Rojas, María Jesús; Yuste, Elisa; Vázquez, José Antonio; Celaya, Javier (2014). Nuevos modelos de negocios en la era digital: un estudio elaborado por Dosdoce.com para CEDRO con motivo del lanzamiento de su plataforma Conlicencia.com. [Madrid]: Dosdoce: CEDRO. 93 p. ISBN 9788494229589. Disponible en format PDF, ePub i Mobi a: <http://www.dosdoce.com/articulo/estudios/3924/nuevos-modelos-de-negocio-....

A finals dels anys 90, dos humoristes nord-americans, Joshua Piven i David Borgenicht, van publicar The Worst-Case Scenario Survival Handbook¹, un llibret d'humor on s'explicava amb detalls com enfrontar-se davant de situacions extremes i desesperades: com sobreviure si el paracaigudes no s'obria, com caminar sobre el sostre d'un tren en marxa o de quina manera calia caure des d'un pont en un riu, com escapar de l'atac d'un tauró o d'un estol d'abelles assassines... Aquest primer llibre va inaugurar un subgènere d'humor sota el títol genèric de Worst-case scenarios, els següents títols del qual es derivaven en tots els escenaris possibles: a l'escola, de vacances, en casaments, de viatge o a l'hora de lligar i practicar sexe. En poc més d'una dècada s'havien venut més de 10 milions d'exemplars.

Matthew Long and, Roger C. Schonfeld (2014). Supporting the changing research practices of art historians. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_Support-Changing... [Consulta: 26/09/2014]

Escriu Johanna Drucker, una de les grans especialistes en la recerca a l'àmbit de les humanitats a l'entorn digital: "El disseny de recursos digitals per a la investigació acadèmica en les Humanitats no és una tasca tècnica, sinó una responsabilitat intel·lectual"ⁱ. Entenem el repte. Potser podem començar per mirar-nos amb lupa les diferències reals en els mètodes de treball dels historiadors de l'art i quins suports els estem oferint des de les nostres biblioteques, per exemple. L'art, la seva història, presenta reptes diferents i per tan caldran solucions diferenciades.

Comentava en una trobada amb investigadors fa uns dies que sempre que pensem en les humanitats, en general, ens ve al cap la idea de l'investigador com un ésser solitari, gairebé aïllat, a la descoberta de la seva parcel·la de coneixement amagada, única, particular, per descobrir. No és del tot cert, però s'apropa. Jo mateix he insistit en aquest clixé més d'un cop en altres ressenyes. L'art, i més concretament la seva vessant històrica, no s'escapa d'aquesta idea. En un entorn cada cop més digital i globalitzat, com s'ho han de fer els professionals de la informació per apropar-se als investigadors d'aquest camp, per tal de detectar necessitats?. Són tants i tant diferents els mètodes de treball dels investigadors?. Hi ha tantes històries de l'art com a historiadors i crítics?

Evidence review of the economic contribution of libraries (2014): Final Report. June 2014 /Arts Council England; BOP Consulting, 2014. http://www.artscouncil.org.uk/media/uploads/pdf/Evidence_review_economic... [Consulta: 18/11/2014]

Aquesta revisió del que s'ha publicat fins a finals de 2013, en l'àmbit de la contribució a l'economia per part les biblioteques públiques i els serveis que aquestes presten en els diferents països, ha estat elaborada per la Consultora BOP i afavorida per l'Arts Council England, entitat governamental que finança i dóna suport a Museus Biblioteques i Arxius a Anglaterra.

El seu objectiu és el de revisar i identificar les evidències disponibles, tant al Regne Unit com en altres països, sobre com les biblioteques creen beneficis econòmics. La idea era no només assenyalar evidències de l'impacte econòmic directe que generen les biblioteques d'una manera directa, sinó també de l'impacte indirecte a través dels beneficis socials i educatius que ofereixen.