55. L’aula competent

Presentació

El cas presenta una manera d’abordar la diversitat a un aula de Primària, d’augmentar la participació de tot l’alumnat i d’incrementar la motivació intrínseca que condueixi a un major treball a l’aula.

Síntesi del cas →

Context

Ens trobem a una escola pública catalana del Vallès d’una població força gran i amb un nivell socioeducatiu i econòmic de les famílies mig-baix, de les quals el 30% són immigrants. És una escola de doble línia en la que domina una visió tradicional del procés d’ensenyament-aprenentatge. A la classe de tercer de primària bona part de l’alumnat no està gens atent ni motivat pel treball d’aula, es mostren molts dispersos, immadurs i només pensen en treballar poc i en jugar. A més, costa que estiguin com cal en una classe (evitar picabaralles, passar-se notetes, respectar les indicacions del professorat sense gaire demora, interrupcions…).

Plantejament de la situació

Comença un nou curs escolar amb una tutora nova. És una classe amb molta diversitat tant pel que fa a dificultats d’aprenentatge, ritmes i comportament.

A banda de l’alumnat que arrossega baixa autoestima lligada en part a les seves dificultats acadèmiques (el curs anterior els treien de reforç fora de l’aula tres cops per setmana i alguns els feia sentir malament aquesta situació), ens trobem amb un altre % amb poca maduració i per tant molt poca responsabilitat, s’aixequen quan volen de classe o solucionen els seus conflictes del dia a dia de manera no assertiva.

Per un altre cantó, trobem problemes de relacions que s’arrosseguen d’altres cursos, especialment entre 4 nens i nenes, però a més, es van donar situacions en les quals l’alumnat que ostentava el lideratge social de l’aula va provocar temporades d’un cert rebuig per d’altres.

Alhora comptem amb alguns alumnes amb força timidesa, fet que els impedeix el seu complet desenvolupament a l’aula: relació amb companys/es, participació… No obstant això, en general és una classe molt poc participativa.

Una part important de l’alumnat, incloent l’acadèmicament més potent, manifesta sovint el seu desig de treballar poc, pregunten sovint quan s’acaba la feina. Fins i tot algú té un pobre rendiment en relació amb les seves capacitats per falta de motivació per les tasques escolars.

Desenvolupament de l’experiència

Per començar es va procedir a recordar el valor de les normes d’aula i a construir de manera conjunta, tutora i classe, les que consideraven que eren necessàries pel bon funcionament de la classe, resumides en treballar i conviure bé.

Es va organitzar la classe amb grups de treball cooperatius amb dos càrrecs (responsable del grup i del material) a cada grup (4 o 5 nens i nenes), per tal d’implicar-los de manera intensa en el funcionament de la classe. Els càrrecs es rotaven cada setmana (tothom els feia) però abans de canviar-los cada alumne s’havia d’autoavaluar oralment i la resta del seu grup havia de valorar com havia fet la feina. Per facilitar la convivència de tota la classe, quan tothom havia fet els dos càrrecs als grups de treball es canviaven de lloc.

També des de l’inici es va introduir la flexibilitat en el ritme de treball, explicant el mínim necessari perquè l’alumnat fos el màxim el protagonista i a treballar cadascú al seu ritme però en equip per resoldre els dubtes, permetent així a la mestra una intervenció més propera amb tot l’alumnat, especialment els que necessiten més, i mediar en els conflictes. Alhora, les tres hores de reforç amb que comptava la classe es van fer dins de l’aula.

Passades tres setmanes, un cop els grups de treball funcionaven prou bé i s’havien corregit en part aspectes que dificultaven el funcionament de les classes, a tutoria se’ls va plantejar la possibilitat de treballar fent racons, per començar només a l’àrea de matemàtiques per tal d’incrementar la seva motivació intrínseca, productivitat, implicació i amb la diversificació d’activitats arribar més i millor a tot l’alumnat. Se’ls explica que a banda de les activitats més habituals farien jocs i activitats més manipulatives. La seva primera reacció va ser de rebuig, veient que haurien de treballar massa ja que implicava fer més feina de l’habitual, i tot i que una part de l’alumat volia es va postposar la idea per més endavant.

Passats uns dies més, se’ls torna a preguntar si volen provar els racons, i aquest cop sí és un desig majoritari. Ràpidament veuen que els agrada la dinàmica, malgrat les dificultats inicials de tenir tanta autonomia i responsabilitat, ben aviat els resultats són prou bons a nivell d’implicació, treball, motivació…

Durant tot el procés, a banda de la coordinació i seguiment tutorial amb la resta d’especialistes que tenia l’alumnat, va ser necessària la col·laboració de les famílies per reconduir els aspectes conductuals més destacats, per la qual cosa des de la tutoria es va intensificar la comunicació amb elles per anar treballant de manera conjunta.

Desenllaç

Passat un parell de mesos es pot detectar que l’alumnat cada cop és més motivat, autònom i responsable, tant pel que fa al seu comportament com a l’hora de treballar. S’han anat resolent, encara no del tot, els antics problemes de relació perquè la tutora els ha assegut junts i ha estat mediant en el dia a dia. Alhora, amb diferent mesura, l’alumnat més tímid ha fet una progressió molt gran i la classe en general té una predisposició molt més positiva envers el treball.

Síntesi del cas

ContextAula de tercer d’Educació Primària d’una escola catalana
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitAula
AccióGestió d'aula
ParticipantsTutora, grup classe, equip docent i famílies.
Desenvolupament• Augment de la participació de l’alumnat a classe per millorar el clima d’aula i aspectes personals.
• Acció tutorial per mediar en els conflictes de l’alumnat i el seu comportament.
• Coordinació equip docent i famílies.
• Treball amb ritme flexible en equips de treball que s’ofereixen suport mutu tan pel que fa a aprenentatge com a comportament.
• Increment de la motivació intrínseca amb major protagonisme de l’alumnat i racons.
DuracióDos mesos

↑ torna a dalt

icono_questions

42. Nens i nenes del CRAE en el món escolar

Presentació

La Sara és una nena de 9 anys d’ètnia gitana que des de ben petita resideix en un Centre Residencial d’Acció Educativa. Actualment la Sara està cursant 4rt d’educació primària en una escola pública. És una nena que al llarg de la seva escolarització ha anat desenvolupant dificultats d’aprenentatge a l’escola i no segueix el ritme del seu grup classe. Des de l’escola i el CRAE, s’està valorant quin és el millor recurs per poder ajudar a la nena.

Síntesi del cas →

Context

La Sara va a una escola pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És un dels principals centres educatius de la ciutat. Està ubicada al centre històric d’una ciutat d’uns 133.000 habitants.

L’escola disposa d’instal·lacions noves, adaptades i acollidores per a una bona pràctica educativa. Existeixen dues línies d’educació, la infantil i la primària. Segons l’escola, el seu professorat té una formació actualitzada, amb una mentalitat integradora i cohesionada, per tal de donar una bona atenció psicopedagògica i cultural als seus alumnes. A més, s’engloba dins d’un projecte d’escola acollidora per a que els nouvinguts se sentin integrats el més aviat possible. Les nacionalitats dels infants són diverses.

Plantejament de la situació

La Sara porta des dels 3 anys residint al CRAE, junt amb el seu germà. Les relacions entre ells són bones, tenen una relació fraternal. Actualment la nena té 9 anys i ell 14. La Sara sent  la petita, té com a referent el seu germà gran. Es protegeixen i s’estimen molt. Hi ha moltes mostres de suport per ambdues parts i estan molt units. És una nena complaent i busca sempre agradar als altres. Li agrada ser el centre d’atenció i utilitza recursos per sentir-se acollida d’una manera molt individual. A més, tenen un bon vincle afectiu amb els educadors/es del centre. El seu creixement en el CRAE, amb la conseqüent llarga estada al centre i la bona pràctica socioeducativa dels professionals, ha afavorit en les bones relacions amb els educadors/es. Els germans tenen contacte amb la seva família biològica d’una manera intermitent.

Durant l’etapa de parvulari i el primer curs de primària, la Sara anava a una escola concertada on va realitzar P3, P4, P5 i 1r de primària. En aquesta escola elaboren un informe final d’etapa valorant aspectes personals i l’assoliment de les capacitats bàsiques adequades i acceptables.  A més, valoren positivament les relacions amb els companys i l’adquisició d’hàbits, l’assoliment de la seguretat afectiva i emocional, amb una imatge positiva d’ella mateixa, un bon progrés en la comunicació i l’expressió en diferents situacions, on també hi consta una iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, acceptació de la diversitat i mostra un comportament d’acord amb les normes de convivència.

Durant el curs de 1r de primària tenia un tutor atent, ell responia a les demandes afectives atenent a la nena. Quan aquest va haver de marxar del centre perquè estava cobrint una baixa va tornar la professora titular. A partir d’aquest moment van començar els problemes, la tutora va estigmatitzar la nena i quan hi havia algun problema a l’aula, l’enviava sempre al despatx del director. Les notes de la nena i la seva motivació i ganes d’aprendre van començar a baixar notablement.

Des del CRAE es va observar que la professora li quedaven dos anys per jubilar-se i se’n volia desentendre.  Degut a la divergència d’opinions respecte als nens provinents del CRAE, i la mala relació establerta entre tutors d’ambdós centres, van decidir canviar-la d’equipament escolar.

A partir d’aquí, la Sara va començar l’escolarització primària a un centre públic. L’acollida en aquesta nova escola va ser bona. La Sara tornava a tenir un professor implicat en la seva feina, respectuós, proper en les dificultats que es presentaven i molt conscient de la realitat de la nena.

Durant el transcurs del 2n curs de primària va anar tot dins de la normalitat. Les notes continuaven sent una mica baixes, però no hi va haver aldarulls. Tenia un nivell adequat de comprensió oral, però presentava dificultats en el nou vocabulari i manca d’atenció a l’hora de treballar.

En el curs següent, és a dir, a 3r de primària, comencen a haver-hi problemes greus en l’aprenentatge, amb un nou canvi de tutor a l’escola. Desenvolupa un tarannà inquiet, molesta als companys, i es mostra despistada i desorganitzada amb les tasques escolars. Suspèn 5 assignatures de 7. Tot i els insuficients, des de l’escola decideixen passar-la de curs.

En el transcurs de l’escolarització, decideixen posar-la en un grup de suport dins de l’escola. Així doncs, en les assignatures instrumentals surt de l’aula 3 hores amb un grup reduït d’alumnes que necessiten una atenció especial en el desenvolupament de les matèries.

Desenvolupament de l’experiència

Actualment la Sara està cursant 4rt de primària i li queden dos cursos per finalitzar l’escolarització en aquest centre. Normalment no causa problemes a l’aula. Puntualment es comporta d’una manera no acceptada a l’aula perquè vol fer riure als seus companys i ser el centre d’atenció.  Aquesta actitud li fa baixar les notes. Està ben integrada dins del grup classe i es relaciona amb normalitat amb tots els companys, principalment amb les nenes.

Les valoracions des de l’escola són que la Sara és una nena poc participativa i col·laboradora, amb una manca de competència en l’escriptura, no porta mai els deures fets i li costa molt seguir les normes. Continua sortint 3 hores a un grup reduït de suport, ja que només es concentra quan hi ha algú pendent d’ella tota l’estona. El seu nivell d’aprenentatge cada vegada està més endarrerit del grup classe. Les seves notes no són significatives perquè a l’escola consideren que avaluar-la d’una manera real podria ser molt perjudicial per la nena. Segons el criteri d’algun professor, li aproven l’assignatura encara que justifiquen que el nivell de la Sara està molt per sota de la mitjana del grup classe. La seva tutora, expressa que les dificultats de la nena a l’aula són degudes a la manca d’un entorn afectiu que l’ajudi a tenir interès per les coses. Això es tradueix en que ha perdut la il·lusió per estudiar i té dificultats per seguir el ritme de l’aula.

A més a més de l’escola, acudeix a un centre d’audició i llenguatge per treballar les seves dificultats. Des d’aquest es valora que la Sara presenta dificultats d’aprenentatge en la lectoescriptura. Té mancances perceptuals (visual, espacial, auditiva i temporal), confon alguns colors, no té una noció clara de l’abans i el després i altres conceptes temporals, té una lectura lenta, la comprensió lectora és fluixa, fa moltes faltes d’ortografia, segmenta malament les paraules d’una frase i li costa organitzar el llenguatge escrit. La Sara ha entrat en una dinàmica de no voler aprendre. A més a més, la nena no explica res de la seva vida personal.

El tècnic de l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), valora que les dificultats de la Sara a l’escola són per culpa dels educadors/es socials del CRAE. Des de l’EAP, van decidir derivar la nena al CSMIJ (Centre de Salut Mental d’Infants i Joves), però la terapeuta va resoldre que si la Sara no tenia cap mena de predisposició per parlar, deixarien la teràpia per més endavant ja que podria arribar a ser contraproduent. Quan la nena rep l’atenció que ella demana, és quan reacciona.

Des del CRAE veuen que la nena pren consciència de la seva situació a mida que passen els anys. Quan arriben dates importants per a ella, és quan mostra un comportament agressiu. És una nena que pateix molt a causa de que no exterioritza els seus sentiments. Té mancances emocionals degut a la seva trajectòria vital.  No té una afecció per les coses materials i creuen que la manca de motivació a l’hora d’estudiar és perquè té altres preocupacions.

Desenllaç

A partir d’aquestes valoracions, el tutor de la nena al CRAE, valora la situació i decideix concretar una reunió amb l’escola per valorar les possibles actuacions futures per la nena. En aquesta reunió, es convoca a la directora del centre educatiu, el tutor de la nena a l’escola, el coordinador del grup de petits del CRAE i el tutor d’aquesta en el mateix centre, el tècnic de l’EAP i la pedagoga del centre d’audició i llenguatge, per tal de valorar quines són les línies d’actuació a partir d’aquest moment.

L’escola aconsella que la Sara aquest any no repeteixi 4rt de primària, independentment de l’evolució que tingui la nena d’ara a final de curs. Des de direcció al·leguen que repetir seria molt perjudicial per la Sara perquè els nens i nenes amb qui li tocaria anar a classe l’any vinent, són “com ella” i amb els que hi ha “ja en tenen prou.” Valoren que continuï amb el seu grup classe ja que aquest és un bon recolzament per la Sara.

Des del CRAE creuen que abans de prendre qualsevol decisió s’ha d’esperar a l’evolució de la nena d’ara fins a final del trimestre. La nena cada dia fa els deures i sovint a les nits abans d’anar a dormir demana per llegir un conte. El dia que no fa els deures és perquè són llarguíssims i no els pot acabar, ja que no acaba d’entendre què és el que està fent. Els educadors/es del CRAE treballen amb la nena la responsabilitat dels seus actes conflictius a l’escola. Si la situació continua com fins ara, els educadors/es recolzen la idea de que és bo per la nena que repeteixi curs, ja que les seves notes no són bones i temen que quan arribi a l’institut, el contacte amb la realitat sigui molt pitjor.

Els acords i compromisos pactats a la reunió per tal d’afavorir el desenvolupament de la Sara són els següents:

  • L’escola: Revisar si porta els deures fets, donar reforços positius quan hagi realitzat bé la feina, supervisar que apunti tots els deures a l’agenda, aconseguir que tingui uns bons hàbits de treball, realitzar un dossier adaptat d’exercicis, treballar coordinadament amb tots els professors/es implicats, i fer un retorn al CRAE de com evoluciona.
  • El CRAE: Revisar l’agenda i la motxilla cada migdia i cada tarda quan l’educador/a de torn la vagi a recollir, realitzar els deures cada dia que en tingui per tal de que assoleixi la dinàmica i la responsabilitat que li manca, fer un seguiment exhaustiu dels deures, aconseguir que tingui uns bons hàbits de treball, avaluar l’evolució d’aquí a final de curs, i vetllar perquè les decisions que es prenguin siguin les millors per al futur de la nena.
  • EAP: Realitzar un seguiment de les actuacions realitzades i programar periòdicament trobades entre els professionals implicats.

Síntesi del cas

ContextEscola pública
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
ParticipantsAlumna, Tutor del CRAE, Coordinador del grup de petits del CRAE, Tutora de l’escola, Directora de l’escola, Tècnic del EAP, Pedagoga del centre d’audició i llenguatge, Educadora social en pràctiques
Desenvolupament• Alumna que resideix en un CRAE i relació que s’estableix amb l’escola
• Dificultats d’aprenentatge i risc de fracàs escolar
• Canvi d’escola i variabilitat en la implicació dels tutors i tutores
• Assistència a un grup de suport i cerca d’ajuda especialitzada
• Divergència d’opinions entre l’escola i el CRAE en relació a la realització dels deures i la promoció de curs
• Reunió conjunta dels agents implicats i presa d’acords i compromisos
DuracióCurs acadèmic i següents

↑ torna a dalt

icono_questions

18. Prevenció del fracàs escolar previ al pas a l’Institut

Presentació

En David és un alumne amb dificultats severes en l’àmbit lingüístic. Tant la família com l’escola han fet i fan un seguiment molt proper, i han emprat diversitat de recursos per tal d’afavorir el seu progrés. Actualment, en David és a la USEE i el seu grup de referència és 4rt d’educació primària. La seva tutora desitja orientar el pas a l’ESO de manera òptima.

Síntesi del cas →

Context

En David va a una escola pública d’una línia. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-alt. L’escola acull les etapes d’educació infantil –EI- i educació primària –EP-. Hi ha tres aules d’EE o USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial): una d’educació infantil, una altra per 1r, 2n i 3r i una última per 4t, 5è i 6è, on es troben escolaritzats infants amb necessitats educatives especials (retard mental, autisme…). En la mesura que és possible, es potencia que aquests nens i nenes comparteixin activitats amb els alumnes del curs de referència, comptant amb una educadora de suport. En David està fent 4rt d’Educació Primària a la USEE i comparteix aquest espai amb 5 companys més.

A l’escola d’en David, sempre que és possible, organitzen activitats per fomentar el coneixement i la participació de tot l’alumnat en les activitats del municipi. És en aquest tipus d’activitats en les quals s’intenta fer un treball d’inclusió dels alumnes de la USEE a la societat. En ser una escola petita hi ha un tracte molt proper dels mestres amb els alumnes.

Plantejament de la situació

En David va començar la seva escolarització a una llar d’infants. A tres anys va passar a una escola pública on es va fer una modificació del currículum (aprovada per la delegació territorial de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Autonòmic d’origen) per allargar l’etapa educativa. Aquesta modificació del currículum es va fer a causa del retard en el llenguatge i en l‘assoliment de les capacitats bàsiques del cicle d’Educació Infantil.

A en David se li va realitzar una valoració neurològica per part del servei de neurologia de l’hospital infantil on se li va diagnosticar una afàsia de tipus expressiu. L’Equip d’Orientació del centre on estava escolaritzat li diagnosticà un possible TGD (Trastorn General del Desenvolupament).

El darrer curs d’aquest cicle (EI) el va realitzar ja en el sistema educatiu català. David va ser escolaritzat a una escola d’una població capital de comarca. Durant el curs de P-5 es va fer una avaluació per part de l’EAP de la zona i es va aconsellar un canvi de modalitat d’escolarització per tal de donar una resposta més adequada a les dificultats que presentava a l’hora d’accedir als continguts curriculars i al mateix temps es va fer la demanda d’atenció al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). D’aquesta manera comença 1r de primària a l’escola actual i en la UEE.

En David viu amb la seva mare i la seva germana en un pis de la mateixa població on està l’escola. La germana cursa 1r d’ESO a l’institut. Fa un any, aproximadament, els pares es van separar. Actualment el pare treballa en una altra comunitat autònoma lluny del domicili familiar i només el veu durant un mes a l’estiu. La mare treballa en el torn de nit. Té molta relació amb els seus cosins i molts caps de setmana els passa amb ells. Però durant la setmana, tot i ser un nen molt sociable, després de l’escola passa el temps a casa jugant sol o, de vegades, amb la seva germana.

En David és un nen molt estimat i es nota. Durant el primer i el segon trimestre d’aquest curs ha assistit a un centre de reforç per treballar les matemàtiques i la lectoescriptura, però l’últim trimestre han preferit abandonar aquest reforç i apuntar-lo a un logopeda privat.

En David va començar la seva escolarització a una llar d’infants. A tres anys va passar a una escola pública on es va fer una modificació del currículum (aprovada per la delegació territorial de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Autonòmic d’origen) per allargar l’etapa educativa. Aquesta modificació del currículum es va fer a causa del retard en el llenguatge i en l‘assoliment de les capacitats bàsiques del cicle d’Educació Infantil.

A en David se li va realitzar una valoració neurològica per part del servei de neurologia de l’hospital infantil on se li va diagnosticar una afàsia de tipus expressiu. L’Equip d’Orientació del centre on estava escolaritzat li diagnosticà un possible TGD (Trastorn General del Desenvolupament).

El darrer curs d’aquest cicle (EI) el va realitzar ja en el sistema educatiu català. David va ser escolaritzat a una escola d’una població capital de comarca. Durant el curs de P-5 es va fer una avaluació per part de l’EAP de la zona i es va aconsellar un canvi de modalitat d’escolarització per tal de donar una resposta més adequada a les dificultats que presentava a l’hora d’accedir als continguts curriculars i al mateix temps es va fer la demanda d’atenció al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). D’aquesta manera comença 1r de primària a l’escola actual i en la UEE.

En David viu amb la seva mare i la seva germana en un pis de la mateixa població on està l’escola. La germana cursa 1r d’ESO a l’institut. Fa un any, aproximadament, els pares es van separar. Actualment el pare treballa en una altra comunitat autònoma lluny del domicili familiar i només el veu durant un mes a l’estiu. La mare treballa en el torn de nit. Té molta relació amb els seus cosins i molts caps de setmana els passa amb ells. Però durant la setmana, tot i ser un nen molt sociable, després de l’escola passa el temps a casa jugant sol o, de vegades, amb la seva germana.

En David és un nen molt estimat i es nota. Durant el primer i el segon trimestre d’aquest curs ha assistit a un centre de reforç per treballar les matemàtiques i la lectoescriptura, però l’últim trimestre han preferit abandonar aquest reforç i apuntar-lo a un logopeda privat.

Desenvolupament de l’experiència

Actualment David es troba en la USEE on rep l’atenció del CREDA durant 3 hores setmanals i, des de principis del tercer trimestre, ha començat a treballar 1 hora setmanal amb un logopeda privat.

En David comparteix aula amb 5 companys de la USEE i determinades àrees les fa amb el seu grup de referència (4rt de primària) amb el suport de l’educadora i de diferents adaptacions curriculars.

Pel que fa a aprenentatges escolars presenta força dificultats a nivell de lectura, escriptura i matemàtiques, en les que no supera el nivell de capacitats d’Educació Infantil. S’observen dificultats quant a processament seqüencial de la informació, procés necessari a l’hora de posar en marxa l’adquisició dels aprenentatges arbitraris com per exemple la direccionalitat de la lectura i l’escriptura, la correspondència so-grafia, el nom dels colors, els símbols matemàtics, l’ortografia, etc. Quan fa aquest procés descodifica la informació pas a pas, tenint en compte les parts però sense relacionar-les entre elles i sense cercar significats.

En les proves realitzades per part dels professionals de l’escola, a causa de la gran diferència entre el CI (coeficient intel·lectual) verbal i el manipulatiu no es pot aconseguir un CI significatiu. Quan fa tests no verbals, aquests es troben per sota de la mitja que li correspondria per edat, però tenen una puntuació més elevada que no pas els verbals. El quocient d’edat psicolingüística obtinguda equival a 5,2 anys. Recentment ha estat visitat pel servei de Foniatria i Logopèdia de l’hospital general de la ciutat, on se li diagnostica un trastorn específic del llenguatge (TEL) sever.

En síntesi, en David presenta dificultats d’aprenentatge generals, i el seu nivell de competència lingüística està molt per sota de la resta del conjunt de capacitats. Tenint en compte que dins del marc escolar el gran vehiculador de l’aprenentatge és el llenguatge, en David presenta un gran risc de tenir fracàs escolar.

Desenllaç

La tutora de David està molt angoixada perquè a nivell de lectura i escriptura no progressa com ella desitjaria. Mostra una actitud força desesperada per l’estancament en què es troba immers tot i haver provat diverses actuacions al llarg d’un curs i mig. En no obtenir els resultats que s’havia plantejat la preocupa que, de cara al curs vinent (5è d’EP), segueixi sense progressar. Comença a pensar que potser és ella la que no sap com ajudar-lo, tot i que manifesta que és molt conscient de les severes dificultats que té a nivell fonològic i que dificulten enormement l’accés a la lectoescriptura. Per tot això considera oportuna una orientació en aquesta direcció.

És en aquest sentit que proposa, al conjunt de professionals implicats en el procés educatiu de David, revisar l’atenció que se li ofereix i plantejar un nou pla d’actuació de cara als dos darrers cursos del cicle superior, i previ al seu pas a l’institut.

Síntesi del cas

ContextUSEE
Escola pública
Nivell educatiuPrimaria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
Recursos i serveis
ParticipantsDavid i família, Mestra tutora, Educadora, Logopeda
Desenvolupament• Diagnòstic d’afàsia de tipus expressiu i de TGD (Trastorn General del Desenvolupament). Recentment, trastorn específic del llenguatge (TEL) sever
• Família separada
• Escolarització en una USEE (4rt, 5è i 6è)
• Activitats compartides amb el grup classe de referència (4rt)
• Competència lingüística per sota de la resta de capacitats del nen
• Risc de fracàs escolar
• Intervenció del CREDA
• Atenció logopèdica a nivell privat
DuracióCurs acadèmic i següents (5è i 6è)

↑ torna a dalt

icono_questions

17. Sobreprotecció familiar i dificultats d’aprenentatge

Presentació
Alumna de segon de primària, d’origen xinès, adoptada, que presenta dificultats de llenguatge i comportament. Són els propis pares de l’alumna els qui detecten i comenten amb el centre educatiu la possibilitat d’un retard en la nena, en l’adquisició del llenguatge i dificultats emocionals.

Síntesi del cas →

Context

Ens situem en una escola ordinària concertada en una població capital de comarca. És una escola de dues línies, des de P3 fins a 4rt d’ESO, que entén l’educació com un procés integral. Pretén formar els nens i nenes intel·lectual, físicament i moralment. Els seus trets d’identitat que la defineixen són els següents: confessionalitat, pluralisme, coeducació i integració. Té el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

La seva línia metodològica es caracteritza per potenciar un ensenyament actiu, basat en els aprenentatges significatius i fomentant l’activitat i la iniciativa com a mitjà de recerca dels coneixements. Alhora pretén educar els infants en un esperit de cooperació, solidaritat i respecte als drets humans. Respecta la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals i afavoreix la integració dels alumnes amb problemes d’aprenentatge. Es proposa educar els alumnes pel present i pel futur, capacitant-los en l’ús de les noves tecnologies i desenvolupant-los l’esperit crític, la capacitat de discussió i de decisió i la voluntat col·lectiva de transformació de la realitat social.

Plantejament de la situació

L’Aina és una nena adoptada al cap de 18 mesos provinent de la Xina. Els pares són testimonis de Jehovà. El seu nivell socioeconòmic és mig-alt. És filla única. Des de la seva arribada al nucli familiar ha estat ben acceptada i sobreprotegida. Els pares (sobretot la mare) s’impliquen en el procés d’aprenentatge de la filla. Estan molt interessats en com poder ajudar la seva filla en el context familiar, demanant bibliografia, materials, tècniques, estratègies.

L’Aina assisteix a l’escola des de l’inici de l’Educació Infantil. En general, el context educatiu és favorable en la intervenció amb l’alumna. La mestra tutora està molt predisposada a la col·laboració i ajuda a l’aula. En aquests moments l’Aina es troba en un grup de reforç d’Educació Especial (EE) amb quatre companys més amb dificultats similars.

L’Aina presenta un desenvolupament normal en les àrees cognitiva, motriu, de socialització i d’interacció social. Les dificultats més marcades es troben en el llenguatge expressiu, cosa que li dificulta la comunicació amb els altres. Tot i això, presenta una important intenció comunicativa. Altres problemes que presenta es troben en l’àrea del comportament, ja que és una nena molt moguda amb dificultats d’atenció que interfereixen en els seus aprenentatges acadèmics. A causa dels problemes de llenguatge, presenta retard en algunes de les àrees escolars bàsiques. 

Desenvolupament de l’experiència

Des de l’inici de la seva escolaritat els pares s’han mostrat molt preocupats per l’aprenentatge de l’Aina. Són ells qui detecten un retard en l’adquisició del llenguatge i dificultats d’atenció i qui, en consulta mèdica, sol·liciten una derivació al servei de neurologia pediàtrica. D’aquesta manera, es comença un tractament de logopèdia des dels 3 anys, i s’inicia un tractament amb metilfenidat (per les dificultats d’atenció) amb resultats positius.

Actualment cursa 2n d’educació primària i, tot i aprovar les assignatures, el seu rendiment acadèmic és just. Sobretot presenta problemes de lectoescriptura pels quals rep reforç tant en l’àmbit escolar com extraescolar. Assisteix a l’aula d’EE dos cops per setmana on rep atenció per part de la mestra d’EE en un petit grup d’alumnes amb dificultats semblants.

A mitjans del primer trimestre la família sol·licita una entrevista amb la psicopedagoga de l’escola en la qual li reiteren la seva preocupació pel retard de lectura i escriptura de l’Aina, i també pel seu vocabulari limitat. Es mostren angoixats davant el canvi de cicle el pròxim curs i les dificultats no resoltes de la seva filla. La psicopedagoga pren el compromís de parlar amb la mestra tutora i la mestra d’EE i alhora decideix fer-li un diagnòstic de TDAH.

En la reunió entre les mestres i la psicopedagoga, la tutora comenta que és cert que l’Aina continua tenint problemes de llenguatge expressiu i una manca de vocabulari però la seva actitud davant el seu aprenentatge és positiva i considera que va progressant. Ambdues mestres sospiten que alguns dels problemes provenen de l’excessiva preocupació de la família envers l’Aina. L’excés d’atenció i sobreprotecció per part de la família fa pensar que potser és el que està dificultant realment l’aprenentatge de la nena. Sembla que va prenent consciència de què mai aconseguirà respondre a les expectatives dels pares.

Des d’aquesta perspectiva es qüestiona l’atenció que rep per part dels diferents recursos i serveis específics, tant de l’escola com externs, i es fa un replantejament global de la intervenció educativa.

 

Desenllaç

El replantejament de l’atenció que s’ofereix a l’Aina implica revisar els acords presos per part de tots els implicats inclosa la família. És en aquest sentit que els professionals prenen com a decisió la de prioritzar la millora de la seva autoestima. Per a aquest objectiu s’acorda mantenir una actitud similar per part de tothom en relació als seus aprenentatges, com ara: ésser tolerants i tenir paciència respecte a les seves aportacions, intentar parlar en privat en situacions que la poden avergonyir davant el grup, valorar el seu nivell de respostes i anar identificant les seves fortaleses (i debilitats), promoure les activitats en petit grup, proporcionar-li la companyia de companys més tranquils, oferir-li pautes clares i ordenades per facilitar-li la comprensió, oferir-li reforç positiu. Alhora es desestima el diagnòstic en TDAH i es considera adient coordinar les actuacions establertes a la resta de professionals amb qui té relació l’Aina i amb la pròpia família.

Es confia que amb un període de temps sense exercir tanta pressió a l’Aina, aquesta pugui adquirir major confiança en les seves possibilitats. El fet de tenir tot el curs per endavant dóna espai suficient per a poder veure algun canvi i prendre altres decisions si és el cas.

Síntesi del cas

ContextEscola concertada en una població capital de comarca
Nivell educatiuPrimaria
ÀmbitAula
Estudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumna i família, Mestra tutora, Mestra d’EE, Psicopedagoga
Desenvolupament• Desenvolupament normal en les àrees cognitiva, motriu, de socialització i d’interacció social
• Dificultats en l’àrea de llenguatge sobretot a nivell d’expressió i comunicació oral
• Problemes de comportament i dificultats d’atenció
• Resultats d’aprenentatge poc satisfactoris en general
• Demanda de la família d’atenció específica
• Intervenció de recursos i serveis específics
DuracióUn curs acadèmic

↑ torna a dalt

icono_questions

15. El Pla Individualitzat i l’acreditació de les etapes educatives

Presentació

Una noia amb un desenvolupament normal que als 4 anys pateix una lesió neurològica que li provoca un retard maduratiu lleu. Com a conseqüència, ha de repetir P5 i durant la repetició de 2n d’Educació Primària es planteja l’elaboració d’un Pla d’Individualitzat. Aquest pla té per objectius estructurar l’acció educativa dels docents que hi intervenen en el curs actual i en els futurs; i plantejar una educació emocional que li permeti expressar els seus sentiments i millorar les relacions entre iguals.

Síntesi del cas →

Context

La Blanca està escolaritzada a 2n d’Educació Primària en una escola concertada ordinària de Barcelona ciutat, ubicada en un districte de nivell socioeconòmic alt. És un centre que imparteix classes des de P2 fins a 2n de Batxillerat, amb quatre línies de P2 a 6è d’EP, i l’ESO i el Batxillerat amb 3 línies. La ràtio de nens i nenes a l’educació primària és de 22 alumnes.

És una escola molt completa pel que fa a instal·lacions i recursos materials i humans, amb serveis externs tipus menjador, formació musical, d’idiomes i artística. L’equip de professionals especialistes està format per un psicòleg per a cada etapa educativa, 3 en total, i molts mestres especialistes en anglès, ja que és una llengua molt treballada, i d’educació física. El centre té molt poc contacte amb organismes i serveis educatius de caràcter públic com ara l’EAP, el CRP, el CREDA, el CSMIJ…

Plantejament de la situació

La Blanca és una nena de 9 anys que viu a Barcelona. Va néixer d’una família saludable i amb uns bons hàbits. És la primera filla del matrimoni i la gran de tres germans més. Sempre han viscut a la mateixa ciutat, però a causa de la procedència xilena de la mare, han passat llargues temporades en aquest país. El nivell socioeconòmic de la família de la Blanca és elevat, i tota la família paterna viu a Barcelona, mentre que tota la família materna, la més nombrosa, viu a Xile.

La Blanca sempre ha anat a la mateixa escola. És una nena que va tenir un desenvolupament normal fins als 4 anys. Va ser llavors quan la ingesta d’un aliment en mal estat li va produir un coma durant un mes a causa d’una síndrome Hemolític-Urèmic. A partir d’aquest fet la Blanca presenta seqüeles neurològiques que l’afecten bàsicament a la via visual i als dos hemisferis (sobretot l’esquerre).

Les seves avaluacions no surten quantitativament baixes per tipificar-la de retard maduratiu, però sí com a persona que està al llindar de la normalitat (borderline). Aquest fet és degut bàsicament a què des de ben petita, la família de la Blanca ha lluitat i treballat perquè rebés una educació el més ordinària possible, fins i tot ha mantingut les activitats extraescolars que ella ha volgut (dansa i teatre).

La família s’ha abocat en tot moment a oferir-li els tractaments més adequats per a ella, sobretot els de reeducació. Actualment la Blanca assisteix a revisions optomètriques periòdiques, fa reeducació amb un psicòleg dos cops per setmana i també realitza activitats de psicomotricitat un cop a la setmana.

Desenvolupament de l’experiència

La Blanca és una nena molt inhibida en general i amb moltes dificultats per relacionar-se amb els iguals. Tot i conèixer bé els seus companys i companyes, es mostra insegura i només accedeix a jugar amb algunes nenes de la classe. Per altra banda, cada cop més passa desapercebuda dins del grup, ja que la distància entre ells respecte a l’adquisició d’aprenentatges és més gran.

Tot i esforçar-se molt, li costa expressar les seves idees i sobretot els seus sentiments, i aquest fet fa que la comunicació amb la mestra encara mostri mancances.

És una nena que s’activa en el treball individualitzat i es mostra molt més oberta, dinàmica i contenta; té ganes de treballar i intenta superar-se a través de molt d’esforç tot i les seves dificultats evidents. S’ha d’anar amb compte perquè la Blanca s’adona cada cop més de les seves dificultats i això comença a repercutir en la seva autoestima.

Escolarment, la Blanca és una alumna que ja ha fet una repetició a P5 i una altra a 2n. Actualment està repetint 2n d’Educació Primària a l’escola ordinària i es troba treballant objectius del 1er trimestre de primer d’Educació Primària. Rep suport 3 hores a la setmana de la mestra de reforç i alhora fa reeducació 2 hores a la setmana fora de l’escola.

Encara no s’ha elaborat el Pla Individualitzat (PI). Davant aquesta situació la tutora i la mestra de reforç es proposen iniciar el procés d’elaboració del PI. Primer de tot, es fa una recollida d’informació, analitzant tota la documentació que tenen de la Blanca al llarg de la seva escolaritat. Seguidament es concerta una entrevista amb la professional que realitza la reeducació externa per ajustar les expectatives i comprovar com van les tasques escolars, en gran grup i individualment.

Tenint en compte que l’avaluació ha de proporcionar una descripció del trastorn i trobar els camins possibles per a dur a terme una intervenció ajustada a les necessitats de la Blanca, es proposa fer una descripció el més completa possible de les seves característiques posant èmfasi en els punts forts i febles, alhora que es té en compte l’explicació del trastorn i el diagnòstic que facilita l’especialista. L’objectiu és poder tenir elements de comparació respecte als aprenentatges adquirits en posteriors avaluacions poder mesurar els canvis que es realitzen.

Però a més a més, s’inclou en aquesta intervenció a la família, ja que la seva participació és cabdal per poder fer una atenció acurada i generalitzada en tots els àmbits. També caldrà acompanyar-los en tot el procés d’elaboració del PI fent-los sentir importants en aquesta intervenció de millora.

La proposta d’elaborar un PI per a la Blanca té com a objectiu estructurar la intervenció educativa, però també la seva funció burocràtica per a què pugui acreditar la primària i posteriorment l’ESO, i accedir al món laboral amb les millors condicions tenint en compte les seves capacitats.

Aquest PI ha d’afavorir a la Blanca, en tant que servirà de pauta orientativa per a estructurar l’acció educativa que els docents duran a terme. En ser un pla estratègic consensuat a nivell de claustre i de centre, li permetrà adquirir uns aprenentatges significatius i de qualitat, amb les metodologies ajustades a les seves capacitats i amb una avaluació d’acord amb la manera en què s’ha vist el seu progrés, reajustant-lo en cada moment segons els avenços o les irregularitats que vagi mostrant. Tot aquest disseny, flexible i individualitzat, aportarà seguretat a la nena, ja que es veurà capaç d’afrontar els reptes de les tasques escolars en més bones condicions i podrà experimentar un sentiment de competència i control propi respecte de la tasca. Tenir èxit repercutirà enormement en la seva autoestima.

Pel que respecta a la metodologia, es pensa incorporar en el PI la realització d’activitats multinivell i de cooperació a l’aula. Aquest fet afavorirà no tan sols a la Blanca sinó també a altres alumnes del grup-classe amb dificultats d’aprenentatge o amb més possibilitats. Serà perfectament implementable en les àrees més conceptuals: coneixement del medi social i natural, religió i llengua anglesa. En les àrees de llengua catalana i castellana i en matemàtiques caldrà fer adaptacions més especifiques per consolidar conceptes bàsics. En les àrees d’educació física, plàstica i música, no caldrà fer cap adaptació curricular, ja que la Blanca supera aquests aprenentatges, en ser àrees on es valora més la part creativa i participativa.

La realització d’activitats cooperatives on la Blanca pugui tenir cert protagonisme i s’hagi de responsabilitzar de la part que té més assolida o domina, reforçaran el sentiment de competència sobre la tasca i alhora els companys la tindran més en compte.

Desenllaç

Un dels punts que es vol remarcar en el PI és que, tant en les activitats plantejades a l’aula com en el tarannà amb el qual els docents treballen, aparegui en tot moment un treball específic en la part emocional, no només per a la Blanca sinó per a la resta dels companys de l’aula. L’expressió d’emocions, el treball en habilitats socials, l’autoconeixement, el treball de la pròpia autoestima i/o el sentiment de pertinença al grup, són elements que cal contemplar com a transversals en aquesta acció educativa i que ens serviran per disminuir la distància entre la noia i el grup-classe. Adonar-se que tots tenim limitacions, que tots tenim defectes però que tenim una vinculació amb la resta de companys i amb els docents, ajudarà als alumnes a obtenir seguretat en els reptes que dia a dia proposa l’escola, no tan sols acadèmics sinó de relació.

Síntesi del cas

ContextEscola concertada
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitEstudiant
AccióCurrículum
Atenció a la diversitat
ParticipantsBlanca i família, Mestra tutora, Mestra de reforç
Desenvolupament• Desenvolupament normal d’una noia fins els 4 anys, quan pateix una lesió neurològica produïda per un estat de coma. Retard maduratiu lleu
• Repetició a P5 i 2n d’EP. Plantejament d’elaboració d’un Pla Individualitzat a la repetició de 2n d’EP
• Sensibilització i implicació familiar en la reeducació de la Blanca
• En les àrees instrumentals bàsiques precisa d’adaptacions curriculars específiques
• En les àrees de coneixement del medi social i natural, religió i llengua anglesa precisa un plantejament metodològic multinivell
• En les àrees d’expressió corporal, plàstica i música supera els aprenentatges
• Problemes en la relació amb els coetanis i baixa autoestima. Es fa un reforç en l’expressió de sentiments, del treball d’habilitats socials i d’autoconeixement
DuracióA partir de 2n, per al període d’escolarització primària

↑ torna a dalt

icono_questions