32. Modificació dels conceptes erronis de l’estudiantat previs a l’inici de l’adquisició de nous aprenentatges

Presentació

Es proposa una estratègia per intentar modificar conceptes erronis (misconceptions) de  l’estudiantat, per la correcta adquisició de nous aprenentatges. Es tracta de recollir anònimament la informació sobre els possibles errors conceptuals a l’ inici de curs i retornar-la progressivament a l’ iniciar aquells continguts del temari on  és necessari tenir el concepte ben assumit.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’una assignatura de primer curs comuna en diversos graus de l’àmbit  de Ciències de la Salut, d’entre 3 i 6  ETCS,  que s’imparteix el primer trimestre, entre 3 i 5 hores setmanals. El nombre d’estudiants/grup classe està comprés entre 30 i 60. Es una assignatura bàsica en que freqüentment l’estudiantat no veu la relació que pot tenir pels seus aprenentatges posteriors i ha aprés continguts erronis en relació als objectius finals. D’altre banda alguns dels conceptes bàsics tenen un significat en el llenguatge habitual allunyat del seu significat científic o s’han treballat en etapes anteriors de la seva formació acadèmica i solen estar mal entesos.

Plantejament de la situació

Hi ha assignatures (generalment les bàsiques) que tot i sent troncals, els seus continguts semblen allunyats dels interessos finals de formació de  l’alumnat . D’altre banda hi ha conceptes bàsics, que són imprescindibles per nous aprenentatges i que l’alumnat té malt adquirits o que tenen altres significats en un àmbit no científic. Aquesta situació és variable entre els alumnes del grup classe.

L’aspecte que es vol millorar és clarificar aquests errors, per tal d’iniciar aprenentatges ben fonamentats i a un nivell homogeni  pel grup classe.

Desenvolupament de l’experiència

S’elaboren preguntes obertes que permetin descobrir si l’estudiantat té ben adquirits conceptes bàsics previs  per assumir correctament els objectius de l’assignatura.

Abans de formular cada pregunta sempre demano a l’estudiantat que imagini una situació professional determinada relacionada amb el concepte erroni que es vol explorar.

Per exemple, la primera situació que demano es que s’imagini que aquesta assignatura no forma part del currículum del grau que està estudiant. A continuació formulo les següents preguntes:

  1. Quina/es assignatura/es del estudis de grau que estàs fent et seria molt difícil estudiar?
  2. Quan acabis els estudis tens la possibilitat de tenir un company de feina especialista en aquest tema. Per resoldre quines situacions professionals demanaries l’ajut del teu company?

Seguint aquest format formulo preguntes relacionades amb 5/6 conceptes erronis que és freqüent que l’alumnat tingui a l’ inici de l’estudi de l’assignatura.

  • L’estudiantat contesta anònimament i individualment les preguntes formulades el primer dia de classe havent fet tan sols la meva presentació i l’explicació sobre en que consisteix l’exercici.
  • A partir de les respostes recollides elaboro un informe descriptiu de les respostes donades grupalment.
  • A l’inici del tema corresponent comento el resultats en la sessió presencial donant els percentatges de cadascuna de les respostes. Comento quin aspecte hi ha mal entès en les respostes errònies i explico el perquè de la resposta correcta.
  • Al final de curs torno a formular les preguntes a l’estudiantat i torno a retornar els resultats, si hi ha temps per fer-ho.

Desenllaç

En les avaluacions finals es constata que hi ha hagut, com a grup, una correcció dels conceptes erronis, si bé no desapareixen del tot.

Quan hi ha hagut possibilitats, he tornat a fer que l’estudiantat contesti les mateixes preguntes en l’ última classe i he retornat de nou els resultats al grup classe.

Síntesi del cas

ContextAula presencial,
30 / 60 estudiants
Nivell educatiuSuperior
ÀmbitAsignatura
AccióMetodología
ParticipantsProfessor, Grup classe
Desenvolupament• S’elaboren preguntes obertes que permetin descobrir si l’estudiantat té ben adquirits conceptes bàsics previs per assumir correctament els objectius de l’assignatura.- L’estudiantat contesta anònimament les preguntes formulades
• A partir de les respostes recollides s’elabora un informe descriptiu de les respostes donades grupalment
• A l'inici del tema corresponent, es comenten el resultats a la sessió presencial donant els percentatges de cadascuna de les respostes
• Al final de curs es tornen a formular les preguntes a l’estudiantat i es tornen a retornar els resultats
Duració• 10-20 minuts el primer dia de classe, depenent de la quantitat de conceptes sobre els que es reculli informació. El temps del retorn a l’estudiantat queda repartit, formant part del treball a classe presencial dels temes on estan implicats aquests conceptes
• 10-20 minuts l’últim dia de classe

↑ torna a dalt

icono_questions

31. Provocar la lectura en una assignatura de primer curs de grau a partir de lectures d’especialitat

Presentació

El cas relata l’experiència d’una assignatura, de formació bàsica de primer curs de Grau, el desenvolupament i avaluació de la qual es basen, essencialment, en: a) la lectura de materials, articles i llibres de nivell bàsic i també especialitzat de la matèria; b) la realització de comentaris crítics de fragments de fonts històrics; i c) el recurs al manual de referència. Aquesta estratègia docent pretén pal·liar el problema que suposa la important disminució de l’hàbit lector entre els estudiants universitaris, fins i tot en els casos en que el seu futur professional estarà vinculat a la redacció i comprensió de textos.

Síntesi del cas →

Context

El cas es desenvolupa en un dels grups d’una assignatura de Grau de la Universitat de Barcelona. És una assignatura de formació bàsica, amb una càrrega de 6 ECTS (50 hores de docència presencial de caràcter teòrico-pràctic), s’imparteix el segon semestre de primer curs, motiu pel qual els alumnes són inscrits als grup en funció de la lletra del cognom. Dels 65 estudiants matriculats, aproximadament un 85% segueix l’itinerari d’avaluació continuada i només uns pocs segueixen el d’avaluació única. L’assistència a classe és obligatòria (80% sessions) per als estudiants d’avaluació continuada.

Plantejament de la situació

L’experiència docent ens ha mostrat que l’actual perfil de l’alumnat i el context acadèmico-docent de la Universitat (Espai Europeu d’Educació Superior, Graus, etc.) no fan ni aconsellable ni viable una docència de l’assignatura basada només en les tradicionals explicacions del professor. D’altra banda, una reflexió, personal i col·lectiva a nivell de departament, sobre els objectius de l’assignatura, ens ha permès “redibuixar-los” respecte de com estaven plantejats fa només una dècada. I, en tercer lloc, hi ha una reflexió a nivell de titulació i de centre, la qual conclou, entre d’altres, amb la necessitat important i urgent de fomentar i reintroduir les lectures d’especialitat entre els alumnes del grau. Efectivament, s’ha constatat que un dels problemes més greus de la qualitat de la docència en l’actualitat, especialment en l’àmbit de les humanitats i les ciències jurídico-socials,  és que els alumnes gairebé no llegeixen ni tan sols el material bàsic de l’especialitat, com poden ser els respectius manuals. Per tant, el problema o aspecte que es vol millorar és que els estudiants llegeixin, que llegeixin material de l’especialitat i que siguin capaços d’analitzar-lo críticament i identificar-ne el que n’és rellevant; no en va, una de les competències transversals que té assignada l’assignatura és la “Capacitat per llegir i comprendre textos jurídics de naturalesa diversa, analitzar-los i identificar-ne el que n’és rellevant”.

Desenvolupament de l’experiència

L’experiència consisteix, en essència, en que els estudiants han de preparar l’assignatura a partir del manual de referència (indicat pel professor i també especificat en el pla docent), de les 12 lectures obligatòries que troben especificades tant al campus virtual (en un missatge al fòrum d’avisos i notícies) com al Programa Docent del professor (publicat també al campus virtual), d’un seguit de fragments de fonts històriques  i de les explicacions del professor a classe. Dues de les lectures són compartides/coordinades amb dues altres assignatures de primer curs del mateix semestre.

Els trets bàsics de l`activitat són:

  • La major part de les lectures es troben disponibles al mateix campus virtual.
  • Totes les lectures es vinculen clarament i directa amb el temari de l’assignatura, del que en desenvolupen alguns aspectes. Cap lectura, per tant, s’allunya del nucli de la matèria.
  • Les 12 lectures obligatòries ho són tant per als estudiants en règim d’avaluació continuada com d’avaluació única.
  • A més a més de les lectures, els estudiants també disposen de fragments de fonts històriques per ser comentats a classe que els són facilitats a través del campus virtual o amb fotocòpies.
  • El Pla Docent i el professor especifiquen clarament quin és el manual de referència.
  • I, finalment, l’estudiant també disposa de les explicacions a classe del professor.

Per tant, el curs, que segueix escrupolosament el temari indicat en el pla docent i en el programa del professor, es desenvolupa a partir de: manual de referència + 12 lectures obligatòries + fragments de fonts històriques + explicacions del professor.

Les explicacions del professor a classe donen coherència i harmonia a aquest petit conjunt de materials o fonts d’informació. El professor adverteix cada dia què es farà a la classe següent i aquesta informació també es publica al fòrum d’avisos i notícies.

En aquest sentit, la dinàmica docent diària més habitual consisteix en: a) el professor fa preguntes als estudiants sobre la comprensió de la lectura efectuada; són preguntes sobre el contingut, bé espontànies a voluntaris que vulguin opinar o bé sol·licitant-ho a estudiants concrets, a partir de la llista de matriculats i anotant-hi qui hi ha participat; b) el professor fa una explicació on repassa de manera sintètica el contingut de la lectura, que al seu torn està vinculada a un apartat del temari. Segons la lliçó, aquesta dinàmica es completa amb els comentaris i el treball de textos a classe. Per tant, cada lliçó combina, i no sempre amb la mateixa proporció, tres elements: comentaris/preguntes sobre les lectures + explicacions del professor + comentaris de text.

Les tres activitats d’avaluació continuada i la prova de síntesi, així com també la prova d’avaluació única, pivoten, encara que no exclusivament, entorn de les lectures efectuades. Les activitats avaluables consisteixen a respondre preguntes sobre el contingut de les lectures i sobre comentari de fragments de fonts, o bé a redactar alguna recensió sobre algun dels llibres llegits, o a respondre preguntes transversals del contingut de vàries lectures, etc. La prova de síntesi consisteix a redactar un text ampli, però de síntesi, de la globalitat i la generalitat de la matèria, on cal incloure, necessàriament, el contingut de la matèria apresa amb les lectures.

Desenllaç

L’experiència va ser iniciada el curs 2013-2014 i millorada substancialment el curs 2014-2015. En el primer curs, l’experiència va ser positiva i en el 2014-2015 encara ho és més, perquè la major part dels alumnes efectivament està llegint les lectures obligatòries i la participació a classe (voluntària o induïda) és considerable. Per tant, el desenllaç global és positiu: els alumnes han passat de llegir, en alguns casos, 0 pàgines (en d’altres casos com a màxim eren 200) a llegir-ne, la majoria d’ells, una quantitat substancialment superior en una sola assignatura/semestre.

Algunes altres consideracions:

  • La dificultat de trobar lectures d’especialitat adequades als estudiants de primer curs.
  • La conveniència de preparar lectures específiques per a aquests estudiants.
  • La conveniència d’una bona gestió dels drets d’autor per disposar de les lectures en el campus virtual.
  • L’exigència de planificació que requereix en el professor, que ha de disposar d’un mapa de totes les sessions/classes del curs.

Síntesi del cas

ContextAssignatura de primer curs de grau. Càrrega de 50 hores de docència teòrico-pràctica presencial. Grup de 65 estudiants: 85% cursen avaluació continuada i la resta avaluació única. Assistència regular a classe de 50-55 estudiants. Mitjanament motivats per l’assignatura
Nivell educatiuSuperior
ÀmbitAssignatura
AccióMetodologia
Avaluació
ParticipantsProfessorat (1), Alumnat (65)
Desenvolupament• Selecció (acurada) de les lectures obligatòries
• Selecció dels fragments de fonts històriques
• Preparació del campus virtual amb les lectures i textos disponibles
• Planificació de les sessions/classes
• Planificació de les activitats d’avaluació
• Preparació dels comentaris a classe de les lectures
DuracióUn quadrimestre (15 setmanes)

↑ torna a dalt

icono_questions