Els meus interessos de recerca s’adrecen als mecanismes cerebrals que sustenten la conducta guiada per propòsits. Especialment, l’atenció, la memòria de treball i la percepció auditiva. En particular, estic interessat en com els programes de la conducta voluntària interaccionen amb els estímuls de l’entorn, és a dir, com els processos guiats “des de dalt” interaccionen amb les processos guiats “des d’abaix”.

Un bon exemple d’aquesta interacció la trobem a l’atenció involuntària: estímuls novedosos inesperats capturen la nostra atenció, sempre que tinguin la possibilitat d’interaccionar amb el nostre esquema mental de les activitats en curs. Els meus experiments actuals manipulen les característiques dels distractors, les contingències entre la tasca principal i els estímuls irrellevants, la significació dels estímuls, i la càrrega en memòria de treball, mentre mesuro l’activitat del cervell en voluntaris sans, ja sigui mitjançant potencials evocats, magnetoencefalografia, o més recentment amb ressonància magnètica funcional. També tinc interès en com tots aquests processos s’alteren en diferents estats de patologia cerebral i mental, i és per això que encara duc a terme recerca clínica, especialment en nens que pateixen trastorns neuropediatrics o conductuals.

Basant-nos en els nostres resultats i experiència previs, actualment ens estem endinsant en nous reptes de recerca per als propers anys.

En primer lloc, en cooperació amb el Prof. Manfred Herrmann de la Universitat de Bremen i el Prof. Mark Greenlee de la Universitat de Regensburg, ambdues d’Alemània, estem intentant combinar l’alta precisió espacial de la ressonància magnètica funcional amb la millor resolució temporal dels senyals cerebrals biomagnètics per desvetllar la neurodinàmica espacio-temporal de la distracció auditiva.

En segon lloc, ens estem movent vers una neurociència cognitiva més “pringosa” [wet], per tal com tenim planejat d’obtenir mostres sanguínies dels nostres voluntaris sans per tal d’investigar els determinants genètics de la distractibilitat. Aquesta recerca la durem a terme amb la Prof. Imma Clemente del nostre Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Universitat de Barcelona.

Finalment, partint de la idea que varis fenòmens electrofisiològics del sistema auditiu, tals com el potencial de disparitat (MMN), l’atenuació del potencial auditiu de latència mitjana P50, i l’habituació/deshabituació de les anomenades neurones “novedoses” de la via auditiva reflexen la detecció del canvi en l’entrada auditiva, estem ara intentan delimitar els requeriments i les manifestacions d’un “novelty system” [sistema “novedós”] en audició. Aquest sistema general de novetat sustentaria dues funciones cognitives en audició: 1) l’organització de l’entrada acústica en cadenes significatives d’informació, i 2) l’atracció involuntària de l’atenció.