Accés obert: el camí recorregut, la situació actual i les tendències de publicació científica

Rosângela Schwarz Rodrigues,
Programa de Pós-Graduação em Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina
 

Packer, Abel et al.  SciELO - 15 Anos de Acesso Aberto: um estudo analítico sobre Acesso Aberto e comunicação científica. Editora UNESCO, 2014.


El llibre sobre els 15 anys del Programa SciELO, publicat en col·laboració amb la UNESCO, relata la seva trajectòria com a biblioteca, sistema d'indexació, plataforma editorial, xarxa editorial i meta-editorial des de la seva concepció el 1997 fins a l'any 2014. L'obra està organitzada en 10 capítols, escrits per 15 autors membres de l'equip de SciELO i col·laboradors internacionals. Analitza des de diferents perspectives el camí recorregut, la situació actual i les tendències de publicació científica en Accés Obert.

Design Thinking for Libraries: pensa el futur de la biblioteca com ho faria un dissenyador

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona

Design thinking for libraries [en línia]: a toolkit for patron-centered design. San Francisco: IDEO LP, c. 2014. Disponible a: http://designthinkingforlibraries.com [Consulta: 11/05/2015]


Com podem transformar les biblioteques en laboratoris de creació i aprenentatge, veritables motors culturals i de foment de la lectura i del coneixement? De quina manera podem adaptar els serveis a l'entorn digital i millorar l'experiència de l'usuari? Com podem transformar els equipaments en espais de relació i vertebració social de la comunitat? Quins han de ser els usos i les funcions de la biblioteca del futur?

Fa anys que des de l'àmbit professional busquem com reorientar el model del servei de biblioteca, i sovint, malgrat tinguem clar cap a on hem d'anar, ens costa saber per on hem de començar. No estem sols en aquesta escomesa. Les biblioteques públiques de Chicago, als EUA, i les d'Aarhus, a Dinamarca, l'any 2013 van començar a treballar conjuntament amb l'organització IDEO.org en un projecte patrocinat per la iniciativa Global Libraries de la Bill & Melinda Gates Foundation, en el qual van acabar implicant-se més de quaranta biblioteques de deu països d'arreu del món.

La creació i conservació de vídeos nascuts digitals: la qualitat importa

Anna Valls
Centre de Documentació i Museu Arts Escèniques
Institut del Teatre 
 

Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative (2014). Creating and Archiving Born Digital Video. Part III. High Level Recommended Practices. Disponible: http://www.avarchivering.nl/node/1973 [Consulta: 02/06/2015]


El document  forma part d’una sèrie de quatre que analitzen els aspectes més rellevants de la creació  i el sistema d’arxiu dels vídeos nascuts digitals. Tots quatre estan redactats i avalats per la  FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative)  que va néixer  el 2007 per definir pautes comunes, mètodes i pràctiques per a la digitalització d’audiovisuals de contingut històric,  però ara  ha editat la col.lecció de documents del qual forma part el document que és objecte d’aquesta ressenya  i que tracta ja dels documents nascuts digitals.

Els canvis a Europeana Data Model 5.2.5 i 5.2.6

Francisca Hernández
Consultora, DIGIBÍS

Definition of the Europeana Data Model v5.2.5. Disponible a: http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/3861/1/EDM%20Defin... 27/05/2015]
Definition of the Europeana Data Model v5.2.6. Disponible a: http://pro.europeana.eu/files/Europeana_Professional/Share_your_data/Tec... [Consulta: 27/05/2015]

Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.

El principal producte de la recerca científica. Monografies i accés obert: un informe del HEFCE

Maria Cassella
Divisione Sistema Bibliotecario di Ateneo
Università di Torino

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and Open Access. A report to HEFCE. http://www.hefce.ac.uk/pubs/rereports/year/2015/monographs/

El 2014 el Consell de Finançament de l’Educació Superior d’Anglaterra (HEFCE) va finançar un estudi sobre el tema de les monografies i l’accés obert o bé sobre les humanitats i el seu comportament cap a l’accés obert. Se sap, de fet, que el moviment de l’accés obert neix a l’àmbit STM i es concentra a la seva fase inicial en l’article científic. Progressivament, tot i que molt lentament, el moviment s’ha dirigit també a les disciplines humanístiques i a les ciències socials. Pels humanistes i estudiosos de les ciències socials la monografia era, i és, el principal producte de recerca científica. Per què -es pregunta el HEFCE- a la monografia li costa més entrar al circuit de les publicacions a accés obert?

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS