3. Complicitat amb l’educador de l’aula-taller

Presentació

En un entorn d’aula-taller, un estudiant amb dificultats socials, familiars, personals i de futur acadèmic-laboral impulsa que l’equip docent adopti diferents recursos per estimular l’aprenentatge i l’autoestima. Un dels recursos que resulta determinant és la relació que, de forma intencional, s’estableix amb un dels educadors.

Síntesi del cas →

Context

Característiques del centre

Aquest cas es desenvolupa en el marc d’una fundació. En aquesta fundació fa 5 anys que acompanyem adolescents i joves en el procés de fer-se grans i d’afrontar el futur. Lluitem per la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu i social: oferim a l’adolescent i al jove un lloc i un espai per desenvolupar un aprenentatge i per créixer com a persones.

El nostre recorregut com a institució educativa orienta el nostre treball sobre la manera com s’ha d’acompanyar els adolescents en el seu itinerari de formació, després d’un recorregut de fracàs escolar i personal, i a començar a pensar en el seu futur de formació i d’ocupació.

Context sociofamiliar

En Ferran fa dos anys que està al nostre centre. Té 16 anys. La mare del Ferran és molt depressiva i cuida dels dos fills pràcticament sola, perquè el pare treballa fora del país i passa poc temps amb la família.

El fill gran també és molt depressiu i pràcticament no surt de casa. Diuen que és superdotat, tanmateix ha passat uns anys sense fer res (ni treballar ni estudiar) i ara torna a estudiar Batxillerat, tot i que falta contínuament a classe perquè s’adorm.

El Ferran considera el seu germà com un rival que li pren tot el protagonisme. El germà tracta amb rebuig el Ferran, li pren les coses i li fa la vida impossible. Tenen molt mala relació i només s’entenen en el tema del consum de marihuana.

Ara el pare ha tornat al país i viu amb els fills. Es presenta com un pare sobreprotector, que ha de recuperar els anys perduts defensant els seus fills i protegint-los com si fossin nens petits (intervé en baralles del Ferran amb amics i en problemes que té). Sembla, a més, agressiu verbalment i molt autoritari. Diu que els problemes que hi ha a casa han estat provocats per la manca de la figura paterna i d’autoritat.

Plantejament de la situació

Els trets que dificulten el procés d’aprenentatge del Ferran, que cursa 4t d’ESO en format d’aula-taller són:

  • Manifesta molt poca tolerància a la frustració i fa molta demanda d’atenció de l’adult.
  • És molt obsessiu en el seu comportament. Quan se li fica alguna cosa al cap no raona.
  • Fa tractament psiquiàtric des de fa uns anys i ho manifesta amb total normalitat.
  • S’infravalora i això fa que se senti nerviós i molt insegur en tot el que fa.
  • Necessita constantment el reforç de l’adult, si no el té, perd el control amb facilitat i es bloqueja. A les aules reclama l’atenció constantment, tot i que pot treballar sol la inseguretat el supera.
  • En la classe d’orientació laboral manifesta un discurs madur, vol aconseguir un curs i seguir els passos del seu pare.
  • Manifesta malestar amb continuïtat. Sempre té algun mal. És molt hipocondríac.
  • Menja obsessivament. No pot fer el canvi de classe sense menjar entrepà i ho fa de manera compulsiva.
  • Té problemes de son. Li costa molt aixecar-se als matins i si no el desperta la mare no ho aconsegueix, perquè diu que és incapaç de sentir el despertador.
  • Es preocupa pel consum de porros: contínuament diu que en vol fumar menys. El preocupa enganxar-s’hi.
  • En síntesi, és un noi madur, que és conscient de les seves dificultats personals, sap que el seu futur es presenta complicat i això li crea molta angoixa i impotència.

L’educadora presenta el cas d’aquest adolescent en una de les reunions de l’equip docent del centre. Necessitem temps per comprendre què li passa a aquest noi, i per elaborar hipòtesis que després serveixin per establir una línia de treball conjunta de tot l’equip. El seu comportament cada vegada és menys sostenible: a determinats tallers, en els quals se sent incapaç de poder-hi participar, comença a trobar-se molt malament, té la necessitat que algú l’escolti i l’enviï a casa, que li doni permís per “victimitzar-se” i que, d’aquesta manera, pugui respondre que efectivament és impotent i que no pot.

Els motius principals de preocupació són:

  • Els brots d’agressivitat i violència.
  • Com ha de treballar la finalització d’aquest últim trimestre: a causa de la seva obsessió amb el graduat i que sabem que l’institut en el qual està matriculat no li vol donar la possibilitat.
  • La impossibilitat de poder treballar en determinats tallers. Ja no pot entrar-hi, i a la primera reunió de trimestre torna a manifestar aquesta impossibilitat.
  • La sortida del centre, s’acaba l’escolaritat obligatòria i hem de pensar en el seu futur més immediat, respecte a la formació o bé des de la vessant més laboral.

 Desenvolupament de l’experiència

El curs passat es va sentir malament en el grup, ja que per maduresa és un grup molt infantil. Es queixava repetidament de la seva desmotivació per aquest motiu, de que ningú li feia cas. Acabà el curs amb moltes dificultats, ja que no es vinculà amb la figura de l’educadora i constantment la qüestionava.

Aquest curs el va començar motivat. Està més tranquil amb el grup, ja que és molt més madur i s’hi troba a gust. També encaixa amb la seva educadora i estableixen un bon vincle. Necessita molt parlar del que li passa, que algú valori la seva feina i s’esforça molt per agradar i treballar. Està obsessionat amb el graduat, que hauria de certificar-se a l’institut de referència. Però amb el seu institut de referència hi ha dificultats tant per donar-lo d’alta de matrícula com per rebre’l en escolaritat compartida, ja que no el volen veure per l’institut. El noi es passa tot el primer trimestre preguntant si podrà anar-hi. Des de l’institut no responen a la nostra demanda i l’intentem tranquil·litzar.

Els resultats del primer trimestre del curs són bons. No fa el taller de perruqueria pel fàstic que manifesta a tocar els cabells. La veritat és que és una mania que té i creiem que això li serà insuportable, així que adaptem la tarda de dimecres a altres tallers que fa de manera individualitzada.

Un altre aspecte que cal destacar d’aquest trimestre i curs és que la impuntualitat millora al principi de trimestre, tot i que al final comença a tenir més problemes. La mare s’adorm com ell i ningú s’aixeca a casa.

Comença el segon trimestre del curs amb moltes angoixes. Se sent malalt contínuament. Parla d’un malestar general que li impedeix treballar. Parla d’un nus a l’estómac. Al principi li passava menjant, però cada vegada és més intens i es presenta amb més freqüència. El seu germà, a casa, també comença a llençar la tovallola i, segons ell, al germà se li permet tot. En canvi, a ell se l’obliga a anar a l’escola tot i que es trobi malament. Diu que a casa ningú li fa cas, que és l’últim en tot. Està molt sensible i perd el control amb facilitat, tot i que sempre torna a parlar; el vincle amb l’educadora li permet tornar a començar. Té diversos rampells i se’l veu molt més nerviós i té molt poca espera i control. Sembla que hagi sofert un brot. No suporta els comentaris dels companys, es torna despectiu i mira de reüll.

No assisteix cap dimecres a la tarda als tallers (que se li van oferir en comptes d’anar a la perruqueria). Durant aquest trimestre s’ha aprofitat per fer-lo col·laborar en el taller de mecànica. Ve dos dies molt content, però després diu que no ho suporta i que ell no ve a treballar per a ningú i que ell ve a fer els tallers i punt. Deixa d’assistir-hi.

També deixa d’assistir als tallers d’electricitat i de serralleria. Cada vegada que toca aquest taller ja comença a tenir diversos mals i ho comença a avisar dues hores abans que toqui. Al principi entra al taller, però no para de queixar-se i busca que li diguem que marxi. Com que això no succeeix es posa molt nerviós i al final acaba marxant. L’últim mes ja ni aconsegueix entrar.

Vol aconseguir una feina, tot i que s’adona de totes les dificultats que comporta. El seu gran problema és que és conscient de tot el que li passa i això el desespera.

Desenllaç

Graduat

És un tema que té oblidat, està més tranquil, tot i que en la reunió del tercer trimestre no aconseguia sortir del discurs: “que si no tindré graduat digueu-m’ho que no continuo”. Com que no depèn exclusivament de l’aula–taller, ajornem el tema per tal de poder continuar treballant amb l’institut, i amb ell, per poder treballar la via més laboral.

De moment, el tema està funcionant i l’última setmana ja es va plantejar que faria el curs vinent amb Graduat o sense Graduat.

Tallers

Quan tenim la reunió del tercer trimestre ell manifesta que, tot i que vol el graduat, no sap si aconseguirà assistir als dos tallers que ha deixat. No sap què li passa, però no aconsegueix entrar-hi i voldria fer-ho, ja que és per aquesta via que vol enfocar el seu futur laboral.

Tenim la hipòtesi que el mestre que porta els tallers, en els quals s’obsessiona per no entrar, li recorda la figura paterna, la perfecció que el fa imperfecte i no suporta evidenciar que ell no pot fer les coses de manera correcta. Per això, tractem que aquest mestre es pugui apropar a en Ferran per buscar la seva ajuda i que li manifesti que també hi ha moltes coses que ell no sap. Ho hem provat durant el mes i mig que portem de trimestre i en Ferran no ha faltat a cap de les seves classes. Es mostra amb menys angoixa, treballant al seu ritme.

L’estratègia d’un tipus d’atenció més personalitzada, estones de conversa i la flexibilitat per rebaixar el grau d’exigència que no tolera i el desborda, recondueixen la situació, i es presenta un escenari de tranquil·litat i calma que li permet continuar el procés d’aprenentatge.

Síntesi del cas

ContextAula-taller
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
ParticipantsEstudiant, equip docent aula-taller, educador
DesenvolupamentEn dues situacions d’aula, s’observa:
• Tipus d’interacció entre professor/a i alumnat i continguts
• Estudiant derivat a una aula-taller. Amb dificultats socials, familiars, personals i de futur acadèmic-laboral
• El primer grup on s’incorpora no estimula la seva autonomia. El següent curs millora inicialment. Hi destaca la nova relació amb l’educadora
• Malgrat que l’estudiant percep que el seu lloc és l’aula-taller, manté el seu interès per incorporar-se o relacionar-se amb l’institut de referència, que s’associa amb la possibilitat de treure’s el títol de Graduat. Aquest interès no és correspost
• Progressivament, augmenten les seves angoixes i disminueix el seu rendiment acadèmic. Mostra rebutjos gairebé obsessius, especialment si pot relacionar la tasca amb la figura paterna
• Atenent el conjunt d’aspectes, l’equip educatiu aposta per enfortir la relació amb un educador de taller masculí
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

  ¡Sé la primera persona en valorar el caso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *