Desprogramar l’obsolescència imaginant la rellevància

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)


Bibliotecas 2029: documentos de las Jornadas Bibliotecas 2029 = conference “Libraries 2029”. Papers (2016). [Murcia]: ANABAD Murcia. 156 p. Disponible a: http://eprints.rclis.org/29123/1/Bibliotecas_2029_Documentos.pdf. [Consulta: 24/10/16].


Va succeir una vegada més, quan, entre canapè i canapè, vaig comentar que era bibliotecari: "I ara amb Internet, a què us dedicareu?" Constatar que en l’imaginari hem passat d’estar tranquil·lament llegint mentre passava la jornada al desnonament, d’avorrits a irrellevants, encén les nostres alarmes. Serà cert que el desenvolupament tecnològic convertirà les biblioteques en espais del passat mancants de futur? Ens agradaria creure  que només pensen així el qui no les freqüenten, aquells qui prèviament les consideraven un espai d’emmagatzematge i préstec de llibres, però entre nosaltres comença a sorgir cert neguit. D’acord, pot ser que la tecnologia se’ns resisteixi però, què hi ha de la nostra aposta social, dels nostres esforços per alfabetitzar, per reduir bretxes digitals, per què mai apareixen en escena? i, nosaltres, és que només érem (som) els qui érem al lloc on hi havia els llibres?

Un passeig per l’edició digital

José Antonio Cordón García
Catedràtic de Bibliografia. Universidad de Salamanca


Anatomía de la edición: el blog de ADR.  [Madrid; Lima]: Anatomía de Red, 2009-  . <http://anatomiadelaedicion.com/>.  [Consulta: 30/09/2016].


Un dels fenòmens més interessants que s’han produït en el món editorial, arran del desenvolupament de les xarxes socials i les tecnologies de la informació, ha estat l’aparició de nombroses pàgines personals i blogs dedicats al món del llibre. Desenvolupades per professionals de l’edició, per amants de la lectura, escriptors, crítics o especialistes de diferent signe, societats comercials o científiques, grups d’investigació, etc., avui dia comptem amb un elenc de pàgines de diferent factura i interès, però que, en el seu conjunt, responen a un ampli ventall d’aspectes relatius a les diferents baules de la cadena del llibre, tant tradicional com digital. Es tracta, a més, de llocs on la reflexió s’uneix a la crítica, a l’anunci de novetats i, sobretot, on es pot fer un seguiment completament actualitzat de les principals circumstàncies que es van produint al sector. Pàgines orientades a debatre la comercialització dels llibres, el disseny, la compaginació o els problemes de caràcter ortotipogràfic o lingüístic que els afecten, els models de negoci sorgits en l’entorn digital, les polítiques editorials, els moviments empresarials, els dispositius, aplicacions i gadgets vinculats amb la lectoescriptura, etc. Un conjunt de propostes que constitueixen un termòmetre permanent d’una activitat que durant anys ha restat opaca al públic en general, i que s’han erigit en llocs de reflexió i debat permanent sobre un sector immers en una dinàmica de transformació accelerada, on els processos de migració digital són cada cop més potents.

Vers la transparència i l’obertura total de l'activitat científica

Jordi Ardanuy
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Prem, E.; Sanz, F. S.; Lindorfer, M.; Lampert, D.; Irran, J. (2016). ODS. Open Digital Science. (SMART 2014/0007). Final Study Report. Vienna: Eutema. Disponible a: http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=16018. [Consulta: 17/09/2016].


Sota la denominació d’Open Science (OS, ciència oberta) s’acostuma a identificar el conjunt de pràctiques de la ciència, la recerca i la innovació que se’n deriva que fan un ús intens de la tecnologia digital per tal de facilitar l’accés i la transparència quant als actors, al finançament, a les dades, als mètodes, als resultats, a les publicacions i a l’avaluació.

Ara per ara, les pràctiques de ciència oberta només són clarament evidents en la publicació en obert (Open Access). És per això que, amb la finalitat d’explorar l’emergència de pràctiques radicalment diferents, conèixer en què consisteixen i com estan canviant la relació entre la ciència i la societat, la Comissió Europea encarregà un estudi sobre la ciència oberta (OS) digital identificat com SMART 2014/0007 i del qual es publicà l’informe final el passat mes de maig. L'estudi identifica els protagonistes, analitza l'impacte de l'aparició de les noves pràctiques –tant per a la ciència específicament com per a la societat en general–, i ofereix suggeriments sobre la manera d'orientar i supervisar aquesta realitat. S’identifiquen indicadors quantitatius i qualitatius per avaluar el consum i l'impacte de l’OS i per orientar l’establiment d’un observatori permanent.

CRIS versus IR?

Remedios Melero
Científica Titular CSIC


Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf. [Consulta: 19/09/16)


L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS i euroCRIS fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

Un entorn en transformació per a les biblioteques universitàries

Llarina González Solar
Biblioteca da Universidade da Coruña


ACRL Research Planning and Review Committee (2015). Environmental Scan 2015. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 32 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 15/09/16].


Cada dos anys, l’ACRL Research Planning and Review Committee analitza, amb una mirada àmplia més que detallada, l’escenari de les biblioteques acadèmiques estatunidenques. Cada Environmental Scan completa i expandeix l’anàlisi als temes més destacats que una altra publicació del mateix comitè, Top trends in academic libraries, identifica l’any anterior.

L’Environmental Scan 2015 considera dos motors de canvi per a les biblioteques acadèmiques estatunidenques: l’ambient competitiu i la intervenció de les noves tecnologies en l’ensenyament superior. La creixent dificultat per a accedir a les fonts de finançament motiva una clara competitivitat, que als Estats Units es tradueix en nous criteris de repartiment econòmic, que busca mitigar la desigualtat social i potenciar la investigació a través del millor aprofitament de les dades.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS