Concernits o implicats en l'accés obert a Espanya? Un full de ruta per a aquests últims

Versión para impresiónVersión para impresión
Mabela Casal Reyes
Directora da Biblioteca Universitaria
Universidade de Santiago de Compostela
 

Anglada, Lluís; González Copeiro del Villar, Cristina; Rico-Castro, Pilar (coords.) (2014). Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Madrid: FECYT. 26 p. Disponible en: <http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantacion_Art37_AccesoAbierto.pdf>. [Consulta: 02/02/2015].
 

Des de les declaracions de Budapest, Bethesda i Berlín, fins a la progressiva generalització de polítiques institucionals sobre l'accés obert, a tot el món han transcorregut més de deu anys i el camí que no ha estat fàcil. Tot i que s'han anat marcant èxits de diferents magnituds que han anat conduint, entenc que de manera irrevocable, a la consolidació de l'accés obert com a model alternatiu de comunicació científica. Potser aquesta expressió grandiloqüent a Espanya hauria de ser matisada, però en qualsevol cas són molts els passos donats, per treballar en l'èxit de l'Open Access. Un dels més significatius va ser la consagració d'un article de la Llei de la Ciència la Tecnologia i la Innovació dedicat en exclusiva a l'accés obert. L'article 37 titulat Difusió en accés obert però, i més concretament la seva aplicació, ha generat no pocs dubtes en els diferents actors implicats.

Conscients de la importància d'apostar per la seva aplicació, seguiment i control real, des de la FECYT es decideix elaborar un full de ruta que esvaeixi dubtes i clarifiqui el tema. Per això decideixen constituir un grup de treball on estiguin presents aquelles universitats espanyoles més avançades pel que fa a l'establiment d'una política institucional d'accés obert (en el moment de la confecció del grup no superaven les quinze) i la participació també d'un organisme que ha destacat per la seva aposta decidida per l'Open Access des d'una declaració institucional al 2004 fins a les diferents aportacions que els seus grups de treball i línies estratègiques li han vingut dedicant al llarg dels últims anys. Estic parlant de REBIUN. Amb aquests vímets i sota la coordinació de Lluís Anglada, Pilar Rico i Cristina G. Copeiro, el grup comença a caminar en l'últim trimestre de 2013, concloent el seu treball en l'estiu de 2014. La maquetació del producte final veu la llum a l'octubre de 2014.

Sota el títol Recomanacions per a la implementació de l'article 37 Difusió en Accés Obert de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, el document recull, en primer lloc, aquells conceptes bàsics que s'han de manejar per comprendre les polítiques d'accés obert, incloent els seus beneficis. Partint del context europeu, s'especifica quin és el marc legal de les polítiques d'accés obert a Espanya. Però la part fonamental del document és la que estableix de manera sintètica i clara quatre apartats on s'aprofundeix sobre les implicacions de l'accés obert per als diferents agents involucrats: els gestors d'ajudes públiques a la R+D+i, les universitats i centres d'investigació, els investigadors i les entitats subscriptores de revistes científiques. Per fixar les recomanacions sectorials s'ha partit de l'experiència dels participants a nivell nacional i internacional i s'han tingut en compte els principals obstacles i bones pràctiques en el procés d'implantar els requisits institucionals.

Amb caràcter complementari es proposen diferents iniciatives per anar més enllà del que actualment estableix l'article 37 de la Llei de la Ciència, així com altres accions que podrien enfortir les polítiques d'accés obert i facilitar l'accés als resultats de la recerca, especialment la recerca finançada amb fons públics: canviar el termini d'embargament de 12 mesos; exigir el dipòsit immediat per part de les agències finançadores; la realització d'informes de seguiment i control; o la recomanable generalització de la identificació única i persistent per als investigadors.

Finalment el document es completa amb una sèrie d'annexos que recullen models de clàusules d'acceptació, informes de seguiment, un indicador de mesurament de compliment, la composició d'una futura (i desitjable) comissió de seguiment i una selecció bibliogràfica i documental per a aquells que desitgin ampliar amb detall els temes abordats.

Encara és massa curt el recorregut d'aquest document per poder avaluar el seu abast. Espero, com a part integrant del comitè d'elaboració, que respongui al que ens vam proposar com a objectiu. Però no em resisteixo a expressar com a desig que, més enllà de la seva difusió, puguem recollir aportacions, propostes de millora d'un document que va néixer amb esperit "sempre en beta", i especialment que el públic objectiu de les Recomanacions les trobin útils, se les prenguin seriosament i vagin més enllà de l'exercici intel·lectual de la seva lectura crítica.