Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Design thinking for libraries [en línia]: a toolkit for patron-centered design. San Francisco: IDEO LP, c. 2014. Disponible a: http://designthinkingforlibraries.com [Consulta: 11/05/2015]
Com podem transformar les biblioteques en laboratoris de creació i aprenentatge, veritables motors culturals i de foment de la lectura i del coneixement? De quina manera podem adaptar els serveis a l'entorn digital i millorar l'experiència de l'usuari? Com podem transformar els equipaments en espais de relació i vertebració social de la comunitat? Quins han de ser els usos i les funcions de la biblioteca del futur?
Fa anys que des de l'àmbit professional busquem com reorientar el model del servei de biblioteca, i sovint, malgrat tinguem clar cap a on hem d'anar, ens costa saber per on hem de començar. No estem sols en aquesta escomesa. Les biblioteques públiques de Chicago, als EUA, i les d'Aarhus, a Dinamarca, l'any 2013 van començar a treballar conjuntament amb l'organització IDEO.org en un projecte patrocinat per la iniciativa Global Libraries de la Bill & Melinda Gates Foundation, en el qual van acabar implicant-se més de quaranta biblioteques de deu països d'arreu del món.
El document forma part d’una sèrie de quatre que analitzen els aspectes més rellevants de la creació i el sistema d’arxiu dels vídeos nascuts digitals. Tots quatre estan redactats i avalats per la FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative) que va néixer el 2007 per definir pautes comunes, mètodes i pràctiques per a la digitalització d’audiovisuals de contingut històric, però ara ha editat la col.lecció de documents del qual forma part el document que és objecte d’aquesta ressenya i que tracta ja dels documents nascuts digitals.
Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.
Les biblioteques han apostat en els últims anys per la implementació de plataformes que permetrien prescindir de l'OPAC convencional en favor d'una interfície autònoma que faciliti l'accés al conjunt dels materials de la biblioteca emulant el comportament d'un cercador web. Convergeixen paral·lelament aquests desenvolupaments amb l'aplicació en biblioteques de nous models de dades, utilitats derivades de la web semàntica o iniciatives de dades obertes enllaçades, entre d'altres.
