56. Una segona oportunitat per estudiar

Presentació

El cas presenta la situació d’un alumne menor d’edat que no acaba la seva etapa escolar obligatòria en un institut i ingressa en una escola d’adults per obtenir el graduat en secundària. S’expliquen les accions realitzades per la família i per l’equip docent per provocar un canvi d’actitud del noi front dels estudis.

Síntesi del cas →

Context

El centre és una escola d’adults situada en un dels barris amb més poder adquisitiu d’una gran ciutat, amb un creixement demogràfic estancat els últims anys. El barri posseeix una important agenda social amb continus actes culturals que involucren especialment les persones de major edat.

El claustre està format per 8 professors/res dels quals només una persona té plaça definitiva, la resta són interins i comissions de serveis, amb una elevada rotació. Al centre s’hi ofereix major diversitat d’ensenyaments que altres centres de formació d’adults. Més concretament l’oferta educativa se centra en els estudis per a l’obtenció del graduat en educació secundària (GESO), cursos de preparació per a les proves d’accés a grau mitjà, a grau superior i a universitat per a majors de 25 anys, català 2 i 3, castellà 1 i 2, anglès 1, 2 i 3, i competic (informàtica) inicial, 1 2 i 3, en horaris de matí i tarda.

Plantejament de la situació

Arriba el mes de desembre i des de l’equip directiu es fa saber a l’equip docent la incorporació d’un nou alumne al grup de GES1 (el primer curs per a l’obtenció del graduat de secundària) amb la particularitat que es tracta d’un alumne de 16 anys. S’incorporarà el 2n trimestre sense haver cursat els mòduls del 1r i sense tenir cap tipus de convalidació.

Les convalidacions de mòduls de GES1 es poden realitzar si tenen aprovades la gran majoria de matèries de 1r cicle d’ESO i sempre es convaliden per àmbits (lingüístic, social i científic-tecnològic).

Desenvolupament de l’experiència

En una reunió de l’equip docent de desembre la tutora explica que l’alumne és repetidor de 4t d’ESO i els resultats del 1r trimestre han estat molt negatius a l’institut. L’alumne està diagnosticat de TDAH, cosa que dificulta el seu ritme d’aprenentatge, i el situa en circumstàncies conflictives. Per aquest motiu se l’ha orientat des de l’institut cap a altres vies acadèmiques on es pugui realitzar emocionalment. I des de la Inspecció educativa també es dóna el vist-i-plau per a què es matriculi al centre d’adults.

També comenta que s’han de preparar unes proves dels mòduls desenvolupats el 1r trimestre per tal que l’alumne pugui acreditar-los. Aquestes proves permeten avaluar si l’alumne ha assolit a la seva etapa d’institut els objectius d’aprenentatge indicats al currículum dels mòduls del GES. S’elaboren i es passen aquestes proves inicials, en les quals obté uns resultats positius, cosa que permet acreditar-li els mòduls del 1r trimestre.

S’ha de destacar l’interès de la família en aquests estudis, ja que els veuen com l’última oportunitat per al seu fill.

El 2n trimestre és complicat per a l’alumne, ja que es troba en una situació descontextualitzada de la seva història acadèmica anterior: llibertat d’entrada i sortida del centre, horari de tarda, menor nombre de matèries, nombre reduït de professorat (que treballa per àmbits), companys de major edat… Aquesta situació condueix a una avaluació negativa del 2n trimestre tot i les accions de la tutora i de la família que realitzen una important orientació tant acadèmica com personal. Durant la junta d’avaluació es concreten accions conjuntes de tot el professorat i s’arriben a acords d’actuacions comunes.

Desenllaç

Durant el 3r trimestre l’alumne té un seguiment acadèmic i emocional molt intens per part de l’equip docent i són continus els contactes amb la família via telefònica o via correu electrònic. Així, per exemple, es torna a fer un ús diari de l’agenda per qüestions acadèmiques i major control de deures, se’l fa participar més activament de les classes especialment en aquelles situacions en què destaca, és premiat en les petites fites quotidianes, hi ha un reforç positiu tant emocionalment com acadèmica…

Fruit de tot això, s’observa un canvi notable en els hàbits d’estudis i de treball: realitza les tasques a casa, disminueixen dràsticament les faltes d’assistència injustificades, no arriba tard, té una participació activa a les sessions… que es trasllada a una evolució positiva dels resultats acadèmics.

En acabar el curs aprova tots els mòduls del 3r trimestre de GES1, però el següent curs haurà de cursar de nou els avaluats negativament del 2n trimestre. L’alumne mostra per primera vegada en molts anys una actitud positiva davant l’ambient escolar que havia rebutjat a l’etapa de l’ESO.

Síntesi del cas

ContextEscola de Formació d’Adults d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària postobligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióTutoria
ParticipantsAlumne, professorat de l’escola d’adults i família
Desenvolupament Posicionament de l’alumne vers el nou “repte” escolar (obtenir el graduat de secundària en una escola de persones adultes).
 Posicionament i actuacions del professorat del centre d’adults i de la família davant l’actitud de l’alumne.
 Canvi en la percepció sobre la vida acadèmica de l’alumne en un context escolar diferent.
DuracióDos trimestres escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

49. Lectura a l’aula: l’estrès del resum

Presentació

Paul cursa el primer any de batxillerat i encara que mai ha demostrat aversió per cap assignatura, admet que Llengua i Literatura li provoquen enuig perquè no suporta presentar al peu de la lletra el resum de les obres que sol·licita el professor. Aquest alumne demana ajuda a una antiga professora, la qual l’orienta alhora que intervé en la reunió del professorat d’àrea.

Síntesi del cas →

Context

L’experiència es va desenvolupar a Equador, en un Institut Tecnològic Superior d’un sector urbà i correspon a l’assignatura de Llengua i Literatura del primer any de batxillerat. El docent va proposar la lectura de tres obres literàries, els títols van ser seleccionats d’acord al seu criteri. Els estudiants havien de presentar en finalitzar els mesos de novembre, febrer i maig diverses tasques de cada text: resum escrit, exposició oral (resum), llibre subratllat i el desenvolupament dels tallers que s’incloïen en cada llibre.

Plantejament de la situació

Els adolescents són persones que requereixen un tractament especial en l’àmbit educatiu, perquè els seus interessos i necessitats s’han d’orientar; sobre aquest aspecte s’ha de treballar en la lectura, doncs en ser una competència transversal allò que es desprèn de la intenció de motivar-la s’ha d’emmarcar en una planificació ben pensada en la qual prevalguin uns criteris.

L’elaboració de resums estimula l’atenció, la retenció, fins i tot la redacció però quan treballem obres literàries resulta oportú elaborar una sinopsi, perquè a través d’ella contextualitzem de forma general el text a través de la informació clau i alhora permet presentar una visió clara que estimuli al lector a viure l’experiència.

Desenvolupament de l’experiència

Paul va ser el meu alumne a novè i desè any. Durant el primer any de batxillerat vam tenir una conversa durant l’hora de pati: em va demanar si podia ajudar-lo amb un problema que tenia i no vaig poder negar-me. Paul sempre va mostrar un gran interès per la lectura, la poesia i el teatre. Immediatament li vaig suggerir que anéssim a la biblioteca per poder xerrar més tranquils.

Quan ens vam instal·lar en una de les taules, em va parlar de la dificultat de realitzar els resums de les diferents lectures que fa a l’assignatura de Llengua i Literatura, va comentar que ja havia dut a terme el primer lliurament al mes de novembre i pel que sembla no li havia anat molt bé, va dir que no entenia els criteris que sol·licitava el professor per als resums que s’havien de lliurar. Diria que durant la seva queixa va repetir moltes vegades “el beneït resum”. El temps de descans va acabar, per tant vaig sol·licitar a Paul si podíem continuar al final de la jornada, al departament de Llengua.

Vaig acabar les meves classes i amb prou feines m’acomodava a la cadira quan va arribar Paul, i li vaig comentar alguns suggeriments sense afectar la imatge del professor. Vaig proposar a Paul que establís diferències entre el resum i la sinopsi en el cas de l’obra literària, que realitzés una llista d’avantatges i desavantatges de cada tècnica i que decidís quina li agradava més, per descomptat es va inclinar per la sinopsi. Em va semblar oportú preguntar-li sobre l’obra que actualment llegia i em va respondre que era interessant, tot i que en ser una tragèdia grega (Èdip rei), li resultava complicat per l’estructura; així que vaig decidir refrescar alguns aspectes del gènere dramàtic. En sonar l’alarma de sortida vaig plantejar que fes una sinopsi i que el veuria la setmana que vinent.

Vaig creure convenient abordar la situació de manera molt dissimulada durant la sessió setmanal de professors de l’àrea i vaig sol·licitar al director que m’atorgués quinze minuts per comentar i compartir algunes idees, estratègies, dificultats i encerts per treballar la lectura a l’aula. Mai vaig especificar noms, però vaig parlar i vaig comentar sobre la problemàtica de Paul.

Desenllaç

En la següent trobada amb Paul, em vaig sentir molt satisfeta de la seva sinopsi i vaig suggerir que sol·licités una tutoria amb el seu professor per mostrar-li de manera prèvia el seu treball escrit i que també preguntés per les altres activitats que s’han de fer. Així ho va fer, però (segons la versió de Paul), també va demanar al professor de manera respectuosa però frontal que substituís la sinopsi per un resum, perquè d’aquesta manera estimularia a que altres estudiants llegeixin els diferents títols. També va proposar que el tercer llibre a llegir el triessin els mateixos alumnes.

Paul va gaudir molt la següent classe de Llengua i Literatura, el professor va comentar els suggeriments que havia fet Paul i va explicar amb més detall les activitats que s’havien de fer; va acceptar que els estudiants poguessin presentar la sinopsi o “un resum fet a la seva mida”, i que l’últim llibre a llegir el triessin els mateixos alumnes.

Per a mi tot aquest procés va ser un aprenentatge, crec que es va dur a terme un treball que va permetre escoltar-nos i donar-nos suport els uns als altres entre l’equip docent. Gràcies a l’experiència de Paul vam poder adonar-nos de certes situacions que afecten el treball diari dels estudiants a l’aula. Però el més important: l’estrès del resum va desaparèixer.

Síntesi del cas

ContextInstitució fiscal urbana que compta amb batxillerat tècnic (Equador)
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsEstudiant, Ex docent, Docent de Llengua i Literatura, Membres de l’àrea
Desenvolupament• Diàleg estudiant – ex docent.
• Presentació de cas a l’equip docent que integra l’àrea
• Entrevista per a una revisió prèvia de la sinopsis de l’estudiant i exposició de suggeriments
• Diàleg (estudiant-docent de Llengua i Literatura). Resolucions
DuracióUna setmana

↑ torna a dalt

icono_questions

47. Aprendre ciències fent vídeos de receptes culinàries

Presentació

A la societat actual està clar que no són útils les metodologies educatives de fa uns anys. Els alumnes són diferents i diversos i el professorat ha de cercar alternatives en la seva tasca docent. Hi ha innovacions educatives (com la creació de vídeos) a l’abast de qualsevol docent que faciliten la funció educativa i que milloren l’aprenentatge dels alumnes i la seva motivació, alhora que permeten una assimilació de les competències bàsiques.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba en una població del cinturó industrial d’una gran ciutat. La seva població s’ha ampliat i rejovenit. Durant els anys 90 i fins al final de la bombolla immobiliària ha rebut molta població nova de mitjana edat, amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt i amb considerables inquietuds socials.

Es tracta d’un institut d’educació secundària amb tres grups oficials a l’ESO i desdoblats en quatre, dos grups a 1r de Batxillerat i un grup a 2n de Batxillerat.

El claustre està format per 45 professors i professores dels quals la meitat són definitius en el centre, una quarta part està en comissions de serveis i la resta són interins.

El centre es defineix per uns principis generals adaptats als de l’escola pública catalana.

Plantejament de la situació

Quantes vegades hem escoltat mals records de les classes de física i química? Són típics els comentaris negatius sobre la taula periòdica i les valències dels elements, les equacions dels diversos moviments, les famoses lleis de Newton o Coulomb i les matemàtiques associades, entre d’altres.

Per aquest motiu durant el present curs escolar en el departament de ciències experimentals ens hem plantejat aprofundir en un canvi metodològic en l’ensenyament de les ciències aprofitant la implementació, el curs passat, d’un projecte d’innovació educativa integrador i interdisciplinari a l’institut. Aquest s’ha concretat en la creació d’uns vídeos de receptes culinàries en l’assignatura de química orgànica de 3r d’ESO.

Desenvolupament de l’experiència

Un dels canvis bàsics consisteix a fer que l’alumne construeixi el seu propi aprenentatge seguint una metodologia indagativa. Són els alumnes els qui, a partir dels seus coneixements previs i desenvolupant la competència d’aprendre a aprendre, han de poder transmetre als seus companys els continguts curriculars que, individualment i en grup, han treballat. També desenvolupen la competència social en haver de solucionar els problemes sorgits en el treball en equip. L’alumne deixa de ser un simple receptor de la informació del professorat per ser constructor d’aprenentatge.

El professor també canvia el seu rol. Deixa de ser un transmissor de coneixements a ser un orientador en el camí d’aprenentatge. Les seves funcions bàsiques són les de presentar les activitats de classe, organitzar i coordinar el treball en equip, orientar les tasques de cada grup, moderar els debats en petit i gran grup, orientar i ajudar en les recerca d’informació i realitzar l’avaluació final juntament amb els alumnes.

Com s’ha dit, es van crear uns vídeos de receptes culinàries aplicant aquesta metodologia. A classe, els alumnes de 3r d’ESO, han treballat en biologia els conceptes relacionats amb la nutrició i en química els corresponents a les biomolècules i la química orgànica associada. A partir de la informació obtinguda, cada grup de 4-5 alumnes (alguns confeccionats pel professorat i altres pels propis alumnes), han portat a terme un treball cooperatiu per elaborar un vídeo amb una recepta per a un tipus diferent de comensal (celíac , al·lèrgic al gluten, esportista d’alt nivell, ancià, nen, etc.). S’havia d’explicar a qui anava adreçada la recepta preparada, la justificació dels plats triats i la seva aportació energètica, així com el seu desenvolupament a la cuina.

Cal destacar que es va realitzar un concurs entre els vídeos de forma que es van seleccionar tres finalistes (un per aula i grup). A continuació, en una votació entre tots els alumnes, es va escollir un guanyador després d’haver vist aquests tres.

Per implicar altres institucions de la població en el projecte d’innovació educativa i en aquest canvi metodològic es va demanar a diversos restaurants seva col·laboració desinteressada en el concurs, de manera que cada un d’ells regalava a cada alumne guanyador i la seva família un àpat. El grup guanyador va rebre el seu premi durant la Jornada de Sant Jordi.

Alhora es va fer la difusió del concurs a partir de la creació d’uns grans cartells informatius. Per idear-los es va demanar a altres departaments didàctics la seva col·laboració. Finalment es van fer de dos tipus: uns per als restaurants amb uns codis QR dels vídeos finalistes, i altres per a l’institut on apareixien codis QR de tots els vídeos presentats i els restaurants col·laboradors. Aquests últims es van posar al hall de l’institut, en una zona de trànsit ampli tant d’alumnes com de famílies, i amb una acollida realment positiva.

Desenllaç

Cal destacar que a través d’aquesta metodologia d’aula els alumnes mobilitzen les seves capacitats i s’aconsegueix l’adquisició  d’algunes de les subcompetències científiques i matemàtiques, d’aprendre a aprendre, de tractament de la informació i digital, d’autonomia i d’iniciativa personal. Els resultats obtinguts en l’activitat global integrada dels vídeos han estat realment sorprenents, aconseguint un treball competencial d’alt nivell.

La valoració realitzada per part de l’alumnat ha estat molt positiva ja que ells han estat conscients de la construcció del seu propi coneixement i, alhora, han elaborat un “producte” integrador de tots els continguts curriculars de la unitat.

La valoració per part de les famílies també ha estat positiva ja que veuen als seus fills més animats i amb una major predisposició per aprendre seguint aquesta metodologia. També consideren que l’aportació dels restaurants ajuda a unir el centre educatiu amb altres serveis de la població.

I la valoració del professorat és molt positiva ja que s’ha potenciat considerablement la motivació per seguir aprenent ciència, i s’han generat uns vídeos realment creatius, amb rigor i contingut curricular.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’ensenyament secundari
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióMetodologia
ParticipantsGrups de 3r d’ESO, Professors de ciències experimentals
Desenvolupament• Implementació d'un projecte d'innovació educativa que implica un canvi en la metodologia educativa de les ciències experimentals
• Ús d'una metodologia indagativa per a l'adquisició de competències bàsiques i de continguts curriculars
• Creació de vídeos com a activitat final d'aquesta metodologia indagativa
• Valoració positiva per part d'alumnat, famílies i professorat
• Intervenció d'institucions de la població alienes al sistema educatiu
DuracióUna unitat didàctica

↑ torna a dalt

icono_questions

43. No vull anar a l’institut!

Presentació

A un centre d’educació secundaria, caracteritzat per la seva atenció a la diversitat, la inspecció educativa incorpora un alumne amb un important trastorn psicològic: Fòbia Escolar. A pesar de les acciones inicials, les sinergies de l’institut no permeten fer una adequada atenció i no s’obtenen els resultats esperats. A final de curs hi ha un canvi metodològic i la situació varia.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba a una població del cinturó industrial d’una gran ciutat. La seva població s’ha ampliat i s’ha vist rejovenida, i durant els passats anys 90 i fins el final de la bombolla immobiliària ha rebut molta població nova de mitjana edat de tipus socioeconòmic mig-alt.

Es tracta d’un institut d’educació secundaria amb tres grups oficiales a l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) desdoblats en quatre, dos a 1r de Batxillerat i un a 2n de Batxillerat. El claustre està format per 45 professors i professores dels que la meitat son definitius al centre, una quarta part està en comissions de serveis i la resta son interins.

Plantejament de la situació

Jonathan es un adolescent de 15 anys amb un historial de fracàs escolar molt important. Ha estat tractat per diferents psicòlegs i des de la primària hi ha un seguiment de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de la zona. Com a resultat del seu historial acadèmic, Jonathan ara pateix Fòbia Escolar: rebutja tot el que esta relacionat amb els centres educatius, inclús manifesta continus mals de cap, vòmits, diarrees …, durant el període escolar.

Desenvolupament de l’experiència

Aquest any l’inspector, juntament amb l’EAP, ha decidit traslladar-lo al centre, després de diversos episodis desagradables en un altre institut i per haver patit assetjament per part d’alguns companys de l’aula. La família es conscient de la situació i veu aquest canvi com una oportunitat per a la millora psicològica del seu fill.

Durant les reunions d’inici de curs, l’equip directiu, l’EAP i la família acorden que l’objectiu principal del curs sigui integrar l’alumne en un grup-classe i que, poc a poc, deixi de manifestar el seu rebuig escolar. Es planteja també que l’alumne intenti recuperar totes les matèries suspeses de 1er cicle ja que es veuen greus dificultats per aconseguir les competències i continguts de 3er d’ESO. Tota aquesta informació es traspassada a l’Equip Docent i es demana molt especialment que hagi un control de la seva assistència i es comuniqui qualsevol incidència a la tutora substituta.

Els mesos van passant i es detecta que l’alumne s’ha integrat en el grup-aula però es relaciona amb alumnes amb un currículum bastant deficient i força disruptius. En canvi, Jonathan no s’ha trobat en cap situació conflictiva. Sí que s’observa una baixada en el rendiment escolar i les notes de la pre-avaluació i de la 1ª avaluació no son gens satisfactòries. També es detecta que l’alumne comença a faltar a primeres hores i posteriorment també algunes últimes. En canvi, l’Equip Docent no pren cap mesura específica i s’espera la seva evolució.

Després de les vacances de Nadal s’incorpora el Tutor i pràcticament passa tot el 2n trimestre fins que coneix perfectament el seu grup-classe i els problemes existents. Durant aquest període, l’absentisme de Jonathan augmenta i el rendiment acadèmic decreix (no presenta tots els treballs, no estudia, manté una actitud apàtica a l’aula, etc.).

Al tercer trimestre i després de diverses reunions del Tutor amb la família i l’alumne, i amb l’Equip Directiu, el Tutor presenta a l’Equip Docent una guia amb les actuacions a realitzar. Demana que se li comuniquin per correu electrònic totes les faltes d’assistència cada dia; si arriba tard, especialment després dels patis; si fa els deures i el tipus d’actitud a classe. El professorat mostra algunes inquietuds respecte a aquest treball extra, especialment durant el 3r trimestre, i no veu la funcionalitat real ja que considera que es massa tard. El Tutor reconeix que es una sobrecarrega però recorda la tasca dels docents i les sinergies negatives existents. Davant dels seus arguments, es consensua fer-ho. D’aquesta manera ell enviarà a la família un informe setmanal amb l’evolució de Jonathan.

Desenllaç

S’aconsegueix que durant el darrer mes l’alumne rebaixi la seva angoixa i pugui tornar a classe amb certa normalitat i participi en el treball de síntesi. En canvi però, suspèn al setembre el 60% de las matèries i es un dels candidat a repetir curs. El Tutor insisteix a la darrera reunió de l’Equip Docent que se li faci una adaptació curricular en el material de recuperació de setembre.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’educació secundària
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióTutoria
ParticipantsAlumne amb fòbia escolar, tutora substituta, tutor i equip docent
Desenvolupament• Alumne que pateix fòbia escolar
• Aquest alumne es trasllada a un nou centre a instancies de la inspecció i de l’EAP
• Es fixa com a principal objectiu la seva integració al centre i la disminució de la seva ansietat. Com a objectiu secundari s’estableix que aprovi les matèries de cursos anteriors
• Després d’un bon inici de curs, canvia la seva evolució i es necessària una intervenció dràstica del nou tutor per a reorientar la situació
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

42. Nens i nenes del CRAE en el món escolar

Presentació

La Sara és una nena de 9 anys d’ètnia gitana que des de ben petita resideix en un Centre Residencial d’Acció Educativa. Actualment la Sara està cursant 4rt d’educació primària en una escola pública. És una nena que al llarg de la seva escolarització ha anat desenvolupant dificultats d’aprenentatge a l’escola i no segueix el ritme del seu grup classe. Des de l’escola i el CRAE, s’està valorant quin és el millor recurs per poder ajudar a la nena.

Síntesi del cas →

Context

La Sara va a una escola pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És un dels principals centres educatius de la ciutat. Està ubicada al centre històric d’una ciutat d’uns 133.000 habitants.

L’escola disposa d’instal·lacions noves, adaptades i acollidores per a una bona pràctica educativa. Existeixen dues línies d’educació, la infantil i la primària. Segons l’escola, el seu professorat té una formació actualitzada, amb una mentalitat integradora i cohesionada, per tal de donar una bona atenció psicopedagògica i cultural als seus alumnes. A més, s’engloba dins d’un projecte d’escola acollidora per a que els nouvinguts se sentin integrats el més aviat possible. Les nacionalitats dels infants són diverses.

Plantejament de la situació

La Sara porta des dels 3 anys residint al CRAE, junt amb el seu germà. Les relacions entre ells són bones, tenen una relació fraternal. Actualment la nena té 9 anys i ell 14. La Sara sent  la petita, té com a referent el seu germà gran. Es protegeixen i s’estimen molt. Hi ha moltes mostres de suport per ambdues parts i estan molt units. És una nena complaent i busca sempre agradar als altres. Li agrada ser el centre d’atenció i utilitza recursos per sentir-se acollida d’una manera molt individual. A més, tenen un bon vincle afectiu amb els educadors/es del centre. El seu creixement en el CRAE, amb la conseqüent llarga estada al centre i la bona pràctica socioeducativa dels professionals, ha afavorit en les bones relacions amb els educadors/es. Els germans tenen contacte amb la seva família biològica d’una manera intermitent.

Durant l’etapa de parvulari i el primer curs de primària, la Sara anava a una escola concertada on va realitzar P3, P4, P5 i 1r de primària. En aquesta escola elaboren un informe final d’etapa valorant aspectes personals i l’assoliment de les capacitats bàsiques adequades i acceptables.  A més, valoren positivament les relacions amb els companys i l’adquisició d’hàbits, l’assoliment de la seguretat afectiva i emocional, amb una imatge positiva d’ella mateixa, un bon progrés en la comunicació i l’expressió en diferents situacions, on també hi consta una iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, acceptació de la diversitat i mostra un comportament d’acord amb les normes de convivència.

Durant el curs de 1r de primària tenia un tutor atent, ell responia a les demandes afectives atenent a la nena. Quan aquest va haver de marxar del centre perquè estava cobrint una baixa va tornar la professora titular. A partir d’aquest moment van començar els problemes, la tutora va estigmatitzar la nena i quan hi havia algun problema a l’aula, l’enviava sempre al despatx del director. Les notes de la nena i la seva motivació i ganes d’aprendre van començar a baixar notablement.

Des del CRAE es va observar que la professora li quedaven dos anys per jubilar-se i se’n volia desentendre.  Degut a la divergència d’opinions respecte als nens provinents del CRAE, i la mala relació establerta entre tutors d’ambdós centres, van decidir canviar-la d’equipament escolar.

A partir d’aquí, la Sara va començar l’escolarització primària a un centre públic. L’acollida en aquesta nova escola va ser bona. La Sara tornava a tenir un professor implicat en la seva feina, respectuós, proper en les dificultats que es presentaven i molt conscient de la realitat de la nena.

Durant el transcurs del 2n curs de primària va anar tot dins de la normalitat. Les notes continuaven sent una mica baixes, però no hi va haver aldarulls. Tenia un nivell adequat de comprensió oral, però presentava dificultats en el nou vocabulari i manca d’atenció a l’hora de treballar.

En el curs següent, és a dir, a 3r de primària, comencen a haver-hi problemes greus en l’aprenentatge, amb un nou canvi de tutor a l’escola. Desenvolupa un tarannà inquiet, molesta als companys, i es mostra despistada i desorganitzada amb les tasques escolars. Suspèn 5 assignatures de 7. Tot i els insuficients, des de l’escola decideixen passar-la de curs.

En el transcurs de l’escolarització, decideixen posar-la en un grup de suport dins de l’escola. Així doncs, en les assignatures instrumentals surt de l’aula 3 hores amb un grup reduït d’alumnes que necessiten una atenció especial en el desenvolupament de les matèries.

Desenvolupament de l’experiència

Actualment la Sara està cursant 4rt de primària i li queden dos cursos per finalitzar l’escolarització en aquest centre. Normalment no causa problemes a l’aula. Puntualment es comporta d’una manera no acceptada a l’aula perquè vol fer riure als seus companys i ser el centre d’atenció.  Aquesta actitud li fa baixar les notes. Està ben integrada dins del grup classe i es relaciona amb normalitat amb tots els companys, principalment amb les nenes.

Les valoracions des de l’escola són que la Sara és una nena poc participativa i col·laboradora, amb una manca de competència en l’escriptura, no porta mai els deures fets i li costa molt seguir les normes. Continua sortint 3 hores a un grup reduït de suport, ja que només es concentra quan hi ha algú pendent d’ella tota l’estona. El seu nivell d’aprenentatge cada vegada està més endarrerit del grup classe. Les seves notes no són significatives perquè a l’escola consideren que avaluar-la d’una manera real podria ser molt perjudicial per la nena. Segons el criteri d’algun professor, li aproven l’assignatura encara que justifiquen que el nivell de la Sara està molt per sota de la mitjana del grup classe. La seva tutora, expressa que les dificultats de la nena a l’aula són degudes a la manca d’un entorn afectiu que l’ajudi a tenir interès per les coses. Això es tradueix en que ha perdut la il·lusió per estudiar i té dificultats per seguir el ritme de l’aula.

A més a més de l’escola, acudeix a un centre d’audició i llenguatge per treballar les seves dificultats. Des d’aquest es valora que la Sara presenta dificultats d’aprenentatge en la lectoescriptura. Té mancances perceptuals (visual, espacial, auditiva i temporal), confon alguns colors, no té una noció clara de l’abans i el després i altres conceptes temporals, té una lectura lenta, la comprensió lectora és fluixa, fa moltes faltes d’ortografia, segmenta malament les paraules d’una frase i li costa organitzar el llenguatge escrit. La Sara ha entrat en una dinàmica de no voler aprendre. A més a més, la nena no explica res de la seva vida personal.

El tècnic de l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), valora que les dificultats de la Sara a l’escola són per culpa dels educadors/es socials del CRAE. Des de l’EAP, van decidir derivar la nena al CSMIJ (Centre de Salut Mental d’Infants i Joves), però la terapeuta va resoldre que si la Sara no tenia cap mena de predisposició per parlar, deixarien la teràpia per més endavant ja que podria arribar a ser contraproduent. Quan la nena rep l’atenció que ella demana, és quan reacciona.

Des del CRAE veuen que la nena pren consciència de la seva situació a mida que passen els anys. Quan arriben dates importants per a ella, és quan mostra un comportament agressiu. És una nena que pateix molt a causa de que no exterioritza els seus sentiments. Té mancances emocionals degut a la seva trajectòria vital.  No té una afecció per les coses materials i creuen que la manca de motivació a l’hora d’estudiar és perquè té altres preocupacions.

Desenllaç

A partir d’aquestes valoracions, el tutor de la nena al CRAE, valora la situació i decideix concretar una reunió amb l’escola per valorar les possibles actuacions futures per la nena. En aquesta reunió, es convoca a la directora del centre educatiu, el tutor de la nena a l’escola, el coordinador del grup de petits del CRAE i el tutor d’aquesta en el mateix centre, el tècnic de l’EAP i la pedagoga del centre d’audició i llenguatge, per tal de valorar quines són les línies d’actuació a partir d’aquest moment.

L’escola aconsella que la Sara aquest any no repeteixi 4rt de primària, independentment de l’evolució que tingui la nena d’ara a final de curs. Des de direcció al·leguen que repetir seria molt perjudicial per la Sara perquè els nens i nenes amb qui li tocaria anar a classe l’any vinent, són “com ella” i amb els que hi ha “ja en tenen prou.” Valoren que continuï amb el seu grup classe ja que aquest és un bon recolzament per la Sara.

Des del CRAE creuen que abans de prendre qualsevol decisió s’ha d’esperar a l’evolució de la nena d’ara fins a final del trimestre. La nena cada dia fa els deures i sovint a les nits abans d’anar a dormir demana per llegir un conte. El dia que no fa els deures és perquè són llarguíssims i no els pot acabar, ja que no acaba d’entendre què és el que està fent. Els educadors/es del CRAE treballen amb la nena la responsabilitat dels seus actes conflictius a l’escola. Si la situació continua com fins ara, els educadors/es recolzen la idea de que és bo per la nena que repeteixi curs, ja que les seves notes no són bones i temen que quan arribi a l’institut, el contacte amb la realitat sigui molt pitjor.

Els acords i compromisos pactats a la reunió per tal d’afavorir el desenvolupament de la Sara són els següents:

  • L’escola: Revisar si porta els deures fets, donar reforços positius quan hagi realitzat bé la feina, supervisar que apunti tots els deures a l’agenda, aconseguir que tingui uns bons hàbits de treball, realitzar un dossier adaptat d’exercicis, treballar coordinadament amb tots els professors/es implicats, i fer un retorn al CRAE de com evoluciona.
  • El CRAE: Revisar l’agenda i la motxilla cada migdia i cada tarda quan l’educador/a de torn la vagi a recollir, realitzar els deures cada dia que en tingui per tal de que assoleixi la dinàmica i la responsabilitat que li manca, fer un seguiment exhaustiu dels deures, aconseguir que tingui uns bons hàbits de treball, avaluar l’evolució d’aquí a final de curs, i vetllar perquè les decisions que es prenguin siguin les millors per al futur de la nena.
  • EAP: Realitzar un seguiment de les actuacions realitzades i programar periòdicament trobades entre els professionals implicats.

Síntesi del cas

ContextEscola pública
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
ParticipantsAlumna, Tutor del CRAE, Coordinador del grup de petits del CRAE, Tutora de l’escola, Directora de l’escola, Tècnic del EAP, Pedagoga del centre d’audició i llenguatge, Educadora social en pràctiques
Desenvolupament• Alumna que resideix en un CRAE i relació que s’estableix amb l’escola
• Dificultats d’aprenentatge i risc de fracàs escolar
• Canvi d’escola i variabilitat en la implicació dels tutors i tutores
• Assistència a un grup de suport i cerca d’ajuda especialitzada
• Divergència d’opinions entre l’escola i el CRAE en relació a la realització dels deures i la promoció de curs
• Reunió conjunta dels agents implicats i presa d’acords i compromisos
DuracióCurs acadèmic i següents

↑ torna a dalt

icono_questions

28. El repte d’integrar i implicar a l’estudiant

Presentació

Es presenta el cas d’un estudiant amb alt rendiment, però amb una alteració funcional de la comunicació verbal; es decideix treballar amb la família i en el procés, es detecta que es tracta d’un noi  amb altes capacitats, i  se l’ubica a una classe de nivell superior.

Síntesi del cas →

Context

Aquest cas s’ubica en un barri amb una població d’uns 80.000 habitants de nivell adquisitiu mig alt i perfil treballador, amb zones tranquil·les, llars d’infants, instituts i àrees comercials. Disposa de serveis socials, escoles, centres de temps lliure i de salut, i compta amb un alt índex de voluntariat.

El centre educatiu en el que es desenvolupa el cas és confessional; està constituït per educació infantil, primària i secundaria obligatòria (ESO); la prioritat de l’equip educatiu es que s’obtinguin les màximes qualificacions amb el millor rendiment.

La secundaria s’organitza en tres nivells: A, B y C, on el nivell A acull a aquell alumnat que obté un alt nivell i rendiment acadèmic i C, a aquell que es considera d’inferior nivell acadèmic.

Plantejament de la situació

En Kevin es un noi que cursa segon d’educació secundaria obligatòria i va a la classe de nivell B. Es un alumne amb un rendiment escolar excel·lent, amb matricules d’honor de forma continuada, treballador, però caracteritzat per una profunda disfèmia, una alteració funcional de la comunicació verbal que provoca ensopecs, espasmes i repeticions en l’expressió.

El trastorn que pateix en Kevin el cohibeix i l’impedeix relacionar-se amb la resta de companys i companyes, sortir a la pissarra i realitzar exàmens orals davant la classe. Tot això li provoca distraccions i continus moviments incòmodes i badalls a classe, donant lloc a la preocupació de l’equip docent, que no sap què fer amb ell, a pesar de tractar-se d’un alumne excel·lent en quant al seu nivell d’aprenentatge.

Desenvolupament de l’experiència

Passat el primer trimestre del curs, els docents estan preocupats per en Kevin: cada cop s’exclou més de la classe i sembla no estar atent a les lliçons, escrivint sempre a la seva llibreta quelcom que no ensenya.

La seva tutora parla amb ell, però en Kevin mai contesta, es limita a escoltar. Durant setmanes, la psicòloga del centre també es reuneix amb ell, sense obtenir cap resposta.

Un dia, aquesta professional es planteja perquè en Kevin obté tan bones notes, sense prendre apunts, no dur els llibres, ni relacionar-se amb ningú. Decideix parlar amb els pares i prenen l’acord que l’escola i família realitzin un projecte en comú d’aprenentatge. Després de passar-li uns tests i del seguiment amb la família, es va resoldre que en Kevin era un noi amb altes capacitats, amb un coeficient intel·lectual superior a 130, el que explicava el seu malestar constant i el seu passotisme en horari escolar, juntament amb l’obtenció d’unes notes impecables.

En parlar amb la família de la situació, els van comentar que ja ho sabien, però volien que el seu fill fos «normal» i estudies en un centre d’educació ordinària com la resta de nois i noies, pel que no havien comentat res de la situació.

Respecte a la seva timidesa, els pares van explicar que era degut a la seva disfèmia; l’havien apuntat a una logopeda que en Kevin havia abandonat als tres mesos, perquè ho passava malament.

Desenllaç

En el centre van decidir pujar en Kevin a la classe A, el que va comportar un augment de la seva autoestima. Es va optar pels «agrupaments flexibles per alt» degut a que per primera vegada creien en ell.

En Kevin va reprendre les seves sessions de logopèdia, amb les que, encara essent un procés lent, va anar obtenint a llarg termini, una millora en la relació amb els seus companys i companyes de classe.

Encara que en Kevin necessitava altre tipus d’educació enfocada a persones amb alts coeficients intel·lectuals, la col·laboració amb la família va permetre que focalitzes el seu elevat nivell d’intel·ligència en mitjans extraescolars.

Síntesi del cas

ContextCentre confessional en un barri residencial
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
Equip educatiu
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, Professorat, Psicòloga, Família
Desenvolupament• Alumne amb alteració funcional de la comunicació verbal i alt rendiment, però amb desinterès i manca d’integració en el grup
• Intervenció de la psicòloga, que decideix treballar conjuntament amb la família. Es detecta que l’alumne té altes capacitats
• Es pren l’acord de pujar-lo al nivell més alt, amb el que augmenta la seva autoestima i s’origina una millora progressiva de la seva situació
DuracióTres mesos

↑ torna a dalt

icono_questions

20. Una necessitat educativa emmascarada

Presentació

La intervenció educativa davant de dificultats d’aprenentatge originades per determinats trastorns emocionals es reorienta, sovint, cap a una atenció més psicològica, deixant en segon pla els aprenentatges més conceptuals i procedimentals.

Síntesi del cas →

Context

És un institut de quatre línies, des de 1r fins a 4rt d’ESO, i amb 2 línies de batxillerat. Els trets d’identitat que el defineixen són els següents: pluralisme, coeducació i integració. La seva línia metodològica respecta la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals. Acull una població escolar multicultural i plurilingüe de nivell socioeconòmic baix.

Compta amb diferents recursos i suports específics; entre ells, el psicopedagog de centre, grups de reforç en les matèries instrumentals, desdoblaments en els tallers creatius…

Plantejament de la situació

En aquesta realitat educativa, trobem a un alumne que cursa 4t d’ESO, moment en què se li diagnostica dislèxia.

Des què els pares es van separar i la mare el va abandonar, el noi ha estat sota la tutela legal dels avis, però ha viscut sempre amb els seus oncles, que tenen dos fills. Manifesta alguns problemes en la relació familiar, ja que es veu al marge de la dinàmica familiar. La família sempre s’ha mostrat interessada per col·laborar amb el centre en el que se li demani.

Al llarg de la seva escolaritat, el noi ha manifestat sentiments d’abandó i regressió, i des de molt aviat (1r d’educació primària) ha assistit al centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) del municipi. Des d’aquest servei, sempre s’ha prioritzat la intervenció de caràcter emocional per sobre de les seves dificultats de llenguatge.

Des de l’escola d’educació primària, es va observar una manca de fluïdesa i dificultats en les seves possibilitats comunicatives, que han afectat el seu procés d’aprenentatge. Sempre va rebre atenció individualitzada a l’aula d’educació especial.

Actualment s’està observant un estancament i es pretén que, quan finalitzi 4t, aconsegueixi superar les dificultats de parla i de lectura, per a passar a batxillerat, tal com desitja la família.

Desenvolupament de l’experiència

El noi manifesta molt bona predisposició pels aprenentatges, tenint presents les seves mancances. Sovint manifesta un comportament variable, motivat per la seva situació familiar.

Pel que fa a les seves expectatives escolars, té una baixa autoestima, però es veu compensada per la bona acceptació i relació amb els companys i amb el professorat.

Ha participat en grups reduïts de suport de llenguatge, on s’han observat dificultats en el comportament lector: omissió i canvi de sons, canvis en el sentit de la paraula, lentitud exagerada, etc.

Sent conscients del moment educatiu, el centre sol·licita la intervenció de l’EAP (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica).

Des del EAP es procedeix a realitzar una descripció del comportament comunicatiu i lingüístic per justificar la sol·licitud al CREDA (centre de recursos per a deficients auditius) i valorar l’atenció educativa necessària. En aquest sentit, es destaca que a nivell d’expressió oral no manifesta problemes significatius. En general, el contingut de la seva comunicació és molt bàsic, i es refereix al seu entorn més immediat i a interessos molt concrets.

Un cop valorades les seves necessitats educatives especials pels diferents serveis específics, es defineix el comportament comunicatiu i lingüístic de dislèxia, originat per un trastorn emocional i per l’adquisició d’un mal hàbit lector.

Desenllaç

Per això es pren la decisió d’incorporar-lo a la UAC (unitat d’adaptació curricular) durant els dos últims trimestres, rebre atenció individualitzada per part de la logopeda del CREDA, i la intensificació de tutories per orientar la seva formació personal i professional.

Els dos últims mesos, el comportament del noi davant l’aprenentatge és positiu, mostra interès i s’esforça en la mesura de les seves possibilitats. Donada la manifestació de les seves preferències professionals en l’àmbit de la jardineria, es considera la possibilitat d’accedir a un PQPI (programa de qualificació professional inicial) de jardineria i horticultura el proper curs.

Síntesi del cas

Context4rt d’ESO d’un Institut. Aula ordinària
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
Atenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, Família, Psicòleg extern, Professorat, Professionals específics
Desenvolupament• Dificultats d'inclusió a l'aula ordinària d'alumnat amb necessitats educatives
• El noi manté una relació familiar complexa
• Rep atenció psicològica del CSMIJ des dels 4 anys
• A l’escola d’educació primària rep atenció individualitzada per part de la mestra d’EE. En l’educació secundària assisteix a grups de reforç de llenguatge
• L’EAP i el CREDA valoren les necessitats educatives del noi i se li diagnostica dislèxia. Es reorienta la continuïtat d’estudis, atenent a les seves possibilitats i expectatives
DuracióPeríode d’escolaritat obligatòria

↑ torna a dalt

icono_questions

18. Prevenció del fracàs escolar previ al pas a l’Institut

Presentació

En David és un alumne amb dificultats severes en l’àmbit lingüístic. Tant la família com l’escola han fet i fan un seguiment molt proper, i han emprat diversitat de recursos per tal d’afavorir el seu progrés. Actualment, en David és a la USEE i el seu grup de referència és 4rt d’educació primària. La seva tutora desitja orientar el pas a l’ESO de manera òptima.

Síntesi del cas →

Context

En David va a una escola pública d’una línia. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-alt. L’escola acull les etapes d’educació infantil –EI- i educació primària –EP-. Hi ha tres aules d’EE o USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial): una d’educació infantil, una altra per 1r, 2n i 3r i una última per 4t, 5è i 6è, on es troben escolaritzats infants amb necessitats educatives especials (retard mental, autisme…). En la mesura que és possible, es potencia que aquests nens i nenes comparteixin activitats amb els alumnes del curs de referència, comptant amb una educadora de suport. En David està fent 4rt d’Educació Primària a la USEE i comparteix aquest espai amb 5 companys més.

A l’escola d’en David, sempre que és possible, organitzen activitats per fomentar el coneixement i la participació de tot l’alumnat en les activitats del municipi. És en aquest tipus d’activitats en les quals s’intenta fer un treball d’inclusió dels alumnes de la USEE a la societat. En ser una escola petita hi ha un tracte molt proper dels mestres amb els alumnes.

Plantejament de la situació

En David va començar la seva escolarització a una llar d’infants. A tres anys va passar a una escola pública on es va fer una modificació del currículum (aprovada per la delegació territorial de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Autonòmic d’origen) per allargar l’etapa educativa. Aquesta modificació del currículum es va fer a causa del retard en el llenguatge i en l‘assoliment de les capacitats bàsiques del cicle d’Educació Infantil.

A en David se li va realitzar una valoració neurològica per part del servei de neurologia de l’hospital infantil on se li va diagnosticar una afàsia de tipus expressiu. L’Equip d’Orientació del centre on estava escolaritzat li diagnosticà un possible TGD (Trastorn General del Desenvolupament).

El darrer curs d’aquest cicle (EI) el va realitzar ja en el sistema educatiu català. David va ser escolaritzat a una escola d’una població capital de comarca. Durant el curs de P-5 es va fer una avaluació per part de l’EAP de la zona i es va aconsellar un canvi de modalitat d’escolarització per tal de donar una resposta més adequada a les dificultats que presentava a l’hora d’accedir als continguts curriculars i al mateix temps es va fer la demanda d’atenció al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). D’aquesta manera comença 1r de primària a l’escola actual i en la UEE.

En David viu amb la seva mare i la seva germana en un pis de la mateixa població on està l’escola. La germana cursa 1r d’ESO a l’institut. Fa un any, aproximadament, els pares es van separar. Actualment el pare treballa en una altra comunitat autònoma lluny del domicili familiar i només el veu durant un mes a l’estiu. La mare treballa en el torn de nit. Té molta relació amb els seus cosins i molts caps de setmana els passa amb ells. Però durant la setmana, tot i ser un nen molt sociable, després de l’escola passa el temps a casa jugant sol o, de vegades, amb la seva germana.

En David és un nen molt estimat i es nota. Durant el primer i el segon trimestre d’aquest curs ha assistit a un centre de reforç per treballar les matemàtiques i la lectoescriptura, però l’últim trimestre han preferit abandonar aquest reforç i apuntar-lo a un logopeda privat.

En David va començar la seva escolarització a una llar d’infants. A tres anys va passar a una escola pública on es va fer una modificació del currículum (aprovada per la delegació territorial de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Autonòmic d’origen) per allargar l’etapa educativa. Aquesta modificació del currículum es va fer a causa del retard en el llenguatge i en l‘assoliment de les capacitats bàsiques del cicle d’Educació Infantil.

A en David se li va realitzar una valoració neurològica per part del servei de neurologia de l’hospital infantil on se li va diagnosticar una afàsia de tipus expressiu. L’Equip d’Orientació del centre on estava escolaritzat li diagnosticà un possible TGD (Trastorn General del Desenvolupament).

El darrer curs d’aquest cicle (EI) el va realitzar ja en el sistema educatiu català. David va ser escolaritzat a una escola d’una població capital de comarca. Durant el curs de P-5 es va fer una avaluació per part de l’EAP de la zona i es va aconsellar un canvi de modalitat d’escolarització per tal de donar una resposta més adequada a les dificultats que presentava a l’hora d’accedir als continguts curriculars i al mateix temps es va fer la demanda d’atenció al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). D’aquesta manera comença 1r de primària a l’escola actual i en la UEE.

En David viu amb la seva mare i la seva germana en un pis de la mateixa població on està l’escola. La germana cursa 1r d’ESO a l’institut. Fa un any, aproximadament, els pares es van separar. Actualment el pare treballa en una altra comunitat autònoma lluny del domicili familiar i només el veu durant un mes a l’estiu. La mare treballa en el torn de nit. Té molta relació amb els seus cosins i molts caps de setmana els passa amb ells. Però durant la setmana, tot i ser un nen molt sociable, després de l’escola passa el temps a casa jugant sol o, de vegades, amb la seva germana.

En David és un nen molt estimat i es nota. Durant el primer i el segon trimestre d’aquest curs ha assistit a un centre de reforç per treballar les matemàtiques i la lectoescriptura, però l’últim trimestre han preferit abandonar aquest reforç i apuntar-lo a un logopeda privat.

Desenvolupament de l’experiència

Actualment David es troba en la USEE on rep l’atenció del CREDA durant 3 hores setmanals i, des de principis del tercer trimestre, ha començat a treballar 1 hora setmanal amb un logopeda privat.

En David comparteix aula amb 5 companys de la USEE i determinades àrees les fa amb el seu grup de referència (4rt de primària) amb el suport de l’educadora i de diferents adaptacions curriculars.

Pel que fa a aprenentatges escolars presenta força dificultats a nivell de lectura, escriptura i matemàtiques, en les que no supera el nivell de capacitats d’Educació Infantil. S’observen dificultats quant a processament seqüencial de la informació, procés necessari a l’hora de posar en marxa l’adquisició dels aprenentatges arbitraris com per exemple la direccionalitat de la lectura i l’escriptura, la correspondència so-grafia, el nom dels colors, els símbols matemàtics, l’ortografia, etc. Quan fa aquest procés descodifica la informació pas a pas, tenint en compte les parts però sense relacionar-les entre elles i sense cercar significats.

En les proves realitzades per part dels professionals de l’escola, a causa de la gran diferència entre el CI (coeficient intel·lectual) verbal i el manipulatiu no es pot aconseguir un CI significatiu. Quan fa tests no verbals, aquests es troben per sota de la mitja que li correspondria per edat, però tenen una puntuació més elevada que no pas els verbals. El quocient d’edat psicolingüística obtinguda equival a 5,2 anys. Recentment ha estat visitat pel servei de Foniatria i Logopèdia de l’hospital general de la ciutat, on se li diagnostica un trastorn específic del llenguatge (TEL) sever.

En síntesi, en David presenta dificultats d’aprenentatge generals, i el seu nivell de competència lingüística està molt per sota de la resta del conjunt de capacitats. Tenint en compte que dins del marc escolar el gran vehiculador de l’aprenentatge és el llenguatge, en David presenta un gran risc de tenir fracàs escolar.

Desenllaç

La tutora de David està molt angoixada perquè a nivell de lectura i escriptura no progressa com ella desitjaria. Mostra una actitud força desesperada per l’estancament en què es troba immers tot i haver provat diverses actuacions al llarg d’un curs i mig. En no obtenir els resultats que s’havia plantejat la preocupa que, de cara al curs vinent (5è d’EP), segueixi sense progressar. Comença a pensar que potser és ella la que no sap com ajudar-lo, tot i que manifesta que és molt conscient de les severes dificultats que té a nivell fonològic i que dificulten enormement l’accés a la lectoescriptura. Per tot això considera oportuna una orientació en aquesta direcció.

És en aquest sentit que proposa, al conjunt de professionals implicats en el procés educatiu de David, revisar l’atenció que se li ofereix i plantejar un nou pla d’actuació de cara als dos darrers cursos del cicle superior, i previ al seu pas a l’institut.

Síntesi del cas

ContextUSEE
Escola pública
Nivell educatiuPrimaria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
Recursos i serveis
ParticipantsDavid i família, Mestra tutora, Educadora, Logopeda
Desenvolupament• Diagnòstic d’afàsia de tipus expressiu i de TGD (Trastorn General del Desenvolupament). Recentment, trastorn específic del llenguatge (TEL) sever
• Família separada
• Escolarització en una USEE (4rt, 5è i 6è)
• Activitats compartides amb el grup classe de referència (4rt)
• Competència lingüística per sota de la resta de capacitats del nen
• Risc de fracàs escolar
• Intervenció del CREDA
• Atenció logopèdica a nivell privat
DuracióCurs acadèmic i següents (5è i 6è)

↑ torna a dalt

icono_questions

17. Sobreprotecció familiar i dificultats d’aprenentatge

Presentació
Alumna de segon de primària, d’origen xinès, adoptada, que presenta dificultats de llenguatge i comportament. Són els propis pares de l’alumna els qui detecten i comenten amb el centre educatiu la possibilitat d’un retard en la nena, en l’adquisició del llenguatge i dificultats emocionals.

Síntesi del cas →

Context

Ens situem en una escola ordinària concertada en una població capital de comarca. És una escola de dues línies, des de P3 fins a 4rt d’ESO, que entén l’educació com un procés integral. Pretén formar els nens i nenes intel·lectual, físicament i moralment. Els seus trets d’identitat que la defineixen són els següents: confessionalitat, pluralisme, coeducació i integració. Té el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

La seva línia metodològica es caracteritza per potenciar un ensenyament actiu, basat en els aprenentatges significatius i fomentant l’activitat i la iniciativa com a mitjà de recerca dels coneixements. Alhora pretén educar els infants en un esperit de cooperació, solidaritat i respecte als drets humans. Respecta la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals i afavoreix la integració dels alumnes amb problemes d’aprenentatge. Es proposa educar els alumnes pel present i pel futur, capacitant-los en l’ús de les noves tecnologies i desenvolupant-los l’esperit crític, la capacitat de discussió i de decisió i la voluntat col·lectiva de transformació de la realitat social.

Plantejament de la situació

L’Aina és una nena adoptada al cap de 18 mesos provinent de la Xina. Els pares són testimonis de Jehovà. El seu nivell socioeconòmic és mig-alt. És filla única. Des de la seva arribada al nucli familiar ha estat ben acceptada i sobreprotegida. Els pares (sobretot la mare) s’impliquen en el procés d’aprenentatge de la filla. Estan molt interessats en com poder ajudar la seva filla en el context familiar, demanant bibliografia, materials, tècniques, estratègies.

L’Aina assisteix a l’escola des de l’inici de l’Educació Infantil. En general, el context educatiu és favorable en la intervenció amb l’alumna. La mestra tutora està molt predisposada a la col·laboració i ajuda a l’aula. En aquests moments l’Aina es troba en un grup de reforç d’Educació Especial (EE) amb quatre companys més amb dificultats similars.

L’Aina presenta un desenvolupament normal en les àrees cognitiva, motriu, de socialització i d’interacció social. Les dificultats més marcades es troben en el llenguatge expressiu, cosa que li dificulta la comunicació amb els altres. Tot i això, presenta una important intenció comunicativa. Altres problemes que presenta es troben en l’àrea del comportament, ja que és una nena molt moguda amb dificultats d’atenció que interfereixen en els seus aprenentatges acadèmics. A causa dels problemes de llenguatge, presenta retard en algunes de les àrees escolars bàsiques. 

Desenvolupament de l’experiència

Des de l’inici de la seva escolaritat els pares s’han mostrat molt preocupats per l’aprenentatge de l’Aina. Són ells qui detecten un retard en l’adquisició del llenguatge i dificultats d’atenció i qui, en consulta mèdica, sol·liciten una derivació al servei de neurologia pediàtrica. D’aquesta manera, es comença un tractament de logopèdia des dels 3 anys, i s’inicia un tractament amb metilfenidat (per les dificultats d’atenció) amb resultats positius.

Actualment cursa 2n d’educació primària i, tot i aprovar les assignatures, el seu rendiment acadèmic és just. Sobretot presenta problemes de lectoescriptura pels quals rep reforç tant en l’àmbit escolar com extraescolar. Assisteix a l’aula d’EE dos cops per setmana on rep atenció per part de la mestra d’EE en un petit grup d’alumnes amb dificultats semblants.

A mitjans del primer trimestre la família sol·licita una entrevista amb la psicopedagoga de l’escola en la qual li reiteren la seva preocupació pel retard de lectura i escriptura de l’Aina, i també pel seu vocabulari limitat. Es mostren angoixats davant el canvi de cicle el pròxim curs i les dificultats no resoltes de la seva filla. La psicopedagoga pren el compromís de parlar amb la mestra tutora i la mestra d’EE i alhora decideix fer-li un diagnòstic de TDAH.

En la reunió entre les mestres i la psicopedagoga, la tutora comenta que és cert que l’Aina continua tenint problemes de llenguatge expressiu i una manca de vocabulari però la seva actitud davant el seu aprenentatge és positiva i considera que va progressant. Ambdues mestres sospiten que alguns dels problemes provenen de l’excessiva preocupació de la família envers l’Aina. L’excés d’atenció i sobreprotecció per part de la família fa pensar que potser és el que està dificultant realment l’aprenentatge de la nena. Sembla que va prenent consciència de què mai aconseguirà respondre a les expectatives dels pares.

Des d’aquesta perspectiva es qüestiona l’atenció que rep per part dels diferents recursos i serveis específics, tant de l’escola com externs, i es fa un replantejament global de la intervenció educativa.

 

Desenllaç

El replantejament de l’atenció que s’ofereix a l’Aina implica revisar els acords presos per part de tots els implicats inclosa la família. És en aquest sentit que els professionals prenen com a decisió la de prioritzar la millora de la seva autoestima. Per a aquest objectiu s’acorda mantenir una actitud similar per part de tothom en relació als seus aprenentatges, com ara: ésser tolerants i tenir paciència respecte a les seves aportacions, intentar parlar en privat en situacions que la poden avergonyir davant el grup, valorar el seu nivell de respostes i anar identificant les seves fortaleses (i debilitats), promoure les activitats en petit grup, proporcionar-li la companyia de companys més tranquils, oferir-li pautes clares i ordenades per facilitar-li la comprensió, oferir-li reforç positiu. Alhora es desestima el diagnòstic en TDAH i es considera adient coordinar les actuacions establertes a la resta de professionals amb qui té relació l’Aina i amb la pròpia família.

Es confia que amb un període de temps sense exercir tanta pressió a l’Aina, aquesta pugui adquirir major confiança en les seves possibilitats. El fet de tenir tot el curs per endavant dóna espai suficient per a poder veure algun canvi i prendre altres decisions si és el cas.

Síntesi del cas

ContextEscola concertada en una població capital de comarca
Nivell educatiuPrimaria
ÀmbitAula
Estudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumna i família, Mestra tutora, Mestra d’EE, Psicopedagoga
Desenvolupament• Desenvolupament normal en les àrees cognitiva, motriu, de socialització i d’interacció social
• Dificultats en l’àrea de llenguatge sobretot a nivell d’expressió i comunicació oral
• Problemes de comportament i dificultats d’atenció
• Resultats d’aprenentatge poc satisfactoris en general
• Demanda de la família d’atenció específica
• Intervenció de recursos i serveis específics
DuracióUn curs acadèmic

↑ torna a dalt

icono_questions

16. Atenció a un alumne nouvingut amb necessitats especials

Presentació

Un alumne nouvingut de 4 anys té problemes d’aprenentatge, dificultats d’atenció i concentració i parla inintel·ligible. Per atendre’l, s’estableix una coordinació amb l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i es fa una derivació al Centre de Desenvolupament i Atenció Primerenca.

Síntesi del cas →

Context

L’escola on assisteix en Cesc és una escola pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’una capital de comarca. És una escola de dues línies d’Educació Infantil i Primària. L’edifici de l’escola ha estat remodelat i condicionat a partir d’una construcció dels anys 30 del segle XX. L’escola va ser inaugurada oficialment el 1935. Està situada en un barri que consta d’una població de 41.138 habitants dels quals el 29,4% són població estrangera (destacant el 32,8% de població americana principalment d’Equador i República Dominicana i un 32,5% de població asiàtica, on predominen pakistanesos i filipins). S’ha de destacar que la població jove és primordialment immigrant (el 46,14% dels joves de 15 a 29 anys són estrangers) i la taxa d’atur és superior a la mitja de la resta de la ciutat.

Respecte als estudis, només un 12,6% de la població del barri té estudis superiors i el 38,4% primaris. De la població activa un alt percentatge desenvolupen professions obreres, amb la qual cosa podem afirmar que el nivell econòmic i cultural no és alt.

Alguns trets d’identitat que caracteritzen l’escola són:

  • Compta amb els pares en l’acció educativa.
  • Treballa en equip, comparteix, col·labora, consensua i fomenta l’esperit crític. El diàleg és l’eina principal de treball.
  • És una escola integradora, laica, pluralista, democràtica, oberta a les famílies i als canvis socials del seu entorn.
  • Fomenta la qualitat de l’educació donant eines per saber interpretar l’entorn per aconseguir un aprenentatge significatiu.
  • Forma nois i noies capaços d’integrar-se en la societat tot assumint els reptes del seu futur acadèmic.
  • Potencia la convivència i l’esperit de col·laboració entre tota la comunitat educativa i l’aprenentatge entre iguals. Vetlla per l’adquisició de l’autonomia personal.
  • El català és la llengua pròpia de l’escola. La llengua castellana s’introdueix a 1r curs de Primària i la llengua anglesa a pàrvuls 4 anys (P4).
  • Es treballa l’àrea de matemàtiques en grups reduïts adequats al nivell de l’alumne.
  • Estableix mètodes d’avaluació individualitzats per determinar el grau d’assoliment dels objectius plantejats.
  • Atén i s’enriqueix en la diversitat dels alumnes tant culturalment com en els aprenentatges. Disposa de dues especialistes d’Educació Especial i d’un servei d’Assessorament Psicopedagògic.
  • Fa ús de les noves tecnologies com una eina més en el procés d’aprenentatge.
  • Afavoreix la comprensió i l’expressió orals en el taller de teatre, que també aporta, a més del seu valor cultural per definició, un coneixement de les emocions i sentiments que fomenta una relació solidària amb la resta del grup.
  • Fomenta l’educació artística amb la pràctica de danses i l’aprenentatge de disciplines musicals com el cant coral i la flauta.
  • Organitza sortides educatives a tots els nivells, colònies a final de cicle – P5, 2n, 4t i 6è-, i celebra les festes tradicionals.
  • Participa amb diferents entitats i institucions en diverses activitats acadèmiques: piscina a 1r, danses a 1r, 2n i 3r. Com escola sostenible participa en el projecte AGENDA 21 escolar.
  • Disposa d’aula d’informàtica, ciències, psicomotricitat, aula d’acollida, un petit hort i dos patis, un d’ells, destinat als més petits, amb sorral.
  • Compta amb una Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) que participa activament en la marxa de l’escola i organitza l’acollida matinal i les activitats extraescolars.

Plantejament de la situació

L’alumnat de l’escola procedeix majoritàriament del barri. Hi ha algunes famílies amb un nivell cultural mitjà convençudes que l’educació intercultural dels seus fills representa una avantatge per a adquirir valors de respecte i solidaritat. Aquestes famílies participen en la vida de l’escola i s’associen per a col·laborar en els seus objectius.

Actualment moltes famílies immigrants, de seguida que troben una feina o unes condicions millors per viure, canvien d’habitatge i també d’escola. La majoria marxen fora de la ciutat. Aquesta mobilitat no és puntual, ja que fa uns quants anys que l’estan patint. Durant el curs passat, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) del centre va veure la necessitat d’elaborar un informe global de necessitats educatives especials derivades de situacions socioculturals desafavorides per tal de deixar constància del gran nombre d’alumnat en aquestes situacions.

L’alumnat nouvingut de l’escola procedeix de força països diferents. La majoria d’aquest alumnat s’ubica a un nivell inferior al que li tocaria per edat a conseqüència dels resultats de la prova de nivell que es realitza en el moment de formalitzar la matrícula, sigui pels diferents sistemes educatius, sigui per no haver estat escolaritzats amb anterioritat de manera regular, etc. L’escola pensa que d’aquesta manera dóna l’oportunitat a l’alumnat de seguir amb èxit l’escolarització. L’alumnat de l’escola parla una gran quantitat de llengües familiars. En el cas del català, aquesta llengua esdevé d’ús minoritari; la majoria usa el castellà. L’escola en el seu projecte lingüístic fomenta el coneixement i l’ús del català; esdevé un objectiu prioritari pel centre.

Desenvolupament de l’experiència

En Cesc és un alumne de 4 anys que assisteix al centre i actualment està cursant el nivell de P4 d’Educació Infantil. La família d’en Cesc és de l’Equador.

El nen presenta un retard en els aprenentatges acadèmics. Després de realitzar una observació dins i fora de l’aula i realitzar algunes activitats pròpies de la seva edat, el tutor va determinar que coneix els colors i les formes bàsiques, fa agrupacions segons una característica, té nocions de quantitat diferenciades, sap comptar i reconeix només fins al número tres, reconeix i sap escriure el seu nom, així com els conceptes espacials i temporals propis d’un nen de quatre anys. També en el dibuix de la figura humana, on se li va demanar que dibuixes una persona, el nen espontàniament va dibuixar el pentinat de les mestres per diferenciar-les. No obstant això, el seu nivell d’aprenentatges està per sota del nivell general del seu grup classe, malgrat que de tant en tant -com diu el seu tutor- “es connecta” i és ben capaç de realitzar més tasques de les que mostra habitualment. Quan té una atenció individualitzada i una supervisió constant demostra prou capacitats per accedir als aprenentatges però té poca capacitat d’atenció. És dispers i juganer.

En Cesc té molta intenció comunicativa, de fet es pot afirmar que és un nen xerraire i molt expressiu, amb un discurs llarg i ganes de comunicar. També té un bon nivell de comprensió però moltes vegades es dispersa i la seva manca d’atenció fa que no entengui tot el missatge. Mostra dificultats d’articulació que fan que no es pugui comprendre tot el seu discurs, de tal manera que ni el tutor ni la mestra d’educació especial l’entenen. En Cesc es pot expressar verbalment amb frases senzilles i ben estructurades però, fins i tot la seva mare, ha comentat en alguna ocasió que no l’entén.

L’alumne presenta unes capacitats motrius molt adequades a la seva edat, té totalment establerta la dominància lateral (dretà), coneix i anomena parts del cos i el seu domini de la marxa és total. No presenta cap dificultat o aspecte a ressaltar en aquest apartat. El seu nivell de motricitat fina és correcte i adequat a la seva edat i també ho és pel que fa a grafomotricitat. No obstant això, té moltes dificultats per mantenir l’atenció i fer la tasca que se li demana per la qual cosa moltes vegades el resultat no és correcte. Per aconseguir que la feina encomanada sigui realitzada correctament necessita supervisió constant i diverses estratègies, ja que de seguida es dispersa.

En Cesc està ben integrat dins del grup classe i es relaciona principalment amb altres nens amb els quals comparteix interessos i estils relacionals semblants. Necessita una supervisió a l’hora de realitzar alguns hàbits (per exemple, posar-se la bata, tenir cura de les seves coses, etc.) perquè no posa gaire atenció i es pot descuidar. Encara que va sol al lavabo i fa petits recorreguts per l’escola, el tutor pensa que no podria fer petits encàrrecs, com anar a la classe del costat a demanar alguna cosa, per la seva manca d’atenció. Normalment respecta les normes de joc grupal proposades per l’adult i en el joc simbòlic mostra preferències pels jocs més actius (córrer, moure’s), ja que necessita el moviment de tot el cos.

El curs passat (P3), en Cesc va ser derivat per part de la psicopedagoga de l’EAP al CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca), però aquesta visita encara no s’ha produït, ja que la família es mostra poc implicada i participativa amb l’escola i això ha fet que no es produeixi aquesta visita al CDIAP.

Desenllaç

El tutor de Cesc és el mateix del curs passat, és un mestre implicat que té alumnes diversos amb diferents necessitats dins l’aula i que coneix de ben a prop el cas i la situació del nen.

En Cesc rep mitja hora de reforç setmanal a l’escola amb la mestra d’educació especial (MEE). Amb aquesta mitja hora es pretén ajudar-lo en el seu endarreriment en els aprenentatges.

Durant aquest curs escolar s’han trobat amb què l’escola té una nova professional de l’EAP, aquesta es va incorporar al setembre i com que no s’havia produït cap visita al CDIAP i no es tenia constància del cas, el tutor i la MEE decideixen fer una nova demanda, ja que observen que el cas està aturat. El context de col·laboració entre el tutor i la professional de l’EAP ja està creat, donat que aquesta porta diversos casos del grup classe d’en Cesc.

Síntesi del cas

ContextEscola pública en una ciutat capital de comarca
Nivell educatiuInfantil
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne i família, Mestra tutora, Mestra d’EE, Professional de l’EAP
Desenvolupament• Alumne nouvingut, escolaritzat a l’escola des de P3, amb nivell d’aprenentatges inferior al grup classe de referència, dificultats d’atenció i concentració, i parla inintel·ligible. Desenvolupament normal a nivell motriu
• Família poc implicada a l’escola
• Coordinació amb serveis específics: EAP. Derivació al CDIAP
DuracióPrimer trimestre del curs acadèmic

↑ torna a dalt

icono_questions