52. Expedient disciplinari a un professor i reacció corporativa d’un sector de l’equip docent

Presentació
A causa d’una denúncia formulada pels pares i mares del Consell Escolar respecte de les actuacions d’un professor, s’inicia un tràmit informatiu i la incoació d’un expedient disciplinari. Es produeix llavors una reacció d’un sector important del Claustre docent, que es posiciona a favor de l’expedientat, qüestionant el procediment i l’actuació de la direcció.

Síntesi del cas →

Context

Els fets es produeixen en un Institut d’Ensenyament Secundari situat al barri perifèric d’una gran ciutat; la població procedeix de províncies limítrofes, atreta per l’oferta de treball, entre els anys 1960 i 1970.

L’Institut supera els 1200 alumnes, els 100 professors, i té torns diürn i nocturn. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-baix i al barri hi ha una àmplia tradició de moviment veïnal associatiu.

Plantejament de la situació

Es produeix una denúncia per escrit dels pares del Consell Escolar en relació amb uns presumptes fets, segons la seva opinió molt greus, relatius al comportament d’un professor del centre en les seves classes: favoritisme amb alumnes, expressions grolleres, crítiques a la direcció, incompliment de la programació, etc. El director, novell, registra la denúncia, dóna còpia als interessats i la trasllada als Serveis Territorials. Transcorregut un temps més que prudencial (un mes) i al no rebre resposta, els pares formulen la seva denúncia directament al Departament d’Educació, que immediatament posa en marxa un procediment.

El Servei d’Inspecció elabora una informació reservada, a partir de la qual l’Administració incoa al professor un expedient disciplinari i és suspès cautelarment en les seves funcions, nomenant un inspector de Serveis com Instructor.

Un grup de professors s’erigeix en defensor del company, fa al director responsable de la incoació de l’expedient (per no obviar la denúncia) i, recollint un terç de les firmes del professorat, sol·licita un Claustre Extraordinari per tractar, com a ordre del dia, l’expedient disciplinari.

El director posa en coneixement de l’Instructor de l’expedient la sol·licitud de Claustre, davant la qual cosa aquest manifesta la inconveniència de tal convocatòria; però atès que la competència per realitzar aquesta convocatòria correspon al president de l’òrgan col·legiat, de manera vetllada, amenaça al director si accedeix a convocar l’esmentat claustre.

El director denega per escrit i de manera raonada la convocatòria, al·legant que el Claustre de professors no és competent per manifestar-se en aquest assumpte i que, a més, estant en fase d’instrucció li ha estat prohibit accedir a la convocatòria per part de l’Instructor.

Desenvolupament de l’experiència

A partir d’aquest moment, s’entra en una situació irrespirable, ja que un dia sí i un altre també el “grup opositor” envia escrits gairebé diàriament a la direcció, a la inspecció i finalment al departament d’Educació; a aquest últim, denunciant les actuacions del director. El director, prèviament, havia traslladat als Serveis d’Inspecció Educativa els escrits esmentats, en els quals fonamentalment es qüestionava la seva actuació en l’expedient i la indefensió del company. No es rep resposta.

El director, aclaparat i fart, sol·licita formalment que es realitzi una investigació sobre la seva actuació, per part de la Inspecció de Serveis. Davant la resistència de l’Administració a realitzar aquesta investigació, planteja formalment la seva dimissió, el que ocasiona -no sense reticències- l’obertura d’aquesta investigació per part d’un inspector de serveis, diferent de l’instructor. En aquesta investigació es pren declaració a tots i cadascun dels signants de la denúncia i, finalment, al director.

Desenllaç

El Departament, dos dies abans de finalitzar el curs, remet dos escrits, un a la direcció i un altre als professors denunciants, similars excepte en el paràgraf final. En tots dos es posa de manifest que, com a resultat de la investigació duta a terme, “l’actuació del director ha estat la correcta en tot moment”, i fins i tot es valora la discreció i el sentit comú de la mateixa.

Afegint-se, en l’escrit remès als denunciants que, “si es persisteix en la seva actitud de falses denúncies”, es prendrien les mesures disciplinàries adients.

El curs següent més de vint professors, bàsicament els denunciants, es traslladen voluntàriament de centre. La situació del centre es normalitza.

Síntesi del cas

ContextInstituto d’Educació Secundària de una gran capital
Nivell educatiuSecundària obligatòria
Secundària post-obligatòria
ÀmbitComunitat educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
ParticipantsDirector, professorat, Departament d’Educació
Desenvolupament• Denúncia de pares del consell escolar a un professor per les seves actuacions
• Inici de tràmit informatiu i incoació d'expedient disciplinari
• Reacció d'un sector important del Claustre que es posiciona a favor de docent denunciat, qüestionant el procediment i l'actuació de la direcció
• Intervenció de la Inspecció d'Educació i de Serveis
• Es confirma que la direcció ha actuat correctament i s'adverteix al professorat per falses denúncies contra el director. Els professors denunciants se separen del centre
DuracióUn curs

↑ torna a dalt

icono_questions

2 ¿También te ha gustado? ¡Valora!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *