cas1

1. Dues formes de gestionar l’aula

Presentació 

A partir de l’observació de dues classes, una de matemàtiques i una altra de ciències socials en un Institut, es plantegen diverses realitats dins de l’aula amb els estudiants i les maneres diferents de treballar de cadascun dels professores que imparteixen aquestes assignatures.

Síntesi del cas →

Context 

En el marc de la recerca realitzada sobre les estratègies d’acollida a l’alumnat nouvingut en els instituts d’educació secundaria, s’ha sol·licitat al professorat d’un centre de les rodalies d’una gran ciutat, la possibilitat d’observar com gestionen a l’aula l’atenció a la diversitat. Un cop acceptada la petició s’estableix dia i hora per fer l’observació, i es determinen els grups classe i el professorat participant.

Plantejament de la situació

Són les 11.15 h d’un dimarts del mes de maig. Arribo a l’institut. Vaig a observar dues classes: una de matemàtiques de 1r d’ESO i l’altra de ciències socials de 4t d’ESO. Hem informat el professorat que volem fer aquestes observacions per veure com gestionen l’aula, com atenen la diversitat i en especial la diversitat que comporta l’alumnat nouvingut.

Desenvolupament de l’experiència

Quan entro a l’escola vaig cap a Consergeria i pregunto pel professor amb qui havia establert el contacte. Mentre espero, parlo amb el conserge sobre com agrupen els alumnes (m’explica que estan agrupats per nivells: bons, mitjans, dolents ), la durada de les sessions de classe, l’horari dels alumnes… Després d’uns 10 minuts se m’adreça a la professora a qui he d’observar. És una noia força jove. Sembla una mica cansada. Em diu: “Ja t’havia vist, però he sortit a fora a fer el cafè, perquè tot el dia aquí dins…”

De camí cap a l’aula m’explica que avui li toca matemàtiques amb el grup mitjà, amb aquells que no són bons, però que encara s’hi pot fer alguna cosa.

M’explica també que té una alumna immigrant que no entén gaire ni el castellà ni el català, i que li dóna fulls amb multiplicacions, perquè encara no sap multiplicar bé. Entro a l’aula i li pregunto on li va bé que segui . No té temps per respondre, que ja entren cridant els nens i les nenes de primer d’ESO. Ella, també cridant, els demana que s’asseguin. Molts d’ells i elles continuen xerrant i no s’asseuen. Mentrestant, ella dóna al nen o nena immigrant, situat a una taula individual a l’extrem dret de la classe, el full amb multiplicacions. La resta d’alumnes van seient a poc a poc. Les taules estan disposades de dos en dos. Comença dient: “recordeu el que vam fer ahir? (…) Avui farem la mediatriu i la bisectriu. Heu portat tots el compàs?” Molts nens i nenes criden: “Nooooo”. Jo pregunto a un noi que tinc al costat: “com és que no l’has portat?” i em contesta: “perquè no en tinc ni me’n vull comprar!”. Ella va explicant i fent la mediatriu i la bisectriu a la pissarra, amb compàs, mentre la resta va xerrant. Pocs escolten i sobretot els de darrere fan burla, es tiren l’estoig…

Quan acaba diu: “féu l’exercici 7 i 8 del llibre”. Alguns van fent els exercicis, però molts no els fan. Com que molts no porten compàs no el poden fer i ella suggereix que ho facin a mà alçada. Els nens i nenes segueixen queixant-se en veu alta: “profe esto es un rollo! Yo no lo pienso hacer! Me aburro!”, i amb altres comentari semblants.

Jo dic al mateix noi o noia a qui havia preguntant abans per què no havia portat el compàs si vol que l’ajudi a fer l’exercici. Com que no porta compàs ni llibreta, li proposo calcar en un full l’angle i que dibuixi la bisectriu a mà alçada.

La mestra els renya i els diu que ja els havia avisat i que havien d’haver portat el compàs. Aquells qui es porten malament els fa separar la taula o asseure al davant. Després els mana fer a la pissarra uns exercicis. Surten preferentment les noies i castiga els qui “no s’han portat bé” no deixant-los fer l’exercici a la pissarra. Després corregeixen els deures del dia anterior a la pissarra (que molts no han fet!).

Abans que soni el timbre recullen, i quan sona surten tots i totes molt ràpidament. En sortir em comenta: “ja veus com són… fem el que podem… amb aquest grup no es pot fer gaire més”.

La professora m’acompanya a trobar-nos amb el professor de ciències socials de 4t d’ESO. Ens trobem al passadís. Em fa la impressió que aquest professor està molt més relaxat i content que la professora anterior. A l’entrada em parla dels nois i noies nouvinguts que té. Es queda a la porta i saluda els nois i les noies que entren. Quan ja han entrat gairebé tots i totes entra ell. Els alumnes es van asseient . Em presenta i diu que vinc a observar la classe i que amb el meu feedback l’ajudaré a millorar la classe.

El professor comença dient que avui explicarà la revolució francesa. Ho fa amb passió. Després mostra un Power Point, amb quadres sobre la revolució francesa, esquemes i petits fragments de text, sobre els nuclis més importants. Va fent preguntes als alumnes, va relacionant el tema amb pel·lícules, amb llibres, amb la situació política dels països d’on provenen els alumnes…

L’alumnat està assegut, de dos en dos i de quatre en quatre, tots mirant la pissarra. Sembla que estan atents i atentes. Molts van copiant els petits fragments de text del Power Point. Sona el timbre i tots continuen asseguts, escoltant fins que el professor acaba de parlar. Després van sortint tranquil·lament.

En acabar la sessió, em pregunta que m’ha sembla i em comenta que fa anys que ha provat de fer les classes amb Power Point amb moltes imatges i que li funciona molt bé. Ara bé, em diu que fa pocs treballs en grup, que li agradaria fer-ne més. També em comenta que els alumnes estan distribuïts per conducta i que aquest és el grup més alt. Que a ell no li agrada, però que al centre hi ha un corrent antipedagògic molt fort i que no pot oposar-se a aquesta distribució de l’alumnat. Ara bé, ell intenta que la majora estiguin al grup més elevat. Ens acomiadem i es posa a disposició per a qualsevol cosa que necessitem. 

Desenllaç

Mentre marxo cap al metro vaig donant voltes a les observacions realitzades i les diferències. No puc evitar comparar-les i em sorgeixen idees que vull contrastar amb l’equip de recerca tant aviat com pugui. Entre aquestes, com influencien les expectatives dels professorat envers el grup d’alumnes, l’experiència dels docents o els recursos didàctics que utilitzen (la rebuda als alumnes, la presentació d’una persona que s’incorpora al grup, les preguntes als alumnes, entre altres). El que més m’ha impactat però és la passió, o per contra la desmotivació, amb la que els docents viuen i senten la seva professió.

Síntesi del cas

ContextInstitut
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsProfessora de matemàtiques, professor de ciències socials, alumnat agrupat segons rendiment acadèmic, observador
DesenvolupamentEn dues situacions d’aula, s’observa:
• Tipus d’interacció entre professor/a i alumnat i continguts
• Criteris d’agrupament intern
• Formes de presentació dels diferents tipus de continguts d’aprenentatge
• Ús del material didàctic
• Maneres de tancar la sessió
• Percepció del docent
DuracióUna sessió de classe (fase prèvia, interactiva, posterior)

↑ torna a dalt

icono_questions

  ¡Sé la primera persona en valorar el caso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *