ARCA, repositori digital de la premsa històrica catalana

Josep M. Figueres
Professor d'història del periodisme
Universitat Autònoma de Barcelona
 

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. http://www.bnc.cat/digital/arca/

Certament com l'arca de Noé, i Pere Quart poetitza amb el seu "Creguem-ho? Va, potser és veritat", però ARCA és ben real i tanmateix també providencial. El seu nom dual, acrònim d'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues és com un navili salvador per investigadors que facilita feina i indirectament ajuda a protegir el fons patrimonial de la nostra nació atenent l'accessibilitat tot preservant originals.

Hispana: una revisió crítica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

Hispana. Directorio y recolector de recursos digitales. http://www.hispana.mcu.es/

El 2009 el Ministeri de Cultura va llançar Hispana, un servei d'accés a col·leccions digitalitzades de documents en servidors espanyols, que, com no podia ser d'una altra manera, es basa en l'ús de protocols OAI. Hispana era el successor i hereu del Directori i Recol·lector de Recursos Digitals, que havia estat posat en marxa el març de 2006 (Grup de Treball de Col·leccions Digitals del Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes, 2007; Carrato Mena, 2009). Al Registry of Open Access Repositories té l'ID 5942 (http://roar.eprints.org/5942/). Com el nom original ja indicava, en realitat es tracta d'un servei harvester (recol·lector) de metadades OAI. Un harvester usa el protocol OAI per connectar amb proveïdors de dades OAI, dels quals pren els conjunts de metadades que descriuen als objectes digitals, i crea amb ells una metaBase, que els usuaris poden utilitzar per aconseguir un punt d'accés centralitzat a col·leccions disperses.

Les col·leccions especials, la clau del futur de les biblioteques de recerca

Laura Moré
Universitat de Girona
Biblioteca. Procés Tècnic
 

RLUK. (2014). Unique and Distinctive Collections: opportunities for research libraries. Recuperat 12 febrer 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/12/RLUK-UDC-Report.pdf

Al llarg de la seva història les biblioteques de recerca han anat reunint materials molt diversos que, per la seva raresa o singularitat, han estat anomenats "col·leccions especials". En molts casos, la manca d'estàndards per a la seva descripció, la seva naturalesa complexa i l'escassetat de personal amb la formació necessària per processar-los els ha relegat a la invisibilitat del racó d'un magatzem polsegós.

El fenomen de la digitalització i de la creació de repositoris que permeten de manera fàcil la publicació en línia de continguts, han suposat una nova oportunitat per a aquests materials i els ha tornat a posar d'actualitat. També, dins la conjuntura econòmica actual, en què les institucions públiques han vist els seus pressupostos retallats i han de competir amb molts més competidors per a les cada cop més escasses fonts de finançament externes, les biblioteques volen marcar la diferència amb allò que les fa úniques i especials i és aquí on entren en joc les col·leccions especials.

Quatre exemples d'emprenedoria en biblioteques

Glòria Pérez-Salmerón
Bibliotecària i Documentalista
Membre de la Junta de Govern de la IFLA
 

Peachey, Jennifer. Beyond Books. The role of enterprising libraries in promoting economic wellbeing. Dunfermline: Carnegie UK Trust, Carnegie Andrew Carnegie House, 2014.16 pág.

1. Introducció
Més enllà dels llibres. El paper de les biblioteques emprenedores en la promoció del benestar econòmic. És el títol de l'informe que el Carnegie UK Trust ha publicat sobre els projectes que ha impulsat a Anglaterra i Gal·les que s'han dut a terme entre juliol de 2013 i març de 2014. Està signat per Jennifer Peachey, la recentment incorporada responsable de la política del Carnegie UK Trust1 que destaca els factors que han contribuït al seu èxit, el debat que han aconseguit establir entre les autoritats bibliotecàries del Regne Unit, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i una sèrie de recomanacions finals.

L'ombra de Finch és allargada: la política d'accés obert del RCUK

Andoni Calderón
Biblioteca
Universidad Complutense de Madrid
 

Research Councils UK. RCUK Policy on Open Access and Supporting Guidance. 2013. http://www.rcuk.ac.uk/RCUK-prod/assets/documents/documents/RCUKOpenAccessPolicy.pdf [Consulta: 10/03/2015]
 
Research Councils UK.  RCUK Policy on Open Access Frequently Asked Questions. 2013. http://www.rcuk.ac.uk/RCUK-prod/assets/documents/documents/OpenaccessFAQs.pdf [Consulta: 10/03/2015]

Els 7 Consells de Recerca del Regne Unit compten des d'abril de 2013 amb una política d'Open Access aprovada pel RCUK que els "consorcia".

La seva rellevància prové dels més de 4.000 milions d'euros que dedica a l'any a finançar la investigació, tot i que -com expressament subratlla no sigui l'única instància finançadora. També perquè aquesta política és posterior a l'Informe Finch (ressenyat per Lluís Anglada en aquest mateix espai) que serveix com a referència i inspiració.

Les seves claus podrien resumir-se en l'aposta per la via daurada, encara que permeti les dues vies, la seva dedicació exclusiva a articles de revista i comunicacions a congressos avaluats per parells, l'establiment d'un període de transició de 5 anys, el finançament mitjançant l'assignació de una única quantitat anual (block grant) a les institucions escollides, destinada sobretot a pagar APCs (pagaments per costos de publicació) a les revistes; i la creació d'un comitè independent que ha de generar una primera avaluació basada en l'evidència que permeti ajustar la política, el capital emprat o el repartiment del finançament de tal manera que al final dels 5 anys el 100% de les publicacions la investigació ha estat finançada pels Consells d'Investigació es trobi en accés lliure.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS