Europeana: és l’economia, estúpids!

Ciro Llueca
Consultor de Preservació de Recursos d'Informació Digitals
Universitat Oberta de Catalunya
 


European Commission (2011). Commission Recommendation of 27 October 2011 on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation (2011/711/UE). <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:283:0039:0045:EN:PDF> [Consulta: 18/02/2015]

European Commission (2014). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: progress report 2011-2013: working document (sep 2014). <https://ec.europa.eu/digital-agenda/sites/digital-agenda/files/Council%27s%20conclusions_0.pdf> [Consulta: 18/02/2015]

Ningú no guanya la Comissió Europea a l'hora de produir informes. En el nostre sector, la secció de Digital Culture de la Digital Agenda for Europe --part de l'estratègia Europa 2020-- és una mina. Una declaració solemne encapçala la seva web: "Fer accessibles en línia les col·leccions de les biblioteques, museus, arxius i arxius audiovisuals d'Europa és un guany [win-win, en l'original] per la cultura, el creixement econòmic i la realització individual". I certament, ningú no pot dir que hi hagi hagut deixadesa de funcions en la producció d'informes, recomanacions i avaluacions que avalen aquesta difícil missió, atès el rol de la Comissió com acompanyadora i inspiradora d'accions per fer accessibles les col·leccions de les institucions de la memòria.

Biblioteques escolars: una vegada més, arguments per a una intervenció d'urgència

Cristina Novoa Fernández
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Xunta de Galicia
 

Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].

Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.

El més nou en préstec digital a biblioteques públiques


Carme Fenoll Clarabuch
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Mount, Dan. A Review of Public Library E-Lending Models. Brussel·les/La Haia: Civic Agenda EU, desembre 2014. 104 p. + Supplement E-book lending models in Flanders and the Netherlands in context: perspectives for the future. 12 p. Disponible a: <http://www.lmba.lt/sites/default/files/Rapporten-Public-Library-e-Lending-Models.pdf> [Consulta: 10/02/2015]

Bibliografia dels anteriors articles sobre aquest tema al Bdig

Ens trobem davant de l'estudi de benchmarking sobre préstec digital a les biblioteques públiques més detallat i actualitzat fins ara, tot esperant la propera publicació d'un benchmarking internacional del consultor Javier Celaya a Dosdoce. El treball, fruit d'un encàrrec conjunt dels Ministeris de Cultura de Flandes i dels Països Baixos, pretén aportar llum a les estratègies que en aquesta matèria estan impulsant els respectius governs. Una de les conclusions que se n'extreu és que tant el sistema de préstec digital holandès com el flamenc estan dins dels més eficients d'Europa.

Els països analitzats són: Europa: Txèquia, Estònia, Dinamarca, Bèlgica-Flandes, França, Findlàndia, Alemanya, Països Baixos, Noruega, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, País de Gal·les. Nord-Amèrica: Califòrnia, Massachussets, Quebec.

“... and legs like PISTONS!”: crònica del BOBCATSSS 2015

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Gerard Vidal Santos
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

BOBCATSSS. 25th International Conference on Information Science. Brno, 28-30 January 2015. <http://www.bobcatsss2015.com/> [Consulta: 10/02/2015]

A finals d'aquest gener la 25a edició del BOBCATSSS, el congrés internacional d'informació i documentació dedicat i organitzat per estudiants i joves professionals del sector, va tenir lloc a Brno, segona ciutat de la República Txeca i un autèntic oasi per a la comunitat acadèmica gràcies a la suma de les onze universitats públiques i privades assentades en aquesta localitat. Enguany, l'equip format pels estudiants de la Masarykova univerzita de Brno en col·laboració amb els de la Tampereen yliopisto (Finlàndia) va decidir articular el programa entorn a tres línies principals: la innovació, la participació i el disseny. I així es va evidenciar en els discursos del tres ponents convidats i en l'ampli ventall de ponències, tallers i pòsters dels estudiants que hi van participar.

Concernits o implicats en l'accés obert a Espanya? Un full de ruta per a aquests últims

Mabela Casal Reyes
Directora da Biblioteca Universitaria
Universidade de Santiago de Compostela
 

Anglada, Lluís; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico-Castro, Pilar (coords.) (2014). Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Madrid: FECYT. 26 p. Disponible en: <http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantacion_Art37_AccesoAbierto.pdf>. [Consulta: 02/02/2015].
 

Des de les declaracions de Budapest, Bethesda i Berlín, fins a la progressiva generalització de polítiques institucionals sobre l'accés obert, a tot el món han transcorregut més de deu anys i el camí que no ha estat fàcil. Tot i que s'han anat marcant èxits de diferents magnituds que han anat conduint, entenc que de manera irrevocable, a la consolidació de l'accés obert com a model alternatiu de comunicació científica. Potser aquesta expressió grandiloqüent a Espanya hauria de ser matisada, però en qualsevol cas són molts els passos donats, per treballar en l'èxit de l'Open Access. Un dels més significatius va ser la consagració d'un article de la Llei de la Ciència la Tecnologia i la Innovació dedicat en exclusiva a l'accés obert. L'article 37 titulat Difusió en accés obert però, i més concretament la seva aplicació, ha generat no pocs dubtes en els diferents actors implicats.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS