D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units

Enviat per Cristóbal Urbano el Dc, 27/02/2013 - 10:41
Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona

2012 survey of ebook usage in U.S. public libraries: third annual survey. LJ/SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [Consulta: 27 feb. 2013].

Kent Free Library - Fotografia de Cristóbal UrbanoLa necessària perspectiva històrica

El 1883 va obrir la primera biblioteca pública de les milers que va finançar el filantrop i magnat de l'acer de Pennsilvània Andrew Carnegie. El model actual de biblioteca pública que procedent des Estats Units ha estat referent per a tothom deu molt a la seva aportació. A canvi de les donacions que atorgava per a la creació de les biblioteques, principalment als Estats Units i al Regne Unit, Carnegie requeria un compromís de la comunitat local en el seu manteniment i en el compliment d'uns requisits de funcionament: un edifici singular i una bona localització, una digna dotació en fons i instal·lacions, integració en la dinàmica sociocultural de la comunitat local, tot això sota el principi d'accés lliure i gratuït.

L'aparició durant finals del segle XIX de biblioteques públiques gratuïtes –moltes d'elles emfatitzaven aquesta característica amb la paraula "Free" en el seu nom, com la Free Library of Philadelphia– de caràcter popular i vinculades a iniciatives comunitàries, no es pot entendre sense el contrapunt del model de pagament que van representar amb anterioritat des de finals del XVIII les "subscription libraries", com la Library Company of Philadelphia (Pennsilvània) fundada per Benjamin Franklin, un dels signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Biblioteques públiques dels EUA: nou indicadors per mesurar el seu acompliment

Enviat per Marcela Fushimi el Dc, 20/02/2013 - 12:14

Marcela Fushimi
Universidad Nacional de La Plata

Swan, D. W., Grimes, J., Owens, T., Vese, Jr., R. D., Miller, K., Arroyo, J., Craig, T., Dorinski, S., Freeman, M., Isaac, N., O'Shea, P., Schilling, P. Scotto, J. (2013). Public Libraries in the United States Survey: Fiscal Year 2010 (IMLS-2013–PLS-01). Institute of Museum and Library Services. Washington, DC. <http://www.imls.gov/research/public_libraries_in_the_us_fy_2010_report.aspx> [Consulta: 20 febrer 2013].

New York Public Library

El passat 22 de gener es va publicar un informe amb els resultats de la revisó realitzada per a l'any fiscal 2010 a les biblioteques públiques dels Estats Units d'Amèrica, que analitza dades de 8.951 biblioteques en els 50 estats i el districte de Colúmbia, amb 17.078 biblioteques menors i mòbils. Segons l'informe, les biblioteques públiques ofereixen serveis a 297,6 milions de persones als Estats Units, el que equival al 96,4% del total de la població del país.

L'enquesta de biblioteques públiques és voluntària i la realitza anualment l'Institut de Serveis per Biblioteques i Museus (Institute of Museum and Library Services, IMLS), que recull les dades des de 2003. El IMLS és la font primària de suport federal a les 123 mil biblioteques i 17.500 museus existents als EUA, i com agència federal, atorga beques i subsidis, dóna suport a la investigació i el desenvolupament de polítiques que promoguin la innovació, per ajudar a que les comunitats i individus tinguin un ampli accés públic al coneixement, al patrimoni cultural i l'aprenentatge al llarg de la vida.

Informe sobre el seminari "Libraries and Museums in an Era of Participatory Culture"

Enviat per Pilar Blesa Herrero el Dc, 13/02/2013 - 10:18

Pilar Blesa
Departament de Gestió Documental i Arxiu
Museu Nacional d'Art de Catalunya

The Institute of Museum and Library Services. (2012). Libraries and Museums in an Era of Participatory Culture. Washington, US. Del 19 al 23 d'octubre de 2011. Salzburg. Austria. <http://www.salzburgglobal.org/mediafiles/MEDIA65142.pdf> [Consulta: 13 febrer 2013].

Biblioteca

"The Institute of The Salzburg Global Seminar"1 és l'única institució internacional que centra la seva activitat en el canvi global. Fundat el 1947, ha treballat amb institucions líders de tot el món i de manera transversal amb diferents sectors de la societat. L'objectiu principal de la institució és ajudar els líders a resoldre, de manera creativa, problemes relacionats amb la globalització. "The Institute of Museum and Library Services"2 és una institució federal dels EUA que actua a 122.000 biblioteques i 17.500 museus. L'objectiu principal de l'Institut és la creació de biblioteques, museus i arxius potents que connectin les persones amb la informació i les idees.

L'informe sobre el seminari "Libraries and Museums in an era of Participatory Culture", aparegut el mes de maig de 2012, detalla les sessions de treball en les que 58 responsables de biblioteques, museus i gestors de patrimoni cultural de 31 països procedents dels cinc continents es van reunir amb l'objectiu de desenvolupar una sèrie de recomanacions per ajudar a biblioteques i museus a assumir els nous reptes que comporten les polítiques de compromís públic i facilitar així els canvis socials i tecnològics, imprescindibles, que les acompanyen.

Si totes les revistes es posessin en OA al cap de 6 mesos, cancel·larieu subscripcions?

Enviat per Tomàs Baiget el Dc, 06/02/2013 - 11:48

Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)

Bennett, Linda (2012). The potential effect of making journals free after a six month embargo. A report for the Association of Learned, Professional and Society Publishers (ALPSP) and The Publishers Association, May.
<http://www.publishingresearch.net/documents/ALPSPPApotentialresultsofsixmonthembargofv.pdf> [Consulta: 6 febrer 2013].

SMH16 Current Journals Close

Resultats d'una enquesta sobre com es podrien veure afectades les polítiques d'adquisicions de les biblioteques si hi hagués un mandat general que obligués a les editorials a posar les revistes gratuïtes als 6 mesos de la seva publicació.

A 950 biblioteques de tot el món se'ls va enviar aquesta pregunta per correu electrònic:

"Si la major part dels articles de les revistes d'investigació estiguessin accessibles lliurement als 6 mesos de la publicació, seguirien subscrits? Si us plau, doni una resposta separada per les revistes a) Científiques, Tècniques i Mèdiques (STM) i b) d'Humanitats, Arts i Ciències Socials (AHSS) si la biblioteca té fons en ambdues categories".

La pregunta va arribar a 800 biblioteques (150 missatges van rebotar) i es van obtenir 210 respostes (un 26% de 800). 159 de les respostes procedien d'universitats, 15 de biblioteques corporatives, i 36 de biblioteques governamentals, hospitals, especialitzades i escolars. 44 de les institucions d'educació superior apareixen a la llista Top 100 del rànquing THE, i 99 apareixen al Top 500 bé de THE o de ARWU (rànquing de Xangai).

Els professionals de la informació al 2050

Enviat per Tony Hernández el Dc, 30/01/2013 - 09:43

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS