Añadir nuevo comentario

Plataformes per a la transparència de polítiques editorials obertes en revistes científiques

Versión para impresiónVersión para impresión

Lúcia da Silveira
Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Departamento de Comunicação, 
Programa de Pós-Graduação em Comunicação. Porto Alegre, RS, Brasil  

Sônia Elisa Caregnato
Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Faculdade de Biblioteconomia e Comunicação. Programa de Pós-Graduação em Comunicação. Porto Alegre, RS, Brasil


Platform for Responsible Editorial Policies (2020). Disponible a: <https://www.responsiblejournals.org/> [Consulta: 10/04/2020]. 

Transpose: a database of journal policies on peer review, co-reviewing, and preprinting (2020). Disponible a: <https://transpose-publishing.github.io/#/> [Consulta: 10/04/2020]. 


La Ciència Oberta es guia per tres principis rectors: obertura (disponibilitat de dades i de publicacions per a ús i reús), transparència (de tots els processos, siguin el de recerca o les etapes editorials i publicació, incloses les inversions financeres) i reproductibilitat (permet avaluar la qualitat de la recerca perquè les dades són obertes). Això vol dir que la recerca pública ha de permetre l’ús i reús de dades i publicacions, que tot el procés ha de ser transparent per verificar la seva integritat, que no hi ha d’haver biaixos polítics i que cal evitar el malbaratament de recursos en recerques sense dades obertes i, per tant, no reproduïbles. Tots els agents implicats, ja siguin investigadors, finançadors, editors, revisors, etc. han d’estar compromesos amb aquests principis que regeixen el funcionament del sistema de comunicació científica.

L’aplicació d’aquests principis rectors a les polítiques editorials de les revistes científiques és una qüestió molt important. Les polítiques editorials determinen els criteris d’acceptació de manuscrits (procedents de recerques), les condicions tècniques i els estàndards normatius, el model de revisió per experts (peer review), la periodicitat, l’obertura d’accés a publicació i també a les dades de recerca, etc.   

En aquests moments, es disposa de dues plataformes que registren justament les polítiques editorials de les revistes científiques en relació a la ciència oberta, mostrant el grau de transparència editorial (Transpose) o el de responsabilitat editorial (Platform for Responsible Editorial Policies-PREP). Amb aquests instruments, els autors tenen al seu abast informació rellevant per escollir on volen publicar, i els investigadors en comunicació científica disposen d’un panorama general de l’evolució dels processos editorials, per exemple. El nostre propòsit és descriure ambdues eines. 

La plataforma Transpose (TRANsparency in Scholarly Publishing for Open Scholarship Evolution) va començar el 2018, a través d’una acció de col·laboració (crowdsourced) entre investigadors de les institucions 221B (EUA), Humboldt Institute for Internet and Society (Alemanya), UPenn (EUA), bioRxiv (EUA), Crossref (EUA), Future of Research (EUA), ASAPbio (EUA), TU & Graz Know-Center (Àustria). És una iniciativa que es proposa traçar un mapa de polítiques editorials de les revistes revelant principalment les modalitats de revisió d’experts (les cegues o oberta, open peer review i les seves característiques), la identificació i formalització del treball dels revisors o corevisors (investigadors iniciant la seva carrera que fan la revisió juntament amb el revisor principal), com també l’adopció de la modalitat de publicació ràpida en preprint.

Actualment, Transpose disposa de 3.300 registres de revistes. Dins d’aquest total s’hi troben 302 revistes que publiquen en obert els informes dels revisors i 113 títols que permeten la interacció oberta entre la comunitat. La major part de les revistes incloses a la plataforma (prop de 2.300 revistes) són d’editors comercials, principalment d’Elsevier, Springer, Wiley, Sage, entre d’altres. Els editors universitaris són 16 i disposen d’un total de 30 revistes i també s’hi troben 86 revistes de societats científiques i associacions. Finalment, a l’apartat d’editors d’accés obert, destaquen Hindawi (231), MDPI (206), Copernicus (88), Pensoft (82), F1000 Research (25) i PLOS (30). Per incloure una revista cal omplir un formulari amb les dades generals de la revista, i la pàgina des d’on es pot extreure (i confirmar) la resta de dades específiques: a) Open peer review; b) Co-reviewers and peer review structure; c) Peer review transfer; d) Peer review credit; e) Detailed preprint policies. 

Per part seva, la Platform for Responsible Editorial Policies (PREP), disponible des de principi de 2020, està creada per The Dutch Organisation for Medical Research and Health Innovation (ZonMw), amb la col·laboració de l’Institute for Science in Society de la Radboud University i el Centre for Science and Technology Studies de la Leiden University. Té per objectiu millorar la qualitat de la transparència dels processos editorials. A dia d’avui, disposa de 386 revistes distribuïdes entre editors universitaris (34), associacions i societats científiques (25), editors comercials com ara Taylor & Francis (52), Elsevier (51), Wiley (40) o Sage (25), entre d’altres.

Aquesta plataforma disposa, també, d’un servei d’assessoria per als editors, però primer cal que els editors contestin un formulari disponible a la pàgina web, sobre els detalls de l’obertura d’avaluació (open peer review). Les dades del formulari de la PREP són similars al Transpose (obertura d’identitats, d’informes, col·laboració externa), però té aspectes inherents a la infraestructura de la revista científica respecte de l’equip, rigor metodològic, rigor en les eines d’avaluació (si tenen models estructurats o no), eines (programari per revisar les estadístiques, l’originalitat del manuscrit i manipulació d’imatges) i si s’utilitzen recursos comercials en alguna part de les revisions. 

La PREP té una política clara i nítida de compromís amb els valors de la Ciència Oberta, amb la formació dels editors, a qui demana que signin la Declaration on transparent editorial policies for academic journals per tal de garantir no tant sols la interacció tècnica, sinó també la política editorial i la transparència. 

La principal aportació d’ambdues plataformes és la presentació de mapes amb els graus d’obertura de les polítiques editorials que poden ajudar els autors a prendre decisions respecte de la revista on publicar els seus articles, basant-se no només en el tradicional factor d’impacte o en el nombre de citacions sinó en tota la informació sobre transparència i responsabilitat que aporten ambdues bases de dades. Transpose té dos aspectes diferencials: la indicació del paper del corevisor i la possibilitat de comparar tres revistes entre si per poder escollir d’acord amb la seva transparència editorial. Per part seva, la PREP té una funció valorativa per ajudar a elaborar noves mesures responsables, apunta solucions de visualització de les dades accessibles i adreçades a la qualitat de les revistes científiques. És a dir, la PREP ofereix més que un mapa de la situació, donat que és un servei d’assistència als editors per tal que puguin millorar les seves polítiques editorials. 

Aquestes opcions per a la transparència de polítiques editorials són respostes d’investigadors i institucions amb la insatisfacció amb el model tradicional de publicació, avaluació i monetització de la ciència i amb aquestes possibilitats promouen els principis i pràctiques de la Ciència Oberta.

Nota: Agraïm al professor Ernest Abadal per les seves valuoses preguntes i la seva detallada revisió.