Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)

Bennett, Linda (2012). The potential effect of making journals free after a six month embargo. A report for the Association of Learned, Professional and Society Publishers (ALPSP) and The Publishers Association, May.
<http://www.publishingresearch.net/documents/ALPSPPApotentialresultsofsixmonthembargofv.pdf [5]> [Consulta: 6 febrer 2013].

[6]

Resultats d'una enquesta sobre com es podrien veure afectades les polítiques d'adquisicions de les biblioteques si hi hagués un mandat general que obligués a les editorials a posar les revistes gratuïtes als 6 mesos de la seva publicació.

A 950 biblioteques de tot el món se'ls va enviar aquesta pregunta per correu electrònic:

"Si la major part dels articles de les revistes d'investigació estiguessin accessibles lliurement als 6 mesos de la publicació, seguirien subscrits? Si us plau, doni una resposta separada per les revistes a) Científiques, Tècniques i Mèdiques (STM) i b) d'Humanitats, Arts i Ciències Socials (AHSS) si la biblioteca té fons en ambdues categories".

La pregunta va arribar a 800 biblioteques (150 missatges van rebotar) i es van obtenir 210 respostes (un 26% de 800). 159 de les respostes procedien d'universitats, 15 de biblioteques corporatives, i 36 de biblioteques governamentals, hospitals, especialitzades i escolars. 44 de les institucions d'educació superior apareixen a la llista Top 100 del rànquing THE, i 99 apareixen al Top 500 bé de THE o de ARWU (rànquing de Xangai).

Els resultats es poden resumir en aquesta taula:

    
S'observa que per a moltes biblioteques 6 mesos seria massa retard per rebre les revistes STM, i preferirien seguir subscrites: només un 10% cancel·laria totes les revistes. En canvi per als temes AHSS l'actualitat és menys important i serien 20% les que deixarien les subscripcions.

L'estudi dóna la raó als editors, que addueixen que els mandats que obliguen a dipositar els articles en un repositori obert al cap de només 6 mesos els fan perdre diners. I aquests resultats contradiuen els del costós projecte PEER [7] (acabat el maig de 2012) segons el qual el dipòsit d'articles en repositoris no afecta les visites a les webs de les editorials ni als seus guanys.

Al meu entendre la raó la tenen els editors, i el projecte PEER (del qual vaig ser avaluador conjuntament amb Carol Tenopir i Cherifa Boukacem-Zeghmouri) no va obtenir resultats fiables, ja que va partir d'un plantejament artificial: posar en OA no els PDFs dels articles definitius sinó una rara versió post peer review prèvia a la maquetació. Indirectament, posar més articles en obert pot donar més visibilitat i fins i tot tràfic de pagament a una revista, però està per veure que això compensi les pèrdues (o no guanys) per regalar-los.