Els professionals de la informació al 2050

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

La Belle inutile

Ciro Llueca
Coordinador del PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)
Biblioteca de Catalunya
 

Bailey, Charles W. Jr. (2012). Digital curation resource guide. Houston: Digital Scholarship. Disponible a: http://digital-scholarship.org/dcrg/dcrg.htm [Consulta: 23/01/2013]

0902 Castell de Sant Ferran, Figueres, Spain

A tocar de la frontera francesa, la ciutat catalana de Figueres té una immensa fortificació militar del segle XVII, anomenada Castell de Sant Ferran. Amb una capacitat prevista per a 6.000 soldats, va ser dissenyada per plantar cara a una possible invasió francesa en la nova frontera de 1659. La immensa obra va ser iniciada però no finalitzada, a causa de la manca crònica de recursos econòmics; i especialment perquè va quedar obsoleta abans d'hora: la tecnologia militar va canviar, i ja no tenia sentit construir una fortificació d'aquelles dimensions. Posteriorment, en una de les seves nombroses rendicions, va ser titllada pels militars francesos de Belle inutile. Bonica i impressionant, però inútil.

Abordar una ressenya d'una obra que conté dos-cents enllaços sobre digital curation, sota una classificació primària i un fred ordre alfabètic, també recorda gestes històriques. Màxim quan la mateixa plataforma de coneixement, anomenada Digital Scholarship, també presenta altres recursos de vastes dimensions: Digital curation bibliography: preservation and stewardship of scholarly works; Institutional repository and ETD bibliography 2011; Scholarly Electronic Publishing Bibliography 2010; i Research Data Curation Bibliography.

"Madurant?": Informe sobre direccions estratègiques per als repositoris digitals

Pablo de Castro
UK RepositoryNet+ Project, EDINA, Edimburgo, UK
& GrandIR, C.B.
 

CIBER (2012). Coming of age? Strategic Directions for Digital Repositories. Charleston Observatory Study III. Disponible a http://ciber-research.eu/download/20120306-Charleston_Coming_of_Age.pdf

pimiento madurando

"Sabem des de fa anys que estem operant sobre un model de negoci caduc -però en tant les biblioteques continuïn subscrivint no hi ha necessitat de canviar. Continuarem explotant el model actual fins que expiri del tot". (Alt executiu editorial a les reunions del projecte PEER)

L'informe 'Coming of Age? Strategic Directions for Digital Repositories' es va publicar per part de CIBER Research Ltd el mes de març de 2012. Aquest informe sobre l'estat actual i el futur dels dipòsits digitals d'accés obert (OARs) és el tercer de la sèrie d'informes producte de les Conferències de la Biblioteca de Charleston (Carolina del Sud, EUA). Una introducció als resultats de l'informe es va presentar el 3 de novembre de 2011 a la XXXI Conferència Anual de Charleston.

L'informe 'Madurant?' presenta els resultats d'un mostreig -amb el consegüent anàlisi dels seus resultats- sobre dipòsits d'accés obert, tant institucionals com temàtics. L'enquesta es va enviar tant a directors de biblioteca com a investigadors, i el seu objectiu declarat era "prendre el pols als dipòsits digitals i establir quant han avançat, què han aconseguit i cap a on es dirigeixen a continuació, així com en quina mesura estan responent a les necessitats i les expectatives dels usuaris".

Volia establir una política d'Accés Obert però temia preguntar?

Andoni Calderón
Biblioteca
Universidad Complutense de Madrid
 

Swan, Alma (2012). Policy Guidelines for the development and promotion of OA. Paris: UNESCO. 76 p. ISBN 978-92-3-001052-2. Recuperado el 12 de diciembre de 2012: http://bit.ly/HnibYc

Harris, Siân (2012). Moving towards an OA future: the role of academic libraries: a report on a roundtable commissioned by SAGE, in association with the British Library. 16 p. Recuperado el 12 de diciembre de 2012 de: http://www.uk.sagepub.com/repository/binaries/pdf/Library-OAReport.pdf

Ask me about Open AccessQuan es compleixen 10 anys de la Declaració de Budapest, es parla de compartir (la solució comença per co- segons Cornella) com a clau en la societat, el món de la informació està començant a ser dominat pels big data i la mineria de dades i de textos, que necessiten dades obertes (i enllaçades) en formats interoperables, en un món científic (també infomediari) que advoca per un univers open (coneixement comú obert, Open Knowledge, englobador del programari obert, la innovació oberta, els recursos educatius oberts, la ciència oberta, els open data esmentats, les llicències obertes...) una de les primeres iniciatives va ser precisament l'Open Access (OA): arXiv va veure la llum digital el 1991.

Vostè creu en l'OA, intueix les seves virtuts, se sent atret per les seves promeses de visibilitat i impacte científic, recela de les seves possibles llacunes, dubta si li impedeix publicar en un altre lloc, sembla trobar contradiccions... però té por de preguntar, o de saber?

Què cal fer per tenir un accés universal a totes les publicacions científiques que sigui de qualitat i sostenible

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 
 

Janet Finch (Chair) / Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications: Report of the Working Group on Expanding Access to Published: Research Findings: Report of the Working Group on Expanding Access to Published Research Findings // 2012
http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINAL-VERSION.pdf
resum executiu a:
http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/06/Finch-Group-report-executive-summary-FINAL-VERSION.pdf

Open Access promomateriaal

Parafrasejant Rayuela de Julio Cortázar, podem dir que l'ideal de l'OA ha estat portat "en alas de la fantasia hasta el borde mismo del horizonte".

L'informe del comitè d'experts presidit per Janet Finch sobre com expandir l'accés als resultats publicats de la recerca considera que l'OA és l'horitzó proper en el que se situarà la comunicació científica.

Des de juny d'enguany que es va publicar, l'Informe Finch –segurament com Rayuela- ha estat més citat que llegit, i –també com la novel·la de Cortázar- pot llegir-se del principi al final o traçant-se un recorregut personal fet dels diferents capítols. Pot llegir-se'n també el resum executiu que ha estat publicat independentment de l'informe, resum inclòs també en la versió completa de l'informe.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS