Indústria editorial i consorcis: la crisi no és igual per a tots

Tommaso Giordano 
Istituto Universitario Europeo, Florència
 

Consorcis i altres: Trobada Europea ICOLC, Viena 14-17 octubre 20121

Ópera de VienaL'ICOLC (International Coalition of Library Consortia) és una organització mundial (sense ànim de lucre) a la que s'adhereixen 200 consorcis per l'adquisició i gestió de recursos electrònics. L'ICOLC organitza dues trobades anuals: a Nord Amèrica, a la primavera, i a Europa, a la tardor. Aquest any la reunió ha tingut lloc a Viena, a la facultat de Dret (Juridicum), amb prop de 90 participants (la majoria responsables de consorcis i de programes de cooperació).

El programa s'ha articulat en nombroses sessions (algunes en paral·lel) sobre arguments d'estricta actualitat, oferint un panorama dels programes d'adquisició i gestió dels recursos electrònics de diferents països d'Europa, Àsia i Amèrica. Quines són les tendències del mercat de la informació? Com reaccionen els consorcis i les biblioteques a la impetuositat de la publicació acadèmica comercial? Quines estratègies cal adoptar per fer front a les restriccions imposades per la crisi? Són aquestes les principals qüestions sobre les que s'ha desembullat el debat, sovint animat i a estones apassionant, que aquí buscaré de resumir evidenciant els punts que em semblen de major interès.

L'escenari de la publicació digital

Jordi Prats Prat
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals
Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech
 

JISC (2011). Digital Monograph Technical Landscape: Exemplars and Recommendations. http://jiscpub.blogs.edina.ac.uk/final-report/ [Consulta: 28/11/2012]

Holbeach e-book marker [old photo]

L'any 2011 el Joint Information Systems Committee1 (JISC) del Regne Unit va iniciar, dins del marc del Repository Infraestructure Programme, l'elaboració d'un estudi que havia de servir per explorar el potencial que el format ePub2, d'edició i publicació de llibres digitals, podia oferir quan a l'edició acadèmica, si finalment aquest és adoptat de forma generalitzada a les universitats. L'informe que avui ens ocupa és el treball final resultant d'aquest estudi.

L'estudi presenta, doncs, un estat de la qüestió quan a l'edició de llibres digitals des de diferents punts de vista, contemplant tant el que ha estat el mercat d'aquests continguts, com el seu us acadèmic. Com a colofó ofereix també una sèrie de recomanacions per millorar-ne la implementació en l'educació superior. En molts casos no es defuig oferir una perspectiva històrica que facilita la comprensió de la situació actual.

Ús d'e-books en biblioteques universitàries dels Estats Units: dades per sortir del "Big Mess"

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

2012 survey of ebook usage in US academic libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 93 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/academic/> [consulta: 14 nov. 2012].
 
Nota: Es tracta monogràficament primer el cas de les biblioteques universitàries i en ressenyes posteriors es tractaran els informes referits a les biblioteques públiques i les escolars:
 
2012 survey of ebook usage in US public libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [consulta: 14 nov. 2012].
 
2012 survey of ebook usage in US school (K-12) libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: School Library Journal, 2012. 102 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/k12/> [consulta: 14 nov. 2012].

Collective Strings 2

Fa unes setmanes li vaig comentar a un bibliotecari nord-americà el meu interès en conèixer la seva opinió sobre el procés d'incorporació d'ebooks a les biblioteques universitàries del seu país. En concret li vaig preguntar si aquesta incorporació havia portat a una revisió a fons dels textos en què les biblioteques fixen la seva política de desenvolupament de col·leccions. Ell es va dur la mà al cap, i abans de contestar amb rigor i profunditat, no va poder evitar exclamar amb l'amable familiaritat que ràpidament et manifesten molts col·legues d'aquell país: "What a big mess...a bloody mess! "

Ampliant el cercle: la incorporació de mesures alternatives a l'avaluació de la investigació

Marta de la Mano González
Professora Titular d'Universitat
Dpto Biblioteconomía y Documentación. Universidad de Salamanca

 

WOUTERS,P.; COSTAS, R. Users, narcissism and control: tracking the impact of scholarly publications in the 21st entury. Utrech: SURFfoundation, 2012

QUIN ÉS L'IMPACTE DE LA MEVA RECERCA? Aquesta pregunta ha intrigat sempre a estudiosos i científics de totes les disciplines. Durant la major part de la història de la ciència, va ser una pregunta difícil de contestar. Senzillament, era massa complicat saber qui estava llegint el treball d'un, al marge del cercle, relativament petit, de col·legues propers. Això ha canviat completament en els últims anys amb l'impacte de les noves tecnologies de la informació i l'aparició d'Internet. Avui en dia, la comunicació dels treballs científics utilitza, no només vehicles tradicionals com els llibres i les publicacions periòdiques, sinó també altres formes de comunicació textual menys formals, característiques de l'entorn digital, que es veuen impulsades cada vegada més per la web social. Investigacions que solien trigar mesos o fins i tot anys en arribar als lectors, poden ser conegudes gairebé instantàniament via blogs i Twitter.

Però l'actual sistema d'avaluació de la recerca, basat essencialment en l'anàlisi de cites, no reflecteix aquestes noves formes de treball i comunicació. Aquest tipus d'activitat queda fora de l'abast d'indicadors i instruments tradicionals com el factor impacte, els índexs de cites i els rànquings que, centrats en l'anàlisi dels productes científics difosos a través de canals formals, romanen al marge d'aquestes altres xarxes de intercanvi, menys visibles però, sovint, més importants a l'hora de valorar l'impacte d'un determinat treball, teixides a través de connexions personals i comunicacions informals desenvolupades en la xarxa.

Els reptes de la gestió de dades de recerca

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

van der Graaf M, Waaijers L (2011). A surfboard for riding the web: towards a four country action programme on research data. Disponible a:
http://www.knowledge-exchange.info/Admin/Public/DWSDownload.aspx?File=%2fFiles%2fFiler%2fdownloads%2fPrimary+Research+Data%2fSurfboard+for+Riding+the+Wave%2fKE_Surfboard_Riding_the_Wave_Screen.pdf
 
Kotarski R, Reilly S, Schrimpf S, Smit E, Walshe K (2012). Report on best practices for citability of data and on evolving roles in scholarly communication. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-ExecutiveSummary-ReportBestPracticesCitabilityDataEvolvingRolesScholarlyCommunication.pdf

Dallmeier-Tiessen S, Darby R, Gitmans K, Lambert S, Suhonen J, Wilson M (2012). Compilation of results on drivers and barriers and new opportunities. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-CompilationResultsDriversBarriersNewOpportunities1.pdf
 

Jahnke L, Asher A, Keralis S. (2012). The problem of data. Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub154/pub154.pdf
 

La gestió de dades primàries de recerca és un dels temes d'actualitat en el nostre àmbit professional com es fa palès en la proliferació d'informes que sobre aquesta qüestió s'han publicat durant els darrers mesos.

El novembre de 2010 es ressenyaven en aquest mateix Blok (1) les conclusions d'un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els costos i beneficis de la posada en marxa d'una infraestructura de dades científiques a nivell europeu. En aquell informe els autors proposaven diverses accions per fer realitat aquesta infraestructura l'any 2030. No ha calgut esperar tant per veure els primers resultats i, el novembre de 2011, ja es va publicar un primer treball (2) que presentava la situació de la gestió de dades de recerca a Alemanya, Dinamarca, Països Baixos i Regne Unit amb vistes a encetar iniciatives conjuntes en aquest àmbit. L'informe començava analitzant els incentius que poden motivar els investigadors a compartir dades de recerca: l'obtenció d'un reconeixement similar al que reben per les seves publicacions, l'adopció d'aquesta actitud com a part de la cultura científica, o l'obediència als mandats de les agències de finançament i de les revistes científiques. Un segon aspecte analitzat eren les iniciatives de formació dels professionals –tant científics com bibliotecaris– que hauran de gestionar aquestes dades. Per últim, l'informe abordava les característiques que haurà de tenir la futura infraestructura d'emmagatzematge de les dades científiques a partir de l'anàlisi dels repositoris nacionals ja disponibles als quatre països considerats i les seves necessitats de finançament.
 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS