Mensaje de error

El filtro de spam instalado en este sitio no está disponible actualmente. Según las políticas del sitio, no podemos aceptar nuevos envíos mientras se resuelve el problema. Por favor intente enviar el formulario de nuevo en un par de minutos.

Añadir nuevo comentario

El comportament informatiu dels docents universitaris nord-americans, tres anys després

Versión para impresiónVersión para impresión

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Housewright, Ross; Schonfeld, Roger C.; Wulfson, Kate (2013). Ithaka S+R US Faculty Survey 2012. New York: Ithaka S+R, 2013. Disponible a: <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/us-faculty-survey-2012>. [Consulta: 17 juny 2013].


Professor J.L. Rhodes of Aerospace Engineering lectures class

Fa tres anys, el juny de 2010, inauguràvem aquest Blok amb la ressenya d'un informe d'Ithaka sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans1. Al marge dels resultats obtinguts, destacàvem com un dels principals valors d'aquell informe seu caràcter periòdic, ja que es tractava de la quarta edició d'un estudi triennal que permetia fer un seguiment longitudinal d'aquest comportament. Fidel a la seva cita, Ithaka acaba de publicar la cinquena edició del mateix informe que ens ofereix dades actualitzades sobre el comportament i les opinions del professorat universitari nord-americà en qüestions relatives a l'accés i ús de la informació acadèmica.

La nova edició presenta algunes novetats metodològiques ―s'ha comptat amb un grup de bibliotecaris, editors i membres de societats científiques que han validat un qüestionari que, per primera vegada, s'ha distribuït per correu electrònic i que ha estat contestat per 5.200 participants― i de contingut ―s'han inclòs noves preguntes per abordar aspectes emergents com els nous mètodes d'investigació o la preservació de dades―, però el seu valor principal continua sent la bateria de preguntes que permet observar l'evolució en l'accés a la informació des de l'any 2000. Com a contrapunt, cal destacar que els hàbits dels investigadors no canvien de manera brusca, de manera que els resultats són similars als d'edicions anteriors i el lector pot trobar les conclusions una mica repetitives.

Així, començant per la importància atorgada a diverses tipologies documentals emprades en recerca i docència, s'observa que la revista científica continua sent el principal canal de comunicació en totes les disciplines. Per a la docència, el llibre de text roman com l'eina fonamental ―9 de cada 10 professors els recomanen en els cursos de grau, encara que més en ciències naturals i socials que en humanitats. Tanmateix, també és elevat el percentatge de professors ―prop del 80%― que recomana als seus alumnes la lectura d'articles i monografies acadèmiques.

Pel que fa referència a les eines de recerca d'informació, s'ha invertit, encara que molt lleugerament, la tendència al declivi en l'ús del catàleg com a font per iniciar la recerca de bibliografia. Alhora cau lleugerament l'ús de bases de dades especialitzades i s'incrementa la consulta de cercadors d'Internet. Es tracta, en tots els casos, de variacions molt febles respecte a l'observat en anys anteriors i que semblen estar motivades per canvis més accentuats entre els humanistes. En aquesta ocasió, els autors de l'estudi afegeixen dues preguntes sobre el comportament a l'hora de recuperar un document del qual ja es disposa d'una referència ―en aquest cas el catàleg supera les bases de dades i als motors de cerca― i la recerca bibliogràfica en sentit ampli ―per al que les dues últimes eines superen la primera. Per mantenir-se al dia en les seves disciplines, els investigadors recorren als col·legues ―assistint a congressos, llegint les recomanacions que els han fet, seguint als autors més destacats, etc.― o als materials ―fullejant nous números de revista, rebent alertes per correu electrònic, etc.

Preguntats per la transició als llibres en format electrònic, si bé són majoria els acadèmics que els utilitzen ―un 70% ho ha fet en els últims sis mesos―, encara identifiquen usos per als quals és preferible el format imprès ―lectura en profunditat― pel que és una minoria la que preveu que substitueixin les col·leccions impreses en el proper quinquenni. Els docents identifiquen nombroses àrees de millora en l'àmbit de les monografies electròniques, des de l'increment de l'oferta fins a la possibilitat de navegar entre llibres, descarregar i organitzar col·leccions personals, subratllar, anotar, imprimir, llegir en el dispositiu preferit o integrar il·lustracions i continguts multimèdia.

La biblioteca de la institució de filiació continua sent la principal font d'obtenció de documents, però més del 60% dels enquestats qualifica d'important per a la seva investigació l'oferta de materials disponibles gratuïtament en línia. El 40% també considera importants les col·leccions i subscripcions personals i, en menor mesura, les col·leccions i subscripcions d'altres institucions.

L'informe d'aquest any inclou un apartat sobre els hàbits de recerca dels investigadors, des de la selecció de temes ―on pesen els interessos personals i les perspectives en processos d'avaluació i promoció―, fins a la col·laboració ―encara més habitual en ciències naturals que en socials o humanitats― i l'impacte de la tecnologia sobre els mètodes d'investigació. En aquest punt, cal destacar la importància que al voltant del 60% dels investigadors atorguen als programes d'anàlisi de dades quantitatives, seguits del desenvolupament de models i simulacions, la mineria de dades, el desenvolupament de programari i els sistemes d'informació geogràfica ―qualificats d'importants, tots ells, per un 20% dels investigadors, encara que amb variacions per disciplines.

L'últim capítol de l'informe aborda el paper de la biblioteca en les institucions d'educació superior. La seva funció principal a ulls dels investigadors ―8 de cada 10 enquestats la qualifiquen de molt important― continua sent ―tot i que menys que en edicions anteriors― el pagament de les monografies i les subscripcions a revistes. Una mica més del 60% considera molt important la biblioteca com a punt de partida en recerques bibliogràfiques ―amb un lleuger increment respecte a anys anteriors― i com a repositori de recursos ―amb una lleugera reducció, en aquest cas. Percentatges de professors d'entre el 50% i 60% qualifiquen de molt important el paper de la biblioteca com a suport a les seves activitats docents, per a l'increment de la seva producció científica i com a responsables de l'alfabetització informacional de l'alumnat.

Tot i els canvis en el paper atorgat a la biblioteca amb el pas del temps, el percentatge de professors que es descriuen com molt dependents de la seva biblioteca es manté constant al voltant d'un 40%, si bé continua creixent el percentatge d'investigadors ―fins a situar-se al voltant d'un 20%― que opinen que el paper de la biblioteca perd valor a mesura que s'incrementa l'accés a continguts acadèmics en línia i que, en conseqüència, la inversió en biblioteques hauria redirigir cap a altres necessitats.


1. Borrego, Ángel (2010). Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital? Blok de Bid: Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació, 12 juny 2010. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/buscar-consultar-i-comunicar-informaci%C3%B3-en-entorns-acad%C3%A8mics-quin-impacte-t%C3%A9-el-format-digit>. [Consulta: 17 juny 2013].