/5jrs2f963zs1-en [Consulta: 15/11/2015].

El terme “ciència oberta” fou encunyat el 2003 per l’economista Paul David per descriure les propietats dels béns científics generats pel sector públic, en oposició a l’extensió de la percepció dels drets de propietat en l’àrea dels béns d’informació. Els economistes consideren el coneixement científic generat per la investigació finançada amb fons públics com un bé públic, la qual cosa significa que qualsevol hauria de poder fer ús d’aquest coneixement sense costos addicionals un cop s’han fet públics, generant així un major benefici social.

Biblioteques, arxius i museus: reis del GLAM?

Enviat per Jesús Tramullas el Dc, 18/11/2015 - 13:23

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza

Mansfield, T., Winter, C., Griffith, C., Dockerty, A., Brown, T. (2014). Innovation Study: Challenges and Opportunities for Australia’s Galleries, Libraries, Archives and Museums. Australian Centre for Broadband Innovation, CSIRO and Smart Services Co-operative Research Centre. Disponible a: https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/home/GLAM%20Innovation... [Consulta: 15/11/2015].

Sota l’acrònim GLAM (que en castellà s’ha relacionat amb cert glamour) s’engloben actualment les activitats que duen a terme galeries, biblioteques, arxius i museus (galleries, libraries, archives and museums). Més específicament, aquestes sigles s’acostumen a relacionar amb accions i actuacions de difusió dels patrimonis culturals i històrics, dels quals aquestes institucions són dipositàries, en el món digital. L’ús de l’acrònim, malgrat que sembli recent en entorn europeu, ja fou utilitzat per l’Australian Society of Archivist1 en la seva conferència general de 2003, celebrada a Adelaida, i intitulada precisament “GLAM: Galleries, Libraries, Archives & Museums”. Més de 10 anys després, el setembre de 2014, diverses organitzacions dependents del Govern d’Austràlia han publicat un informe i materials complementaris2 sobre reptes i oportunitats per a les galeries, biblioteques, arxius i museus d’Austràlia.

La marea mètrica en l’avaluació i gestió de la recerca científica

Enviat per Llorenç Arguimbau el Dc, 11/11/2015 - 09:34

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d’Estudis Catalans

Higher Education Funding Council for England (2015). The Metric Tide: Report of the Independent Review of the Role of Metrics in Research Assessment and Management. Disponible a: http://bit.ly/TheMetricTide. [Consulta: 02/11/2015].

Aquest informe ha estat redactat per un grup de treball independent i multidisciplinari, integrat per experts en cienciometria i bibliometria, finançament de la recerca, política científica, publicació i, per últim, gestió i administració universitària. El grup de treball ha realitzat una àmplia revisió bibliogràfica (Suplement I) i ha consultat els agents implicats mitjançant trobades i tallers. Impulsat pel Higher Education Funding Council for England (HEFCE), l’estudi s’emmarca en el Research Excellence Framework (REF), el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les universitats britàniques.

El futur ja és aquí: 10 tendències per a les nostres biblioteques

Enviat per Judit Terma el Dc, 04/11/2015 - 19:36

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona

Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años (2013). Elaborado por: Grupo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. [Madrid]: Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Disponible a: http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/MC/ConsejoCb/GruposTrabajo/GE_prospec...

L’informe Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años és el resultat del Grupo de Trabajo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. El grup va ser creat pel Consejo de Cooperación Bibliotecaria1 (CCB), en el marc del I Plan estratégico 2013-2015. Un dels objectius d’aquest Pla era el d’impulsar estudis2 de prospectiva sobre la biblioteca en el nou entorn econòmic, social i digital. L’informe el van elaborar un grup de 14 professionals3 en representació dels diferents àmbits i tipologies de biblioteques que integren el CCB sota la coordinació de José Pablo Gallo León.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS