11. Què pot canviar en la gestió i organització d’aula?

Presentació

En un institut públic, l’ambient d’aprenentatge d’una aula canvia favorablement sense variar les condicions institucionals, d’infraestructura general, ni econòmiques. La variació, que afecta diversos elements de la vida de l’aula, sembla que venen de la mà d’una professora nova.

Síntesi del cas →

Context

Característiques del barri

Es tracta d’una població (37.000 habitants) del cinturó d’una gran ciutat, amb fort creixement demogràfic i urbanístic a partir del 1950. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà i mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sud-americana.

Característiques del centre

És un institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1988-90. Hi ha 350 alumnes, en tres línies d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva.

Segons les necessitats, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys.

Els principals valors que manifesta treballar, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) són els següents:

    • Connectar el centre amb l’entorn.
    • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
    • Convivència i aprenentatge.
    • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
    • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts.

Plantejament de la situació

L’alumnat cursa la matèria d’educació visual i plàstica a segon i quart d’ESO; és de dues hores setmanals. La professora d’aquesta matèria té plaça definitiva en aquest centre.

Des que hi ha aquesta professora, s’ha detectat un greu problema a l’aula respecte al comportament de l’alumnat. Hi ha molta disbauxa i l’alumnat es queixa que no fa res, que treballa poc i no aprèn.

Després d’un temps d’observació, la persona encarregada de fer un desdoblament a aquesta assignatura (resposta donada per l’institut per tal d’intentar reduir els problemes de comportament i disciplina) comenta que:

      • La matèria es treballa de manera molt conceptual (llibre de text, apunts, exercicis i activitats escrites).
      • L’ambient a l’aula és de total indisciplina: l’alumnat parla, s’aixeca, crida, no segueix cap norma.
      • La professora no imposa les seves normes, i com a tota resposta quan l’ambient és insuportable, aplica el protocol de disciplina a l’alumnat: expulsió de l’aula, “lletres de mal comportament”.

Després d’aquestes observacions, l’equip directiu (en concret, la coordinadora pedagògica), ha parlat reiteradament amb aquesta professora, li ha comentat aquests aspectes i li ha ofert alternatives de millora en vistes a l’organització de l’aula, l’enfocament de la matèria i el control del comportament de l’alumnat; però no s’ha observat cap millora. Per tant, el centre segueix oferint hores del professorat d’atenció a la diversitat per al desdoblament en aquesta hora.

Desenvolupament de l’experiència

A finals del segon trimestre, per un problema personal, la professora agafa la baixa, i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya envia una nova professora, fins a finals de curs. La sorpresa de tothom és que des del primer dia que arriba la nova professora s’observa un canvi importantíssim, en sentit positiu, en el comportament de tot l’alumnat. Estan contents, els agrada la professora, diuen que aprenen molt i treballen en un entorn molt calmat.

El professor que fa el desdoblament (i que a partir d’aquest moment ja no el farà més per decisió conjunta de la professora i l’equip directiu del centre) i la mateixa professora comenten com a canvis que:

      • L’aula està sempre preparada amb el material i el treball que cal fer quan arriba l’alumnat.
      • La professora explica només durant els 5-10 minuts inicials, i sempre amb un o diversos models penjats a l’aula del que demana a l’alumnat que faci, després els passa els models (uns quants a l’aula) i l’alumnat comença a treballar.
      • Hi ha material adient per a l’assignatura: colors, papers, cartolines.
      • La distribució física de l’alumnat és diferent a la de les altres aules (en forma d’U). La professora comenta que ho fa perquè és bo que l’alumnat observi que aquesta assignatura és diferent de les altres (a part que va millor per observar els models que cal fer).
      • Quan l’alumnat treballa hi ha música de fons.
      • Els treballs que fan decoren l’aula i els passadissos del centre.
      • Cada alumne té una carpeta a l’aula amb els treballs que va fent, i la professora els revisa entre classe i classe i si pot els “arregla” una mica perquè l’alumne els valori positivament quan els vegi el dia següent (sobretot els d’aquells alumnes a qui els costa més).
      • La professora, el primer dia que va entrar a l’aula, ja s’havia mirat la fotografia del tots els alumnes, havia intentat memoritzar alguns noms i comenta també que els primers dies intentà observar alguna cosa positiva de cadascun dels alumnes i comentar-los-la.
      • Considera molt important una bona relació personal, mirar-los als ulls, conèixer alguna cosa seva, comentar aspectes positius… de tots els alumnes de cada grup.
      • Comenta que els primers dies dedicava moltíssim temps a tots aquests aspectes (conèixer els alumnes, tenir el material preparat, l’aula preparada sempre), però que a mesura que passen els dies, l’esforç disminueix.
      • Evidentment, té la programació molt clara i preparada.

Desenllaç

El canvi positiu es manté fins a final de curs i, tot i que apareixen algunes dificultats, en general l’evolució és bona.

Síntesi del cas

ContextAula de l’assignatura d’Educació Visual i plàstica
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióAtenció a la diversitat
Metodologia
ParticipantsProfessora d’aula, Professor de suport a l’aula, Coordinadora pedagògica, Equip educatiu
Desenvolupament• Problemes de manca de control i d’aprenentatge en una aula d’institut
• Desdoblament de professorat en l’aula de l’assignatura (Educació Visual i Plàstica). Situació estable: manteniment de la situació
• Canvi de professora (finals segon semestre, per baixa de la titular). Amb la nova professora, nous criteris de gestió i organització d’aula. Variació positiva en convivència i aprenentatge
• Anul·lació de desdoblament. Situació de nou estable: amb variacions habituals, però valoració general positiva
DuracióUn curs escolar, especialment tercer trimestre

↑ torna a dalt

icono_questions

2. Millorant el clima d’una aula oberta

Presentació 

En una aula oberta, amb un total de 10 alumnes amb dificultats manifestes d’aprenentatge, de convivència i d’auto imatge, amb l’arribada d’un nou professor d’educació física s’implanta un projecte d’interdisciplinarietat entre l’àrea d’educació física i l’àrea d’educació visual i plàstica. El projecte es concreta en 10 sessions al voltant de diferents tècniques audiovisuals que s’adapten a les característiques de l’alumnat

Sintesis del cas →

Context

Es tracta d’un Institut d’Ensenyament Secundari (INS) de la zona metropolitana d’una gran ciutat d’una comunitat amb llengua pròpia, amb una població de majoria castellanoparlant i amb una forta influència de la cultura andalusa com els seus antecessors; també hi ha una important població de nouvinguts, majoritàriament magribins i, en menor percentatge, llatinoamericans. És un barri obrer, que ha experimentat un important creixement amb l’arribada de nous veïns que han buscat habitatge a preus més assequibles que els de la gran ciutat.

El centre imparteix Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i batxillerats i no té cicles formatius. Abans de la reforma era un institut de batxillerat, i encara es conserven algunes dinàmiques pròpies d’aquella època.

Plantejament de la situació

El cas es centra en l’àrea d’educació física. Es tracta d’un professor amb poca experiència docent, que arriba per primera vegada al centre. Una part del seu horari la farà a l’aula oberta, amb les següents característiques:

  • Tres hores a la setmana.
  • Un grup de deu alumnes (8 nois i 2 noies) amb problemes de disciplina (7 alumnes), inadaptació al grup (1 alumne), problemes greus de rendiment (1 alumne) i un nouvingut amb diverses problemàtiques (1 alumne).
  • El currículum de l’aula oberta es desenvolupa al voltant dels audiovisuals i de la informàtica.

Es tracta d’un grup amb problemes d’auto imatge i de convivència amb la resta de companys. A més, té dificultats en l’aprenentatge. Segueixen una adaptació curricular grupal.

Desenvolupament de l’experiència

Es planteja generar un taller que combini objectius d’educació física i d’audiovisuals, i desenvolupi conductes d’autocontrol i autoconservació en els alumnes. Es planifiquen deu sessions, cadascuna amb una tècnica d’animació concreta, de manera que al final de cada sessió els alumnes arribin a una petita producció.

Sessió 1. Circuit tancat TV. S’organitza, amb els estudiants, un circuit tancat de televisió al gimnàs. Els alumnes participen en la posada en marxa, fan les connexions i algunes proves de gravació. Un cop en funcionament, cada alumne realitza una petita interpretació lliure i, finalment, fa una petita dramatització amb una única condició: no es poden utilitzar paraules.

Sessió 2: Stop motion. Primer s’explica la tècnica: no registrem el que no ens interessa veure, de manera que si no variem l’enquadrament ni la disposició dels objectes, l’espectador no tindrà noció d’aquests temps no registrats. Col·loquem la càmera davant del plínton, (aparell d’educació física) al qual hem tret les peces superiors; registrem les entrades de persones i d’objectes, però no les sortides; d’aquesta manera obtenim l’efecte de ficar dins una quantitat impossible de coses. Visionem el resultat, ho comentem, decidim un títol i busquem una música que l’acompanyi. Finalment, utilitzem la tècnica en situacions proposades pels mateixos alumnes.

Sessió 3: Angle aberrant. Es tracta de col·locar tots els elements de l’enquadrament en un pla inclinat; es fa coincidir la càmera amb aquest pla, de manera que la pantalla sembli que estigui col·locada en posició normal. En creuar el quadre, donarà la impressió que els alumnes baixen o pugen, es tracta de fer els gestos adequats per simular l’esforç que es suposa que s’està fent. Finalment, registrem, visionem i col·loquem títol i música.

Sessió 4: Pixelació. Es tracta de fer una animació de persones com si es tractés de dibuixos: fem dues fotografies de cada posició de les persones, de manera que obtenim un moviment animat. Comencem amb un exercici senzill (fer un cercle asseguts a terra i anar girant en una direcció) i fem altres animacions proposades pels alumnes. Finalment, carreguem les imatges a l’editor de vídeo i el convertim en un arxiu de vídeo amb títol i música.

Sessió 5: Càmera lenta. Organitzem un circuit amb diferents obstacles i registrem els alumnes mentre fem la gravació. Després, demanem als alumnes que ho tornin a fer simulant una càmera lenta i ho gravem. Carreguem la primera passada a l’editor de vídeo i s’alenteix digitalment. Visionem aquest darrer i el que han simulat els alumnes i ho comentem. Finalment, oferim als alumnes la possibilitat de repetir la simulació corregint el que hem vist.

Sessió 6: Càmera ràpida. Repetim la sessió anterior simulant una acceleració dels moviments i fent una càmera ràpida.

Sessió 7: Càmera inversa. Es tracta de registrar moviments, portar-los a l’editor de vídeo i aplicar-los-hi una càmera inversa. Salts, tombarelles, llançaments, etc. es veuen de manera diferent i bastant còmica. Fem unes primeres proves i després els alumnes fan diferents propostes.

Sessions 8 a 10: Videoclip. Fem una selecció dels trucs que ens han agradat més, planifiquem alguns enregistraments amb aquests trucs i portem a terme una petita edició sobre un tema musical que ens sembli apropiat. Posem títol al clip resultant i hi col·loquem els crèdits. Fem una valoració dels resultats i de les activitats.

Desenllaç

Atès que és un grup amb problemes de relació i d’imatge amb la resta dels companys, acabem el taller fent una projecció a les aules ordinàries i explicant als companys els trucs que hem utilitzat i algunes anècdotes que s’han produït. Encara que al llarg de les sessions, de vegades, ha costat que tot l’alumnat es concentrés en la tasca a realitzar, en general, s’han mostrat molt motivats.

Sintesis del cas

ContextInstitut, en zona metropolitana d’una gran ciutat, amb majoria de població immigrant
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAssignatura
Aula
AccióCurrículum
Metodologia
Atenció a la diversitat
ParticipantsProfessor novell, grup d’estudiants
Desenvolupament• L'alumnat mostra dificultats d'aprenentatge, d'autoimatge i de relació
• El professor programa 10 sessions considerant les característiques del grup d'estudiants
• Els alumnes responen positivament, encara que de vegades amb dificultats d'atenció
• El treball realitzat és presentat a alumnes de les aules comunes
Duració10 sessions de classe

↑ torna adalt

icono_questions