3. Complicitat amb l’educador de l’aula-taller

Presentació

En un entorn d’aula-taller, un estudiant amb dificultats socials, familiars, personals i de futur acadèmic-laboral impulsa que l’equip docent adopti diferents recursos per estimular l’aprenentatge i l’autoestima. Un dels recursos que resulta determinant és la relació que, de forma intencional, s’estableix amb un dels educadors.

Síntesi del cas →

Context

Característiques del centre

Aquest cas es desenvolupa en el marc d’una fundació. En aquesta fundació fa 5 anys que acompanyem adolescents i joves en el procés de fer-se grans i d’afrontar el futur. Lluitem per la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu i social: oferim a l’adolescent i al jove un lloc i un espai per desenvolupar un aprenentatge i per créixer com a persones.

El nostre recorregut com a institució educativa orienta el nostre treball sobre la manera com s’ha d’acompanyar els adolescents en el seu itinerari de formació, després d’un recorregut de fracàs escolar i personal, i a començar a pensar en el seu futur de formació i d’ocupació.

Context sociofamiliar

En Ferran fa dos anys que està al nostre centre. Té 16 anys. La mare del Ferran és molt depressiva i cuida dels dos fills pràcticament sola, perquè el pare treballa fora del país i passa poc temps amb la família.

El fill gran també és molt depressiu i pràcticament no surt de casa. Diuen que és superdotat, tanmateix ha passat uns anys sense fer res (ni treballar ni estudiar) i ara torna a estudiar Batxillerat, tot i que falta contínuament a classe perquè s’adorm.

El Ferran considera el seu germà com un rival que li pren tot el protagonisme. El germà tracta amb rebuig el Ferran, li pren les coses i li fa la vida impossible. Tenen molt mala relació i només s’entenen en el tema del consum de marihuana.

Ara el pare ha tornat al país i viu amb els fills. Es presenta com un pare sobreprotector, que ha de recuperar els anys perduts defensant els seus fills i protegint-los com si fossin nens petits (intervé en baralles del Ferran amb amics i en problemes que té). Sembla, a més, agressiu verbalment i molt autoritari. Diu que els problemes que hi ha a casa han estat provocats per la manca de la figura paterna i d’autoritat.

Plantejament de la situació

Els trets que dificulten el procés d’aprenentatge del Ferran, que cursa 4t d’ESO en format d’aula-taller són:

  • Manifesta molt poca tolerància a la frustració i fa molta demanda d’atenció de l’adult.
  • És molt obsessiu en el seu comportament. Quan se li fica alguna cosa al cap no raona.
  • Fa tractament psiquiàtric des de fa uns anys i ho manifesta amb total normalitat.
  • S’infravalora i això fa que se senti nerviós i molt insegur en tot el que fa.
  • Necessita constantment el reforç de l’adult, si no el té, perd el control amb facilitat i es bloqueja. A les aules reclama l’atenció constantment, tot i que pot treballar sol la inseguretat el supera.
  • En la classe d’orientació laboral manifesta un discurs madur, vol aconseguir un curs i seguir els passos del seu pare.
  • Manifesta malestar amb continuïtat. Sempre té algun mal. És molt hipocondríac.
  • Menja obsessivament. No pot fer el canvi de classe sense menjar entrepà i ho fa de manera compulsiva.
  • Té problemes de son. Li costa molt aixecar-se als matins i si no el desperta la mare no ho aconsegueix, perquè diu que és incapaç de sentir el despertador.
  • Es preocupa pel consum de porros: contínuament diu que en vol fumar menys. El preocupa enganxar-s’hi.
  • En síntesi, és un noi madur, que és conscient de les seves dificultats personals, sap que el seu futur es presenta complicat i això li crea molta angoixa i impotència.

L’educadora presenta el cas d’aquest adolescent en una de les reunions de l’equip docent del centre. Necessitem temps per comprendre què li passa a aquest noi, i per elaborar hipòtesis que després serveixin per establir una línia de treball conjunta de tot l’equip. El seu comportament cada vegada és menys sostenible: a determinats tallers, en els quals se sent incapaç de poder-hi participar, comença a trobar-se molt malament, té la necessitat que algú l’escolti i l’enviï a casa, que li doni permís per “victimitzar-se” i que, d’aquesta manera, pugui respondre que efectivament és impotent i que no pot.

Els motius principals de preocupació són:

  • Els brots d’agressivitat i violència.
  • Com ha de treballar la finalització d’aquest últim trimestre: a causa de la seva obsessió amb el graduat i que sabem que l’institut en el qual està matriculat no li vol donar la possibilitat.
  • La impossibilitat de poder treballar en determinats tallers. Ja no pot entrar-hi, i a la primera reunió de trimestre torna a manifestar aquesta impossibilitat.
  • La sortida del centre, s’acaba l’escolaritat obligatòria i hem de pensar en el seu futur més immediat, respecte a la formació o bé des de la vessant més laboral.

 Desenvolupament de l’experiència

El curs passat es va sentir malament en el grup, ja que per maduresa és un grup molt infantil. Es queixava repetidament de la seva desmotivació per aquest motiu, de que ningú li feia cas. Acabà el curs amb moltes dificultats, ja que no es vinculà amb la figura de l’educadora i constantment la qüestionava.

Aquest curs el va començar motivat. Està més tranquil amb el grup, ja que és molt més madur i s’hi troba a gust. També encaixa amb la seva educadora i estableixen un bon vincle. Necessita molt parlar del que li passa, que algú valori la seva feina i s’esforça molt per agradar i treballar. Està obsessionat amb el graduat, que hauria de certificar-se a l’institut de referència. Però amb el seu institut de referència hi ha dificultats tant per donar-lo d’alta de matrícula com per rebre’l en escolaritat compartida, ja que no el volen veure per l’institut. El noi es passa tot el primer trimestre preguntant si podrà anar-hi. Des de l’institut no responen a la nostra demanda i l’intentem tranquil·litzar.

Els resultats del primer trimestre del curs són bons. No fa el taller de perruqueria pel fàstic que manifesta a tocar els cabells. La veritat és que és una mania que té i creiem que això li serà insuportable, així que adaptem la tarda de dimecres a altres tallers que fa de manera individualitzada.

Un altre aspecte que cal destacar d’aquest trimestre i curs és que la impuntualitat millora al principi de trimestre, tot i que al final comença a tenir més problemes. La mare s’adorm com ell i ningú s’aixeca a casa.

Comença el segon trimestre del curs amb moltes angoixes. Se sent malalt contínuament. Parla d’un malestar general que li impedeix treballar. Parla d’un nus a l’estómac. Al principi li passava menjant, però cada vegada és més intens i es presenta amb més freqüència. El seu germà, a casa, també comença a llençar la tovallola i, segons ell, al germà se li permet tot. En canvi, a ell se l’obliga a anar a l’escola tot i que es trobi malament. Diu que a casa ningú li fa cas, que és l’últim en tot. Està molt sensible i perd el control amb facilitat, tot i que sempre torna a parlar; el vincle amb l’educadora li permet tornar a començar. Té diversos rampells i se’l veu molt més nerviós i té molt poca espera i control. Sembla que hagi sofert un brot. No suporta els comentaris dels companys, es torna despectiu i mira de reüll.

No assisteix cap dimecres a la tarda als tallers (que se li van oferir en comptes d’anar a la perruqueria). Durant aquest trimestre s’ha aprofitat per fer-lo col·laborar en el taller de mecànica. Ve dos dies molt content, però després diu que no ho suporta i que ell no ve a treballar per a ningú i que ell ve a fer els tallers i punt. Deixa d’assistir-hi.

També deixa d’assistir als tallers d’electricitat i de serralleria. Cada vegada que toca aquest taller ja comença a tenir diversos mals i ho comença a avisar dues hores abans que toqui. Al principi entra al taller, però no para de queixar-se i busca que li diguem que marxi. Com que això no succeeix es posa molt nerviós i al final acaba marxant. L’últim mes ja ni aconsegueix entrar.

Vol aconseguir una feina, tot i que s’adona de totes les dificultats que comporta. El seu gran problema és que és conscient de tot el que li passa i això el desespera.

Desenllaç

Graduat

És un tema que té oblidat, està més tranquil, tot i que en la reunió del tercer trimestre no aconseguia sortir del discurs: “que si no tindré graduat digueu-m’ho que no continuo”. Com que no depèn exclusivament de l’aula–taller, ajornem el tema per tal de poder continuar treballant amb l’institut, i amb ell, per poder treballar la via més laboral.

De moment, el tema està funcionant i l’última setmana ja es va plantejar que faria el curs vinent amb Graduat o sense Graduat.

Tallers

Quan tenim la reunió del tercer trimestre ell manifesta que, tot i que vol el graduat, no sap si aconseguirà assistir als dos tallers que ha deixat. No sap què li passa, però no aconsegueix entrar-hi i voldria fer-ho, ja que és per aquesta via que vol enfocar el seu futur laboral.

Tenim la hipòtesi que el mestre que porta els tallers, en els quals s’obsessiona per no entrar, li recorda la figura paterna, la perfecció que el fa imperfecte i no suporta evidenciar que ell no pot fer les coses de manera correcta. Per això, tractem que aquest mestre es pugui apropar a en Ferran per buscar la seva ajuda i que li manifesti que també hi ha moltes coses que ell no sap. Ho hem provat durant el mes i mig que portem de trimestre i en Ferran no ha faltat a cap de les seves classes. Es mostra amb menys angoixa, treballant al seu ritme.

L’estratègia d’un tipus d’atenció més personalitzada, estones de conversa i la flexibilitat per rebaixar el grau d’exigència que no tolera i el desborda, recondueixen la situació, i es presenta un escenari de tranquil·litat i calma que li permet continuar el procés d’aprenentatge.

Síntesi del cas

ContextAula-taller
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
ParticipantsEstudiant, equip docent aula-taller, educador
DesenvolupamentEn dues situacions d’aula, s’observa:
• Tipus d’interacció entre professor/a i alumnat i continguts
• Estudiant derivat a una aula-taller. Amb dificultats socials, familiars, personals i de futur acadèmic-laboral
• El primer grup on s’incorpora no estimula la seva autonomia. El següent curs millora inicialment. Hi destaca la nova relació amb l’educadora
• Malgrat que l’estudiant percep que el seu lloc és l’aula-taller, manté el seu interès per incorporar-se o relacionar-se amb l’institut de referència, que s’associa amb la possibilitat de treure’s el títol de Graduat. Aquest interès no és correspost
• Progressivament, augmenten les seves angoixes i disminueix el seu rendiment acadèmic. Mostra rebutjos gairebé obsessius, especialment si pot relacionar la tasca amb la figura paterna
• Atenent el conjunt d’aspectes, l’equip educatiu aposta per enfortir la relació amb un educador de taller masculí
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

2. Millorant el clima d’una aula oberta

Presentació 

En una aula oberta, amb un total de 10 alumnes amb dificultats manifestes d’aprenentatge, de convivència i d’auto imatge, amb l’arribada d’un nou professor d’educació física s’implanta un projecte d’interdisciplinarietat entre l’àrea d’educació física i l’àrea d’educació visual i plàstica. El projecte es concreta en 10 sessions al voltant de diferents tècniques audiovisuals que s’adapten a les característiques de l’alumnat

Sintesis del cas →

Context

Es tracta d’un Institut d’Ensenyament Secundari (INS) de la zona metropolitana d’una gran ciutat d’una comunitat amb llengua pròpia, amb una població de majoria castellanoparlant i amb una forta influència de la cultura andalusa com els seus antecessors; també hi ha una important població de nouvinguts, majoritàriament magribins i, en menor percentatge, llatinoamericans. És un barri obrer, que ha experimentat un important creixement amb l’arribada de nous veïns que han buscat habitatge a preus més assequibles que els de la gran ciutat.

El centre imparteix Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i batxillerats i no té cicles formatius. Abans de la reforma era un institut de batxillerat, i encara es conserven algunes dinàmiques pròpies d’aquella època.

Plantejament de la situació

El cas es centra en l’àrea d’educació física. Es tracta d’un professor amb poca experiència docent, que arriba per primera vegada al centre. Una part del seu horari la farà a l’aula oberta, amb les següents característiques:

  • Tres hores a la setmana.
  • Un grup de deu alumnes (8 nois i 2 noies) amb problemes de disciplina (7 alumnes), inadaptació al grup (1 alumne), problemes greus de rendiment (1 alumne) i un nouvingut amb diverses problemàtiques (1 alumne).
  • El currículum de l’aula oberta es desenvolupa al voltant dels audiovisuals i de la informàtica.

Es tracta d’un grup amb problemes d’auto imatge i de convivència amb la resta de companys. A més, té dificultats en l’aprenentatge. Segueixen una adaptació curricular grupal.

Desenvolupament de l’experiència

Es planteja generar un taller que combini objectius d’educació física i d’audiovisuals, i desenvolupi conductes d’autocontrol i autoconservació en els alumnes. Es planifiquen deu sessions, cadascuna amb una tècnica d’animació concreta, de manera que al final de cada sessió els alumnes arribin a una petita producció.

Sessió 1. Circuit tancat TV. S’organitza, amb els estudiants, un circuit tancat de televisió al gimnàs. Els alumnes participen en la posada en marxa, fan les connexions i algunes proves de gravació. Un cop en funcionament, cada alumne realitza una petita interpretació lliure i, finalment, fa una petita dramatització amb una única condició: no es poden utilitzar paraules.

Sessió 2: Stop motion. Primer s’explica la tècnica: no registrem el que no ens interessa veure, de manera que si no variem l’enquadrament ni la disposició dels objectes, l’espectador no tindrà noció d’aquests temps no registrats. Col·loquem la càmera davant del plínton, (aparell d’educació física) al qual hem tret les peces superiors; registrem les entrades de persones i d’objectes, però no les sortides; d’aquesta manera obtenim l’efecte de ficar dins una quantitat impossible de coses. Visionem el resultat, ho comentem, decidim un títol i busquem una música que l’acompanyi. Finalment, utilitzem la tècnica en situacions proposades pels mateixos alumnes.

Sessió 3: Angle aberrant. Es tracta de col·locar tots els elements de l’enquadrament en un pla inclinat; es fa coincidir la càmera amb aquest pla, de manera que la pantalla sembli que estigui col·locada en posició normal. En creuar el quadre, donarà la impressió que els alumnes baixen o pugen, es tracta de fer els gestos adequats per simular l’esforç que es suposa que s’està fent. Finalment, registrem, visionem i col·loquem títol i música.

Sessió 4: Pixelació. Es tracta de fer una animació de persones com si es tractés de dibuixos: fem dues fotografies de cada posició de les persones, de manera que obtenim un moviment animat. Comencem amb un exercici senzill (fer un cercle asseguts a terra i anar girant en una direcció) i fem altres animacions proposades pels alumnes. Finalment, carreguem les imatges a l’editor de vídeo i el convertim en un arxiu de vídeo amb títol i música.

Sessió 5: Càmera lenta. Organitzem un circuit amb diferents obstacles i registrem els alumnes mentre fem la gravació. Després, demanem als alumnes que ho tornin a fer simulant una càmera lenta i ho gravem. Carreguem la primera passada a l’editor de vídeo i s’alenteix digitalment. Visionem aquest darrer i el que han simulat els alumnes i ho comentem. Finalment, oferim als alumnes la possibilitat de repetir la simulació corregint el que hem vist.

Sessió 6: Càmera ràpida. Repetim la sessió anterior simulant una acceleració dels moviments i fent una càmera ràpida.

Sessió 7: Càmera inversa. Es tracta de registrar moviments, portar-los a l’editor de vídeo i aplicar-los-hi una càmera inversa. Salts, tombarelles, llançaments, etc. es veuen de manera diferent i bastant còmica. Fem unes primeres proves i després els alumnes fan diferents propostes.

Sessions 8 a 10: Videoclip. Fem una selecció dels trucs que ens han agradat més, planifiquem alguns enregistraments amb aquests trucs i portem a terme una petita edició sobre un tema musical que ens sembli apropiat. Posem títol al clip resultant i hi col·loquem els crèdits. Fem una valoració dels resultats i de les activitats.

Desenllaç

Atès que és un grup amb problemes de relació i d’imatge amb la resta dels companys, acabem el taller fent una projecció a les aules ordinàries i explicant als companys els trucs que hem utilitzat i algunes anècdotes que s’han produït. Encara que al llarg de les sessions, de vegades, ha costat que tot l’alumnat es concentrés en la tasca a realitzar, en general, s’han mostrat molt motivats.

Sintesis del cas

ContextInstitut, en zona metropolitana d’una gran ciutat, amb majoria de població immigrant
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAssignatura
Aula
AccióCurrículum
Metodologia
Atenció a la diversitat
ParticipantsProfessor novell, grup d’estudiants
Desenvolupament• L'alumnat mostra dificultats d'aprenentatge, d'autoimatge i de relació
• El professor programa 10 sessions considerant les característiques del grup d'estudiants
• Els alumnes responen positivament, encara que de vegades amb dificultats d'atenció
• El treball realitzat és presentat a alumnes de les aules comunes
Duració10 sessions de classe

↑ torna adalt

icono_questions

1. Dues formes de gestionar l’aula

Presentació 

A partir de l’observació de dues classes, una de matemàtiques i una altra de ciències socials en un Institut, es plantegen diverses realitats dins de l’aula amb els estudiants i les maneres diferents de treballar de cadascun dels professores que imparteixen aquestes assignatures.

Síntesi del cas →

Context 

En el marc de la recerca realitzada sobre les estratègies d’acollida a l’alumnat nouvingut en els instituts d’educació secundaria, s’ha sol·licitat al professorat d’un centre de les rodalies d’una gran ciutat, la possibilitat d’observar com gestionen a l’aula l’atenció a la diversitat. Un cop acceptada la petició s’estableix dia i hora per fer l’observació, i es determinen els grups classe i el professorat participant.

Plantejament de la situació

Són les 11.15 h d’un dimarts del mes de maig. Arribo a l’institut. Vaig a observar dues classes: una de matemàtiques de 1r d’ESO i l’altra de ciències socials de 4t d’ESO. Hem informat el professorat que volem fer aquestes observacions per veure com gestionen l’aula, com atenen la diversitat i en especial la diversitat que comporta l’alumnat nouvingut.

Desenvolupament de l’experiència

Quan entro a l’escola vaig cap a Consergeria i pregunto pel professor amb qui havia establert el contacte. Mentre espero, parlo amb el conserge sobre com agrupen els alumnes (m’explica que estan agrupats per nivells: bons, mitjans, dolents ), la durada de les sessions de classe, l’horari dels alumnes… Després d’uns 10 minuts se m’adreça a la professora a qui he d’observar. És una noia força jove. Sembla una mica cansada. Em diu: “Ja t’havia vist, però he sortit a fora a fer el cafè, perquè tot el dia aquí dins…”

De camí cap a l’aula m’explica que avui li toca matemàtiques amb el grup mitjà, amb aquells que no són bons, però que encara s’hi pot fer alguna cosa.

M’explica també que té una alumna immigrant que no entén gaire ni el castellà ni el català, i que li dóna fulls amb multiplicacions, perquè encara no sap multiplicar bé. Entro a l’aula i li pregunto on li va bé que segui . No té temps per respondre, que ja entren cridant els nens i les nenes de primer d’ESO. Ella, també cridant, els demana que s’asseguin. Molts d’ells i elles continuen xerrant i no s’asseuen. Mentrestant, ella dóna al nen o nena immigrant, situat a una taula individual a l’extrem dret de la classe, el full amb multiplicacions. La resta d’alumnes van seient a poc a poc. Les taules estan disposades de dos en dos. Comença dient: “recordeu el que vam fer ahir? (…) Avui farem la mediatriu i la bisectriu. Heu portat tots el compàs?” Molts nens i nenes criden: “Nooooo”. Jo pregunto a un noi que tinc al costat: “com és que no l’has portat?” i em contesta: “perquè no en tinc ni me’n vull comprar!”. Ella va explicant i fent la mediatriu i la bisectriu a la pissarra, amb compàs, mentre la resta va xerrant. Pocs escolten i sobretot els de darrere fan burla, es tiren l’estoig…

Quan acaba diu: “féu l’exercici 7 i 8 del llibre”. Alguns van fent els exercicis, però molts no els fan. Com que molts no porten compàs no el poden fer i ella suggereix que ho facin a mà alçada. Els nens i nenes segueixen queixant-se en veu alta: “profe esto es un rollo! Yo no lo pienso hacer! Me aburro!”, i amb altres comentari semblants.

Jo dic al mateix noi o noia a qui havia preguntant abans per què no havia portat el compàs si vol que l’ajudi a fer l’exercici. Com que no porta compàs ni llibreta, li proposo calcar en un full l’angle i que dibuixi la bisectriu a mà alçada.

La mestra els renya i els diu que ja els havia avisat i que havien d’haver portat el compàs. Aquells qui es porten malament els fa separar la taula o asseure al davant. Després els mana fer a la pissarra uns exercicis. Surten preferentment les noies i castiga els qui “no s’han portat bé” no deixant-los fer l’exercici a la pissarra. Després corregeixen els deures del dia anterior a la pissarra (que molts no han fet!).

Abans que soni el timbre recullen, i quan sona surten tots i totes molt ràpidament. En sortir em comenta: “ja veus com són… fem el que podem… amb aquest grup no es pot fer gaire més”.

La professora m’acompanya a trobar-nos amb el professor de ciències socials de 4t d’ESO. Ens trobem al passadís. Em fa la impressió que aquest professor està molt més relaxat i content que la professora anterior. A l’entrada em parla dels nois i noies nouvinguts que té. Es queda a la porta i saluda els nois i les noies que entren. Quan ja han entrat gairebé tots i totes entra ell. Els alumnes es van asseient . Em presenta i diu que vinc a observar la classe i que amb el meu feedback l’ajudaré a millorar la classe.

El professor comença dient que avui explicarà la revolució francesa. Ho fa amb passió. Després mostra un Power Point, amb quadres sobre la revolució francesa, esquemes i petits fragments de text, sobre els nuclis més importants. Va fent preguntes als alumnes, va relacionant el tema amb pel·lícules, amb llibres, amb la situació política dels països d’on provenen els alumnes…

L’alumnat està assegut, de dos en dos i de quatre en quatre, tots mirant la pissarra. Sembla que estan atents i atentes. Molts van copiant els petits fragments de text del Power Point. Sona el timbre i tots continuen asseguts, escoltant fins que el professor acaba de parlar. Després van sortint tranquil·lament.

En acabar la sessió, em pregunta que m’ha sembla i em comenta que fa anys que ha provat de fer les classes amb Power Point amb moltes imatges i que li funciona molt bé. Ara bé, em diu que fa pocs treballs en grup, que li agradaria fer-ne més. També em comenta que els alumnes estan distribuïts per conducta i que aquest és el grup més alt. Que a ell no li agrada, però que al centre hi ha un corrent antipedagògic molt fort i que no pot oposar-se a aquesta distribució de l’alumnat. Ara bé, ell intenta que la majora estiguin al grup més elevat. Ens acomiadem i es posa a disposició per a qualsevol cosa que necessitem. 

Desenllaç

Mentre marxo cap al metro vaig donant voltes a les observacions realitzades i les diferències. No puc evitar comparar-les i em sorgeixen idees que vull contrastar amb l’equip de recerca tant aviat com pugui. Entre aquestes, com influencien les expectatives dels professorat envers el grup d’alumnes, l’experiència dels docents o els recursos didàctics que utilitzen (la rebuda als alumnes, la presentació d’una persona que s’incorpora al grup, les preguntes als alumnes, entre altres). El que més m’ha impactat però és la passió, o per contra la desmotivació, amb la que els docents viuen i senten la seva professió.

Síntesi del cas

ContextInstitut
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsProfessora de matemàtiques, professor de ciències socials, alumnat agrupat segons rendiment acadèmic, observador
DesenvolupamentEn dues situacions d’aula, s’observa:
• Tipus d’interacció entre professor/a i alumnat i continguts
• Criteris d’agrupament intern
• Formes de presentació dels diferents tipus de continguts d’aprenentatge
• Ús del material didàctic
• Maneres de tancar la sessió
• Percepció del docent
DuracióUna sessió de classe (fase prèvia, interactiva, posterior)

↑ torna a dalt

icono_questions