Quan allò irrellevant es converteix en crític

Els estímuls emocionals, especialment els d’amenaça (una aranya, una pistola que ens apunta o un crit) aporten a l’ésser humà informació primordial per la seva supervivència. Per això, el nostre cervell respon més ràpidament i amb més eficàcia cap a aquests estímuls que cap a qualsevol altre estímul present en el medi.

Això ocorre perquè els nostres sistemes sensorials són limitats, i no podem processar tota la informació que ens arriba. Hem de ser ràpids en filtrar què és important i què no per reaccionar-hi amb rapidesa. En aquest sentit, una part arcaica del nostre cervell, el sistema límbic, s’encarrega de decidir quins estímuls poden ser perillosos i han de ser processats primer, o fins i tot millor processats, que la resta d’estímuls. La majoria de vegades, de fet, això ocorre en qüestió de mil.lisegons i sense que nosaltres en siguem conscients. I és aquí on radica la importància del processament emocional.

Però el cervell no hauria de limitar-se a processar millor un estímul emocional determinat. Segur que tothom recorda les últimes seqüències del famós thriller de Hollywood dels noranta, El Silenci dels Anyells, on l’agent Clarice Starling entra a casa de l’assassí i tanteja en la foscor. Quan, aterrada, surt del lavabo amb les dues mans a la pistola, cada soroll que ocorre en aquell moment resulta magnificat: el rumor de la nevera, l’aigua que cau o fins i tot la seva pròpia respiració.



De la mateixa manera, quan un individu es troba en situació d’amenaça, hauria de ser capaç de reaccionar cap a qualsevol estímul que aparegui en aquell moment, per inapreciable que sigui. Perquè qualsevol informació podria ser decisiva.

En aquest estudi, publicat a la revista Cerebral Cortex, hem demostrat que visualitzar cares amb expressió de por o d’amenaça magnifica el processament de sons novedosos ambientals que ocorren alhora. De fet, les àrees cerebrals relacionades amb el processament de novetat auditiva s’activen més intensament en un context emocionalment negatiu, probablement per mediació de l’amígdala, un complex de nuclis amb un paper crucial al sistema límbic.

Fig 1. The Silence of the lambs. Jonathan Demme. Jodie Foster, Anthony Hopkins, Scott Glenn, Ted Levine. 1991. Lauren Films, S.A. (Spain).

Fig 2. Domínguez-Borràs, J., Trautmann, S.A., Erhard, P., Fehr, T., Herrmann, M., & Escera, C. (2008). Emotional context enhances auditory novelty processing in superior temporal gyrus. Cerebral Cortex, in press, doi:10.1093/cercor/bhn188. (link)