El GIBAF ha participat de manera continuada en els darrers vint anys en múltiples iniciatives d’innovació i de  millora de la qualitat de la docència teòrica i pràctica en el si del propi Departament, de la Facultat o de la Universitat de diverses maneres (projectes finançats o no, projectes personals o cooperatius, en grups d’innovació o grups temporals, en programes oberts o en acció institucional, etc.). Sempre ha mantingut, però, un esperit de comunicació i de reflexió entre els seus membres que compartim una voluntat i una acció que, l’acreditació del GIBAF com a grup d’innovació docent reconegut, ens ha permès estructurar d’una manera més coherent i aconseguir nous resultats que, amb la definitiva consolidació ens poden obrir el camí a l’obtenció de finançament específic i, per tant, al plantejament d’objectius més ambiciosos.

Els objectius plantejats en la sol·licitud de reconeixement de GIBAF s’emmarcaven en l’activitat acadèmica ordinària dels seus membres (àrea de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la UB) per tal d’aplicar i avaluar les propostes generades pel grup d’innovació en el context d’uns ensenyaments (Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments) amb plans d’estudi acabats de reformar però abocats a una nova remodelació imminent sota les directrius de l’EEES. Aquest marc defineix les necessitats d’innovació i de recerca educativa  desenvolupades en el període 2004-2006.

ENSENYAMENTS CONSOLIDATS

1.- Adaptació de continguts, estratègies docents i d’avaluació al nou perfil dels estudiants de primer curs que accedeixen a la universitat des dels nous batxillerats LOGSE

S’han dut a terme diverses accions per a l’avaluació del perfil dels estudiants de nou accés, tant a través d’iniciatives institucionals (a escala de Centre), com a través d’experiències derivades del contacte directe (oral) amb els estudiants i de les seves respostes a enquestes sobre les diverses experiències. En línies generals, s’observa un més gran domini d’habilitats instrumentals (informàtiques, llengües estrangeres, capacitat de realització de treballs individuals) al costat d’alguns dèficits formatius en continguts (malgrat que existeixin en programes de batxillerat o de PAU) i en hàbits de treball organitzats (constància en l’estudi, assistència a classe, etc.). Igualment s’observa una certa dificultat en la presa de decisions i l’organització del treball de l’estudiant, associades o no a la maduració individual, que deriven en la necessitat d’una tutorització més personalitzada i direcció de l’estudi per part del professor. Un dels objectius de l’anàlisi del perfil era conèixer la disponibilitat de recursos informàtics/internet, que, en diverses exploracions ha indicat percentatges de gairebé el 100 % (des del domicili particular o residència universitària), fet que ens permetia el disseny de productes docents telemàtics o d’activitats que requereixin l’ús d’ordinador sense por a limitacions severes per aquest fet.

L’altre punt important per a l’adaptació dels continguts ha estat la confirmació de l’escassa orientació professional en Farmàcia i Tecnologia d’Aliments en alumnes de primer curs que obliga a un doble exercici docent: combinar la formació bàsica dels nous estudiants amb l’ introducció de criteris professionals que, en l’àmbit de la nostra disciplina, no es tornen a cursar en la troncalitat de la resta de la Llicenciatura, característica comuna a d’altres ensenyaments.

Amb aquest motiu s’ha desenvolupat amb nous continguts el mòdul de suport electrònic, s’ha introduït experimentalment el sistema d’aprenentatge basat en problemes (Problem Based Learning –PBL),  s’ha  planificat més estrictament el calendari dia a dia del curs i s’ha recorregut a elements de proximitat (notícies de diari, pel·lícules, elements de consum, etc) per a vincular coneixements a les vivències diàries dels estudiants. Igualment, s’ha fomentat el seguiment del progrés acadèmic dels estudiants a través de proves d’autoavaluació (disponibles també al mòdul de suport) i s’ha optimitzat el recurs a enllaços web formatius a d’altres universitats europees i nordamericanes). S’ha fet un esforç particular en l’orientació personalitzada de l’estudi a través de diversos mecanismes:

a)      Consultes electròniques.- Malgrat la presència durant tots els dies de consulta, la modalitat de visita al despatx del professor és poc utilitzada, mentre que va en augment l’ús massiu del correu electrònic. En aquests dos anys s’ha atès centenars de consultes relacionades, entre d’altres, amb l’aprenentatge personal.

b)      Supervisió del treball personal.- Diverses experiències (treball personal, fitxa científico-tècnica, etc.) requereixen l’assessorament dels professors en l’elecció del tema, la supervisió del treball mentre es realitza i la resposta a consultes diverses. Cada estudiant té uns requeriments particulars.

c)      Atenció a la diversitat.- A proposta d’alguns estudiants s’han realitzat activitats complementàries (visita al jardí Botànic de Barcelona) que posen en evidència que pot convenir dissenyar alternatives de progrés formatiu per a alumnes amb interès per millorar el seu rendiment en una assignatura concreta.

d)      La participació en el programa de tutors del Centre.
 

Les limitacions a aquestes experiències deriven sempre de la manca de disponibilitat horària en la programació del temps d’estudi de l’alumne (que reforcen la conveniència de formular plans docents basats en el temps real de treball de l’estudiant), al percentatge d’estudiants que treballen (que suggereix l’assaig de fórmules de semipresencialitat que s’incorporen com a nous objectius del GIBAF) i a la càrrega de treball que significa per al professorat, no reconeguda en els mòduls de dedicació/càrrega docent actuals.

Finalment, cal destacar la participació en activitats d’introducció a noves activitats formatives d’accés a la UB: Conèixer la Facultat (Farmàcia, 1er Cicle, activitat de lliure elecció, Sessions teòrico-pràctiques).

2.- Evolució de l’activitat docent cap:

a.      als nous paradigmes d’educació superior centrada en l’aprenentatge de l’estudiant i en l’avaluació pel sistema ECTS i

b.      a la introducció d’objectius docents basats en l’assoliment de competències professionals (establertes en documents de la Junta de Facultat annexos als plans d’estudis) que facin possible la mobilització dels coneixements a través d’habilitats i actituds adequades a un professional de la societat del S. XXI.

Tenint presents les consideracions de l’objectiu anterior s’han dut a terme activitats que permetin l’evolució combinada cap sistemes d’avaluació ECTS i la introducció i competències professionals. Aquestes han estat:

- Disseny i millora d’eines de suport al propi aprenentatge autònom:

El mòdul electrònic de suport docent de Botànica farmacèutica  és una activitat que combina innovació i permanència d’objectius assolits en anys anteriors. Les estadístiques dels Dossiers Electrònics indiquen un ús intens per part dels estudiants (superior a 100 consultes/alumne/any) i, per tant, la seva utilitat com a recurs formatiu. Presenten la limitació de no poder ser emprats com a instrument d’avaluació estàndard (hi ha d’altres sistemes amb estadístiques molt més potents per avaluar el treball de l’estudiant, actualment en assaig al GIBAF i a desenvolupar en l’activitat futura).

- Aprenentatge de competències professionals transversals.

S’ha desenvolupat el projecte d’ aprenentatge de comunicació científica en estudiants de l’assignatura optativa “Història dels usos de les Plantes”, que fomenta l’aprenentatge de les tècniques de comunicació científico-tècnica i el treball interdisciplinar. Durant el període analitzat 2004-2006 s’han publicat els volums 10 i 12 de la revista “Naturalia” amb resultats molt satisfactoris. L’avaluació es basa en l’activitat presencial a classe, en el treball realitzat en el text, en la presentació oral (aspectes formals i d’eficàcia comunicativa), en la resposta al debat amb companys i professors que reuneix, en conjunt, els elements per a una immediata transformació a crèdits ECTS. En aquesta experiència pren una rellevància especial el propi paper realitzat per l’estudiant, que és responsable del seu rendiment davant dels altres alumnes.

- Aprenentatge pel sistema PBL.

Desenvolupa complementàriament els objectius 1 i 2, promovent l’adquisició d’habilitats en la resolució de casos pràctics. L’experiència ens ha demostrat que cal un seguiment molt detallat de cada estudiant i que el pas de prova-pilot (actualment menys de 10 estudiants/any) al conjunt del grup (80-100 estudiants) ha de ser molt mesurat. Probablement la introducció d’altres característiques d’un sistema PBL avançat (per exemple el treball sota pressió o amb temps limitat) no és adequat per a estudiants de primer curs, però es preveu assajar la implantació extensiva d’1-2 casos al llarg del curs en properes edicions. Valoració: La responsabilitat de l’aprenentatge també és de l’estudiant en aquest cas, l’adjudicació d’una càrrega ECTS és senzilla i s’aconsegueix  l’aproximació a competències professionals de manera adequada; en canvi, el seu seguiment i planificació comporta una dedicació important del professorat.

- Experiències de trànsit a l’EEES en una assignatura de primer cicle de Farmàcia.

 Activitat dissenyada específicament per a l’avaluació de la càrrega de treball de professors i estudiants, per posar en pràctica els continguts d’un curs de l’ICE en la preparació d’un informe anàleg als que es demanen als egressats per obtenir un lloc de treball en laboratoris de plantes medicinals. Valoració: s’aconsegueixen els objectius formatius d’adquisició de l’habilitat per part dels estudiants. La transformació en sistema ECTS indica que una activitat que correspon a un “seminari” d’ensenyament tradicional (1h) comporta 3 h per als estudiants i 157 hores per al professorat. S’aconsegueixen dades molt valuoses en l’enquesta final.

3.-  Recerca i explotació dels recursos de les TIC en l’ensenyament presencial i no presencial i producció dels materials docents requerits

- Desenvolupament de recursos electrònics de suport docent:

a) Consolidació del Dossier Electrònic de Botànica farmacèutica i construcció del nou dossier de Història dels Usos de les Plantes (2004-2006).- En aquest segon dossier s’explota la possibilitat d’introducció de continguts elaborats en Power point (presentacions) pels propis estudiants que permeten ser visualitzats i analitzats durant el temps d’estudi i treball (no presencial) com a element que pot ser criticat en els debats públics posteriors (treball a l’aula en blocs de 3 treballs per sessió/hora presencial. 

b) Producció de mòduls específics per a cursos UB-Virtual

c) Ús extensiu de consultes al professorat via telemàtica

- Instruments virtuals per a l’aprenentatge reflexiu: un bloc de Botànica farmacèutica

Recerca de nous entorns externs als Dossiers Electrònics (blocs o bitàcoles residents en servidors externs) a causa de les limitacions tecnològiques del sistema de la BUB. Valoració: corba d’aprenentatge raonable per al professorat i els estudiants i potència de les funcions estadístiques del sistema que mereix futurs desenvolupaments en els objectius dels propers anys. Experiència en curs (2006) que permetrà l’avaluació del treball exacte de l’alumne en temps, nombre de contribucions, etc (ECTS) i l’aprenentatge de nous entorns tecnològics, en el marc de l’objectiu 3. El contingut dels temes del bloc permet tractar notícies d’actualitat, qüestions d’ètica professional i impacte social derivats dels continguts més estrictament acadèmics de les sessions teòriques, relacionat amb l’objectiu 2b.

4. Formació i promoció de nou professorat (procedent de programes com “Ramón y Cajal”, “Juan de la Cierva”, Becaris de FPU / FPI) en la nostra àrea de coneixement i continuació de les activitats de formació del professorat consolidat (grups de dinamització, etc.)

L’objectiu formatiu és una de les prioritats del GIBAF. D’una banda s’ha produït la progressiva introducció de la Dra. M. Bosch (Programa Ramón y Cajal) en les activitats de la docència teòrica, tant en temes de transferència de resultats de la recerca a la docència (idea-força de la docència universitària), a través de programes de doctorat (3er cicle), com a través de la participació en la docència d’assignatures troncals (Botànica farmacèutica) o de lliure elecció (Història i Usos de les Plantes). En el cas de les assignatures de pre-grau, l’activitat preparatòria del curs 2004-2005 en docència d’alguns temes i avaluació, mentoritzada pels altres membres del grup, ha facilitat l’assumpció de la responsabilitat d’1/3 d’un grup de docència durant el curs 2005-2006.

D’altra banda, l’assistència a cursos de formació dels membres del grup ha estat tan intensa com la dedicació a les altres tasques universitàries ho ha permès (cf. 5.3.2). Valoració: satisfacció pel grau de formació aconseguit. Necessitats formatives específiques no sempre aconseguides (pot ser convenient una especialització formativa, almenys en part, a escala de Centre). L’experiència d’alguns membres del grup permet ja la participació en tant que formadors.

NOUS ENSENYAMENTS

5.- Participació en el disseny de nous ensenyaments de Programes Oficials de Postgrau de la Universitat de Barcelona de segon i tercer cicle (màsters i estudis de  doctorat), en especial en els àmbits de les Plantes Medicinals i Aromàtiques i del Coneixement i Gestió de la Biodiversitat, que requereixen una nova formulació de qualitat i de competència a escala estatal i internacional

A partir de la recent aparició dels decrets que regulen el Grau i el Postgrau per a la convergència cap a l’EEES, la UB ha iniciat el procés de preparació, primerament dels Postgraus, a través d’un procediment que ha estat complex i difícil. Malgrat tot, els membres del GIBAF han estat en tot moment col·laborant en les iniciatives relatives als camps especificats a l’objectiu 5, especialment en el Programa Oficial de Postgrau en Farmàcia i en el Programa Oficial de Postgrau de Biodiversitat, i que es va iniciar amb la participació en l’organització de la prova pilot metodològica 2005-2006 del Màster en Biodiversitat: evolució i conservació, aprovats pel DURSI.

Pel que fa a la fase de nous ensenyaments oficials,  l’aportació dels membres del GIBAF ha estat d’una banda, en el disseny d’assignatures de Màsters a implantar en el curs 2006-2007, així com plantejar  iniciatives concretes de cara a la programació fins el 2010, i d’una altra, dur a terme tasques de coordinació general, com en el cas del Programa Oficial de Postgrau en Farmàcia, que coordina un membre del GIBAF.

Cal remarcar la participació en el disseny de les assignatures “Diversitat i evolució vegetal” i “Aproximació multidisciplinar a l’estudi de la biodiversitat” integrades en el  Màster “Biodiversitat: evolució i conservació” , així com de l’assignatura “Recursos vegetals i productes naturals” del Màster “Recerca, Desenvolupament i Control dels Medicaments”, que s’implantaran el curs 2006 -07.  En la programació fins al 2010 que la UB ha enviat al DURSI, s’inclou la proposta de Màster “Ciència i Tecnologia de Plantes Medicinals i Aromàtiques” que és l’adaptació d’un projecte de títol propi amb el mateix nom en el qual els membres del GIBAF van participar activament.

6.- Participació en el disseny de mòduls de formació continuada, com a futur àmbit on la UB haurà de dedicar esforços i recursos, en formats adaptats al mercat de professionals de cada moment.

Participació en la preparació de materials docents en un màster virtual (Curs de Postgrau: Calidad, Seguridad y Eficacia en Fitoterapia, UB Virtual, Universitat de Barcelona) i en la organització, preparació de mòduls formatius de màsters presencials (Màster de Postgrau de Experimental en Ciències Farmacèutiques, Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona; Màster en Plantes Medicinals i Fitoteràpia, Universitat de Barcelona/Col·legi de Farmacèutics de Barcelona / Universitat Autònoma de Barcelona ; Màster de Postgrau en Gestió empresarial per a la industria farmacèutica i afins. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona) .