Añadir nuevo comentario

Més enllà de l’impacte científic

Versión para impresiónVersión para impresión

Llorenç Arguimbau
Consultor en informació i comunicació científica


Besselaar, Peter van den; Flecha, Ramon; Radauer, Alfred (2018). Monitoring the impact of EU framework programmes: expert report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/518781>. [Consulta: 23/05/2019].


Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

En aquesta línia, la Comissió Europea ha publicat l’informe Monitoring the impact of EU framework programmes, elaborat amb l’objectiu de fer un seguiment de l’impacte científic, social i econòmic de les inversions en recerca i innovació. 

L’estudi ha estat redactat per tres experts del grup de metodologies de l’avaluació en el seguiment de l’impacte dels programes marc europeus d’R+D+I: Peter van den Besselaar (Vrije Universiteit Amsterdam), Ramon Flecha (Universitat de Barcelona), i Alfred Radauer (Technopolis Group). Les seves aportacions han servit de base a la proposta de la Comissió Europea per disposar d’un sistema de seguiment i avaluació de l’Horizon Europe, el nou programa marc de recerca i innovació per al període 2021-2027. En efecte, la introducció del concepte de vies d’impacte clau (Key Impact Pathways), així com els indicadors que hi estan associats, ha de permetre un seguiment òptim dels progressos cap als objectius del programa. 

L’informe s’ha basat en una àmplia revisió bibliogràfica i en les lliçons apreses de les pràctiques més rellevants arreu del món pel que fa al seguiment de l’impacte científic, social i econòmic. Cada capítol analitza un tipus d’impacte i planteja una proposta de Key Impact Pathways, així com d’un conjunt d’indicadors (a curt, mitjà i llarg termini), fonts de dades i metodologies per mesurar els progressos assolits.

L’impacte científic dona suport a la creació i difusió de nous coneixements, habilitats, tecnologies i solucions als reptes globals del nostre món. Per mesurar aquest impacte, el principal problema es troba en la disponibilitat de dades per contrastar i contextualitzar la informació i fer una correcta interpretació dels indicadors. Per tant, resulta essencial la millora de les infraestructures de dades per als estudis de política científica i d’innovació.

En l’àmbit de l’impacte científic, els Key Impact Pathways (i els indicadors corresponents) són els següents:

  • Excel·lència de classe mundial: publicacions del programa marc (indicador a curt termini); publicacions més citades (indicador a mitjà termini); i, finalment, contribucions a temes i camps amb més perspectives de futur (indicador a llarg termini);
     
  • Enfortiment del capital humà: investigadors participants per sexe, edat, posició i tipus de contracte (curt termini); visibilitat i impacte (mitjà termini); i, finalment, desenvolupament professional gràcies a la participació en el programa marc (llarg termini);
     
  • Ciència oberta: percentatge dels resultats en accés obert (curt termini); citacions dels resultats en accés obert (mitjà termini); i, finalment, ús de dades obertes (llarg termini).

Per la seva banda, l’impacte social està relacionat amb l’enfortiment de la repercussió de la recerca i la innovació en el desenvolupament, suport i implementació de polítiques europees, com també en les solucions innovadores per a la indústria i la societat. En el futur, el mesurament de l’impacte social s’ha de beneficiar de l’existència de bases de dades i repositoris que recol·lectin evidències, amb un paper similar al de les fonts d’impacte científic. A més de la comunitat científica, l’impacte social i la seva avaluació necessiten la participació dels ciutadans i dels agents interessats. D’altra banda, cal no confondre aquest tipus d’impacte amb altres conceptes com, per exemple, la difusió o la transferència. 

En aquest àmbit, els Key Impact Pathways que s’han definit per al sistema de seguiment i avaluació del programa Horizon Europe són: afrontar els reptes globals; assolir les missions d’R+D+I; implicar els ciutadans; i, finalment, donar suport a l’elaboració de polítiques.

Pel que fa a l’impacte econòmic, està relacionat amb el foment de totes les formes d’innovació, inclòs el desplegament del mercat de solucions innovadores. L’informe constata que no existeix un estàndard per avaluar els impactes econòmics de les activitats d’R+D+I, i encara menys quan es tracta de definir els indicadors operatius. La gamma d’indicadors és similar arreu (per exemple, patents, volum de vendes o llocs de treball creats), però les pràctiques nacionals són força heterogènies. L’estudi recomana una aproximació propera a la dels inversors, fet que implica usar també les bases de dades i fonts d’informació que utilitzen per prendre decisions. En l’àmbit de l’impacte econòmic, s’han definit els tres Key Impact Pathways següents: creixement econòmic; llocs de treball; i, finalment, inversions.

En resum, aquest informe europeu pretén tractar amb rigor metodològic el repte de mesurar i resseguir l’impacte de les activitats d’R+D+I més enllà de la comunitat científica. Els programes de recerca i innovació per afrontar els reptes globals del nostre món han de contemplar necessàriament les repercussions en l’economia i la societat. En aquest àmbit, els professionals de la informació i la documentació científica hi podem jugar un paper rellevant per garantir sistemes fiables, eficients i amb un elevat valor afegit.