4. Grup de reforç o grup ordinari per donar una millor resposta educativa

Presentació

Un estudiant amb mals resultats acadèmics i manca d’habilitats socials rep activitats de reforç però rebutja l’ajut. Repeteix segon d’Educació Secundària Obligatòria i és enviat a un grup de reforç però cada vegada treballa menys, tot i que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas →

Context

      Característiques del barri

Es tracta d’una població (37.000 habitants) del cinturó d’una gran ciutat, amb fort creixement demogràfic i urbanístic a partir del 1950. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà i mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sudamericana.

      Característiques del centre

És un institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1988-90. Hi ha 350 alumnes, en tres línies d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva.
Segons les necessitats, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys.

Els principals valors que manifesta treballar, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) són els següents:

  • Connectar el centre amb l’entorn.
  • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts.

Plantejament de la situació                       

Es tracta d’un noi de 13 anys que, tot i tenir un nivell intel·lectual normal – alt (té l’etapa d’educació primària superada a un centre de la població) repeteix 2n d’ESO. Es considera que pertany a una família amb greu risc social, coneguda i atesa pels serveis socials de la població i, també, per l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Té els pares a la presó, viu des de molt petit amb l’àvia, un oncle disminuït, la germana petita (que té 3 anys menys) i, també, amb altres oncles i tietes. Mostra greus problemes d’hàbits, tot i que, aparentment, l’atenció bàsica és correcta (menjar, vestir, higiene, material escolar.).

Desenvolupament de l’experiència

En iniciar 1r d’ESO, a partir de la informació obtinguda de l’etapa d’educació primària i de les primeres observacions, es detecten dificultats escolars importants com la manca d’hàbits de treball, poca concentració, desorganització personal, no dedicació de temps a l’estudi. Ben aviat es detecten molt mals resultats acadèmics i es mostra immadur i infantil.

A 1r d’ESO va ser atès individualment per la psicopedagoga (la professora d’orientació educativa del centre), la qual arribà a la conclusió que no necessitava reforç escolar des del punt de vista dels continguts, sinó suport personal i emocional (organització, motivació, connexió…). En aquell curs, va dur a terme una activitat de reforç amb la psicopedagoga (hàbits, motivació, habilitats socials…) i hi va haver connexió amb serveis socials (extraescolars, suport familiar…).

Les accions dutes a terme es van centrar en: sessions individuals de dues hores setmanals amb la psicopedagoga, sessions d’una hora setmanal a casa (des de serveis socials es destinà una educadora de l’EAIA en coordinació amb l’institut), i participació en activitats extraescolars a l’esplai i a la biblioteca (no vol fer esports).

Va acabar el curs molt just escolarment però es va detectar una millora important en els hàbits i l’organització. Tanmateix, mostrava poca autonomia i poc treball d’estudi. Es va valorar que durant el curs va tenir un bon contacte amb la psicopedagoga, però a finals de curs es va a començar a detectar un inici de rebuig a l’ajuda externa: va deixar l’esplai i, tot i que va anar sempre a les sessions, començà a verbalitzar: “no ho vull fer”, “¿per què he de venir jo?”.

A 2n d’ESO, en tornar de l’estiu, observem molt rebuig a l’ajuda (segueix anant a les sessions, però verbalitza que no ho vol). Simultàniament, es produeix un descens en el servei de l’EAIA, que ha deixat el cas de manera directa i només fa el seguiment puntual. Emocionalment se’l veu molt inestable, sembla que no vol créixer, que no es vol fer gran, i té pocs amics. El segon trimestre no vol fer l’activitat de reforç, no supera el curs i ha de repetir.

En la repetició de 2n d’ESO, el posem en un grup de reforç amb vuit alumnes, on no hi encaixa des del punt de vista de capacitats, però sí que hi encaixa per la poca autonomia, poc treball i pels problemes emocionals. Continua verbalitzant que no vol ajuda, però la va acceptant (verbalitza que esta bé en el grup). El nivell del grup està molt per sota del seu; treballa poc, però va aprovant just. Continua el seu infantilisme, amb un cert aïllament, i sembla que van apareixent aspectes depressius: “em dóna el mateix”, “no vull aprendre”, “no sé perquè estic aquí”, “no penso fer res”. És un noi molt baixet, la joguina del grup, i sembla que aquest paper li agrada.

Desenllaç 

El curs següent (a 3r d’ESO) comprovem que per capacitats i model es troba millor en un grup ordinari, però, per necessitats d’atenció i acolliment, està millor en un grup de reforç. Tot i així, cada vegada treballa menys, malgrat que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas

ContextInstitut, aula de reforç. Família desestructurada, en greu risc social
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, professorat de l’aula de reforç i aula ordinària, psicopedagoga, EAIA
Desenvolupament• Alumne amb dificultats escolars, amb mals resultats acadèmics i amb manca d'habilitats socials
• Atenció individual psicopedagògica. Activitats de reforç
• Rebuig progressiu de l'ajuda. Repeteix segon d'ESO
• Es enviat a un grup de reforç
• Fracàs escolar
DuracióTres cursos acadèmics: 1r d'ESO, 2n d'ESO i repetició de 2n d'ESO

↑ torna a dalt

icono_questions

  ¡Sé la primera persona en valorar el caso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *