5. Una expulsió indefinida

Presentació

Un alumne de 3r d’ESO és expulsat reiteradament de l’institut i, malgrat les intervencions del professorat i especialistes, el Consell Escolar determina la seva inhabilitació fins a final de curs.

Síntesi del cas →

Context

L’equip directiu observa que el centre rep poques sol·licituds de places en el termini oficial de preinscripció i que un terç de la matriculació a 1r d’ESO procedeix d’alumnat no preinscrit. Bona part d’aquestes matrícules fora de termini són adreçades al centre per la Inspecció Educativa, ja que queden places vacants i és un centre que sap tractar l’alumnat problemàtic.

La direcció del centre analitza les escoles de procedència de la zona i observa que una escola envia quasi la totalitat de l’alumnat —és l’escola que escolaritza a bona part del col·lectiu gitano del barri—, i que les altres dues escoles de la zona envien només un terç de l’alumnat que ha acabat el darrer curs de Primària, la majoria dels quals presenta necessitats educatives especials o actituds de rebuig escolar.

En les primeres setmanes de classe, s’observa una conflictivitat molt intensa a totes les aules de primer, que es manifesta en expulsions de classe, en la incomunicació davant l’activitat lectiva en la majoria d’assignatures i en una tensió extrema entre el professorat per gestionar l’aula.

Pel que fa a l’acció tutorial, el seguiment i l’orientació de l’alumnat, el tutor del grup classe i l’equip docent es reuneix setmanalment. Fan una entrevista inicial a cada alumne i els passen uns exercicis sobre competències lingüístiques i matemàtiques. Les dades es comenten en les reunions de l’equip docent. També segueixen regularment la dinàmica de la classe i de cada alumne.

En l’assemblea setmanal, el tutor procura analitzar amb el grup el funcionament de la classe. L’equip docent es comunica les incidències i procura coordinar les actuacions d’aula. Davant situacions de conflicte, en primer lloc el tutor parla amb l’afectat. Després ho fa tot l’equip docent, que estableix un pacte amb l’alumne corresponent. En cas de persistir el conflicte, el cap d’estudis convoca la família amb l’acord del tutor.

Pel que fa a seminaris, equips o departaments d’àrea, els equips docents consideren que el currículum organitzat en 10 àrees curriculars (més matèries optatives, de reforç…) dispersa excessivament els referents de l’alumnat, sobretot perquè és excessiu el nombre de professors que els atenen. L’estructura horària i l’espai aula no s’adapta a l’estil d’aprendre d’alguns alumnes.

Pel que fa a la programació i treball d’aula, alguns professors manifesten que un sector de l’alumnat no aprèn a través de la lectura i l’explicació del professor, sinó que necessiten fer activitats variades, canviants i interessants. L’equip docent també ha identificat que l’alumnat té poca autonomia i una baixíssima autoestima i que necessita molta guia i ajuda del professorat. També manifesten que és molt important que el professor dirigeixi i controli el ritme de la classe.

El psicopedagog del centre duu a terme diferents tasques: adaptacions curriculars d’alumnes amb dificultats, assessorar els tutors i els equips educatius quan aquests li adrecen alumnat per fer valoracions psicopedagògiques, entre altres. La professional de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) es reuneix setmanalment amb el psicopedagog de centre, el qual li comenta els casos problemàtics, els analitzen conjuntament i entrevista aquells alumnes que li sol•licita el tutor o l’equip docent. Sobretot es tracta d’alumnat amb baixa motivació, dificultats per concentrar-se, hàbits de treball insuficients, mancances importants en els aprenentatges bàsics, o amb una estructura familiar poc estable. En ocasions també se li demana que assisteixi a la reunió d’algun equip docent quan es parla d’algun cas o situació conflictiva, com ara: faltes de respecte al professorat, qüestionament de la seva autoritat, dificultats per seguir-ne les indicacions o necessitat d’un seguiment més individualitzat.

Plantejament de la situació

En Kevin és un alumne de 14 anys que ha ingressat a 3r d’ESO a l’institut. Mostra més interès per les activitats d’aprenentatge en què el treball que s’ha de dur a terme parteix d’unes pautes inicials, és més autònom, i tenen una càrrega teòrica més reduïda, com per exemple les àrees curriculars de tecnologia, informàtica i educació física.

En les primeres quatre setmanes del curs en Kevin ha estat expulsat tretze vegades de classe per set professors diferents per les raons següents: interrompre contínuament la marxa de la classe parlant, cridar i no fer cas al professorat, faltar al respecte al professor i mofar-se, guixar les taules amb el llapis i no fer cas de les advertències de la professora, o barallar-se amb els companys de classe. La descripció que fa el tutor del seu comportament és:

  • Des de l’inici de curs en Kevin presenta una conflictivitat constant. És nerviós, no controla les seves accions i és irreflexiu i agressiu davant l’autoritat del professorat.
  • Provoca els altres de manera constant: escridassa els companys, es canvia de cadira, no para quiet, pinta les taules, retalla papers, dibuixa, etc. No para gens d’atenció.
  • Es nega a fer-me cas i em desafia davant de tota la classe.
  • Els crits, les amenaces, les baralles i el joc amb adhesius són les activitats habituals a la meva classe.
  • És intel·ligent, desobedient i mal educat.
  • Provoca la teva reacció i així gaudeix enormement.
  • No té cap interès pel treball acadèmic.

Desenvolupament de l’experiència

Abans de començar el següent curs, en Kevin és entrevistat per una de les professores d’atenció a la diversitat de l’institut, i la informació que obté és que el curs passat va ser expulsat de l’institut anterior durant la major part del curs. Les seves expectatives futures són cursar un cicle formatiu de grau mitjà d’una branca tecnològica.

En l’àmbit familiar, el noi viu amb la mare, el seu company i l’avi matern. Es mostra molt crític amb el company de la seva mare i en canvi manté un fort lligam afectiu amb ella. El pare és fora de la llar familiar des de fa quatre anys. Des de fa 3 mesos també viu el nou company de la mare amb el qual no hi ha bona relació, s’enfronten constantment i ni l’avi ni ell l’han acabat d’acceptar. En Kevin té una forta relació de dependència de la mare i no accepta cap altra figura masculina entre ell i la mare.

Durant les dues primeres setmanes de classe, diversos professors parlen amb ell per fer-lo reflexionar sobre el seu comportament. A la tercera setmana, conversa novament amb la professora d’atenció a la diversitat durant una hora. El noi diu que el company de la mare el fa posar molt nerviós i que molts dies, quan arriba a l’institut, ja està molt alterat i no pot controlar-se. Reconeix alguns mals comportaments vers el professorat i en nega d’altres. Es queixa d’una expulsió injusta. Diu que està a l’institut per aconseguir el títol, que no li agraden les classes en què ha d’escriure tota l’estona. El noi no vol de cap manera que s’avisi la mare.

El professorat li proposa un pacte i un termini de 15 dies per comprovar que el compleix. S’acorda que no s’avisarà la mare si en els propers 3 dies el comportament ha millorat, i, en el cas que s’hagi de parlar amb ella, se li farà saber que el noi manifesta que està nerviós per l’ambient de casa. En els 3 dies següents a la reunió, se’l torna a fer fora tres cops de classe. Parla amb el cap d’estudis, se l’expulsa 6 dies i se li diu que torni a l’institut amb la mare per mantenir una entrevista.

El tutor parla amb la mare després de la primera expulsió. La mare defensa el fill i no reconeix els comportaments que exposa el professorat. El noi torna a classe i firma un nou contracte. L’endemà d’haver parlat la mare amb el tutor, és expulsat d’una classe i l’alumne diu que ha estat sense cap raó. Se l’expulsa fins a la reunió del proper Consell Escolar .

En el Consell Escolar compareix la mare, que nega les afirmacions del professorat, i s’inicia el procés d’expedient disciplinari. A partir d’aquest, un professor instrueix l’expedient: entrevista el noi, la mare, el professorat, al psicopedagog del centre i demana a la psicopedagoga de l’EAP que faci un informe i que parli amb el noi. La psicopedagoga es nega a fer un informe per a l’expedient, però accepta entrevistar el noi. La mare diu a l’instructor que en poc temps han mort dos fills seus i germans del Kevin, que s’ha separat del marit i que viu amb un company, amb qui el noi està enfrontat.

Desenllaç

Passat el Consell Escolar, i mentre actuen els psicopedagogs, l’equip de professors considera que, després de dos mesos i mig des del començament de curs, és evident que en Kevin no ha canviat gens el seu comportament, que no es pot esperar que millori en el futur, que és un element molt negatiu per a la classe, atès que moltes vegades impedeix que es pugui treballar, i que no reconeix cap autoritat en el professorat. En el Consell Escolar, l’instructor proposa inhabilitar l’alumne per assistir al centre fins a final de curs i s’aprova.

Síntesi del cas

ContextInstitut amb 1/3 de la matriculació de 1r d’ESO que procedeix d’alumnat no preinscrit i a proposta de la Inspecció Educativa
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne de 3r d’ESO i família, tutor del grup de classe i equip docent, professora d’atenció a la diversitat, psicopedagogs del centre i de l’EAP, professor instructor de l’expedient d’expulsió
Desenvolupament• Alumne de 3r d’ESO expulsat 13 cops de classe durant les primeres 4 setmanes de curs
• Diversos professors parlen amb Kevin durant les dues primeres setmanes de classe perquè reflexioni sobre el seu comportament
• Professora d’atenció a la diversitat l’entrevista
• Proposta de pacte per a un termini de 15 dies. Expulsions reiterades
• El tutor entrevista la mare i el cas passa al Consell Escolar
• Intervenció dels psicopedagogs del centre i de l’EAP
• El Consell Escolar determina la inhabilitació definitiva

DuracióDos mesos i mig un cop iniciat el curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

4. Grup de reforç o grup ordinari per donar una millor resposta educativa

Presentació

Un estudiant amb mals resultats acadèmics i manca d’habilitats socials rep activitats de reforç però rebutja l’ajut. Repeteix segon d’Educació Secundària Obligatòria i és enviat a un grup de reforç però cada vegada treballa menys, tot i que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas →

Context

      Característiques del barri

Es tracta d’una població (37.000 habitants) del cinturó d’una gran ciutat, amb fort creixement demogràfic i urbanístic a partir del 1950. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà i mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sudamericana.

      Característiques del centre

És un institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1988-90. Hi ha 350 alumnes, en tres línies d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva.
Segons les necessitats, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys.

Els principals valors que manifesta treballar, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) són els següents:

  • Connectar el centre amb l’entorn.
  • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts.

Plantejament de la situació                       

Es tracta d’un noi de 13 anys que, tot i tenir un nivell intel·lectual normal – alt (té l’etapa d’educació primària superada a un centre de la població) repeteix 2n d’ESO. Es considera que pertany a una família amb greu risc social, coneguda i atesa pels serveis socials de la població i, també, per l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Té els pares a la presó, viu des de molt petit amb l’àvia, un oncle disminuït, la germana petita (que té 3 anys menys) i, també, amb altres oncles i tietes. Mostra greus problemes d’hàbits, tot i que, aparentment, l’atenció bàsica és correcta (menjar, vestir, higiene, material escolar.).

Desenvolupament de l’experiència

En iniciar 1r d’ESO, a partir de la informació obtinguda de l’etapa d’educació primària i de les primeres observacions, es detecten dificultats escolars importants com la manca d’hàbits de treball, poca concentració, desorganització personal, no dedicació de temps a l’estudi. Ben aviat es detecten molt mals resultats acadèmics i es mostra immadur i infantil.

A 1r d’ESO va ser atès individualment per la psicopedagoga (la professora d’orientació educativa del centre), la qual arribà a la conclusió que no necessitava reforç escolar des del punt de vista dels continguts, sinó suport personal i emocional (organització, motivació, connexió…). En aquell curs, va dur a terme una activitat de reforç amb la psicopedagoga (hàbits, motivació, habilitats socials…) i hi va haver connexió amb serveis socials (extraescolars, suport familiar…).

Les accions dutes a terme es van centrar en: sessions individuals de dues hores setmanals amb la psicopedagoga, sessions d’una hora setmanal a casa (des de serveis socials es destinà una educadora de l’EAIA en coordinació amb l’institut), i participació en activitats extraescolars a l’esplai i a la biblioteca (no vol fer esports).

Va acabar el curs molt just escolarment però es va detectar una millora important en els hàbits i l’organització. Tanmateix, mostrava poca autonomia i poc treball d’estudi. Es va valorar que durant el curs va tenir un bon contacte amb la psicopedagoga, però a finals de curs es va a començar a detectar un inici de rebuig a l’ajuda externa: va deixar l’esplai i, tot i que va anar sempre a les sessions, començà a verbalitzar: “no ho vull fer”, “¿per què he de venir jo?”.

A 2n d’ESO, en tornar de l’estiu, observem molt rebuig a l’ajuda (segueix anant a les sessions, però verbalitza que no ho vol). Simultàniament, es produeix un descens en el servei de l’EAIA, que ha deixat el cas de manera directa i només fa el seguiment puntual. Emocionalment se’l veu molt inestable, sembla que no vol créixer, que no es vol fer gran, i té pocs amics. El segon trimestre no vol fer l’activitat de reforç, no supera el curs i ha de repetir.

En la repetició de 2n d’ESO, el posem en un grup de reforç amb vuit alumnes, on no hi encaixa des del punt de vista de capacitats, però sí que hi encaixa per la poca autonomia, poc treball i pels problemes emocionals. Continua verbalitzant que no vol ajuda, però la va acceptant (verbalitza que esta bé en el grup). El nivell del grup està molt per sota del seu; treballa poc, però va aprovant just. Continua el seu infantilisme, amb un cert aïllament, i sembla que van apareixent aspectes depressius: “em dóna el mateix”, “no vull aprendre”, “no sé perquè estic aquí”, “no penso fer res”. És un noi molt baixet, la joguina del grup, i sembla que aquest paper li agrada.

Desenllaç 

El curs següent (a 3r d’ESO) comprovem que per capacitats i model es troba millor en un grup ordinari, però, per necessitats d’atenció i acolliment, està millor en un grup de reforç. Tot i així, cada vegada treballa menys, malgrat que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas

ContextInstitut, aula de reforç. Família desestructurada, en greu risc social
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, professorat de l’aula de reforç i aula ordinària, psicopedagoga, EAIA
Desenvolupament• Alumne amb dificultats escolars, amb mals resultats acadèmics i amb manca d'habilitats socials
• Atenció individual psicopedagògica. Activitats de reforç
• Rebuig progressiu de l'ajuda. Repeteix segon d'ESO
• Es enviat a un grup de reforç
• Fracàs escolar
DuracióTres cursos acadèmics: 1r d'ESO, 2n d'ESO i repetició de 2n d'ESO

↑ torna a dalt

icono_questions

2. Millorant el clima d’una aula oberta

Presentació 

En una aula oberta, amb un total de 10 alumnes amb dificultats manifestes d’aprenentatge, de convivència i d’auto imatge, amb l’arribada d’un nou professor d’educació física s’implanta un projecte d’interdisciplinarietat entre l’àrea d’educació física i l’àrea d’educació visual i plàstica. El projecte es concreta en 10 sessions al voltant de diferents tècniques audiovisuals que s’adapten a les característiques de l’alumnat

Sintesis del cas →

Context

Es tracta d’un Institut d’Ensenyament Secundari (INS) de la zona metropolitana d’una gran ciutat d’una comunitat amb llengua pròpia, amb una població de majoria castellanoparlant i amb una forta influència de la cultura andalusa com els seus antecessors; també hi ha una important població de nouvinguts, majoritàriament magribins i, en menor percentatge, llatinoamericans. És un barri obrer, que ha experimentat un important creixement amb l’arribada de nous veïns que han buscat habitatge a preus més assequibles que els de la gran ciutat.

El centre imparteix Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i batxillerats i no té cicles formatius. Abans de la reforma era un institut de batxillerat, i encara es conserven algunes dinàmiques pròpies d’aquella època.

Plantejament de la situació

El cas es centra en l’àrea d’educació física. Es tracta d’un professor amb poca experiència docent, que arriba per primera vegada al centre. Una part del seu horari la farà a l’aula oberta, amb les següents característiques:

  • Tres hores a la setmana.
  • Un grup de deu alumnes (8 nois i 2 noies) amb problemes de disciplina (7 alumnes), inadaptació al grup (1 alumne), problemes greus de rendiment (1 alumne) i un nouvingut amb diverses problemàtiques (1 alumne).
  • El currículum de l’aula oberta es desenvolupa al voltant dels audiovisuals i de la informàtica.

Es tracta d’un grup amb problemes d’auto imatge i de convivència amb la resta de companys. A més, té dificultats en l’aprenentatge. Segueixen una adaptació curricular grupal.

Desenvolupament de l’experiència

Es planteja generar un taller que combini objectius d’educació física i d’audiovisuals, i desenvolupi conductes d’autocontrol i autoconservació en els alumnes. Es planifiquen deu sessions, cadascuna amb una tècnica d’animació concreta, de manera que al final de cada sessió els alumnes arribin a una petita producció.

Sessió 1. Circuit tancat TV. S’organitza, amb els estudiants, un circuit tancat de televisió al gimnàs. Els alumnes participen en la posada en marxa, fan les connexions i algunes proves de gravació. Un cop en funcionament, cada alumne realitza una petita interpretació lliure i, finalment, fa una petita dramatització amb una única condició: no es poden utilitzar paraules.

Sessió 2: Stop motion. Primer s’explica la tècnica: no registrem el que no ens interessa veure, de manera que si no variem l’enquadrament ni la disposició dels objectes, l’espectador no tindrà noció d’aquests temps no registrats. Col·loquem la càmera davant del plínton, (aparell d’educació física) al qual hem tret les peces superiors; registrem les entrades de persones i d’objectes, però no les sortides; d’aquesta manera obtenim l’efecte de ficar dins una quantitat impossible de coses. Visionem el resultat, ho comentem, decidim un títol i busquem una música que l’acompanyi. Finalment, utilitzem la tècnica en situacions proposades pels mateixos alumnes.

Sessió 3: Angle aberrant. Es tracta de col·locar tots els elements de l’enquadrament en un pla inclinat; es fa coincidir la càmera amb aquest pla, de manera que la pantalla sembli que estigui col·locada en posició normal. En creuar el quadre, donarà la impressió que els alumnes baixen o pugen, es tracta de fer els gestos adequats per simular l’esforç que es suposa que s’està fent. Finalment, registrem, visionem i col·loquem títol i música.

Sessió 4: Pixelació. Es tracta de fer una animació de persones com si es tractés de dibuixos: fem dues fotografies de cada posició de les persones, de manera que obtenim un moviment animat. Comencem amb un exercici senzill (fer un cercle asseguts a terra i anar girant en una direcció) i fem altres animacions proposades pels alumnes. Finalment, carreguem les imatges a l’editor de vídeo i el convertim en un arxiu de vídeo amb títol i música.

Sessió 5: Càmera lenta. Organitzem un circuit amb diferents obstacles i registrem els alumnes mentre fem la gravació. Després, demanem als alumnes que ho tornin a fer simulant una càmera lenta i ho gravem. Carreguem la primera passada a l’editor de vídeo i s’alenteix digitalment. Visionem aquest darrer i el que han simulat els alumnes i ho comentem. Finalment, oferim als alumnes la possibilitat de repetir la simulació corregint el que hem vist.

Sessió 6: Càmera ràpida. Repetim la sessió anterior simulant una acceleració dels moviments i fent una càmera ràpida.

Sessió 7: Càmera inversa. Es tracta de registrar moviments, portar-los a l’editor de vídeo i aplicar-los-hi una càmera inversa. Salts, tombarelles, llançaments, etc. es veuen de manera diferent i bastant còmica. Fem unes primeres proves i després els alumnes fan diferents propostes.

Sessions 8 a 10: Videoclip. Fem una selecció dels trucs que ens han agradat més, planifiquem alguns enregistraments amb aquests trucs i portem a terme una petita edició sobre un tema musical que ens sembli apropiat. Posem títol al clip resultant i hi col·loquem els crèdits. Fem una valoració dels resultats i de les activitats.

Desenllaç

Atès que és un grup amb problemes de relació i d’imatge amb la resta dels companys, acabem el taller fent una projecció a les aules ordinàries i explicant als companys els trucs que hem utilitzat i algunes anècdotes que s’han produït. Encara que al llarg de les sessions, de vegades, ha costat que tot l’alumnat es concentrés en la tasca a realitzar, en general, s’han mostrat molt motivats.

Sintesis del cas

ContextInstitut, en zona metropolitana d’una gran ciutat, amb majoria de població immigrant
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAssignatura
Aula
AccióCurrículum
Metodologia
Atenció a la diversitat
ParticipantsProfessor novell, grup d’estudiants
Desenvolupament• L'alumnat mostra dificultats d'aprenentatge, d'autoimatge i de relació
• El professor programa 10 sessions considerant les característiques del grup d'estudiants
• Els alumnes responen positivament, encara que de vegades amb dificultats d'atenció
• El treball realitzat és presentat a alumnes de les aules comunes
Duració10 sessions de classe

↑ torna adalt

icono_questions

1. Dues formes de gestionar l’aula

Presentació 

A partir de l’observació de dues classes, una de matemàtiques i una altra de ciències socials en un Institut, es plantegen diverses realitats dins de l’aula amb els estudiants i les maneres diferents de treballar de cadascun dels professores que imparteixen aquestes assignatures.

Síntesi del cas →

Context 

En el marc de la recerca realitzada sobre les estratègies d’acollida a l’alumnat nouvingut en els instituts d’educació secundaria, s’ha sol·licitat al professorat d’un centre de les rodalies d’una gran ciutat, la possibilitat d’observar com gestionen a l’aula l’atenció a la diversitat. Un cop acceptada la petició s’estableix dia i hora per fer l’observació, i es determinen els grups classe i el professorat participant.

Plantejament de la situació

Són les 11.15 h d’un dimarts del mes de maig. Arribo a l’institut. Vaig a observar dues classes: una de matemàtiques de 1r d’ESO i l’altra de ciències socials de 4t d’ESO. Hem informat el professorat que volem fer aquestes observacions per veure com gestionen l’aula, com atenen la diversitat i en especial la diversitat que comporta l’alumnat nouvingut.

Desenvolupament de l’experiència

Quan entro a l’escola vaig cap a Consergeria i pregunto pel professor amb qui havia establert el contacte. Mentre espero, parlo amb el conserge sobre com agrupen els alumnes (m’explica que estan agrupats per nivells: bons, mitjans, dolents ), la durada de les sessions de classe, l’horari dels alumnes… Després d’uns 10 minuts se m’adreça a la professora a qui he d’observar. És una noia força jove. Sembla una mica cansada. Em diu: “Ja t’havia vist, però he sortit a fora a fer el cafè, perquè tot el dia aquí dins…”

De camí cap a l’aula m’explica que avui li toca matemàtiques amb el grup mitjà, amb aquells que no són bons, però que encara s’hi pot fer alguna cosa.

M’explica també que té una alumna immigrant que no entén gaire ni el castellà ni el català, i que li dóna fulls amb multiplicacions, perquè encara no sap multiplicar bé. Entro a l’aula i li pregunto on li va bé que segui . No té temps per respondre, que ja entren cridant els nens i les nenes de primer d’ESO. Ella, també cridant, els demana que s’asseguin. Molts d’ells i elles continuen xerrant i no s’asseuen. Mentrestant, ella dóna al nen o nena immigrant, situat a una taula individual a l’extrem dret de la classe, el full amb multiplicacions. La resta d’alumnes van seient a poc a poc. Les taules estan disposades de dos en dos. Comença dient: “recordeu el que vam fer ahir? (…) Avui farem la mediatriu i la bisectriu. Heu portat tots el compàs?” Molts nens i nenes criden: “Nooooo”. Jo pregunto a un noi que tinc al costat: “com és que no l’has portat?” i em contesta: “perquè no en tinc ni me’n vull comprar!”. Ella va explicant i fent la mediatriu i la bisectriu a la pissarra, amb compàs, mentre la resta va xerrant. Pocs escolten i sobretot els de darrere fan burla, es tiren l’estoig…

Quan acaba diu: “féu l’exercici 7 i 8 del llibre”. Alguns van fent els exercicis, però molts no els fan. Com que molts no porten compàs no el poden fer i ella suggereix que ho facin a mà alçada. Els nens i nenes segueixen queixant-se en veu alta: “profe esto es un rollo! Yo no lo pienso hacer! Me aburro!”, i amb altres comentari semblants.

Jo dic al mateix noi o noia a qui havia preguntant abans per què no havia portat el compàs si vol que l’ajudi a fer l’exercici. Com que no porta compàs ni llibreta, li proposo calcar en un full l’angle i que dibuixi la bisectriu a mà alçada.

La mestra els renya i els diu que ja els havia avisat i que havien d’haver portat el compàs. Aquells qui es porten malament els fa separar la taula o asseure al davant. Després els mana fer a la pissarra uns exercicis. Surten preferentment les noies i castiga els qui “no s’han portat bé” no deixant-los fer l’exercici a la pissarra. Després corregeixen els deures del dia anterior a la pissarra (que molts no han fet!).

Abans que soni el timbre recullen, i quan sona surten tots i totes molt ràpidament. En sortir em comenta: “ja veus com són… fem el que podem… amb aquest grup no es pot fer gaire més”.

La professora m’acompanya a trobar-nos amb el professor de ciències socials de 4t d’ESO. Ens trobem al passadís. Em fa la impressió que aquest professor està molt més relaxat i content que la professora anterior. A l’entrada em parla dels nois i noies nouvinguts que té. Es queda a la porta i saluda els nois i les noies que entren. Quan ja han entrat gairebé tots i totes entra ell. Els alumnes es van asseient . Em presenta i diu que vinc a observar la classe i que amb el meu feedback l’ajudaré a millorar la classe.

El professor comença dient que avui explicarà la revolució francesa. Ho fa amb passió. Després mostra un Power Point, amb quadres sobre la revolució francesa, esquemes i petits fragments de text, sobre els nuclis més importants. Va fent preguntes als alumnes, va relacionant el tema amb pel·lícules, amb llibres, amb la situació política dels països d’on provenen els alumnes…

L’alumnat està assegut, de dos en dos i de quatre en quatre, tots mirant la pissarra. Sembla que estan atents i atentes. Molts van copiant els petits fragments de text del Power Point. Sona el timbre i tots continuen asseguts, escoltant fins que el professor acaba de parlar. Després van sortint tranquil·lament.

En acabar la sessió, em pregunta que m’ha sembla i em comenta que fa anys que ha provat de fer les classes amb Power Point amb moltes imatges i que li funciona molt bé. Ara bé, em diu que fa pocs treballs en grup, que li agradaria fer-ne més. També em comenta que els alumnes estan distribuïts per conducta i que aquest és el grup més alt. Que a ell no li agrada, però que al centre hi ha un corrent antipedagògic molt fort i que no pot oposar-se a aquesta distribució de l’alumnat. Ara bé, ell intenta que la majora estiguin al grup més elevat. Ens acomiadem i es posa a disposició per a qualsevol cosa que necessitem. 

Desenllaç

Mentre marxo cap al metro vaig donant voltes a les observacions realitzades i les diferències. No puc evitar comparar-les i em sorgeixen idees que vull contrastar amb l’equip de recerca tant aviat com pugui. Entre aquestes, com influencien les expectatives dels professorat envers el grup d’alumnes, l’experiència dels docents o els recursos didàctics que utilitzen (la rebuda als alumnes, la presentació d’una persona que s’incorpora al grup, les preguntes als alumnes, entre altres). El que més m’ha impactat però és la passió, o per contra la desmotivació, amb la que els docents viuen i senten la seva professió.

Síntesi del cas

ContextInstitut
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsProfessora de matemàtiques, professor de ciències socials, alumnat agrupat segons rendiment acadèmic, observador
DesenvolupamentEn dues situacions d’aula, s’observa:
• Tipus d’interacció entre professor/a i alumnat i continguts
• Criteris d’agrupament intern
• Formes de presentació dels diferents tipus de continguts d’aprenentatge
• Ús del material didàctic
• Maneres de tancar la sessió
• Percepció del docent
DuracióUna sessió de classe (fase prèvia, interactiva, posterior)

↑ torna a dalt

icono_questions