53. Propostes de millora en un institut amb resistència al canvi a través d’un pla estratègic

Presentació

L’Equip directiu d’un institut està entestat a emprendre plans de millora que, d’una manera o altra, no es poden portar a la pràctica per la postura reactiva d’una part notable del professorat que es resisteix al canvi.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un institut de barriada d’una gran ciutat, amb alumnat normalitzat, sense grans problemes en la convivència. És un centre bilingüe, sense problemes per falta d’alumnat. Com a mínim un 30% del professorat és provisional, el que porta a impossibilitar la creació d’equips educatius estables, i alhora origina que un petit grup “acomodat” s’oposi a qualsevol canvi o millora que pugui significar una modificació en el seu estatus.

Plantejament de la situació

Al principi de curs, l’equip directiu, conscient de la necessitat d’establir metes a mig i llarg termini i d’evitar la permanent sensació d’estar tot el dia atenent “la contingència diària”, planteja realitzar una sessió de formació per elaborar un “Pla Estratègic “del centre, amb un assessor extern i en els dies previs a l’inici del curs.

Desenvolupament de l’experiència

En un dels matins previs a l’inici del curs, l’assessor extern es reuneix amb tot el claustre de professors. S’explica el mètode de la reflexió estratègica i, posteriorment, es planteja un treball per grups, realitzant en primer lloc una anàlisi de fortaleses i debilitats, per a posteriorment assenyalar els objectius estratègics, en cada grup. Es proporcionen a cada grup els documents a emplenar.

El resultat de l’anàlisi de fortaleses i debilitats és el següent:

Com fortaleses assenyalen:

  • Bona voluntat i professionalitat del professorat (3)
  • Bon alumnat (2)
  • Comportament de l’alumnat, en general
  • Bona relació entre el professorat
  • PAS molt col·laborador
  • Integració alumnes motòrics
  • El bilingüisme
  • El Departament d’Orientació
  • Les conferències de divulgació científica

Com debilitats assenyalen:

  • Escassa comunicació i connexió entre l’equip directiu i el professorat
  • Poca unificació de criteris en matèria de disciplina
  • Pobresa de recursos tecnològics (3)
  • Insatisfacció del professorat pel que fa a la seva valoració humana i acadèmica
  • Agrupació desequilibrada dels grups d’alumnes
  • Els espais del centre i la seva cura (3)
  • Falta unificació dels criteris d’avaluació i promoció
  • Poca implicació de les famílies i l’AMPA
  • Poc sentit de pertinença i implicació de l’alumnat amb el centre (2)
  • Poca coordinació del professorat
  • Infrautilització dels recursos del centre
  • Funcionament de la Comissió de Coordinació Pedagògica
  • Formació en resolució de conflictes

Pel que fa a proposar objectius estratègics:

Només un dels 5 grups planteja alguna mesura, poc consistent, i la resta lliura els documents en blanc (sense ni tan sols utilitzar tot el temps disponible).

Alguns dies després l’assessor extern es reuneix amb l’equip directiu per traslladar-li els resultats. La reunió es transforma en un intent de consolar i animar l’equip directiu davant els decebedors resultats i en debatre altres estratègies, que poguessin donar millors resultats.

Desenllaç

L’estratègia que es decideix és la de procedir a una revisió i sistematització dels processos que d’alguna manera han aparegut en l’anàlisi de fortaleses i debilitats, i reprendre més endavant el Pla estratègic, atès que no hi ha propostes.

Així doncs, liderat per l’equip directiu, i amb el concurs de l’assessor extern, es comença a elaborar el mapa dels processos del centre començant per aquelles qüestions que han suscitat una major preocupació.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’una barriada d’una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària postobligatòria
ÀmbitCentre
Equip directiu
AccióRelació amb l'entorn
ParticipantsDirecció i equip docent
Desenvolupament• L'equip directiu proposa realitzar un pla estratègic de millora al centre
• Formació amb assessor extern
• Anàlisi de fortaleses i debilitats en grups petits
• No implicació del professorat
• Adequació i ajust de la proposta per part de l'equip directiu a la implicació del professorat
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions

52. Expedient disciplinari a un professor i reacció corporativa d’un sector de l’equip docent

Presentació
A causa d’una denúncia formulada pels pares i mares del Consell Escolar respecte de les actuacions d’un professor, s’inicia un tràmit informatiu i la incoació d’un expedient disciplinari. Es produeix llavors una reacció d’un sector important del Claustre docent, que es posiciona a favor de l’expedientat, qüestionant el procediment i l’actuació de la direcció.

Síntesi del cas →

Context

Els fets es produeixen en un Institut d’Ensenyament Secundari situat al barri perifèric d’una gran ciutat; la població procedeix de províncies limítrofes, atreta per l’oferta de treball, entre els anys 1960 i 1970.

L’Institut supera els 1200 alumnes, els 100 professors, i té torns diürn i nocturn. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-baix i al barri hi ha una àmplia tradició de moviment veïnal associatiu.

Plantejament de la situació

Es produeix una denúncia per escrit dels pares del Consell Escolar en relació amb uns presumptes fets, segons la seva opinió molt greus, relatius al comportament d’un professor del centre en les seves classes: favoritisme amb alumnes, expressions grolleres, crítiques a la direcció, incompliment de la programació, etc. El director, novell, registra la denúncia, dóna còpia als interessats i la trasllada als Serveis Territorials. Transcorregut un temps més que prudencial (un mes) i al no rebre resposta, els pares formulen la seva denúncia directament al Departament d’Educació, que immediatament posa en marxa un procediment.

El Servei d’Inspecció elabora una informació reservada, a partir de la qual l’Administració incoa al professor un expedient disciplinari i és suspès cautelarment en les seves funcions, nomenant un inspector de Serveis com Instructor.

Un grup de professors s’erigeix en defensor del company, fa al director responsable de la incoació de l’expedient (per no obviar la denúncia) i, recollint un terç de les firmes del professorat, sol·licita un Claustre Extraordinari per tractar, com a ordre del dia, l’expedient disciplinari.

El director posa en coneixement de l’Instructor de l’expedient la sol·licitud de Claustre, davant la qual cosa aquest manifesta la inconveniència de tal convocatòria; però atès que la competència per realitzar aquesta convocatòria correspon al president de l’òrgan col·legiat, de manera vetllada, amenaça al director si accedeix a convocar l’esmentat claustre.

El director denega per escrit i de manera raonada la convocatòria, al·legant que el Claustre de professors no és competent per manifestar-se en aquest assumpte i que, a més, estant en fase d’instrucció li ha estat prohibit accedir a la convocatòria per part de l’Instructor.

Desenvolupament de l’experiència

A partir d’aquest moment, s’entra en una situació irrespirable, ja que un dia sí i un altre també el “grup opositor” envia escrits gairebé diàriament a la direcció, a la inspecció i finalment al departament d’Educació; a aquest últim, denunciant les actuacions del director. El director, prèviament, havia traslladat als Serveis d’Inspecció Educativa els escrits esmentats, en els quals fonamentalment es qüestionava la seva actuació en l’expedient i la indefensió del company. No es rep resposta.

El director, aclaparat i fart, sol·licita formalment que es realitzi una investigació sobre la seva actuació, per part de la Inspecció de Serveis. Davant la resistència de l’Administració a realitzar aquesta investigació, planteja formalment la seva dimissió, el que ocasiona -no sense reticències- l’obertura d’aquesta investigació per part d’un inspector de serveis, diferent de l’instructor. En aquesta investigació es pren declaració a tots i cadascun dels signants de la denúncia i, finalment, al director.

Desenllaç

El Departament, dos dies abans de finalitzar el curs, remet dos escrits, un a la direcció i un altre als professors denunciants, similars excepte en el paràgraf final. En tots dos es posa de manifest que, com a resultat de la investigació duta a terme, “l’actuació del director ha estat la correcta en tot moment”, i fins i tot es valora la discreció i el sentit comú de la mateixa.

Afegint-se, en l’escrit remès als denunciants que, “si es persisteix en la seva actitud de falses denúncies”, es prendrien les mesures disciplinàries adients.

El curs següent més de vint professors, bàsicament els denunciants, es traslladen voluntàriament de centre. La situació del centre es normalitza.

Síntesi del cas

ContextInstituto d’Educació Secundària de una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària post-obligatòria
ÀmbitComunitat educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
ParticipantsDirector, professorat, Departament d’Educació
Desenvolupament• Denúncia de pares del consell escolar a un professor per les seves actuacions
• Inici de tràmit informatiu i incoació d'expedient disciplinari
• Reacció d'un sector important del Claustre que es posiciona a favor de docent denunciat, qüestionant el procediment i l'actuació de la direcció
• Intervenció de la Inspecció d'Educació i de Serveis
• Es confirma que la direcció ha actuat correctament i s'adverteix al professorat per falses denúncies contra el director. Els professors denunciants se separen del centre
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions

51. Disseny i desenvolupament del pla de convivència

Presentació

La convivència escolar és una de les variables més importants en l’educació secundària obligatòria (ESO) que no només comporta una gran dedicació per part de tots els membres de la comunitat educativa, sinó que és un dels eixos estratègics del centre per a l’èxit escolar, i que fa necessari plantejar-se el disseny i desenvolupament d’un Pla de Convivència.

Síntesi del cas →

Context
Es tracta d’un centre escolar d’ESO ubicat en un municipi del Gran Bilbao d’uns 24.000 habitants. La població està majoritàriament constituïda per la segona o tercera generació d’immigració de la resta de l’estat. Les famílies, majoritàriament, treballen en la indústria i en serveis. El nivell socioeconòmic de les mateixes és mitjà baix i la seva llengua vehicular és el castellà en més del 90% dels estudiants, amb un 10% que parla euskara.

El centre escolar té 232 alumnes que es troben distribuïts en tres grups en 1r i 2n de l’ESO i en dos grups ordinaris i un de diversificació a 3r i 4t. El nombre de professors i professores és de 31, dels quals 25 compten amb plaça definitiva.

Entre els principis, valors i senyals d’identitat que es recullen en el Projecte Educatiu del Centre cal destacar els de pluralitat, inclusió, compensació, plurilingüisme, coeducació, equitat, tolerància, respecte, participació, vinculació, responsabilitat i laïcitat. A més, alguns dels projectes que es desenvolupen són: Agenda 21, Normalització Lingüística, Animació lectora, PREE (Programa de Reforç Educatiu Específic), Programa de millora de l’aprenentatge i rendiment mitjançant la Diversificació Curricular, Bidelagun (Abans PROA), Convivència, TIC (Sare-Hezkuntza), HAUSPOA.

Plantejament de la situació

En el curs 2011-12 els problemes de convivència eren habituals en l’esdevenir diari. El nostre centre havia passat de ser centre concertat a públic uns anys abans i això va portar a un gradual canvi de tipologia de l’alumnat. El nivell socioeconòmic va passar de ser mitjà alt a mitjà baix i amb això van canviar els interessos de l’alumnat. El professorat, però, va seguir donant les mateixes respostes i això no va funcionar en el nou context. Les queixes de la comunitat escolar no tenien fi. Hi havia normes però la disparitat de criteris a l’hora d’aplicar-les generava més conflictes. L’alumnat no se sentia part del centre i el professorat sentia un alt grau de malestar.

Davant d’això es planteja a nivell de comunitat fer un Pla de Convivència per a tractar de donar una resposta positiva a aquesta situació. Per a això es crea una comissió formada per: director, cap d’estudis, orientadora, 1 professor, 1 professora, 3 pares / mares de l’OMR, encarregat del menjador i 1 representant de l’alumnat per cada nivell. L’esmentada comissió, bàsicament, es va dedicar primer a reflexionar sobre el que estava passant i més tard va elaborar els esborranys de diferents propostes per ser aprovades per la comunitat escolar a nivell de claustre, representants de famílies en l’OMR i Junta Directiva de l’AMPA i la comissió de representants de l’alumnat.

Desenvolupament
La primera proposta que fa aquesta comissió és la definició de convivència amb la qual es tracta de donar resposta a tots els interrogants i preocupacions que s’havien plantejat a nivell de centre. Per a la comissió era molt important partir d’una única definició consensuada per després anar desenvolupant les diferents propostes d’acord amb la mateixa. I així va quedar la nostra definició un cop aprovada per tota la comunitat:

La convivència del Centre es basa en valors com la comunicació, el respecte, l’empatia, l’agraïment, el compromís, la confiança, la col·laboració, la solidaritat i el diàleg entre els components de la comunitat educativa que ens movem en aquest espai. Així, és fonamental que tots / es siguem valorats  i construir el projecte educatiu comú, impulsant el sentit de pertinença de tots els membres de la comunitat educativa. Volem que els conflictes, basant-nos en la reflexió, la presa de consciència i el diàleg, siguin una oportunitat per canviar. En aquest context, es decidiran les normes amb la major participació i consens possibles.

Una vegada acordada la nostra definició, la comissió va proposar els següents vuit objectius de millora que van ser ratificats per la comunitat escolar:

  1. Conèixer la normativa establerta i unificació dels criteris per a la seva aplicació.
  2. Organitzar activitats formatives sobre la convivència, resolució de conflictes i educació emocional, per a tots els membres de la comunitat educativa.
  3. Crear un servei extern i intern de consultoria i ajuda per als membres de la comunitat educativa.
  4. Implementar un Pla d’acollida per a l’alumnat nou.
  5. Iniciar un Pla d’acollida per al professorat nou.
  6. Facilitar que l’alumnat se senti part activa de la vida escolar.
  7. Introduir en el pla de tutoria l’educació emocional.
  8. Apropar els interessos de l’alumnat a nivell curricular.

Amb posteritat, en el pla anual del centre de cada curs, s’han anat establint les diferents activitats per a la consecució d’aquests objectius. A continuació es detallen algunes activitats tipus que s’estan duent a terme actualment:

      1. Coneixement de la normativa establerta i unificació dels criteris per a la seva aplicació.

– Treballar amb l’alumnat el decret de drets i deures, i el protocol d’aplicació que se seguirà en el centre, durant dues sessions de tutoria al mes de setembre. Així mateix, es revisen algunes normes internes que han estat acordades amb participació de l’alumnat.
– Treballar per equips de professorat de nivell tota la normativa interna i externa, i unificar els criteris d’aplicació, dedicant mitja jornada durant els dies de setembre previs a l’arribada de l’alumnat.
– Abordar en les reunions amb les famílies, a començament de curs, algun aspecte normatiu acompanyat dels diferents punts a seguir en cas d’algun conflicte o malestar.

        1. Organització d’activitats formatives sobre la convivència, resolució de conflictes i educació emocional, per a tots els membres de la comunitat educativa.
          – Incloure una activitat formativa relacionada amb la resolució de conflictes i / o educació emocional dins del pla de formació del professorat. Aquesta activitat es desenvolupa durant els primers dies de setembre abans de l’arribada de l’alumnat.
          – Organitzar una sessió de treball sobre resolució de conflictes per al col·lectiu laboral no docent.
          – Organitzar tallers sobre resolució de conflictes per a tot l’alumnat dins l’horari lectiu.
          – Organitzar un taller trimestral sobre resolució de conflictes i educació emocional per a les famílies.
          1. Creació d’un servei extern i intern de consultoria i ajuda per als membres de la comunitat educativa.

– Crear l’aula de convivència on l’alumnat de manera individual treballarà les seves mancances durant un període de 4/5 sessions, amb l’ajuda d’un mediador.
– Crear un grup format per alumnat voluntari al qual se’l forma prèviament en resolució i mediació en conflictes.

          1. Implementació del Pla d’acollida per a l’alumnat nou.

– Informar les famílies en el període de matriculació per part de la direcció del centre
– Recollir informació individual sobre l’alumnat per part de l’orientadora.
– Ensenyar el centre al nou alumnat per part del grup de mediació.
– Preparar dinàmiques perquè l’alumnat es conegui i es crei grup.
– Fer una sortida lúdica la primera quinzena de setembre.

            1. Iniciació del Pla d’acollida per al professorat nou.

– Reunir al professorat nou per part de la direcció del centre, el primer dia de setembre, per explicar el funcionament general del centre.
– Lliurar un petit dossier de funcionament.
– Visitar el centre i donar explicacions del funcionament concret per part del / a cap  de seminari.

            1. Facilitació perquè l’alumnat se senti part activa de la vida escolar.

– Fer la foto oficial de cada classe al començament de curs, per després penjar-les a l’entrada del centre.
– Treballar, comentar i analitzar trimestralment algun aspecte de la vida escolar amb la comissió de l’alumnat, en la qual estan tots els / les representants de l’alumnat.
– Potenciar la participació de l’alumnat creant diferents comissions: Agenda 21, Normalització lingüística, Mediació i Representants de l’alumnat.

            1. Introducció de l’educació emocional dins del pla de tutoria.

– Treballar en cada nivell l’Educació Emocional durant 4-5 sessions de tutoria.

            1. Acostament als interessos de l’alumnat a nivell curricular.

– Implementar l’ús de les TIC a l’aula.
– Implementar progressivament el treball per projectes.
– Implementar progressivament el treball cooperatiu.

Desenllaç

Malgrat el temps transcorregut en l’aplicació d’aquesta experiència (curs 2012-13), considerem que s’ha millorat considerablement la convivència en el centre així com la vinculació de l’alumnat amb el mateix, però seguim pensant que cal mantenir la mateixa línia de treball i no baixar la guàrdia.

Síntesi del cas

ContextInstitut públic a Bilbao, País Vasc. Classes de 1r a 4t d’ESO
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitComunitat Educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
Participants232 alumnes y 31 professors y professores
Desenvolupament• Creació d'una comissió formada pel director, cap d'estudis, orientadora, professors, pares de família, encarregat de menjador i alumnat.
• Anàlisi de la situació actual del centre i necessitat de desenvolupar un pla d'acció.
• Plantejament de vuit objectius de millora.
• Desenvolupament de diferents activitats per a la consecució d'aquests objectius
DuracióUn curs lectiu

↑ torna a dalt

icono_questions

30. Incorporació de propostes externes en una aula oberta

Presentació

Per millorar les possibilitats de l’alumnat d’una «aula oberta» (aula amb plantejaments curriculars flexibles, que acull a un grup reduït d’estudiants amb dificultats d’aprenentatge no permanents), s’incorporen propostes educatives sorgides fora del centre, afavorint la relació entre teoria i pràctica, així com la millora del procés d’aprenentatge.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un centre públic d’educació secundària, ubicat en un barri d’una ciutat d’uns 200.000 habitants, amb 50 anys de tradició i amb bones infraestructures i serveis. Té una dinàmica de funcionament de molta inèrcia i amb una diversitat d’alumnat important, situació que el fa difícil de gestionar. El centre ofereix educació secundària obligatòria (ESO) i formació professional.

El claustre acull professionals de dues etapes educatives, amb expectatives i interessos diferents. Un aspecte destacable és que, molt proper a l’institut, es troba un altre centre amb una oferta educativa similar, històricament molt més valorat pel barri.

El nivell sociocultural de la zona és mitjà-baix, amb un alt percentatge de població immigrant. La participació de les famílies en el centre és escassa, igual que les expectatives que dipositen en les possibilitats dels seus fills.

Plantejament de la situació

El centre, com a tal, no té com a prioritat l’atenció a la diversitat -de fet, no té constituïda la comissió d’atenció a la diversitat, tot i ser prescriptiva-. En el 1r cicle de l’ESO, es treballa amb agrupaments heterogenis i adaptacions a l’aula, que sovint no es concreten en les programacions.

En el 2n cicle, les diferències entre l’alumnat són més evidents i històricament s’ha optat per agrupar els alumnes i les alumnes de 3r i 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge i d’adaptació a l’aula en un grup anomenat “aula oberta”.

Les característiques que defineixen aquest grup són tant organitzatives com curriculars: està format per alumnat amb dificultats d’aprenentatge significatives, però que presenta possibilitats d’acreditar l’ESO, amb una programació adaptada duta a terme per un equip docent més reduït que el dels altres grups. Una part d’aquest equip docent diposita baixes expectatives en el rendiment del grup. El resultat de tot això dóna lloc a un grup amb escassa motivació, poques expectatives respecte a les seves capacitats, baixa autoestima i, en definitiva, manca d’interès acadèmic.

Desenvolupament de l’experiència

No obstant això i, malgrat els bons resultats, hi ha poca sensibilització del claustre cap a aquest tipus d’iniciatives que podrien ampliar-se a tot l’alumnat. Aquestes són vistes com “alternatives no curriculars”, “que no treballen la programació oficial”, i es qüestiona la validesa dels graduats del grup. Aquesta visió és compartida per l’equip directiu, fins al punt d’acabar desintegrant al propi equip docent que ha dut a terme el projecte i atorgar la tutoria a una persona nouvinguda al centre, desvirtuant així la feina feta fins al moment i prioritzant una atenció residual a l’aula oberta.

Desenllaç

Analitzant el cas, alguns docents opinen que en aquesta ocasió l’equip educatiu es mostra molt resistent a implementar alternatives d’aprenentatge. També es destaca que s’ha encasellat l’alumnat en una classificació imposada, sense entendre que més enllà del seu context sociocultural d’origen, l’important és trobar camins que afavoreixin el seu procés d’aprenentatge i les seves potencialitats. S’apunta que potser docents i directius han d’entendre que els joves aprendran més en la mesura que nosaltres vulguem anar -amb ells- més enllà del mínim que exigeix un currículum. També es valora que el canvi trigarà a arribar perquè canviar és complex (com ho mostra que la forma d’ensenyar no ha sofert grans canvis al llarg del temps).

Finalment, es destaca que en el cas indicat no hi va haver una veritable implicació de l’equip directiu, cos docent ni família en el treball innovador que es va dur a terme, i no va permetre que una iniciativa creativa (que mostrava, a més, bons resultats) seguís endavant en favor dels aprenentatges dels estudiants.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’ensenyament secundari amb una aula oberta
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEquip educatiu
AccióOrganització i gestió
ParticipantsAlumnat de 3r i 4t de secundària obligatòria, Professorat de l’aula oberta, Equip directiu, Departament de Diversitat
Desenvolupament• El Departament de Diversitat es planteja com millorar l’aula oberta
• Incorporació de programes educatius externs al centre
• Diversificació curricular
• Millora dels resultats acadèmics
• Falta d’implicació de l’equipo directiu i de part del claustre
DuracióTres cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions