CONSIDERACIONS PER ESCRIURE UN CAS

Generalización

El cas com a unitat d’anàlisi té el seu origen en la quotidianitat de la pràctica docent, però no és fins a la seva exposició quan el seu potencial formatiu pot ser explorat. Per tant, l’escriptura d’un cas pren rellevància perquè aquest potencial sigui aprofitat.

La narració d’un cas s’inicia amb la reconstrucció de l’experiència, és a dir que comença abans d’escriure’s. Qui escriu el cas necessita partir de la intenció de transmetre la seva vivència educativa i donar-li forma de text, en el qual s’identificaran: el context en el qual s’ha desenvolupat, els actors que han intervingut, els estaments que van facilitar o van dificultar el desenllaç i la seqüència dels fets.

Per començar a escriure serà necessari reflexionar sobre com el fil de la història conduirà els lectors/oïdors a les seves pròpies associacions a partir de l’explicació i la visió de l’autor.

El 1982 Robert Stake i Deborah Trumbull van denominar les generalitzacions que provenen de fora com a naturalistes, referint-se a aquelles conclusions que s’obtenen a través d’una implicació en l’experiència d’uns altres, quan aquesta ha estat construïda de tal manera que qui rep la història se sent partícip i no sol observador.

El propòsit d’explicar un cas no és un escrutini d’esdeveniments sinó delinear la narrativa del diàleg i l’intercanvi, un relat que permeti llegir-se, introduir-ho com a part del sentit il·lustratiu en la pràctica educativa.

  ¡Sé la primera persona en valorar el caso!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *