Grupo de Trabajo de Servicios Bibliotecarios para niños y jóvenes del Consejo De Cooperación Bibliotecaria/ Sánchez Torres, Luís, Coord. (2013). Pautas de servicios bibliotecarios para niños y jóvenes
http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/7461/1/7.%20Pautas_servicios_bibliotecarios_nyj.pdf [Consulta: 23/04/2014]

Aquestes pautes són el resultat del treball dut a terme pel Grup de Treball de Serveis Bibliotecaris per a nens i joves dins la dinàmica del Consell de Cooperació Bibliotecària (CCB) i presentat a la sessió del CCB del passat mes de març.

Els resultats d'aquest grup de treball són un pas més enllà en l'anàlisi de les funcions que desenvolupa la biblioteca pública, ja que es dedica en detall a les necessitats d'accés a la informació d'un segment concret de població: els nens i els joves i que a més incorpora una certa prospectiva del que caldria plantejar per poder seguir complint les funcions que li són pròpies, de cara al futur.

Gaebel, Michael (2014). MOOCs: Massive Open Onlice Courses. An update of EUA's first paper (January 2013). [Brussels]: European University Association, January 2014. 35 p. (EUA occasionals papers). <http://www.eua.be/Libraries/Publication/MOOCs_Update_January_2014.sflb.ashx>. [Consulta: 29/04/2014].

Kazakoff-Lane, Carmen (2014). Environmental Scan and Assessment of OERs, MOOCs and Libraries: What Effectiveness and Sustainability Means for Libraries Impact on Open Education. (Chicago, IL. Association of College and Research Libraries, 2014). http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Environmental%20Scan%20and%20Assessment.pdf. [Consulta: 29/04/2014].
 

L'any 2008, David Cormier i Brian Alexander, van introduir el terme "Massive Open Online Courses (MOOCs)" per descriure el curs "Connectivism and Connective Knowledge" de George Siemens i Stephen Downes, a la Universitat de Manitoba, en el marc del moviment "obert". Aquest curs, que inicialment va ser dissenyat per 25 estudiants matriculats, es va obrir a totes a aquelles persones que hi tinguessin interès, amb un resultat de 2.300 persones inscrites. `Tres anys més tard, el 2011, Sebastian Thrun i els seus col·legues de Stanford, van tenir 160.000 participants en el seu curs "Artificial Intelligence". Tot i ser un concepte en constant evolució, un MOOC és un curs en línia que es caracteritza per ser massiu i obert. Massiu en el sentit que no hi ha cap limitació quant al nombre d'estudiants i obert perquè no hi ha requeriments d'entrada i els recursos d'aprenentatge són accessibles de forma gratuïta; a més, és totalment en línia i ofereix una proposta formativa clarament establerta des d'un principi. De les seves característiques fonamentals (massiu, obert, online i estructura de curs), la d'"obert" és una de les més discutides. Efectivament, l'accés als materials, la utilització, reutilització i creació de continguts posen de manifest la problemàtica en relació a les llicències i permisos dels actuals proveïdors d'aquest tipus de cursos i a les llicències promogudes per la comunitat "Open". Si bé l'objectiu original d'aquest tipus de cursos era obrir l'educació i donar accés gratuït a l'educació superior a tantes persones com fos possible, persones i institucions hi han vist una oportunitat per fer negoci o treure'n profit. En molt poc temps s'han desenvolupat plataformes diverses des d'on s'ofereixen cursos d'aquestes característiques, s'han analitzat les motivacions de les persones que s'hi enregistren i s'han descrit diferents models de negoci.

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació¹, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...