El dia de després de la graduació. Per a què necessitem les competències de la informació?

Enviat per Jose A. Moreiro... el Dj, 26/09/2013 - 18:41

José A. Moreiro González
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Alison J. Head (2012). Learning curve: How college graduates solve information problems once they join the workplace. Washington: Project Information Literacy: Octubre 2012. 38 p. [Consulta 23/03/2013].
<http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_fall2012_workplaceStudy_FullReport.pdf>

The hat toss

Surts al carrer amb la maleta plena de competències i habilitats adquirides a la universitat. Ara cal fer un salt qualitatiu per enfrontar-se amb les exigències del mercat de treball. En els nostres dies, la inquietud que genera aquesta situació es transmet a la capacitat de buscar ofertes a la web, de comunicar-se amb els que tenen els teus mateixos interessos o d'obrir possibles negocis; al mateix temps que se segueix vivint, per la qual cosa també avui la informació és imprescindible.

Information Literacy Project (PIL) és una institució privada no lucrativa que estudia els hàbits de cerca digital dels joves acabats de graduar. Treballa en col·laboració amb l'Escola d'Informació i Documentació de la Universitat de Washington. PIL està dirigit per Alison J. Head, l'autora de l'informe en el qual es descriu l'estat d'execució del projecte d'investigació d'alfabetització informacional Learning Curve (Corba d'aprenentatge) situat a la cruïlla entre l'aprenentatge i el començament de l'experiència. Learning Curve s'emmarca dins de The Passage Studies i és l'única part en curs d'aquesta línia de recerca.

La realització del projecte està ben finançada per l'Institute of Museum and Library Services (IMLS) de la Universitat de Harvard en col·laboració amb el Centre Berkman per a Internet i Societat de la mateixa universitat. Té com a objectiu principal estudiar la transició al món del treball de la informació dels joves universitaris quan travessen en la seva vida el moment crític en què es converteixen en adults.

Com utilitza la gent les dades del sector públic, què pot fer el govern per millorar-les: El Regne Unit sempre per davant

Enviat per Luis Fernando R... el Dc, 18/09/2013 - 12:11

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

Deloitte (2013). Market assessment of public sector information. Londres: Department for Business, Innovation and Skills: maig 2013. 235 p. [Consulta 12/09/2013].<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198905/bis-13-743-market-assessment-of-public-sector-information.pdf>

Traffic at Big Ben (I)

Aquest informe sobre el mercat de la informació del sector públic és modèlic en els seus plantejaments i resultats, encara que al lector no li interessés gens el seu contingut podria apreciar l'estructura d'un estudi impecable, compost d'un ampli resum, set capítols amb una presentació excel·lent i nou apèndixs que inclouen un repertori bibliogràfic. Si a més, aquest lector vol saber alguns aspectes bàsics sobre com s'està dissenyant l'estratègia d'informació pública per als propers anys al país que segurament és el líder mundial en la matèria, ha arribat al lloc adequat. De fet, aquest informe cimenta la política del govern britànic en matèria de dades obertes per als propers anys amb l'objectiu de fer recomanacions als ministeris sobre com ampliar l'accés a la informació del sector públic i oferir oportunitats innovadores per les dades obertes.

Cronològicament està a cavall de diversos informes públics successius presentats de juny de 2012 a juny de 2013. El primer és l'Open Data White Paper (juny 2012), a partir del qual el Govern va encarregar l'informe independent Shakespeare Review1, sol·licitat pel Govern a l'expert que li dóna nom i que pren com a base aquest informe de Deloitte (maig 2013) que comentem. Amb posterioritat, ja al juny passat, es publica la resposta del Govern a aquestes anàlisis2 realitzades sobre la informació del sector públic, del qual destacarem la seva orientació bàsica.

Un llibre singular en el nostre paisatge: les col·leccions a les biblioteques de la UAB

Enviat per Lluís Anglada el Dm, 10/09/2013 - 11:51
Lluís M. Anglada i de Ferrer

CBUC, @lluisanglada

Farré Fiol, Carme; Gómez Escofet, Joan (2013). Col·leccions singulars a les biblioteques de la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. 247 p. : il. ; 30 cm. Text en català i anglès. ISBN 9788449028878. <https://ddd.uab.cat/record/107702>. [03/09/2013]. 

UAB

La biblioteconomia és una tècnica amb diverses branques que no han crescut per igual a tots els països. Lògic però no obvi. Al nostre país les aportacions teòriques i pràctiques sobre edificis de biblioteca han aparegut després d'una intensa etapa de construcció de biblioteques (públiques i universitàries). Si busquem bibliografia sobre gestió de col·leccions ens costarà de trobar-ne i aquest és un dèficit important de les nostres biblioteques. A les universitats, les col·leccions bibliogràfiques s'han fet sovint per al·luvió (la descripció és de Dolors Lamarca), és a dir, per acumulació desordenada i no planificada de documents. Sabut és que una de les diferències entre la praxi bibliotecària anglosaxona i l'europea és el menor grau d'intervenció dels bibliotecaris europeus en la tria dels documents que s'integren a la biblioteca.

Col·leccionar (és a dir, construir col·leccions) és una de les funcions bàsiques de les biblioteques. És una característica de les nostres biblioteques el tenir col·leccions patrimonials abundants i haver patit una migradesa de recursos per a adquisicions que no es comença a pal·liar fins finals dels anys 80, principis dels 90 del segle passat. En aquest context, la modernització de la professió va passar per una minimització de la importància del col·leccionar i dels documents obsolets. Alhora vam posar l'accent en l'accés i en els documents ‘moderns'.

Tres en un, tres informes sobre la gestió de les dades de recerca

Enviat per Fernanda Peset el Dc, 04/09/2013 - 14:57
Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia
 
Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
Grupo de Trabajo de "Depósito y Gestión de datos en Acceso Abierto" del proyecto
RECOLECTA (2012). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del
grupo de trabajo de buenas prácticas. Madrid: Fundación Española para la Ciencia y
la Tecnología, FECYT. <http://www.recolecta.net/buscador/documentos/informe_datos_cientificos_en_esp.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
The Royal Society (2012). Science as an open enterprise: open data for open science. London: The Royal Society. <http://royalsociety.org/uploadedFiles/Royal_Society_Content/policy/projects/sape/2012-06-20-SAOE.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
Tenopir, Carol; Birch, Ben; Allard, Suzie (2012). Academic Libraries and Research Data Services: Current Practices and Plans for the Future. Chicago: Association of College and Research Libraries. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Tenopir_Birch_Allard.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].

El fil conductor d'aquests informes és la gestió de les dades derivades de la recerca. Tres treballs recopilatoris, fets des de tres escenaris diferents. Com començava un clàssic acudit, "Va un anglès, un espanyol i un nord-americà...", que abordant un mateix objecte d'estudi, les dades de recerca, són en essència diferents entre si.

Els tres s'aproximen al tema des d'una perspectiva d'escala nacional. Però les dades de recerca, igual que molts altres aspectes de la comunicació científica, tenen una dimensió internacional ineludible. Per aquesta raó, s'observen punts comuns en els tres documents. Com a exemple, veiem que la definició de dades de recerca utilitzada en l'espanyol prové de la Universitat de Melbourne:

Les dades de la investigació són fets, observacions o experiències en què es basa l'argument, la teoria o la prova. Les dades poden ser numèriques, descriptives o visuals. Les dades poden ser en estat brut o analitzat, poden ser experimentals o observacionals. Les dades inclouen: quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primària (incloses les dades en paper o en suport informàtic), qüestionaris, cintes d'àudio, vídeos, desenvolupament de models, fotografies, pel·lícules, i les comprovacions i les respostes de la prova. Les col·leccions dades per a la investigació poden incloure diapositives; dissenys i mostres. En la informació sobre la procedència de les dades també es podria incloure: el com, quan, on es va recollir i amb què (per exemple, instruments). El codi de programari utilitzat per generar, comentar o analitzar les dades també poden ser considerats dades.

Interoperabilitat i dades enllaçades en l'entorn de les biblioteques

Enviat per Jesús Gascón el Dc, 31/07/2013 - 09:50

Jesús Gascón García
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Seminar Global Interoperability and Linked Data (2012: Florència, Itàlia). Global interoperability and linked data in libraries. Ed.: Mauro Guerrini; proceedings by Gianfranco Crupi and Ginevra Peruginelli. [Firenze]: Università di Firenze, Dipartimento SAGAS, Storia, Archeologia, Geografia, Arte e Spettacolo, 2013. Núm. especial de: JLIS.it: Italian journal of library and information science (vol. 4, n. 1). <http://leo.cilea.it/index.php/jlis/issue/current>. [Consulta: 22 juliol 2013].

Linked Data (Semantic Web) candies

Les dades, habitualment sobre recursos documentals, produïdes per les biblioteques constitueixen catàlegs però, malgrat que aquests són al web, es mantenen al marge de la web semàntica i habitualment són dades ignorades pels cercadors genèrics. És paradoxal que aquestes dades "bibliotecàries" són de gran qualitat i molt estructurades, tant en els registres bibliogràfics com en els d'autoritat, i, en canvi, no són aprofitades fora del seu àmbit. 

L'adopció de dades enllaçades als catàlegs, vinculades al web, poden facilitar la cerca i la recuperació de continguts, traient profit del control i la precisió característiques dels llenguatges i metallenguatges emprats en les eines bibliotecàries, dels vocabularis controlats i les ontologies. Igualment, els catàlegs poden integrar informacions i dades procedents d'altres entorns, per tal d'enriquir la informació que donen. D'altra banda, aquestes eines adquireixen una visibilitat i un ús que fins ara no han tingut, i per usuaris aliens a la comunitat bibliotecària. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS