59. Afrontar el Bullying de manera col·lectiva

Presentació

A partir de l’augment cada vegada més notori de casos de Bullying (assetjament escolar), el director del centre considera necessari i urgent intentar resoldre aquest problema a partir del disseny d’una proposta que involucri no només el treball del professor dins de l’aula, sinó que també consideri el treball dels altres professors del centre, als pares de família i a la comunitat.

Síntesi del cas →

Context

És un centre de Secundària en l’Estat de Mivhocán, Mèxic. És una zona amb un percentatge alt de migració; és un poble pràcticament de dones, nens i gent gran. La majoria de les famílies que viuen en aquesta zona reben ajudes del marit o familiars que estan a Estats Units. Existeix un alt percentatge de matrimonis prematurs, embarassos no desitjats, abandonament dels fills, problemes d’alcoholisme, etc.

Plantejament de la situació

El director del centre percep que a les diferents dificultats i mancances que tenen els estudiants, se li suma un factor més: els nois que van i vénen dels Estats Units a la localitat han aportat idees noves fent del Bullying una diversió; fins i tot per a alguns representa un ingrés econòmic, ja que envien el vídeo de l’incident que ells mateixos enregistren als seus contactes a Estats Units i reben una paga per cada video. Aquest tipus d’incidents ha provocat una problemàtica seriosa dins i fora del centre escolar.

S’han registrat esdeveniments d’aquest tipus amb més freqüència i de diferent índole, amb manifestacions d’exclusió, discriminació, atacs verbals, jocs violents, baralles, etc.

Desenvolupament de l’experiència

El director, juntament amb els professors i les autoritats de la localitat, va decidir que era urgent resoldre aquest problema. Van arribar a l’acord de dur a terme una sèrie d’accions, establint com a norma general que els docents de totes les assignatures treballarien els aspectes que a continuació s’esmenten, en el treball diari i com a part de l’avaluació general del curs:

  • Desenvolupament d’habilitats de comunicació i de discussió, afavorint el respecte a l’opinió dels altres i la tolerància per acceptar idees diferents.
  • Identificar els conceptes en relació als prejudicis i estereotips socials i diferències socials, per mitjà de l’elaboració de situacions didàctiques que afavoreixin la reflexió i que estimulin l’empatia cap a les persones i grups que solen ser víctimes del rebuig i violència verbal o física.
  • Identificació de conceptes com a racisme i xenofòbia, sexisme i violència de gènere.
  • Accions per prevenir la violència en els moments d’oci, portant a terme sessions on els propis alumnes identifiquin el bullying com un problema i proposin accions per prevenir-lo.
  • Es va elaborar un format de seguiment per a cada alumne que informa sobre la seva actitud i relació amb els altres.
  • Es va establir una vegada al mes el lliurament de reconeixements als alumnes amb millor actitud.
  • Es va designar en el periòdic mural de cada aula un espai per a missatges afectius i d’agraïment entre companys.
  • Es van identificar a alguns alumnes amb necessitat d’atenció psicològica.

A més, es van dur a terme diferents iniciatives dins i fora del centre escolar involucrant a les famílies i a la comunitat en general del poble:

  • Dins de l’escola es van dur a terme diferents activitats de convivència amb les famílies: passi de vídeos i xerrades amb especialistes en el tema.
  • Es van implementar accions de vigilància i jocs col·lectius organitzats pels docents en les estones d’esbarjo.
  • Es van establir bústies de denúncia anònima. Les denúncies són ateses pel Consell Tècnic Escolar.
  • Les autoritats van implementar a la plaça principal del poble, obres de teatre amb temes relacionats amb el bullying i la violència.
  • Es van dur a terme campanyes de difusió amb eslogans a la ràdio i tríptics informatius amb missatges de tolerància, així com de denúncia, tots ells elaborats pels alumnes de les escoles.
  • Es va establir l’últim diumenge de cada mes, com el Dia de la No Violència; aquest dia involucra a la comunitat del centre, família, església de la localitat, mitjans de comunicació i comunitat en general.

Desenllaç

A l’any i mitjà de la implementació d’aquestes accions, no es van donar dins de l’escola més casos de Bullying i de violència física i verbal. D’altra banda es va registrar un nivell més alt de tolerància entre l’alumnat i de participació del propi alumnat per evitar més casos de Bullying.

Síntesi del cas

ContextCentre educatiu a l’estat de Michoacán, Mèxic, amb un alt percentatge de migració
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre educatiu i Comunitat
AccióOrganització i Atenció a la diversitat
ParticipantsDirector del centre, professorat, alumnat, pares de família, agents socials i autoritats de la localitat
Desenvolupament- Detecció de problemes de Bullying i de violència
- Diferents accions portades a terme a l’aula i centre escolar
- Activitats de sensibilització amb els pares de família
- Diferents activitats que involucrin a la comunitat educativa, la família, autoritats municipals i societat en general
- A l’any i mig de la implementació de dites accions, no es van donar més casos i es va registrar un nivell més alt de tolerància entre l’alumnat i de participació del propi alumnat per evitar més casos de Bullying.
DuracióUn any lectiu

↑ torna a dalt

icono_questions

58. Escriure i escoltar: finestres a l’esperança

Presentació

L’enuig, l’abandó de les tasques escolars i l’aïllament d’un alumne és percebut per la seva professora, qui es disposa a escoltar-lo i li planteja escriure una autobiografia, la qual cosa crea un vincle que permet superar els problemes escolars.

Síntesi del cas →

Context

L’experiència es desenvolupa a un aula, amb quaranta-dos alumnes, del tercer any d’educació tele-secundaria a Mèxic. Les escoles tele-secundaries van ser creades a la dècada dels anys seixanta, per respondre a les necessitats educatives de joves que pertanyien a comunitats rurals, amb el propòsit d’utilitzar la televisió com a suport per a l’educació. Aquesta modalitat es caracteritza per tenir un sol mestre com a responsable del procés educatiu a totes les assignatures.

La institució va ser fundada el 1968, compta amb 350 alumnes, té un 10% de deserció i aproximadament un 15% dels alumnes viu en condicions adequades per al seu desenvolupament,  mentre que la resta prové d’ambients familiars disfuncionals.

Plantejament de la situació

En una ocasió, al final de la classe d’espanyol, un dels meus alumnes es va apropar molest per lliurar-me un exercici. La seva cara reflectia un enorme enuig, va estendre la seva mà i em va lliurar el seu quadern amb l’exercici inconclús i em va dir: “No puc acabar-ho!, Tinc moltes coses que fer a casa i a més ja no vindré a l’escola!!! I no em pregunti per què!”. Va deixar el seu quadern i va sortir de l’aula, els altres alumnes es van quedar estranyats, mentre que jo en aquell moment no li vaig dir res, només vaig mirar-lo amb afecte i li vaig dir que després parlaríem.

Desenvolupament de l’experiència

Posteriorment, vaig parlar amb la directora del centre per saber si ella sabia alguna cosa de l’alumne, li vaig comentar la situació i em va comentar que l’última setmana no havia vist a la mare anar a deixar al seu fill, com regularment feia. Li vaig comentar que tractaria d’apropar-me a ell per saber si podíem recolzar-ho en alguna cosa, la directora va quedar interessada a donar seguiment  al que esdevenia amb l’alumne.

Un altre dia, en el període de descans al pati de l’escola, em vaig acostar a l’alumne i li vaig oferir una mandarina, va accedir, em vaig asseure al seu costat a menjar-la, sense preguntar res, llavors ell va començar a comentar-me que tenia ja molts endarreriments en el lliurament de tasques, li vaig dir que si hi havia alguna forma d’ajudar-lo en els seus dubtes. Em va comentar que li costava molt parlar dels seus dubtes, en aquell moment vaig comprendre que es referia a dubtes més personals. Jo menjava lentament la meva mandarina per tractar de tenir més temps amb ell, i li vaig preguntar que si li era més fàcil escriure. Li vaig comentar que en ocasions quan havia tingut problemes m’havia ajudat escriure un text del que em preocupava i compartir-lo amb algú. L’alumne em va respondre que sí li interessava escriure la seva preocupació tenint la meva companyia, així que vam acordar veure’ns un dia abans de sortir de classe, per anar a un espai on es fan tutories i es pot comptar amb la suficient privacitat.

El dia de la trobada, l’alumne estava una mica nerviós al principi. Li vaig donar, en primera instància, les gràcies per la seva confiança i li vaig dir que m’agradava molt que estigués allí. Li vaig demanar que escrivís la seva preocupació mentre jo revisava altres documents com a mostra de respecte a la seva privacitat. Durant el transcurs de l’escriptura vaig notar que van sortir algunes llàgrimes que ràpidament va assecar; quan va acabar, el primer que em va dir va ser: “el major assoliment és estar escrivint això, perquè em costa molt parlar de mi, és per la meva mare i el meu germà petit que vull millorar i que faig tot”. En aquell moment em va estendre el full amb el que havia escrit i me’l va lliurar. Li vaig preguntar si volia que ho llegís o si preferia que parléssim sobre aquest tema. L’alumne va comentar amb veu entretallada que el seu pare els havia deixat, que no sabia exactament per què. Per això va pensar a abandonar l’escola, posar-se a treballar i cobrir les despeses de la seva mare i el seu germà petit. En aquest moment li vaig posar la mà a la seva espatlla i sense dir res em vaig dedicar a escoltar-lo atentament.

Al final d’aquesta reunió, ell em va demanar que si ens podíem reunir una altra vegada per veure si junts vèiem alguna cosa que potser ell no estava veient. A la segona reunió em va comentar que ja havia parlat amb la seva mare i que ella ja estava treballant amb uns familiars i que li havia demanat que no deixés l’escola i que estudiés molt per a tenir un millor futur.

Desenllaç

Poc temps després va venir la seva mare per parlar amb mi i demanar-me que li fes assessories al seu fill, perquè pogués recuperar les tasques endarrerides, jo li vaig respondre que no es preocupés, que ja estàvem fent un pla de treball especial perquè recuperés les tasques i no perdés el curs, ja que li faltava molt poc per concloure l’educació secundària. Al final l’alumne va obtenir una nota mitjana de 8,2/10 i a mi em va quedar la certesa de la importància d’escriure i escoltar com una finestra per a l’esperança.

Síntesi del cas

ContextAula d’escola tele-secundaria en un context rural
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsProfessora d’aula, directora del centre, mare de l’alumne i alumne
Desenvolupament• Comunicació agressiva i incompliment de tasques.
• Apropament neutral amb l’alumne.
• Reunió programada per a escriure la situació preocupant.
• Reunió amb l’alumne per a fer una escolta incondicional.
• Reunió amb la mare per acordar un pla de millora.
DuracióDos mesos i mig al final del curs escolar.

↑ torna a dalt

icono_questions

57. Treball per projectes a les aules de secundària

Presentació

El cas descriu una primera experiència d’introducció del treball per projectes en un aula de secundària d’un institut per atendre a la diversitat de l’alumnat. La supervisió d’aquesta experiència ha permès fer una síntesi de les principals oportunitats i obstacles amb els quals els docents responsables dels projectes s’han trobat i dels canvis adoptats.

Síntesi del cas →

Context

L’institut de Secundària està situat en un municipi del cinturó industrial de la ciutat de Barcelona. És l’únic centre de Secundària de la població i la tipologia de l’alumnat és molt diversa, procedent de famílies d’estrat social mitjà, mitjà-baix i amb un baix nivell d’immigrants.

La motivació de l’alumnat per als estudis és baixa, així com la implicació de les famílies en la vida del centre i en els resultats acadèmics dels seus fills, els quals tenen un ampli marge de millora.

Un canvi en la direcció del centre, una renovació parcial del claustre de professorat i una major estabilitat de la plantilla, han permès posar en marxa aquesta experiència.

Plantejament de la situació

El centre portava molts anys atenent la diversitat de l’alumnat en grups flexibles en els dos primers cursos d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en grups d’atenció especial en els dos últims cursos de l’etapa. Els resultats en les proves competencials externes d’aquests grups d’atenció especial eren d’un nivell molt baix i la nova direcció es va plantejar realitzar un canvi en la manera d’atendre la diversitat de l’alumnat.

Es van crear grups classe amb menor ràtio d’alumnat amb la finalitat de poder atendre la diversitat dins del mateix grup. Aquesta nova distribució va permetre la creació de grups heterogenis d’alumnes i que l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge pogués tenir altres models diferents en els quals fixar-se.

Es va buscar professorat voluntari i motivat com a responsable dels nous grups i es van incloure dues hores de treball setmanal per projectes en tots els grups dels dos primers cursos d’ESO. Tot l’alumnat d’aquests cursos va participar en algun dels projectes que van tenir una durada anual. Es va informar al professorat de la metodologia del treball per projectes i es va permetre que fossin ells els que decidissin el tema general de cada projecte amb la finalitat que se sentissin el més còmodes possible davant el repte.

Es va incloure en l’horari de cada professor una hora de coordinació amb la resta de professorat responsable de projectes per compartir l’experiència, debatre les situacions que emergissin i poder buscar propostes comunes tant a nivell de metodologia com d’avaluació. Aquestes reunions setmanals han permès tenir un mapa més o menys complet del desenvolupament de l’experiència.

Desenvolupament de l’experiència

Vaig escollir, com a tema general del projecte per al grup de 2n d’ESO, la publicitat. L’alumnat havia de decidir quin producte volia publicitar. En el primer trimestre s’havia de dissenyar un logo i redactar un eslògan, en finalitzar el segon trimestre crear un anunci publicitari en paper i a final de curs un anunci televisiu.

El primer repte va ser la creació dels grups de treball. Si es deixava plena llibertat a l’alumnat, aquests quedarien molt homogenis i desequilibrats. D’altra banda, si el professor imposava la composició del grup, era probable que existissin serioses desavinences que impedirien un bon treball en grup. Per tant, vaig optar per fer una prova inicial de competències amb la qual es va poder ordenar als alumnes segons les seves habilitats. Vaig escollir els que tenien clares habilitats de lideratge i els vaig deixar escollir a un company amb habilitats gràfiques dins del grup d’alumnat que era hàbil en aquesta característica. Junts escollien a un nou company de grup entre els que tenien bones habilitats en expressió escrita i així successivament fins a formar cinc grups de cinc components cadascun.

Durant la primera part de la classe els mostrava exemples d’anuncis publicitaris amb la finalitat de generar un debat posterior sobre els missatges implícits, la sexualitat i el sexisme, l’ús del color, la música i tots aquells components que formen part de la publicitat.

En la segona part de la classe, els grups havien de coordinar-se, debatre sobre la seva proposta, arribar a acords i programar el treball de cadascun d’ells durant la setmana. Amb la finalitat de facilitar el treball cooperatiu els vaig mostrar una aplicació on line gratuïta que permet emmagatzemar i ordenar informació extreta de la xarxa i que pot ser compartida entre els membres del grup. La mala connexió a la xarxa al centre i la baixa competència digital de l’alumnat va obligar a desestimar aquesta eina. Només un grup va aconseguir fer un bon ús d’ella.

Vaig dissenyar una taula per poder avaluar les competències de cada alumne (la capacitat de treball en grup, el respecte per les opinions alienes, la capacitat d’extreure informació de fonts diverses, competència digital, etc.). Va resultar impossible valorar tots aquests aspectes durant el desenvolupament de la classe posat que en estar plantejada de manera tan interactiva, no es podien desatendre els debats que es generaven per poder anotar impressions en la taula d’avaluació. Realitzava les anotacions a posteriori i en la majoria de les ocasions, es perdia informació important. En un parell d’ocasions vaig plantejar activitats que es realitzaven a l’aula i que es podien valorar còmodament més tard, amb la finalitat de rebaixar l’estrès que provocava no tenir valors concrets amb els quals avaluar la matèria.

Abans de finalitzar el primer trimestre em vaig adonar que la majoria dels grups no funcionaven. Estaven poc cohesionats, no s’entenien, no arribaven a acords, no planificaven el treball. Els costava generar el material que se’ls sol·licitava i en els terminis acordats. Intuïa que només un o dos membres del grup havien treballat en això. Vaig invertir un parell de sessions a ensenyar com treballar en grup, com programar el treball i com repartir les responsabilitats, sense molt èxit aparent. Els altres professors, en les reunions de coordinació, feien referència als mateixos problemes en els seus grups.

Finalment vaig optar per utilitzar un mecanisme d’autoavaluació en el qual cada alumne valorava i criticava el seu propi treball i feia referència a les seves aportacions al grup i a les de la resta dels seus companys. Aquesta eina em va permetre avaluar amb més equitat el treball de cadascun dels components del grup i a partir del moment en què els estudiants es van fer conscients del treball que cadascun havia realitzat dins del seu grup, el treball cooperatiu va millorar en la majoria dels casos.

Quatre dels cinc grups van finalitzar amb èxit el projecte i van ser capaços, de manera bastant autònoma, de fer un guió d’un anunci, filmar les escenes i realitzar un muntatge final amb una qualitat acceptable i van poder presentar orgullosos el seu treball als altres grups classe.

Desenllaç

A través d’un qüestionari a l’alumnat participant en els projectes (una mostra de 160 alumnes) vam poder saber què valoraven positivament: un 78% el projecte en general, un 67% el treball en grup, un 84% la informació rebuda del professorat, un 63% els coneixements adquirits i el seu grau d’autonomia, un 57% el temps dedicat al projecte i un 78% l’avaluació del treball.

Demanen més hores de treball per projectes, elecció de temes més interessants, llibertat a l’hora de generar els grups de treball i, en algun cas, reclamen poder treballar individualment o en parelles.

Vaig poder concloure que l’alumnat està molt poc habituat al treball cooperatiu i que el principal problema del professorat és el mecanisme d’avaluació competencial d’aquest tipus de treball.

El professorat participant valora positivament l’experiència però incideix que costa que els grups de treball funcionin. Recalca la necessitat de programar molt bé cada sessió de classe i la necessitat d’avaluar cadascuna d’aquestes sessions.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’educació secundaria
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióGestió d'aula
ParticipantsProfessorat voluntari i alumnat heterogeni del grup classe
Desenvolupament-Inici del treball per projectes a l’institut
-Problemàtica de la gestió d’aula i dels grups de treball
-Discussió de la metodologia i dels mecanismes d’avaluació
-Soluciones aportades
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

54. Una altra forma d’aprendre xinès: cercant la motivació de l’alumnat

Presentació

En el primer curs d’una professora de xinès a la secundària d’un col·legi concertat, es constata que les classes de xinès s’han convertit, des de fa uns anys, en un espai d’alleujament, on els nois i les noies no mostren interès per aprendre aquest idioma. Davant això, es busquen alternatives per augmentar la seva motivació.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba a un barri de Barcelona amb diversitat cultural, amb bastant presencia de comerços i serveis portats per persones migrades de Xina. No obstant això, al centre no hi ha presència d’alumnat xinès a excepció d’una noia adoptada a 2n d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). A les classes hi ha diversitat intercultural. Les classes de xinès en horari lectiu es van implementar fa 10 cursos escolars, iniciant-se a primer de primària i amb una entrada gradual en els cursos posteriors fins arribar a secundària.

Plantejament de la situació

Durant les primeres setmanes de classe, l’alumnat de segon d’ESO (27 estudiants) m’explica que han tingut molts canvis de professores. Aquesta situació ha generat que els alumnes se sentin desmotivats. Entenc que no només hi havia una distància lingüística i una fragmentació en els aprenentatges, sinó que també hi havia una distància cultural que no es va gestionar adequadament. La meva proximitat cultural amb l’alumnat em permet establir una bona comunicació. No obstant això, l’inici de curs no ha estat fàcil: arriben sense interès per aprendre xinès i no li atribueixen cap tipus de significat, considerant que no és un recurs que puguin usar en el seu dia a dia. A més, el xinès l’associen a una cultura molt llunyana, a pesar que al propi barri conviuen amb persones d’origen xinès.

Desenvolupament de l’experiència

Les primeres tres classes del curs les destinem a veure quin coneixement previ tenen de l’idioma i la cultura xinesa, així com a establir una bona comunicació mútua i a conèixer-nos més.

A partir de la tercera sessió, comencem a treballar el concepte de participació democràtica i la proposta d’una nova forma d’aprendre xinès. Faig la següent planificació de la classe:

  • 10 min. – Presentació i propostes meves de treball (recol·lecció de fotografies de rètols i lletres xineses que trobin pel barri per compartir-les a classe; dialogar amb persones del barri, fer una obra de teatre, un diari digital, un canal de Youtube, etc.).
  • 5 min.– Individualment, cadascun pensa en idees per aportar.
  • 10 min. – Posada en comú en petits grups.
  • 15 min. –Posada en comú en el grup-aula
  • 10 min.– Tancament: Reflexió crítica sobre les propostes, presa de decisió i planificació.

Durant l’hora que compartim, vam poder seguir l’estructura inicial però va ser necessària certa flexibilitat. A mesura que proposaven les idees, valoràvem la viabilitat de fer-les. Així mateix, els animava a fer una anàlisi des de la funcionalitat educativa que tindria el coneixement de la llengua i la cultura xineses. Les propostes que més van cridar l’atenció, van ser les relacionades amb les tecnologies. Jo moderava els torns de paraula i de tant en tant aportava alguna informació, però sempre des d’una posició d’igualtat en quant al pes argumentatiu, partint sempre de les seves aportacions i idees. Algunes propostes que van sorgir van ser les següents: Crear un grup de Whatsapp, canviar el joc Clash of Clans a l’idioma xinès i posar-nos noms en xinès, fer un bloc. Per un motiu o un altre, van descartar aquestes opcions.

Es va proposar usar Instagram. A excepció de cinc alumnes, la resta l’utilitzava i els va semblar una bona idea. Veient l’acord general, comentem com gestionar-ho i usar-ho. Gràcies al coneixement que tenien sobre l’aplicació i les seves característiques, decidim que la forma òptima per aprendre amb ella era crear un compte compartit. La sessió la finalitzem obrint un compte compartit, acordant un nom d’usuari i contrasenya. Acordem un objectiu per a la següent setmana: compartir imatges del nostre entorn, respectant sempre a les persones i el dret d’imatge.

Desenllaç

Transcorreguda una setmana, vam tornar a tenir classe. Dediquem els últims 15 minuts per parlar sobre Instagram: gairebé no va haver participació. Vaig comentar que era una proposta sorgida d’un acord comú i que tots i totes hauríem de participar per construir-la. Alguns alumnes em van comentar problemes d’accés, uns altres van demanar una segona oportunitat i vaig decidir provar-ho de nou. Aquella mateixa tarda van penjar imatges des del compte compartit i comentaris: comerços i restaurants del barri, horòscop xinès amb Pokemons, caràcters amb dibuixos, etc. Això va permetre tenir més recursos per poder treballar dins de les aules. També pretén ser un projecte que permeti treballar un eix transversal fonamental que és l’aprenentatge de la llengua com a via per promoure certs valors de respecte cap a la diversitat cultural.

Síntesi del cas

ContextCentre concertat, classe de 2n de l’ESO
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAssignatura
AccióMetodologia
ParticipantsEstudiants i una professora
Desenvolupament• Anàlisi de la situació de la classe i l’assignatura de xinès
• Disseny d’una sessió participativa per a decidir què i cóm aprendre xinès
• Delimitació d’objectius: aprenentatge autèntic i participatiu
• Sessió participativa amb l’alumnat, adoptant la professora un rol de moderadora
• A la següent sessió, reflexió i repàs de com ha anat la participació en aquest intent d’apropar l’aprenentatge del xinès i la cultura xinesa al seu dia a dia
DuracióDues sessions d’una hora, una per setmana

↑ torna a dalt

icono_questions

53. Propostes de millora en un institut amb resistència al canvi a través d’un pla estratègic

Presentació

L’Equip directiu d’un institut està entestat a emprendre plans de millora que, d’una manera o altra, no es poden portar a la pràctica per la postura reactiva d’una part notable del professorat que es resisteix al canvi.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un institut de barriada d’una gran ciutat, amb alumnat normalitzat, sense grans problemes en la convivència. És un centre bilingüe, sense problemes per falta d’alumnat. Com a mínim un 30% del professorat és provisional, el que porta a impossibilitar la creació d’equips educatius estables, i alhora origina que un petit grup “acomodat” s’oposi a qualsevol canvi o millora que pugui significar una modificació en el seu estatus.

Plantejament de la situació

Al principi de curs, l’equip directiu, conscient de la necessitat d’establir metes a mig i llarg termini i d’evitar la permanent sensació d’estar tot el dia atenent “la contingència diària”, planteja realitzar una sessió de formació per elaborar un “Pla Estratègic “del centre, amb un assessor extern i en els dies previs a l’inici del curs.

Desenvolupament de l’experiència

En un dels matins previs a l’inici del curs, l’assessor extern es reuneix amb tot el claustre de professors. S’explica el mètode de la reflexió estratègica i, posteriorment, es planteja un treball per grups, realitzant en primer lloc una anàlisi de fortaleses i debilitats, per a posteriorment assenyalar els objectius estratègics, en cada grup. Es proporcionen a cada grup els documents a emplenar.

El resultat de l’anàlisi de fortaleses i debilitats és el següent:

Com fortaleses assenyalen:

  • Bona voluntat i professionalitat del professorat (3)
  • Bon alumnat (2)
  • Comportament de l’alumnat, en general
  • Bona relació entre el professorat
  • PAS molt col·laborador
  • Integració alumnes motòrics
  • El bilingüisme
  • El Departament d’Orientació
  • Les conferències de divulgació científica

Com debilitats assenyalen:

  • Escassa comunicació i connexió entre l’equip directiu i el professorat
  • Poca unificació de criteris en matèria de disciplina
  • Pobresa de recursos tecnològics (3)
  • Insatisfacció del professorat pel que fa a la seva valoració humana i acadèmica
  • Agrupació desequilibrada dels grups d’alumnes
  • Els espais del centre i la seva cura (3)
  • Falta unificació dels criteris d’avaluació i promoció
  • Poca implicació de les famílies i l’AMPA
  • Poc sentit de pertinença i implicació de l’alumnat amb el centre (2)
  • Poca coordinació del professorat
  • Infrautilització dels recursos del centre
  • Funcionament de la Comissió de Coordinació Pedagògica
  • Formació en resolució de conflictes

Pel que fa a proposar objectius estratègics:

Només un dels 5 grups planteja alguna mesura, poc consistent, i la resta lliura els documents en blanc (sense ni tan sols utilitzar tot el temps disponible).

Alguns dies després l’assessor extern es reuneix amb l’equip directiu per traslladar-li els resultats. La reunió es transforma en un intent de consolar i animar l’equip directiu davant els decebedors resultats i en debatre altres estratègies, que poguessin donar millors resultats.

Desenllaç

L’estratègia que es decideix és la de procedir a una revisió i sistematització dels processos que d’alguna manera han aparegut en l’anàlisi de fortaleses i debilitats, i reprendre més endavant el Pla estratègic, atès que no hi ha propostes.

Així doncs, liderat per l’equip directiu, i amb el concurs de l’assessor extern, es comença a elaborar el mapa dels processos del centre començant per aquelles qüestions que han suscitat una major preocupació.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’una barriada d’una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària postobligatòria
ÀmbitCentre
Equip directiu
AccióRelació amb l'entorn
ParticipantsDirecció i equip docent
Desenvolupament• L'equip directiu proposa realitzar un pla estratègic de millora al centre
• Formació amb assessor extern
• Anàlisi de fortaleses i debilitats en grups petits
• No implicació del professorat
• Adequació i ajust de la proposta per part de l'equip directiu a la implicació del professorat
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions

52. Expedient disciplinari a un professor i reacció corporativa d’un sector de l’equip docent

Presentació
A causa d’una denúncia formulada pels pares i mares del Consell Escolar respecte de les actuacions d’un professor, s’inicia un tràmit informatiu i la incoació d’un expedient disciplinari. Es produeix llavors una reacció d’un sector important del Claustre docent, que es posiciona a favor de l’expedientat, qüestionant el procediment i l’actuació de la direcció.

Síntesi del cas →

Context

Els fets es produeixen en un Institut d’Ensenyament Secundari situat al barri perifèric d’una gran ciutat; la població procedeix de províncies limítrofes, atreta per l’oferta de treball, entre els anys 1960 i 1970.

L’Institut supera els 1200 alumnes, els 100 professors, i té torns diürn i nocturn. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-baix i al barri hi ha una àmplia tradició de moviment veïnal associatiu.

Plantejament de la situació

Es produeix una denúncia per escrit dels pares del Consell Escolar en relació amb uns presumptes fets, segons la seva opinió molt greus, relatius al comportament d’un professor del centre en les seves classes: favoritisme amb alumnes, expressions grolleres, crítiques a la direcció, incompliment de la programació, etc. El director, novell, registra la denúncia, dóna còpia als interessats i la trasllada als Serveis Territorials. Transcorregut un temps més que prudencial (un mes) i al no rebre resposta, els pares formulen la seva denúncia directament al Departament d’Educació, que immediatament posa en marxa un procediment.

El Servei d’Inspecció elabora una informació reservada, a partir de la qual l’Administració incoa al professor un expedient disciplinari i és suspès cautelarment en les seves funcions, nomenant un inspector de Serveis com Instructor.

Un grup de professors s’erigeix en defensor del company, fa al director responsable de la incoació de l’expedient (per no obviar la denúncia) i, recollint un terç de les firmes del professorat, sol·licita un Claustre Extraordinari per tractar, com a ordre del dia, l’expedient disciplinari.

El director posa en coneixement de l’Instructor de l’expedient la sol·licitud de Claustre, davant la qual cosa aquest manifesta la inconveniència de tal convocatòria; però atès que la competència per realitzar aquesta convocatòria correspon al president de l’òrgan col·legiat, de manera vetllada, amenaça al director si accedeix a convocar l’esmentat claustre.

El director denega per escrit i de manera raonada la convocatòria, al·legant que el Claustre de professors no és competent per manifestar-se en aquest assumpte i que, a més, estant en fase d’instrucció li ha estat prohibit accedir a la convocatòria per part de l’Instructor.

Desenvolupament de l’experiència

A partir d’aquest moment, s’entra en una situació irrespirable, ja que un dia sí i un altre també el “grup opositor” envia escrits gairebé diàriament a la direcció, a la inspecció i finalment al departament d’Educació; a aquest últim, denunciant les actuacions del director. El director, prèviament, havia traslladat als Serveis d’Inspecció Educativa els escrits esmentats, en els quals fonamentalment es qüestionava la seva actuació en l’expedient i la indefensió del company. No es rep resposta.

El director, aclaparat i fart, sol·licita formalment que es realitzi una investigació sobre la seva actuació, per part de la Inspecció de Serveis. Davant la resistència de l’Administració a realitzar aquesta investigació, planteja formalment la seva dimissió, el que ocasiona -no sense reticències- l’obertura d’aquesta investigació per part d’un inspector de serveis, diferent de l’instructor. En aquesta investigació es pren declaració a tots i cadascun dels signants de la denúncia i, finalment, al director.

Desenllaç

El Departament, dos dies abans de finalitzar el curs, remet dos escrits, un a la direcció i un altre als professors denunciants, similars excepte en el paràgraf final. En tots dos es posa de manifest que, com a resultat de la investigació duta a terme, “l’actuació del director ha estat la correcta en tot moment”, i fins i tot es valora la discreció i el sentit comú de la mateixa.

Afegint-se, en l’escrit remès als denunciants que, “si es persisteix en la seva actitud de falses denúncies”, es prendrien les mesures disciplinàries adients.

El curs següent més de vint professors, bàsicament els denunciants, es traslladen voluntàriament de centre. La situació del centre es normalitza.

Síntesi del cas

ContextInstituto d’Educació Secundària de una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària post-obligatòria
ÀmbitComunitat educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
ParticipantsDirector, professorat, Departament d’Educació
Desenvolupament• Denúncia de pares del consell escolar a un professor per les seves actuacions
• Inici de tràmit informatiu i incoació d'expedient disciplinari
• Reacció d'un sector important del Claustre que es posiciona a favor de docent denunciat, qüestionant el procediment i l'actuació de la direcció
• Intervenció de la Inspecció d'Educació i de Serveis
• Es confirma que la direcció ha actuat correctament i s'adverteix al professorat per falses denúncies contra el director. Els professors denunciants se separen del centre
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions

51. Disseny i desenvolupament del pla de convivència

Presentació

La convivència escolar és una de les variables més importants en l’educació secundària obligatòria (ESO) que no només comporta una gran dedicació per part de tots els membres de la comunitat educativa, sinó que és un dels eixos estratègics del centre per a l’èxit escolar, i que fa necessari plantejar-se el disseny i desenvolupament d’un Pla de Convivència.

Síntesi del cas →

Context
Es tracta d’un centre escolar d’ESO ubicat en un municipi del Gran Bilbao d’uns 24.000 habitants. La població està majoritàriament constituïda per la segona o tercera generació d’immigració de la resta de l’estat. Les famílies, majoritàriament, treballen en la indústria i en serveis. El nivell socioeconòmic de les mateixes és mitjà baix i la seva llengua vehicular és el castellà en més del 90% dels estudiants, amb un 10% que parla euskara.

El centre escolar té 232 alumnes que es troben distribuïts en tres grups en 1r i 2n de l’ESO i en dos grups ordinaris i un de diversificació a 3r i 4t. El nombre de professors i professores és de 31, dels quals 25 compten amb plaça definitiva.

Entre els principis, valors i senyals d’identitat que es recullen en el Projecte Educatiu del Centre cal destacar els de pluralitat, inclusió, compensació, plurilingüisme, coeducació, equitat, tolerància, respecte, participació, vinculació, responsabilitat i laïcitat. A més, alguns dels projectes que es desenvolupen són: Agenda 21, Normalització Lingüística, Animació lectora, PREE (Programa de Reforç Educatiu Específic), Programa de millora de l’aprenentatge i rendiment mitjançant la Diversificació Curricular, Bidelagun (Abans PROA), Convivència, TIC (Sare-Hezkuntza), HAUSPOA.

Plantejament de la situació

En el curs 2011-12 els problemes de convivència eren habituals en l’esdevenir diari. El nostre centre havia passat de ser centre concertat a públic uns anys abans i això va portar a un gradual canvi de tipologia de l’alumnat. El nivell socioeconòmic va passar de ser mitjà alt a mitjà baix i amb això van canviar els interessos de l’alumnat. El professorat, però, va seguir donant les mateixes respostes i això no va funcionar en el nou context. Les queixes de la comunitat escolar no tenien fi. Hi havia normes però la disparitat de criteris a l’hora d’aplicar-les generava més conflictes. L’alumnat no se sentia part del centre i el professorat sentia un alt grau de malestar.

Davant d’això es planteja a nivell de comunitat fer un Pla de Convivència per a tractar de donar una resposta positiva a aquesta situació. Per a això es crea una comissió formada per: director, cap d’estudis, orientadora, 1 professor, 1 professora, 3 pares / mares de l’OMR, encarregat del menjador i 1 representant de l’alumnat per cada nivell. L’esmentada comissió, bàsicament, es va dedicar primer a reflexionar sobre el que estava passant i més tard va elaborar els esborranys de diferents propostes per ser aprovades per la comunitat escolar a nivell de claustre, representants de famílies en l’OMR i Junta Directiva de l’AMPA i la comissió de representants de l’alumnat.

Desenvolupament
La primera proposta que fa aquesta comissió és la definició de convivència amb la qual es tracta de donar resposta a tots els interrogants i preocupacions que s’havien plantejat a nivell de centre. Per a la comissió era molt important partir d’una única definició consensuada per després anar desenvolupant les diferents propostes d’acord amb la mateixa. I així va quedar la nostra definició un cop aprovada per tota la comunitat:

La convivència del Centre es basa en valors com la comunicació, el respecte, l’empatia, l’agraïment, el compromís, la confiança, la col·laboració, la solidaritat i el diàleg entre els components de la comunitat educativa que ens movem en aquest espai. Així, és fonamental que tots / es siguem valorats  i construir el projecte educatiu comú, impulsant el sentit de pertinença de tots els membres de la comunitat educativa. Volem que els conflictes, basant-nos en la reflexió, la presa de consciència i el diàleg, siguin una oportunitat per canviar. En aquest context, es decidiran les normes amb la major participació i consens possibles.

Una vegada acordada la nostra definició, la comissió va proposar els següents vuit objectius de millora que van ser ratificats per la comunitat escolar:

  1. Conèixer la normativa establerta i unificació dels criteris per a la seva aplicació.
  2. Organitzar activitats formatives sobre la convivència, resolució de conflictes i educació emocional, per a tots els membres de la comunitat educativa.
  3. Crear un servei extern i intern de consultoria i ajuda per als membres de la comunitat educativa.
  4. Implementar un Pla d’acollida per a l’alumnat nou.
  5. Iniciar un Pla d’acollida per al professorat nou.
  6. Facilitar que l’alumnat se senti part activa de la vida escolar.
  7. Introduir en el pla de tutoria l’educació emocional.
  8. Apropar els interessos de l’alumnat a nivell curricular.

Amb posteritat, en el pla anual del centre de cada curs, s’han anat establint les diferents activitats per a la consecució d’aquests objectius. A continuació es detallen algunes activitats tipus que s’estan duent a terme actualment:

      1. Coneixement de la normativa establerta i unificació dels criteris per a la seva aplicació.

– Treballar amb l’alumnat el decret de drets i deures, i el protocol d’aplicació que se seguirà en el centre, durant dues sessions de tutoria al mes de setembre. Així mateix, es revisen algunes normes internes que han estat acordades amb participació de l’alumnat.
– Treballar per equips de professorat de nivell tota la normativa interna i externa, i unificar els criteris d’aplicació, dedicant mitja jornada durant els dies de setembre previs a l’arribada de l’alumnat.
– Abordar en les reunions amb les famílies, a començament de curs, algun aspecte normatiu acompanyat dels diferents punts a seguir en cas d’algun conflicte o malestar.

        1. Organització d’activitats formatives sobre la convivència, resolució de conflictes i educació emocional, per a tots els membres de la comunitat educativa.
          – Incloure una activitat formativa relacionada amb la resolució de conflictes i / o educació emocional dins del pla de formació del professorat. Aquesta activitat es desenvolupa durant els primers dies de setembre abans de l’arribada de l’alumnat.
          – Organitzar una sessió de treball sobre resolució de conflictes per al col·lectiu laboral no docent.
          – Organitzar tallers sobre resolució de conflictes per a tot l’alumnat dins l’horari lectiu.
          – Organitzar un taller trimestral sobre resolució de conflictes i educació emocional per a les famílies.
          1. Creació d’un servei extern i intern de consultoria i ajuda per als membres de la comunitat educativa.

– Crear l’aula de convivència on l’alumnat de manera individual treballarà les seves mancances durant un període de 4/5 sessions, amb l’ajuda d’un mediador.
– Crear un grup format per alumnat voluntari al qual se’l forma prèviament en resolució i mediació en conflictes.

          1. Implementació del Pla d’acollida per a l’alumnat nou.

– Informar les famílies en el període de matriculació per part de la direcció del centre
– Recollir informació individual sobre l’alumnat per part de l’orientadora.
– Ensenyar el centre al nou alumnat per part del grup de mediació.
– Preparar dinàmiques perquè l’alumnat es conegui i es crei grup.
– Fer una sortida lúdica la primera quinzena de setembre.

            1. Iniciació del Pla d’acollida per al professorat nou.

– Reunir al professorat nou per part de la direcció del centre, el primer dia de setembre, per explicar el funcionament general del centre.
– Lliurar un petit dossier de funcionament.
– Visitar el centre i donar explicacions del funcionament concret per part del / a cap  de seminari.

            1. Facilitació perquè l’alumnat se senti part activa de la vida escolar.

– Fer la foto oficial de cada classe al començament de curs, per després penjar-les a l’entrada del centre.
– Treballar, comentar i analitzar trimestralment algun aspecte de la vida escolar amb la comissió de l’alumnat, en la qual estan tots els / les representants de l’alumnat.
– Potenciar la participació de l’alumnat creant diferents comissions: Agenda 21, Normalització lingüística, Mediació i Representants de l’alumnat.

            1. Introducció de l’educació emocional dins del pla de tutoria.

– Treballar en cada nivell l’Educació Emocional durant 4-5 sessions de tutoria.

            1. Acostament als interessos de l’alumnat a nivell curricular.

– Implementar l’ús de les TIC a l’aula.
– Implementar progressivament el treball per projectes.
– Implementar progressivament el treball cooperatiu.

Desenllaç

Malgrat el temps transcorregut en l’aplicació d’aquesta experiència (curs 2012-13), considerem que s’ha millorat considerablement la convivència en el centre així com la vinculació de l’alumnat amb el mateix, però seguim pensant que cal mantenir la mateixa línia de treball i no baixar la guàrdia.

Síntesi del cas

ContextInstitut públic a Bilbao, País Vasc. Classes de 1r a 4t d’ESO
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitComunitat Educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
Participants232 alumnes y 31 professors y professores
Desenvolupament• Creació d'una comissió formada pel director, cap d'estudis, orientadora, professors, pares de família, encarregat de menjador i alumnat.
• Anàlisi de la situació actual del centre i necessitat de desenvolupar un pla d'acció.
• Plantejament de vuit objectius de millora.
• Desenvolupament de diferents activitats per a la consecució d'aquests objectius
DuracióUn curs lectiu

↑ torna a dalt

icono_questions

50. El programa d’Aula Compartida: Una resposta per atendre l’alumnat amb greus problemes d’absentisme i d’integració escolar

Presentació

Entre un 3% i un 6% dels estudiants d’un institut d’educació secundària presenten un acusat grau d’absentisme i dificultats per a la integració escolar. L’Institut desenvolupa un programa grupal alternatiu a l’aula ordinària (Aula Compartida o AC) orientat a reconciliar aquests estudiants amb l’entorn acadèmic i amb l’aprenentatge. Per al desenvolupament del programa AC es requereix la cooperació de diversos agents educatius i socials.

Síntesi del cas →

Context

L’Institut d’Educació Secundària es troba ubicat en un municipi d’uns 70.000 habitants de la província de València molt proper a la capital. És un municipi amb sectors de població que presenten notables dèficits socioeconòmics i culturals i determinades zones deprimides. També hi ha un important col·lectiu d’ètnia gitana. En els últims 15 anys ha augmentat el nombre de ciutadans procedents de països estrangers. Com a conseqüència de la crisi econòmica, la població estrangera comença a disminuir. Els centres públics atenen la major part de la població amb necessitats de compensació educativa. L’entorn descrit demostra l’heterogeneïtat del nostre alumnat. En el nostre centre estan matriculats 540 alumnes. Els nivells impartits són ESO, Batxiller i un cicle formatiu de grau superior (Tècnic en Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat). El centre posseeix un Pla d’atenció a la diversitat amb diferents línies d’intervenció educativa que procuren donar resposta a la “diversa realitat diversa” del nostre alumnat. El claustre està integrat per 58 professors, el 70% amb destinació definitiva.

Plantejament de la situació

Des del curs 2008-2009, a l’institut es desenvolupa una línia d’intervenció educativa dirigida a pal·liar els greus problemes d’absentisme i d’integració escolar que planteja un reduït, però significatiu, nombre d’alumnes del centre. Aquesta mesura no només ha permès pal·liar els problemes descrits, sinó també que alguns alumnes que estaven a la vora del “desnonament educatiu” hagin titulat o adquirit les competències professionals bàsiques per incorporar-se al món laboral. Aquest curs són un 2,5% de l’alumnat de secundària. En cursos anteriors ens hem acostat al 6%. Aquest programa s’ha transformat aquest curs en el Programa d’Aula Compartida. Els objectius que es pretenen aconseguir són els recollits en l’article 30 de l’ORDRE 38/2016, de 27 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport que regula el Programa d’Aula Compartida, d’ara endavant AC.

L’AC es planteja partint del programa INTEGRA, un programa experimental que va brindar la possibilitat d’oferir una resposta educativa a un sector de l’alumnat, menor de 16 anys, amb greu risc d’absentisme i d’abandonament escolar primerenc, que arrossegava un retard escolar de més de dos anys i que no tenia expectatives de titular. En el nostre cas, la conselleria d’Educació, els centres participants en el programa i l’ajuntament van fer possible que alumnes d’aquest perfil poguessin cursar un currículum diferent i que l’entitat local participés cedint uns espais i dos mestres de tallers.

Deu cursos d’experiència ens han ajudat a evolucionar i a adaptar-nos a les necessitats educatives de l’alumnat. Però, sempre hi ha aspectes que millorar. Tenim serioses dificultats per a què les famílies col·laborin. Un equip educatiu mixt (docents, educadors de l’ajuntament i mestre i monitors de tallers dependents de l’ajuntament) i dos espais diferents (el centre i els tallers) plantegen dificultats de coordinació. Tot i que el professorat empra una metodologia molt pràctica i adaptada, el seu treball és molt dur. Finalitzada l’experiència, ja preparats per donar el salt a un PMAR (abans PDC) o incorporar-se a la FPB, alguns abandonen els seus estudis. Aquí estan els nostres reptes pendents.

Desenvolupament de l’experiència

Els objectius en el plantejament de l’AC són:

  1. Reduir l’absentisme escolar amb una oferta educativa diversa adaptada a aquest alumnat.
  2. Prevenir l’abandonament escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de l’alumnat.
  3. Reforçar les competències clau i les aptituds per prevenir comportaments disruptius.
  4. Oferir un espai alternatiu que millori l’experiència educativa de l’alumnat.
  5. Crear un entorn de cooperació entre l’administració educativa, els centres i l’entitat local.
  6. Optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat.

D’acord amb els articles 31 i 33 de l’Ordre 38/2016, l’AC s’organitza al nostre centre de la manera:

  • El grup està integrat per 10 alumnes. Un és repetidor de 1r d’ESO. Els altres són repetidors de 2n d’ESO o alumnes que han promocionat automàticament de 1r a 2n d’ESO. Tots han nascut al 2000 o al 2001.
  • El currículum que estudien correspon als nivells de 1r i 2n d’ESO, adaptats a les seves necessitats educatives, en uns casos amb ACI i en altres amb ACIS. El professorat que els atén ha elaborat les programacions partint del seu nivell de competències. Es plantegen alguns projectes interdisciplinaris per promoure la creativitat i la motivació. L’alumnat segueix un Pla d’acció tutorial específic.

L’alumnat reparteix les seves 30 hores setmanals de la següent manera:

  • Àmbit acadèmic. Activitats desenvolupades en el centre: Àmbit matemàtic (3 h), Àmbit científic (3 h), Àmbit lingüístic (3 h), Àmbit Social (3 h), Educació Física (2h), Tutoria (1h).
  • Aula taller. Activitats desenvolupades en aules taller del centre polivalent de l’ajuntament (15h).

L’alumnat inicia les seves activitats lectives a les 8:00 hores a l’institut. Finalitzat l’esbarjo, a les 11:15 h, i acompanyat per un professor, es trasllada a les dependències de l’ajuntament. Allà continua les activitats, organitzades en dues aules taller, una de perruqueria i estètica i una altra de fusteria, pintura, jardineria, etc. Mentre romanen en les instal·lacions de l’ajuntament sempre hi ha un professor de l’institut que supervisa l’ordre de les activitats i comunica qualsevol incidència. A les 14:00 hores finalitzen la seva jornada lectiva.

L’equip docent està integrat per 5 professors, 2 professors de taller, la coordinadora de l’ajuntament (enllaç entre el centre i l’ajuntament), l’orientadora i la directora del centre. En l’horari del professorat està planificada una hora setmanal de coordinació i seguiment del programa.

Desenllaç

No es pot fer un balanç d’un programa acabat d’iniciar, però sí tenim la perspectiva de deu anys de treball. Aquesta estructura organitzativa de centre i curricular s’ha d’entendre com una mesura educativa excepcional i dinàmica. Hem aconseguit que el 60% de l’alumnat participant millorés els seus resultats acadèmics. El camí és dur, però val la pena.

El nostre repte per a aquest curs és que el 80% de l’alumnat participant promocioni i pugui incorporar al curs vinent a la FPB o a un grup PMAR de 3r d’ESO.

Síntesi del cas

ContextInstitut en municipi proper a un gran capital. ESO/Batxiller i un cicle superior. Alumnat molt heterogeni
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
Equip directiu
AccióAtenció a la diversitat
Participants5 professors, 2 professors taller, coordinadora ajuntament, orientadora i directora de l’institut
Desenvolupament• Es planteja una mesura excepcional d'atenció a la diversitat.
• Destinataris: alumnat amb necessitats de compensació educativa, entre 14 i 16 anys amb greus problemes d'absentisme i integració escolar (ACI o ACIS).
• Currículum mixt: 15 hores Àmbit acadèmic i 15 hores Aula taller.
• El 60% de l'alumnat millora els seus resultats acadèmics.
DuracióAlguns cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

49. Lectura a l’aula: l’estrès del resum

Presentació

Paul cursa el primer any de batxillerat i encara que mai ha demostrat aversió per cap assignatura, admet que Llengua i Literatura li provoquen enuig perquè no suporta presentar al peu de la lletra el resum de les obres que sol·licita el professor. Aquest alumne demana ajuda a una antiga professora, la qual l’orienta alhora que intervé en la reunió del professorat d’àrea.

Síntesi del cas →

Context

L’experiència es va desenvolupar a Equador, en un Institut Tecnològic Superior d’un sector urbà i correspon a l’assignatura de Llengua i Literatura del primer any de batxillerat. El docent va proposar la lectura de tres obres literàries, els títols van ser seleccionats d’acord al seu criteri. Els estudiants havien de presentar en finalitzar els mesos de novembre, febrer i maig diverses tasques de cada text: resum escrit, exposició oral (resum), llibre subratllat i el desenvolupament dels tallers que s’incloïen en cada llibre.

Plantejament de la situació

Els adolescents són persones que requereixen un tractament especial en l’àmbit educatiu, perquè els seus interessos i necessitats s’han d’orientar; sobre aquest aspecte s’ha de treballar en la lectura, doncs en ser una competència transversal allò que es desprèn de la intenció de motivar-la s’ha d’emmarcar en una planificació ben pensada en la qual prevalguin uns criteris.

L’elaboració de resums estimula l’atenció, la retenció, fins i tot la redacció però quan treballem obres literàries resulta oportú elaborar una sinopsi, perquè a través d’ella contextualitzem de forma general el text a través de la informació clau i alhora permet presentar una visió clara que estimuli al lector a viure l’experiència.

Desenvolupament de l’experiència

Paul va ser el meu alumne a novè i desè any. Durant el primer any de batxillerat vam tenir una conversa durant l’hora de pati: em va demanar si podia ajudar-lo amb un problema que tenia i no vaig poder negar-me. Paul sempre va mostrar un gran interès per la lectura, la poesia i el teatre. Immediatament li vaig suggerir que anéssim a la biblioteca per poder xerrar més tranquils.

Quan ens vam instal·lar en una de les taules, em va parlar de la dificultat de realitzar els resums de les diferents lectures que fa a l’assignatura de Llengua i Literatura, va comentar que ja havia dut a terme el primer lliurament al mes de novembre i pel que sembla no li havia anat molt bé, va dir que no entenia els criteris que sol·licitava el professor per als resums que s’havien de lliurar. Diria que durant la seva queixa va repetir moltes vegades “el beneït resum”. El temps de descans va acabar, per tant vaig sol·licitar a Paul si podíem continuar al final de la jornada, al departament de Llengua.

Vaig acabar les meves classes i amb prou feines m’acomodava a la cadira quan va arribar Paul, i li vaig comentar alguns suggeriments sense afectar la imatge del professor. Vaig proposar a Paul que establís diferències entre el resum i la sinopsi en el cas de l’obra literària, que realitzés una llista d’avantatges i desavantatges de cada tècnica i que decidís quina li agradava més, per descomptat es va inclinar per la sinopsi. Em va semblar oportú preguntar-li sobre l’obra que actualment llegia i em va respondre que era interessant, tot i que en ser una tragèdia grega (Èdip rei), li resultava complicat per l’estructura; així que vaig decidir refrescar alguns aspectes del gènere dramàtic. En sonar l’alarma de sortida vaig plantejar que fes una sinopsi i que el veuria la setmana que vinent.

Vaig creure convenient abordar la situació de manera molt dissimulada durant la sessió setmanal de professors de l’àrea i vaig sol·licitar al director que m’atorgués quinze minuts per comentar i compartir algunes idees, estratègies, dificultats i encerts per treballar la lectura a l’aula. Mai vaig especificar noms, però vaig parlar i vaig comentar sobre la problemàtica de Paul.

Desenllaç

En la següent trobada amb Paul, em vaig sentir molt satisfeta de la seva sinopsi i vaig suggerir que sol·licités una tutoria amb el seu professor per mostrar-li de manera prèvia el seu treball escrit i que també preguntés per les altres activitats que s’han de fer. Així ho va fer, però (segons la versió de Paul), també va demanar al professor de manera respectuosa però frontal que substituís la sinopsi per un resum, perquè d’aquesta manera estimularia a que altres estudiants llegeixin els diferents títols. També va proposar que el tercer llibre a llegir el triessin els mateixos alumnes.

Paul va gaudir molt la següent classe de Llengua i Literatura, el professor va comentar els suggeriments que havia fet Paul i va explicar amb més detall les activitats que s’havien de fer; va acceptar que els estudiants poguessin presentar la sinopsi o “un resum fet a la seva mida”, i que l’últim llibre a llegir el triessin els mateixos alumnes.

Per a mi tot aquest procés va ser un aprenentatge, crec que es va dur a terme un treball que va permetre escoltar-nos i donar-nos suport els uns als altres entre l’equip docent. Gràcies a l’experiència de Paul vam poder adonar-nos de certes situacions que afecten el treball diari dels estudiants a l’aula. Però el més important: l’estrès del resum va desaparèixer.

Síntesi del cas

ContextInstitució fiscal urbana que compta amb batxillerat tècnic (Equador)
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsEstudiant, Ex docent, Docent de Llengua i Literatura, Membres de l’àrea
Desenvolupament• Diàleg estudiant – ex docent.
• Presentació de cas a l’equip docent que integra l’àrea
• Entrevista per a una revisió prèvia de la sinopsis de l’estudiant i exposició de suggeriments
• Diàleg (estudiant-docent de Llengua i Literatura). Resolucions
DuracióUna setmana

↑ torna a dalt

icono_questions

48. “Ho critiquem perquè ho milloris”: una experiència que potencia el treball col·laboratiu

Presentació

En aquest cas es comparteix el paper d’un docent de secundària que treballa des dels errors per construir aprenentatges col·lectius. Quan a l’aula es potencia la participació dels estudiants molts factors influeixen en la motivació i converteixen els errors en font d’aprenentatge.

Síntesi del cas →

Context

Aquest cas se situa en un institut públic de Barcelona que és part de la xarxa d’instituts innovadors i que destaca per promoure la participació a l’aula dels seus estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) d’una manera diferent. Es tracta de buscar experiències d’aprenentatge davant de possibles respostes errònies i veure-les com a oportunitat per aprendre.

Plantejament de la situació

Es considera que el fet d’equivocar-és una oportunitat per a l’aprenentatge. Autors com Claparède i Dewey presentaven la necessitat de «permetre» als estudiants «cometre errors». Així, es qüestiona la percepció dels errors en educació per obrir pas a un paper del docent vist com algú que ajuda a la superació d’inconvenients.

Desenvolupament de l’experiència

Es van observar classes d’un professor de secundària. Primerament, cal tenir en compte que l’institut públic compta amb el suport de les tecnologies i que cada alumne /a té un Ipad. Les observacions van ser a 1r d’ESO i en una matèria on es treballa de manera transdisciplinar anomenada “Treball Globalitzat”. Es narra una situació viscuda en una classe sobre patrimoni en el marc de la unitat “Vam muntar una exposició” com a exemple per veure els errors com a oportunitat de creixement.

Des del començament, l’element clau era la participació. El professor va convidar a que els estudiants discutissin sobre què era el patrimoni familiar. Cridava l’atenció l’interès de tots /es a exposar la seva opinió. Més de la meitat de la classe aixecava la mà per participar, mentre la resta escoltava atentament.

Després d’un participatiu col·loqui, el professor va proposar una petita activitat escrita, prevista per a 15 minuts. Les instruccions eren:

Tria un element del patrimoni familiar:

1. Descriu-lo.
2. Explica quin valor té per a la família.
3. Classifica quin tipus de patrimoni és, segons sigui tangible o intangible (aquests dos conceptes van ser explicats).

El docent va especificar que l’activitat s’havia de fer en silenci per connectar-se amb les pròpies reflexions. La ubicació de les taules permetia que el docent pogués desplaçar-se amb facilitat per l’aula i acompanyar el treball dels seus estudiants.

En acabar l’activitat el professor va demanar que intercanviessin els Ipads per llegir el treball del company. Es va explicar que l’objectiu era que cada un /a pogués fer recomanacions sobre la tasca de l’altre. Posteriorment a les correccions, el docent va realitzar un exercici oral per rescatar totes les idees i conclusions sobre el patrimoni familiar dels seus estudiants, els quals van aixecar les mans per compartir la seva tasca. Sense tenir la seguretat de si estava bé la feina escrita, tots i totes participaven amb molta motivació. Els joves no sentien por de donar respostes errònies.

Es veien molts braços aixecats amb la intenció de poder expressar-se. El docent li va dir a un estudiant que expliqués la vivència que havia tingut amb la companya amb la qual havia corregit la feina, sense procurar que fos aquell que ho hagués fet “bé”. L’objectiu era valorar les respostes i donar el missatge que per a participar no era necessari tenir la seguretat que la redacció estava ben feta. L’activitat va concloure amb la frase del docent: “Ho critiquem perquè ho milloris”, d’aquí el títol d’aquesta experiència.

Desenllaç

Saber com superar els errors que influeixen en l’aprenentatge és complex, però amb aquest exemple podem convocar una reflexió sobre el tema. Si realitzem pràctiques en què proporcionem espais per a participar sense por, podríem facilitar i descobrir noves respostes i noves trobades amb els nostres estudiants. Amb l’error, els estudiants s’adonen que no poden tenir actituds passives i superficials, per tant, ofereix un ambient per a l’autocrítica i per aprendre dels errors i els fracassos.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’Educació Secundària amb currículum transdiciplinar. Matèria: Treball Globalitzat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAssignatura
AccióMetodologia
ParticipantsAlumnat del grup-classe, Docent
Desenvolupament• Plantejament de l’activitat
• Treball individual en silenci
• Intercanvi de la tasca amb un company o companya
• Comentari a la tasca del company o companya per a corregir les errades en conjunt
• Lectura en veu alta de les tasques corregides mentre el docent fa un esquema a la pissarra
DuracióDues hores

↑ torna a dalt

icono_questions