El camí incert de la gestió de dades

Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia

Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
 

Council on Library and Information Resources (2013). Research Data Management: Principles, Practices, and Prospects. Washington, D.C.: CLIR. ISBN 978-1-932326-47-5 http://www.clir.org/pubs/reports/pub160/pub160.pdf

L'Informe del Council on Library and Information Resources examina com els organismes d'investigació i els professionals de les biblioteques i de ciències de la informació (LIS) poden respondre als requeriments de les agències de finançament per a la gestió de les dades de recerca (National Science Foundation - NSF i National Institutes of Health - NIH). Recull sis interessants estudis que pivoten sobre el projecte DataRes, que es descriu detalladament en els dos primers treballs (Halbert, 2013 i Keralis, et al., 2013). El tercer (Crabtree, et al., 2013) és la Declaració de Denton, que resumeix els principis i intencions que sorgeixen de DataRes. El quart treball (Deards, 2013) proporciona un nou estat de la qüestió. El cinquè (Jordan et al., 2013) és una revisió d'iniciatives i projectes. L'últim (Jahnke i Asher, 2013) aborda els aspectes ètics des d'una perspectiva quasi filosòfica, el que confereix un interès especial a aquest treball.

El valor de les biblioteques a Espanya triplica el seu cost

Hilario Hernández
Director de Análisis y Estudios de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez
 

Gómen Yáñez, José Antonio, Coord. (2014) Estudio FESABID: El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas.
http://www.fesabid.org/federacion/noticia/el-estudio-realizado-por-fesabid-demuestra-el-valor-que-las-bibliotecas-aportan-a

Worth every cent and more..., Worth Their Weight..., Enriching communities..., The Library Dividend..., Dollars, sense and Public Libraries...1 Títols tan suggestius figuren a les portades d'alguns dels estudis que es realitzen en els últims anys i que tracten de mesurar l'impacte econòmic i social de les biblioteques. La immensa majoria d'aquests informes s'han elaborat durant l'última dècada en l'àmbit anglosaxó, fonamentalment als Estats Units i al Regne Unit i, especialment, també a Austràlia. No falten algunes aproximacions en altres països (Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Corea, Canadà...), als quals s'ha incorporat en l'últim any Espanya.

A la base d'aquests informes hi ha la crisi del finançament públic (i, per tant, la necessitat de mostrar el valor social i econòmic dels serveis bibliotecaris), alhora que compta amb el desenvolupament de metodologies contrastades per mesurar el valor econòmic de les activitats no lucratives o el valor social de les empreses i organismes públics.

Aquests estudis i informes han estat realitzats amb metodologies diferents, no hi ha encara una terminologia uniforme, ni unes eines i indicadors unificats i homologats ni en l'àmbit internacional ni dins dels països on més s'han produït.

Tanmateix, s'estan produint intents de normalització i tendeix a haver-hi una confluència progressiva, almenys pel que fa a l'objectiu de mostrar el valor econòmic de les biblioteques i el seu impacte en l'economia general i local (o regional), amb formulacions finals d'avaluació del cost/benefici o el càlcul del retorn de la inversió (ROI, la sigla anglesa) en termes monetaris.

La Llei de transparència. Ho és realment?

Josep Matas
Advocat
 

España. Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno [Internet] Boletín Oficial del Estado, 10 de diciembre de 2013, BOE-A-2013-12887.[Consultado 10 febrero 2011]. Disponible en: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-12887

EL BOE de 10 de desembre de 2013 publicà la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno a la que ens referirem en aquest comentari. La Constitució de 1978 anunciava a l'article 105.b la futura aprovació d'una llei sobre aquesta matèria. Ningú hauria imaginat aleshores que aquest futur trigaria tant a arribar, un retard encara més injustificable si observem que el compromís d'aprovar-la figurava des de feia molt de temps als programes electorals dels dos partits que han accedit al Govern Central d'aleshores ençà. L'aprovació de la Llei arriba en un moment en el que la transparència és, aquí i arreu, més essencial que mai en les relacions entre els poders públics i la ciutadania. Vivim en societats democràtiques avançades en les que, malgrat la seva maduresa, es constata una crisi en el sistema de representació política i un elevat grau d'escepticisme o de desconfiança en el paper dels poders públics i dels seus gestors. L'opacitat incrementa la distància i la malfiança, mentre que la transparència pot ser un revulsiu i ajudar a canviar la tendència. En el cas de l'Estat Espanyol el retard en l'aprovació reflecteix molt clarament el poc entusiasme amb el que les principals forces polítiques han assumit aquest tema, poc entusiasme que es reflecteix també en el contingut final de la llei, tal i com tindré ocasió de comentar en les notes que segueixen.

Construint col·leccions plegats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dempsey, L.; Lavoie, B; Malpas, C. Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. http://oclc.org/research/publications/library/2013/2013-09r.html

Igual que ha passat amb les subscripcions a revistes científiques, la tecnologia també ha afectat el desenvolupament de les col·leccions de monografies impreses, donant lloc a la creació de "col·leccions col·lectives", és a dir, el disseny d'estratègies cooperatives de gestió de la col·lecció en un sistema com pot ser un consorci, una regió o un país.

En la introducció al document que ressenyem, Lorcan Dempsey identifica cinc motivacions darrere d'aquest interès per la creació de col·leccions col·lectives de llibres: el projecte Google Books, que fa una dècada va iniciar la digitalització dels fons de cinc grans biblioteques universitàries i d'investigació; el canvi en els hàbits de consum d'informació, que ha virat cap a la consulta d'informació digital, la necessitat de dedicar els espais a activitats més valuoses que l'emmagatzematge de materials i l'accés cada vegada més eficient als documents impresos, i, en general, un creixent interès per la col·laboració.

L’Accés Obert en quin punt està? Com es mesura?

Paola Gargiulo
Consorzio per le Applicazioni di Supercalcolo per Università e Ricerca
CASPUR


Eric Archambault, Didier Amyot, Philippe Deschamps,Aurore Nicol, Lise Rebout & Guillaume Roberge( 2013). Proportion of Open Access
Peer-Reviewed Papers at the European and World Levels—2004-2014. European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf

Julie Caruso, Aurore Nicol & Eric Archambault (2013). Open Access Strategies in the European Research Area.
European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Policies.pdf

Aurore Nicol,Julie Caruso,& Éric Archambault Open Data Access Policies and Strategies in the European Research Area
and Beyond (2013). European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Data.pdf

La Comissió Europea - DG Research & Innovation ha encarregat a la societat Science – Metrix1, especialitzada en els estudis de mesura de serveis i avaluació bibliomètrica, tres estudis publicats a l'agost de 2013, destinats a desenvolupar, analitzar i reflectir sobre un conjunt d'indicadors per mesurar l'accés obert2.

Fa ja diversos anys que la CE finança projectes els objectius dels quals són aquells de promoure l'implementació de l'accés obert, mitjançant la realització d'infraestructures per la interoperabilitat entre els repositoris (DRIVER, DRIVER II), per la recollida, la individualització, la disseminació i el monitoratge d'articles Open Acces (OA a partir d'ara) peer reviewed i dades de recerca (OpenAIRE, OpenAIREPLus), mitjançant anàlisis i investigacions per individualitzar la sostenibilitat econòmica de les estratègies o dels models de negoci per les publicacions OA (SOAP), finançant per exemple els projectes per la coordinació en l'elaboració d'estratègies i de polítiques per l'execució d'estratègies d'èxit en una base geogràfica com el projecte MedOANet. A part, el juliol de 2012 ha publicat un paquet de Comunicacions i Consells sobre la informació científica on hi ha inclosos els Consells per l'accés obert a la comunicació científica i la seva conservació (2012/417/UE). Recentment s'ha estès l'obligació de dipositar els articles peer reviewed resultants de tots els projectes de recerca europeus finalitzats en el programa recent estrenat Horizon 2020 (2014-2020) i al mateix temps ha llençat un projecte pilot pel dipòsit i accés obert de les dades de la recerca.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS