56. Una segona oportunitat per estudiar

Presentació

El cas presenta la situació d’un alumne menor d’edat que no acaba la seva etapa escolar obligatòria en un institut i ingressa en una escola d’adults per obtenir el graduat en secundària. S’expliquen les accions realitzades per la família i per l’equip docent per provocar un canvi d’actitud del noi front dels estudis.

Síntesi del cas →

Context

El centre és una escola d’adults situada en un dels barris amb més poder adquisitiu d’una gran ciutat, amb un creixement demogràfic estancat els últims anys. El barri posseeix una important agenda social amb continus actes culturals que involucren especialment les persones de major edat.

El claustre està format per 8 professors/res dels quals només una persona té plaça definitiva, la resta són interins i comissions de serveis, amb una elevada rotació. Al centre s’hi ofereix major diversitat d’ensenyaments que altres centres de formació d’adults. Més concretament l’oferta educativa se centra en els estudis per a l’obtenció del graduat en educació secundària (GESO), cursos de preparació per a les proves d’accés a grau mitjà, a grau superior i a universitat per a majors de 25 anys, català 2 i 3, castellà 1 i 2, anglès 1, 2 i 3, i competic (informàtica) inicial, 1 2 i 3, en horaris de matí i tarda.

Plantejament de la situació

Arriba el mes de desembre i des de l’equip directiu es fa saber a l’equip docent la incorporació d’un nou alumne al grup de GES1 (el primer curs per a l’obtenció del graduat de secundària) amb la particularitat que es tracta d’un alumne de 16 anys. S’incorporarà el 2n trimestre sense haver cursat els mòduls del 1r i sense tenir cap tipus de convalidació.

Les convalidacions de mòduls de GES1 es poden realitzar si tenen aprovades la gran majoria de matèries de 1r cicle d’ESO i sempre es convaliden per àmbits (lingüístic, social i científic-tecnològic).

Desenvolupament de l’experiència

En una reunió de l’equip docent de desembre la tutora explica que l’alumne és repetidor de 4t d’ESO i els resultats del 1r trimestre han estat molt negatius a l’institut. L’alumne està diagnosticat de TDAH, cosa que dificulta el seu ritme d’aprenentatge, i el situa en circumstàncies conflictives. Per aquest motiu se l’ha orientat des de l’institut cap a altres vies acadèmiques on es pugui realitzar emocionalment. I des de la Inspecció educativa també es dóna el vist-i-plau per a què es matriculi al centre d’adults.

També comenta que s’han de preparar unes proves dels mòduls desenvolupats el 1r trimestre per tal que l’alumne pugui acreditar-los. Aquestes proves permeten avaluar si l’alumne ha assolit a la seva etapa d’institut els objectius d’aprenentatge indicats al currículum dels mòduls del GES. S’elaboren i es passen aquestes proves inicials, en les quals obté uns resultats positius, cosa que permet acreditar-li els mòduls del 1r trimestre.

S’ha de destacar l’interès de la família en aquests estudis, ja que els veuen com l’última oportunitat per al seu fill.

El 2n trimestre és complicat per a l’alumne, ja que es troba en una situació descontextualitzada de la seva història acadèmica anterior: llibertat d’entrada i sortida del centre, horari de tarda, menor nombre de matèries, nombre reduït de professorat (que treballa per àmbits), companys de major edat… Aquesta situació condueix a una avaluació negativa del 2n trimestre tot i les accions de la tutora i de la família que realitzen una important orientació tant acadèmica com personal. Durant la junta d’avaluació es concreten accions conjuntes de tot el professorat i s’arriben a acords d’actuacions comunes.

Desenllaç

Durant el 3r trimestre l’alumne té un seguiment acadèmic i emocional molt intens per part de l’equip docent i són continus els contactes amb la família via telefònica o via correu electrònic. Així, per exemple, es torna a fer un ús diari de l’agenda per qüestions acadèmiques i major control de deures, se’l fa participar més activament de les classes especialment en aquelles situacions en què destaca, és premiat en les petites fites quotidianes, hi ha un reforç positiu tant emocionalment com acadèmica…

Fruit de tot això, s’observa un canvi notable en els hàbits d’estudis i de treball: realitza les tasques a casa, disminueixen dràsticament les faltes d’assistència injustificades, no arriba tard, té una participació activa a les sessions… que es trasllada a una evolució positiva dels resultats acadèmics.

En acabar el curs aprova tots els mòduls del 3r trimestre de GES1, però el següent curs haurà de cursar de nou els avaluats negativament del 2n trimestre. L’alumne mostra per primera vegada en molts anys una actitud positiva davant l’ambient escolar que havia rebutjat a l’etapa de l’ESO.

Síntesi del cas

ContextEscola de Formació d’Adults d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària postobligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióTutoria
ParticipantsAlumne, professorat de l’escola d’adults i família
Desenvolupament Posicionament de l’alumne vers el nou “repte” escolar (obtenir el graduat de secundària en una escola de persones adultes).
 Posicionament i actuacions del professorat del centre d’adults i de la família davant l’actitud de l’alumne.
 Canvi en la percepció sobre la vida acadèmica de l’alumne en un context escolar diferent.
DuracióDos trimestres escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

53. Propostes de millora en un institut amb resistència al canvi a través d’un pla estratègic

Presentació

L’Equip directiu d’un institut està entestat a emprendre plans de millora que, d’una manera o altra, no es poden portar a la pràctica per la postura reactiva d’una part notable del professorat que es resisteix al canvi.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un institut de barriada d’una gran ciutat, amb alumnat normalitzat, sense grans problemes en la convivència. És un centre bilingüe, sense problemes per falta d’alumnat. Com a mínim un 30% del professorat és provisional, el que porta a impossibilitar la creació d’equips educatius estables, i alhora origina que un petit grup “acomodat” s’oposi a qualsevol canvi o millora que pugui significar una modificació en el seu estatus.

Plantejament de la situació

Al principi de curs, l’equip directiu, conscient de la necessitat d’establir metes a mig i llarg termini i d’evitar la permanent sensació d’estar tot el dia atenent “la contingència diària”, planteja realitzar una sessió de formació per elaborar un “Pla Estratègic “del centre, amb un assessor extern i en els dies previs a l’inici del curs.

Desenvolupament de l’experiència

En un dels matins previs a l’inici del curs, l’assessor extern es reuneix amb tot el claustre de professors. S’explica el mètode de la reflexió estratègica i, posteriorment, es planteja un treball per grups, realitzant en primer lloc una anàlisi de fortaleses i debilitats, per a posteriorment assenyalar els objectius estratègics, en cada grup. Es proporcionen a cada grup els documents a emplenar.

El resultat de l’anàlisi de fortaleses i debilitats és el següent:

Com fortaleses assenyalen:

  • Bona voluntat i professionalitat del professorat (3)
  • Bon alumnat (2)
  • Comportament de l’alumnat, en general
  • Bona relació entre el professorat
  • PAS molt col·laborador
  • Integració alumnes motòrics
  • El bilingüisme
  • El Departament d’Orientació
  • Les conferències de divulgació científica

Com debilitats assenyalen:

  • Escassa comunicació i connexió entre l’equip directiu i el professorat
  • Poca unificació de criteris en matèria de disciplina
  • Pobresa de recursos tecnològics (3)
  • Insatisfacció del professorat pel que fa a la seva valoració humana i acadèmica
  • Agrupació desequilibrada dels grups d’alumnes
  • Els espais del centre i la seva cura (3)
  • Falta unificació dels criteris d’avaluació i promoció
  • Poca implicació de les famílies i l’AMPA
  • Poc sentit de pertinença i implicació de l’alumnat amb el centre (2)
  • Poca coordinació del professorat
  • Infrautilització dels recursos del centre
  • Funcionament de la Comissió de Coordinació Pedagògica
  • Formació en resolució de conflictes

Pel que fa a proposar objectius estratègics:

Només un dels 5 grups planteja alguna mesura, poc consistent, i la resta lliura els documents en blanc (sense ni tan sols utilitzar tot el temps disponible).

Alguns dies després l’assessor extern es reuneix amb l’equip directiu per traslladar-li els resultats. La reunió es transforma en un intent de consolar i animar l’equip directiu davant els decebedors resultats i en debatre altres estratègies, que poguessin donar millors resultats.

Desenllaç

L’estratègia que es decideix és la de procedir a una revisió i sistematització dels processos que d’alguna manera han aparegut en l’anàlisi de fortaleses i debilitats, i reprendre més endavant el Pla estratègic, atès que no hi ha propostes.

Així doncs, liderat per l’equip directiu, i amb el concurs de l’assessor extern, es comença a elaborar el mapa dels processos del centre començant per aquelles qüestions que han suscitat una major preocupació.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’una barriada d’una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària postobligatòria
ÀmbitCentre
Equip directiu
AccióRelació amb l'entorn
ParticipantsDirecció i equip docent
Desenvolupament• L'equip directiu proposa realitzar un pla estratègic de millora al centre
• Formació amb assessor extern
• Anàlisi de fortaleses i debilitats en grups petits
• No implicació del professorat
• Adequació i ajust de la proposta per part de l'equip directiu a la implicació del professorat
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions

52. Expedient disciplinari a un professor i reacció corporativa d’un sector de l’equip docent

Presentació
A causa d’una denúncia formulada pels pares i mares del Consell Escolar respecte de les actuacions d’un professor, s’inicia un tràmit informatiu i la incoació d’un expedient disciplinari. Es produeix llavors una reacció d’un sector important del Claustre docent, que es posiciona a favor de l’expedientat, qüestionant el procediment i l’actuació de la direcció.

Síntesi del cas →

Context

Els fets es produeixen en un Institut d’Ensenyament Secundari situat al barri perifèric d’una gran ciutat; la població procedeix de províncies limítrofes, atreta per l’oferta de treball, entre els anys 1960 i 1970.

L’Institut supera els 1200 alumnes, els 100 professors, i té torns diürn i nocturn. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-baix i al barri hi ha una àmplia tradició de moviment veïnal associatiu.

Plantejament de la situació

Es produeix una denúncia per escrit dels pares del Consell Escolar en relació amb uns presumptes fets, segons la seva opinió molt greus, relatius al comportament d’un professor del centre en les seves classes: favoritisme amb alumnes, expressions grolleres, crítiques a la direcció, incompliment de la programació, etc. El director, novell, registra la denúncia, dóna còpia als interessats i la trasllada als Serveis Territorials. Transcorregut un temps més que prudencial (un mes) i al no rebre resposta, els pares formulen la seva denúncia directament al Departament d’Educació, que immediatament posa en marxa un procediment.

El Servei d’Inspecció elabora una informació reservada, a partir de la qual l’Administració incoa al professor un expedient disciplinari i és suspès cautelarment en les seves funcions, nomenant un inspector de Serveis com Instructor.

Un grup de professors s’erigeix en defensor del company, fa al director responsable de la incoació de l’expedient (per no obviar la denúncia) i, recollint un terç de les firmes del professorat, sol·licita un Claustre Extraordinari per tractar, com a ordre del dia, l’expedient disciplinari.

El director posa en coneixement de l’Instructor de l’expedient la sol·licitud de Claustre, davant la qual cosa aquest manifesta la inconveniència de tal convocatòria; però atès que la competència per realitzar aquesta convocatòria correspon al president de l’òrgan col·legiat, de manera vetllada, amenaça al director si accedeix a convocar l’esmentat claustre.

El director denega per escrit i de manera raonada la convocatòria, al·legant que el Claustre de professors no és competent per manifestar-se en aquest assumpte i que, a més, estant en fase d’instrucció li ha estat prohibit accedir a la convocatòria per part de l’Instructor.

Desenvolupament de l’experiència

A partir d’aquest moment, s’entra en una situació irrespirable, ja que un dia sí i un altre també el “grup opositor” envia escrits gairebé diàriament a la direcció, a la inspecció i finalment al departament d’Educació; a aquest últim, denunciant les actuacions del director. El director, prèviament, havia traslladat als Serveis d’Inspecció Educativa els escrits esmentats, en els quals fonamentalment es qüestionava la seva actuació en l’expedient i la indefensió del company. No es rep resposta.

El director, aclaparat i fart, sol·licita formalment que es realitzi una investigació sobre la seva actuació, per part de la Inspecció de Serveis. Davant la resistència de l’Administració a realitzar aquesta investigació, planteja formalment la seva dimissió, el que ocasiona -no sense reticències- l’obertura d’aquesta investigació per part d’un inspector de serveis, diferent de l’instructor. En aquesta investigació es pren declaració a tots i cadascun dels signants de la denúncia i, finalment, al director.

Desenllaç

El Departament, dos dies abans de finalitzar el curs, remet dos escrits, un a la direcció i un altre als professors denunciants, similars excepte en el paràgraf final. En tots dos es posa de manifest que, com a resultat de la investigació duta a terme, “l’actuació del director ha estat la correcta en tot moment”, i fins i tot es valora la discreció i el sentit comú de la mateixa.

Afegint-se, en l’escrit remès als denunciants que, “si es persisteix en la seva actitud de falses denúncies”, es prendrien les mesures disciplinàries adients.

El curs següent més de vint professors, bàsicament els denunciants, es traslladen voluntàriament de centre. La situació del centre es normalitza.

Síntesi del cas

ContextInstituto d’Educació Secundària de una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària post-obligatòria
ÀmbitComunitat educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
ParticipantsDirector, professorat, Departament d’Educació
Desenvolupament• Denúncia de pares del consell escolar a un professor per les seves actuacions
• Inici de tràmit informatiu i incoació d'expedient disciplinari
• Reacció d'un sector important del Claustre que es posiciona a favor de docent denunciat, qüestionant el procediment i l'actuació de la direcció
• Intervenció de la Inspecció d'Educació i de Serveis
• Es confirma que la direcció ha actuat correctament i s'adverteix al professorat per falses denúncies contra el director. Els professors denunciants se separen del centre
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions