50. El programa d’Aula Compartida: Una resposta per atendre l’alumnat amb greus problemes d’absentisme i d’integració escolar

Presentació

Entre un 3% i un 6% dels estudiants d’un institut d’educació secundària presenten un acusat grau d’absentisme i dificultats per a la integració escolar. L’Institut desenvolupa un programa grupal alternatiu a l’aula ordinària (Aula Compartida o AC) orientat a reconciliar aquests estudiants amb l’entorn acadèmic i amb l’aprenentatge. Per al desenvolupament del programa AC es requereix la cooperació de diversos agents educatius i socials.

Síntesi del cas →

Context

L’Institut d’Educació Secundària es troba ubicat en un municipi d’uns 70.000 habitants de la província de València molt proper a la capital. És un municipi amb sectors de població que presenten notables dèficits socioeconòmics i culturals i determinades zones deprimides. També hi ha un important col·lectiu d’ètnia gitana. En els últims 15 anys ha augmentat el nombre de ciutadans procedents de països estrangers. Com a conseqüència de la crisi econòmica, la població estrangera comença a disminuir. Els centres públics atenen la major part de la població amb necessitats de compensació educativa. L’entorn descrit demostra l’heterogeneïtat del nostre alumnat. En el nostre centre estan matriculats 540 alumnes. Els nivells impartits són ESO, Batxiller i un cicle formatiu de grau superior (Tècnic en Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat). El centre posseeix un Pla d’atenció a la diversitat amb diferents línies d’intervenció educativa que procuren donar resposta a la “diversa realitat diversa” del nostre alumnat. El claustre està integrat per 58 professors, el 70% amb destinació definitiva.

Plantejament de la situació

Des del curs 2008-2009, a l’institut es desenvolupa una línia d’intervenció educativa dirigida a pal·liar els greus problemes d’absentisme i d’integració escolar que planteja un reduït, però significatiu, nombre d’alumnes del centre. Aquesta mesura no només ha permès pal·liar els problemes descrits, sinó també que alguns alumnes que estaven a la vora del “desnonament educatiu” hagin titulat o adquirit les competències professionals bàsiques per incorporar-se al món laboral. Aquest curs són un 2,5% de l’alumnat de secundària. En cursos anteriors ens hem acostat al 6%. Aquest programa s’ha transformat aquest curs en el Programa d’Aula Compartida. Els objectius que es pretenen aconseguir són els recollits en l’article 30 de l’ORDRE 38/2016, de 27 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport que regula el Programa d’Aula Compartida, d’ara endavant AC.

L’AC es planteja partint del programa INTEGRA, un programa experimental que va brindar la possibilitat d’oferir una resposta educativa a un sector de l’alumnat, menor de 16 anys, amb greu risc d’absentisme i d’abandonament escolar primerenc, que arrossegava un retard escolar de més de dos anys i que no tenia expectatives de titular. En el nostre cas, la conselleria d’Educació, els centres participants en el programa i l’ajuntament van fer possible que alumnes d’aquest perfil poguessin cursar un currículum diferent i que l’entitat local participés cedint uns espais i dos mestres de tallers.

Deu cursos d’experiència ens han ajudat a evolucionar i a adaptar-nos a les necessitats educatives de l’alumnat. Però, sempre hi ha aspectes que millorar. Tenim serioses dificultats per a què les famílies col·laborin. Un equip educatiu mixt (docents, educadors de l’ajuntament i mestre i monitors de tallers dependents de l’ajuntament) i dos espais diferents (el centre i els tallers) plantegen dificultats de coordinació. Tot i que el professorat empra una metodologia molt pràctica i adaptada, el seu treball és molt dur. Finalitzada l’experiència, ja preparats per donar el salt a un PMAR (abans PDC) o incorporar-se a la FPB, alguns abandonen els seus estudis. Aquí estan els nostres reptes pendents.

Desenvolupament de l’experiència

Els objectius en el plantejament de l’AC són:

  1. Reduir l’absentisme escolar amb una oferta educativa diversa adaptada a aquest alumnat.
  2. Prevenir l’abandonament escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de l’alumnat.
  3. Reforçar les competències clau i les aptituds per prevenir comportaments disruptius.
  4. Oferir un espai alternatiu que millori l’experiència educativa de l’alumnat.
  5. Crear un entorn de cooperació entre l’administració educativa, els centres i l’entitat local.
  6. Optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat.

D’acord amb els articles 31 i 33 de l’Ordre 38/2016, l’AC s’organitza al nostre centre de la manera:

  • El grup està integrat per 10 alumnes. Un és repetidor de 1r d’ESO. Els altres són repetidors de 2n d’ESO o alumnes que han promocionat automàticament de 1r a 2n d’ESO. Tots han nascut al 2000 o al 2001.
  • El currículum que estudien correspon als nivells de 1r i 2n d’ESO, adaptats a les seves necessitats educatives, en uns casos amb ACI i en altres amb ACIS. El professorat que els atén ha elaborat les programacions partint del seu nivell de competències. Es plantegen alguns projectes interdisciplinaris per promoure la creativitat i la motivació. L’alumnat segueix un Pla d’acció tutorial específic.

L’alumnat reparteix les seves 30 hores setmanals de la següent manera:

  • Àmbit acadèmic. Activitats desenvolupades en el centre: Àmbit matemàtic (3 h), Àmbit científic (3 h), Àmbit lingüístic (3 h), Àmbit Social (3 h), Educació Física (2h), Tutoria (1h).
  • Aula taller. Activitats desenvolupades en aules taller del centre polivalent de l’ajuntament (15h).

L’alumnat inicia les seves activitats lectives a les 8:00 hores a l’institut. Finalitzat l’esbarjo, a les 11:15 h, i acompanyat per un professor, es trasllada a les dependències de l’ajuntament. Allà continua les activitats, organitzades en dues aules taller, una de perruqueria i estètica i una altra de fusteria, pintura, jardineria, etc. Mentre romanen en les instal·lacions de l’ajuntament sempre hi ha un professor de l’institut que supervisa l’ordre de les activitats i comunica qualsevol incidència. A les 14:00 hores finalitzen la seva jornada lectiva.

L’equip docent està integrat per 5 professors, 2 professors de taller, la coordinadora de l’ajuntament (enllaç entre el centre i l’ajuntament), l’orientadora i la directora del centre. En l’horari del professorat està planificada una hora setmanal de coordinació i seguiment del programa.

Desenllaç

No es pot fer un balanç d’un programa acabat d’iniciar, però sí tenim la perspectiva de deu anys de treball. Aquesta estructura organitzativa de centre i curricular s’ha d’entendre com una mesura educativa excepcional i dinàmica. Hem aconseguit que el 60% de l’alumnat participant millorés els seus resultats acadèmics. El camí és dur, però val la pena.

El nostre repte per a aquest curs és que el 80% de l’alumnat participant promocioni i pugui incorporar al curs vinent a la FPB o a un grup PMAR de 3r d’ESO.

Síntesi del cas

ContextInstitut en municipi proper a un gran capital. ESO/Batxiller i un cicle superior. Alumnat molt heterogeni
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
Equip directiu
AccióAtenció a la diversitat
Participants5 professors, 2 professors taller, coordinadora ajuntament, orientadora i directora de l’institut
Desenvolupament• Es planteja una mesura excepcional d'atenció a la diversitat.
• Destinataris: alumnat amb necessitats de compensació educativa, entre 14 i 16 anys amb greus problemes d'absentisme i integració escolar (ACI o ACIS).
• Currículum mixt: 15 hores Àmbit acadèmic i 15 hores Aula taller.
• El 60% de l'alumnat millora els seus resultats acadèmics.
DuracióAlguns cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

43. No vull anar a l’institut!

Presentació

A un centre d’educació secundaria, caracteritzat per la seva atenció a la diversitat, la inspecció educativa incorpora un alumne amb un important trastorn psicològic: Fòbia Escolar. A pesar de les acciones inicials, les sinergies de l’institut no permeten fer una adequada atenció i no s’obtenen els resultats esperats. A final de curs hi ha un canvi metodològic i la situació varia.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba a una població del cinturó industrial d’una gran ciutat. La seva població s’ha ampliat i s’ha vist rejovenida, i durant els passats anys 90 i fins el final de la bombolla immobiliària ha rebut molta població nova de mitjana edat de tipus socioeconòmic mig-alt.

Es tracta d’un institut d’educació secundaria amb tres grups oficiales a l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) desdoblats en quatre, dos a 1r de Batxillerat i un a 2n de Batxillerat. El claustre està format per 45 professors i professores dels que la meitat son definitius al centre, una quarta part està en comissions de serveis i la resta son interins.

Plantejament de la situació

Jonathan es un adolescent de 15 anys amb un historial de fracàs escolar molt important. Ha estat tractat per diferents psicòlegs i des de la primària hi ha un seguiment de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de la zona. Com a resultat del seu historial acadèmic, Jonathan ara pateix Fòbia Escolar: rebutja tot el que esta relacionat amb els centres educatius, inclús manifesta continus mals de cap, vòmits, diarrees …, durant el període escolar.

Desenvolupament de l’experiència

Aquest any l’inspector, juntament amb l’EAP, ha decidit traslladar-lo al centre, després de diversos episodis desagradables en un altre institut i per haver patit assetjament per part d’alguns companys de l’aula. La família es conscient de la situació i veu aquest canvi com una oportunitat per a la millora psicològica del seu fill.

Durant les reunions d’inici de curs, l’equip directiu, l’EAP i la família acorden que l’objectiu principal del curs sigui integrar l’alumne en un grup-classe i que, poc a poc, deixi de manifestar el seu rebuig escolar. Es planteja també que l’alumne intenti recuperar totes les matèries suspeses de 1er cicle ja que es veuen greus dificultats per aconseguir les competències i continguts de 3er d’ESO. Tota aquesta informació es traspassada a l’Equip Docent i es demana molt especialment que hagi un control de la seva assistència i es comuniqui qualsevol incidència a la tutora substituta.

Els mesos van passant i es detecta que l’alumne s’ha integrat en el grup-aula però es relaciona amb alumnes amb un currículum bastant deficient i força disruptius. En canvi, Jonathan no s’ha trobat en cap situació conflictiva. Sí que s’observa una baixada en el rendiment escolar i les notes de la pre-avaluació i de la 1ª avaluació no son gens satisfactòries. També es detecta que l’alumne comença a faltar a primeres hores i posteriorment també algunes últimes. En canvi, l’Equip Docent no pren cap mesura específica i s’espera la seva evolució.

Després de les vacances de Nadal s’incorpora el Tutor i pràcticament passa tot el 2n trimestre fins que coneix perfectament el seu grup-classe i els problemes existents. Durant aquest període, l’absentisme de Jonathan augmenta i el rendiment acadèmic decreix (no presenta tots els treballs, no estudia, manté una actitud apàtica a l’aula, etc.).

Al tercer trimestre i després de diverses reunions del Tutor amb la família i l’alumne, i amb l’Equip Directiu, el Tutor presenta a l’Equip Docent una guia amb les actuacions a realitzar. Demana que se li comuniquin per correu electrònic totes les faltes d’assistència cada dia; si arriba tard, especialment després dels patis; si fa els deures i el tipus d’actitud a classe. El professorat mostra algunes inquietuds respecte a aquest treball extra, especialment durant el 3r trimestre, i no veu la funcionalitat real ja que considera que es massa tard. El Tutor reconeix que es una sobrecarrega però recorda la tasca dels docents i les sinergies negatives existents. Davant dels seus arguments, es consensua fer-ho. D’aquesta manera ell enviarà a la família un informe setmanal amb l’evolució de Jonathan.

Desenllaç

S’aconsegueix que durant el darrer mes l’alumne rebaixi la seva angoixa i pugui tornar a classe amb certa normalitat i participi en el treball de síntesi. En canvi però, suspèn al setembre el 60% de las matèries i es un dels candidat a repetir curs. El Tutor insisteix a la darrera reunió de l’Equip Docent que se li faci una adaptació curricular en el material de recuperació de setembre.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’educació secundària
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióTutoria
ParticipantsAlumne amb fòbia escolar, tutora substituta, tutor i equip docent
Desenvolupament• Alumne que pateix fòbia escolar
• Aquest alumne es trasllada a un nou centre a instancies de la inspecció i de l’EAP
• Es fixa com a principal objectiu la seva integració al centre i la disminució de la seva ansietat. Com a objectiu secundari s’estableix que aprovi les matèries de cursos anteriors
• Després d’un bon inici de curs, canvia la seva evolució i es necessària una intervenció dràstica del nou tutor per a reorientar la situació
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

30. Incorporació de propostes externes en una aula oberta

Presentació

Per millorar les possibilitats de l’alumnat d’una «aula oberta» (aula amb plantejaments curriculars flexibles, que acull a un grup reduït d’estudiants amb dificultats d’aprenentatge no permanents), s’incorporen propostes educatives sorgides fora del centre, afavorint la relació entre teoria i pràctica, així com la millora del procés d’aprenentatge.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un centre públic d’educació secundària, ubicat en un barri d’una ciutat d’uns 200.000 habitants, amb 50 anys de tradició i amb bones infraestructures i serveis. Té una dinàmica de funcionament de molta inèrcia i amb una diversitat d’alumnat important, situació que el fa difícil de gestionar. El centre ofereix educació secundària obligatòria (ESO) i formació professional.

El claustre acull professionals de dues etapes educatives, amb expectatives i interessos diferents. Un aspecte destacable és que, molt proper a l’institut, es troba un altre centre amb una oferta educativa similar, històricament molt més valorat pel barri.

El nivell sociocultural de la zona és mitjà-baix, amb un alt percentatge de població immigrant. La participació de les famílies en el centre és escassa, igual que les expectatives que dipositen en les possibilitats dels seus fills.

Plantejament de la situació

El centre, com a tal, no té com a prioritat l’atenció a la diversitat -de fet, no té constituïda la comissió d’atenció a la diversitat, tot i ser prescriptiva-. En el 1r cicle de l’ESO, es treballa amb agrupaments heterogenis i adaptacions a l’aula, que sovint no es concreten en les programacions.

En el 2n cicle, les diferències entre l’alumnat són més evidents i històricament s’ha optat per agrupar els alumnes i les alumnes de 3r i 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge i d’adaptació a l’aula en un grup anomenat “aula oberta”.

Les característiques que defineixen aquest grup són tant organitzatives com curriculars: està format per alumnat amb dificultats d’aprenentatge significatives, però que presenta possibilitats d’acreditar l’ESO, amb una programació adaptada duta a terme per un equip docent més reduït que el dels altres grups. Una part d’aquest equip docent diposita baixes expectatives en el rendiment del grup. El resultat de tot això dóna lloc a un grup amb escassa motivació, poques expectatives respecte a les seves capacitats, baixa autoestima i, en definitiva, manca d’interès acadèmic.

Desenvolupament de l’experiència

No obstant això i, malgrat els bons resultats, hi ha poca sensibilització del claustre cap a aquest tipus d’iniciatives que podrien ampliar-se a tot l’alumnat. Aquestes són vistes com “alternatives no curriculars”, “que no treballen la programació oficial”, i es qüestiona la validesa dels graduats del grup. Aquesta visió és compartida per l’equip directiu, fins al punt d’acabar desintegrant al propi equip docent que ha dut a terme el projecte i atorgar la tutoria a una persona nouvinguda al centre, desvirtuant així la feina feta fins al moment i prioritzant una atenció residual a l’aula oberta.

Desenllaç

Analitzant el cas, alguns docents opinen que en aquesta ocasió l’equip educatiu es mostra molt resistent a implementar alternatives d’aprenentatge. També es destaca que s’ha encasellat l’alumnat en una classificació imposada, sense entendre que més enllà del seu context sociocultural d’origen, l’important és trobar camins que afavoreixin el seu procés d’aprenentatge i les seves potencialitats. S’apunta que potser docents i directius han d’entendre que els joves aprendran més en la mesura que nosaltres vulguem anar -amb ells- més enllà del mínim que exigeix un currículum. També es valora que el canvi trigarà a arribar perquè canviar és complex (com ho mostra que la forma d’ensenyar no ha sofert grans canvis al llarg del temps).

Finalment, es destaca que en el cas indicat no hi va haver una veritable implicació de l’equip directiu, cos docent ni família en el treball innovador que es va dur a terme, i no va permetre que una iniciativa creativa (que mostrava, a més, bons resultats) seguís endavant en favor dels aprenentatges dels estudiants.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’ensenyament secundari amb una aula oberta
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEquip educatiu
AccióOrganització i gestió
ParticipantsAlumnat de 3r i 4t de secundària obligatòria, Professorat de l’aula oberta, Equip directiu, Departament de Diversitat
Desenvolupament• El Departament de Diversitat es planteja com millorar l’aula oberta
• Incorporació de programes educatius externs al centre
• Diversificació curricular
• Millora dels resultats acadèmics
• Falta d’implicació de l’equipo directiu i de part del claustre
DuracióTres cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

23. Internet: el problema forma part de la solució

Presentació

Mai com ara l’alumnat ho havia tingut tan fàcil per accedir, contrastar, copiar i gestionar informació. Això planteja un repte interessant pel que fa a identificar i evidenciar els processos d’ensenyament-aprenentatge presents en aquestes accions, els coneixements que ha de tenir l’alumnat, i com poden ser avaluats aquests coneixements.

Síntesi del cas →

Context

Un institut d’una gran ciutat, que imparteix els cursos d’educació secundària obligatòria (ESO) i de batxillerat. El claustre de professorat és estable i experimentat, de tarannà més aviat clàssic i amb certes ganes de posar-se al dia. S’han introduït les pissarres digitals interactives i els ordinadors portàtils com a eina de treball habitual a les aules. Combinen de forma desigual aquestes eines més actuals amb els llibres de text de tota la vida. La seva metodologia és normalment transmissiva, però comencen a introduir pràctiques més col·laboratives i comprensives.

Plantejament de la situació

Una docent detecta que un alumne de segon d’ESO ha copiat en un examen. Normalment, els exàmens són en paper i no s’utilitzen els portàtils mentre es realitzen. La professora intueix que l’ha fet utilitzant Internet. En l’examen, l’alumne utilitza paraules tècniques que, verbalment, és incapaç d’explicar de forma coherent i raonada quan se li pregunta posteriorment.

Un altre alumne assegura que el seu company ha utilitzat el mòbil, connectat a Internet, durant l’examen. En qualsevol cas, l’ús dels mòbils està prohibit en tot moment i en tot el centre. El company afegeix que no és una cosa nova, que aquest alumne també copia en l’elaboració dels treballs d’aula. I no és l’únic, és una pràctica estesa a les aules, i molt difícil de detectar en certs casos.

Es genera al centre un debat al voltant del fet de copiar i de fer-ho aprofitant eines que l’alumnat té al seu abast. Una estudiant explica que, en la vida real, fora de l’institut, tothom utilitza Internet, i troba injust que ells no puguin fer-ho.

Desenvolupament de l’experiència

Normalment, el noi manifesta bona predisposició pels aprenentatges i treu bones notes. És espavilat, potser una mica mandrós. En el seu sentit de justícia, no veu malament això de copiar textos i imatges de llocs públics. Si la informació hi és… per què no aprofitar-la? Altres companys donen suport a la seva postura públicament, amb el mateix raonament.

La docent ho comenta amb una companya i aquesta veu el problema de manera més global. No és la primera vegada que arriba a les seves oïdes un cas com aquest en el centre. En el seu departament, estan d’acord que és un problema més ampli. Decideixen portar-ho al claustre, amb l’acord de l’equip directiu, i aprofitar-ho com debat pedagògic.

Ho discuteixen en un claustre pedagògic. En aquest, afloren moltes qüestions: prohibició total de la tecnologia en el centre, replantejament del tipus d’avaluació que es vol dur a terme, pèrdua de la cultura de l’esforç, com afecten els canvis socials al centre, enduriment de les sancions, falta d’exercitació de la memòria, excés de continguts del currículum, treball per competències, necessitat de canviar la normativa del centre, que aquest sigui un tema de la revista escolar…

El fet que generi tant debat i opinions diverses fa palès que es tracta d’un tema que involucra tots. Així doncs, atès que no és un problema individual, la resolució de la situació s’aborda de manera globalitzada.

Desenllaç

El claustre decideix fer una prova pilot a segon d’ESO, una proposta d’examen amb accés a Internet en què hi haurà preguntes de reflexió i altres de contrast de la informació que poden trobar a la xarxa. Així doncs, es podrà consultar Internet.

Pel que fa a la primera part, l’accés no aportarà gran cosa, perquè la reflexió serà molt personal; en la segona, hauran d’aplicar de forma pràctica criteris de selecció, contrast i recomanació d’informació útil i interessant.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióCurrículum
Metodologia
Avaluació
ParticipantsAlumne, Professorat, Claustre
Desenvolupament• Detecció d'un cas de còpia d'Internet en el curs d'un examen
• Recollida i contrast d'informació amb els estudiants
• Reacció contradictòria i plena de dubtes
• Reflexió i debat per part dels equips docents i el claustre
• Utilització de les noves tecnologies en situació d'avaluació
DuracióUn mes, des de la detecció del problema fins a la proposta de la prova pilot

↑ torna a dalt

icono_questions

20. Una necessitat educativa emmascarada

Presentació

La intervenció educativa davant de dificultats d’aprenentatge originades per determinats trastorns emocionals es reorienta, sovint, cap a una atenció més psicològica, deixant en segon pla els aprenentatges més conceptuals i procedimentals.

Síntesi del cas →

Context

És un institut de quatre línies, des de 1r fins a 4rt d’ESO, i amb 2 línies de batxillerat. Els trets d’identitat que el defineixen són els següents: pluralisme, coeducació i integració. La seva línia metodològica respecta la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals. Acull una població escolar multicultural i plurilingüe de nivell socioeconòmic baix.

Compta amb diferents recursos i suports específics; entre ells, el psicopedagog de centre, grups de reforç en les matèries instrumentals, desdoblaments en els tallers creatius…

Plantejament de la situació

En aquesta realitat educativa, trobem a un alumne que cursa 4t d’ESO, moment en què se li diagnostica dislèxia.

Des què els pares es van separar i la mare el va abandonar, el noi ha estat sota la tutela legal dels avis, però ha viscut sempre amb els seus oncles, que tenen dos fills. Manifesta alguns problemes en la relació familiar, ja que es veu al marge de la dinàmica familiar. La família sempre s’ha mostrat interessada per col·laborar amb el centre en el que se li demani.

Al llarg de la seva escolaritat, el noi ha manifestat sentiments d’abandó i regressió, i des de molt aviat (1r d’educació primària) ha assistit al centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) del municipi. Des d’aquest servei, sempre s’ha prioritzat la intervenció de caràcter emocional per sobre de les seves dificultats de llenguatge.

Des de l’escola d’educació primària, es va observar una manca de fluïdesa i dificultats en les seves possibilitats comunicatives, que han afectat el seu procés d’aprenentatge. Sempre va rebre atenció individualitzada a l’aula d’educació especial.

Actualment s’està observant un estancament i es pretén que, quan finalitzi 4t, aconsegueixi superar les dificultats de parla i de lectura, per a passar a batxillerat, tal com desitja la família.

Desenvolupament de l’experiència

El noi manifesta molt bona predisposició pels aprenentatges, tenint presents les seves mancances. Sovint manifesta un comportament variable, motivat per la seva situació familiar.

Pel que fa a les seves expectatives escolars, té una baixa autoestima, però es veu compensada per la bona acceptació i relació amb els companys i amb el professorat.

Ha participat en grups reduïts de suport de llenguatge, on s’han observat dificultats en el comportament lector: omissió i canvi de sons, canvis en el sentit de la paraula, lentitud exagerada, etc.

Sent conscients del moment educatiu, el centre sol·licita la intervenció de l’EAP (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica).

Des del EAP es procedeix a realitzar una descripció del comportament comunicatiu i lingüístic per justificar la sol·licitud al CREDA (centre de recursos per a deficients auditius) i valorar l’atenció educativa necessària. En aquest sentit, es destaca que a nivell d’expressió oral no manifesta problemes significatius. En general, el contingut de la seva comunicació és molt bàsic, i es refereix al seu entorn més immediat i a interessos molt concrets.

Un cop valorades les seves necessitats educatives especials pels diferents serveis específics, es defineix el comportament comunicatiu i lingüístic de dislèxia, originat per un trastorn emocional i per l’adquisició d’un mal hàbit lector.

Desenllaç

Per això es pren la decisió d’incorporar-lo a la UAC (unitat d’adaptació curricular) durant els dos últims trimestres, rebre atenció individualitzada per part de la logopeda del CREDA, i la intensificació de tutories per orientar la seva formació personal i professional.

Els dos últims mesos, el comportament del noi davant l’aprenentatge és positiu, mostra interès i s’esforça en la mesura de les seves possibilitats. Donada la manifestació de les seves preferències professionals en l’àmbit de la jardineria, es considera la possibilitat d’accedir a un PQPI (programa de qualificació professional inicial) de jardineria i horticultura el proper curs.

Síntesi del cas

Context4rt d’ESO d’un Institut. Aula ordinària
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
Atenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, Família, Psicòleg extern, Professorat, Professionals específics
Desenvolupament• Dificultats d'inclusió a l'aula ordinària d'alumnat amb necessitats educatives
• El noi manté una relació familiar complexa
• Rep atenció psicològica del CSMIJ des dels 4 anys
• A l’escola d’educació primària rep atenció individualitzada per part de la mestra d’EE. En l’educació secundària assisteix a grups de reforç de llenguatge
• L’EAP i el CREDA valoren les necessitats educatives del noi i se li diagnostica dislèxia. Es reorienta la continuïtat d’estudis, atenent a les seves possibilitats i expectatives
DuracióPeríode d’escolaritat obligatòria

↑ torna a dalt

icono_questions

18. Prevenció del fracàs escolar previ al pas a l’Institut

Presentació

En David és un alumne amb dificultats severes en l’àmbit lingüístic. Tant la família com l’escola han fet i fan un seguiment molt proper, i han emprat diversitat de recursos per tal d’afavorir el seu progrés. Actualment, en David és a la USEE i el seu grup de referència és 4rt d’educació primària. La seva tutora desitja orientar el pas a l’ESO de manera òptima.

Síntesi del cas →

Context

En David va a una escola pública d’una línia. El nivell sociocultural de les famílies és mitjà-alt. L’escola acull les etapes d’educació infantil –EI- i educació primària –EP-. Hi ha tres aules d’EE o USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial): una d’educació infantil, una altra per 1r, 2n i 3r i una última per 4t, 5è i 6è, on es troben escolaritzats infants amb necessitats educatives especials (retard mental, autisme…). En la mesura que és possible, es potencia que aquests nens i nenes comparteixin activitats amb els alumnes del curs de referència, comptant amb una educadora de suport. En David està fent 4rt d’Educació Primària a la USEE i comparteix aquest espai amb 5 companys més.

A l’escola d’en David, sempre que és possible, organitzen activitats per fomentar el coneixement i la participació de tot l’alumnat en les activitats del municipi. És en aquest tipus d’activitats en les quals s’intenta fer un treball d’inclusió dels alumnes de la USEE a la societat. En ser una escola petita hi ha un tracte molt proper dels mestres amb els alumnes.

Plantejament de la situació

En David va començar la seva escolarització a una llar d’infants. A tres anys va passar a una escola pública on es va fer una modificació del currículum (aprovada per la delegació territorial de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Autonòmic d’origen) per allargar l’etapa educativa. Aquesta modificació del currículum es va fer a causa del retard en el llenguatge i en l‘assoliment de les capacitats bàsiques del cicle d’Educació Infantil.

A en David se li va realitzar una valoració neurològica per part del servei de neurologia de l’hospital infantil on se li va diagnosticar una afàsia de tipus expressiu. L’Equip d’Orientació del centre on estava escolaritzat li diagnosticà un possible TGD (Trastorn General del Desenvolupament).

El darrer curs d’aquest cicle (EI) el va realitzar ja en el sistema educatiu català. David va ser escolaritzat a una escola d’una població capital de comarca. Durant el curs de P-5 es va fer una avaluació per part de l’EAP de la zona i es va aconsellar un canvi de modalitat d’escolarització per tal de donar una resposta més adequada a les dificultats que presentava a l’hora d’accedir als continguts curriculars i al mateix temps es va fer la demanda d’atenció al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). D’aquesta manera comença 1r de primària a l’escola actual i en la UEE.

En David viu amb la seva mare i la seva germana en un pis de la mateixa població on està l’escola. La germana cursa 1r d’ESO a l’institut. Fa un any, aproximadament, els pares es van separar. Actualment el pare treballa en una altra comunitat autònoma lluny del domicili familiar i només el veu durant un mes a l’estiu. La mare treballa en el torn de nit. Té molta relació amb els seus cosins i molts caps de setmana els passa amb ells. Però durant la setmana, tot i ser un nen molt sociable, després de l’escola passa el temps a casa jugant sol o, de vegades, amb la seva germana.

En David és un nen molt estimat i es nota. Durant el primer i el segon trimestre d’aquest curs ha assistit a un centre de reforç per treballar les matemàtiques i la lectoescriptura, però l’últim trimestre han preferit abandonar aquest reforç i apuntar-lo a un logopeda privat.

En David va començar la seva escolarització a una llar d’infants. A tres anys va passar a una escola pública on es va fer una modificació del currículum (aprovada per la delegació territorial de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Autonòmic d’origen) per allargar l’etapa educativa. Aquesta modificació del currículum es va fer a causa del retard en el llenguatge i en l‘assoliment de les capacitats bàsiques del cicle d’Educació Infantil.

A en David se li va realitzar una valoració neurològica per part del servei de neurologia de l’hospital infantil on se li va diagnosticar una afàsia de tipus expressiu. L’Equip d’Orientació del centre on estava escolaritzat li diagnosticà un possible TGD (Trastorn General del Desenvolupament).

El darrer curs d’aquest cicle (EI) el va realitzar ja en el sistema educatiu català. David va ser escolaritzat a una escola d’una població capital de comarca. Durant el curs de P-5 es va fer una avaluació per part de l’EAP de la zona i es va aconsellar un canvi de modalitat d’escolarització per tal de donar una resposta més adequada a les dificultats que presentava a l’hora d’accedir als continguts curriculars i al mateix temps es va fer la demanda d’atenció al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). D’aquesta manera comença 1r de primària a l’escola actual i en la UEE.

En David viu amb la seva mare i la seva germana en un pis de la mateixa població on està l’escola. La germana cursa 1r d’ESO a l’institut. Fa un any, aproximadament, els pares es van separar. Actualment el pare treballa en una altra comunitat autònoma lluny del domicili familiar i només el veu durant un mes a l’estiu. La mare treballa en el torn de nit. Té molta relació amb els seus cosins i molts caps de setmana els passa amb ells. Però durant la setmana, tot i ser un nen molt sociable, després de l’escola passa el temps a casa jugant sol o, de vegades, amb la seva germana.

En David és un nen molt estimat i es nota. Durant el primer i el segon trimestre d’aquest curs ha assistit a un centre de reforç per treballar les matemàtiques i la lectoescriptura, però l’últim trimestre han preferit abandonar aquest reforç i apuntar-lo a un logopeda privat.

Desenvolupament de l’experiència

Actualment David es troba en la USEE on rep l’atenció del CREDA durant 3 hores setmanals i, des de principis del tercer trimestre, ha començat a treballar 1 hora setmanal amb un logopeda privat.

En David comparteix aula amb 5 companys de la USEE i determinades àrees les fa amb el seu grup de referència (4rt de primària) amb el suport de l’educadora i de diferents adaptacions curriculars.

Pel que fa a aprenentatges escolars presenta força dificultats a nivell de lectura, escriptura i matemàtiques, en les que no supera el nivell de capacitats d’Educació Infantil. S’observen dificultats quant a processament seqüencial de la informació, procés necessari a l’hora de posar en marxa l’adquisició dels aprenentatges arbitraris com per exemple la direccionalitat de la lectura i l’escriptura, la correspondència so-grafia, el nom dels colors, els símbols matemàtics, l’ortografia, etc. Quan fa aquest procés descodifica la informació pas a pas, tenint en compte les parts però sense relacionar-les entre elles i sense cercar significats.

En les proves realitzades per part dels professionals de l’escola, a causa de la gran diferència entre el CI (coeficient intel·lectual) verbal i el manipulatiu no es pot aconseguir un CI significatiu. Quan fa tests no verbals, aquests es troben per sota de la mitja que li correspondria per edat, però tenen una puntuació més elevada que no pas els verbals. El quocient d’edat psicolingüística obtinguda equival a 5,2 anys. Recentment ha estat visitat pel servei de Foniatria i Logopèdia de l’hospital general de la ciutat, on se li diagnostica un trastorn específic del llenguatge (TEL) sever.

En síntesi, en David presenta dificultats d’aprenentatge generals, i el seu nivell de competència lingüística està molt per sota de la resta del conjunt de capacitats. Tenint en compte que dins del marc escolar el gran vehiculador de l’aprenentatge és el llenguatge, en David presenta un gran risc de tenir fracàs escolar.

Desenllaç

La tutora de David està molt angoixada perquè a nivell de lectura i escriptura no progressa com ella desitjaria. Mostra una actitud força desesperada per l’estancament en què es troba immers tot i haver provat diverses actuacions al llarg d’un curs i mig. En no obtenir els resultats que s’havia plantejat la preocupa que, de cara al curs vinent (5è d’EP), segueixi sense progressar. Comença a pensar que potser és ella la que no sap com ajudar-lo, tot i que manifesta que és molt conscient de les severes dificultats que té a nivell fonològic i que dificulten enormement l’accés a la lectoescriptura. Per tot això considera oportuna una orientació en aquesta direcció.

És en aquest sentit que proposa, al conjunt de professionals implicats en el procés educatiu de David, revisar l’atenció que se li ofereix i plantejar un nou pla d’actuació de cara als dos darrers cursos del cicle superior, i previ al seu pas a l’institut.

Síntesi del cas

ContextUSEE
Escola pública
Nivell educatiuPrimaria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
Recursos i serveis
ParticipantsDavid i família, Mestra tutora, Educadora, Logopeda
Desenvolupament• Diagnòstic d’afàsia de tipus expressiu i de TGD (Trastorn General del Desenvolupament). Recentment, trastorn específic del llenguatge (TEL) sever
• Família separada
• Escolarització en una USEE (4rt, 5è i 6è)
• Activitats compartides amb el grup classe de referència (4rt)
• Competència lingüística per sota de la resta de capacitats del nen
• Risc de fracàs escolar
• Intervenció del CREDA
• Atenció logopèdica a nivell privat
DuracióCurs acadèmic i següents (5è i 6è)

↑ torna a dalt

icono_questions

15. El Pla Individualitzat i l’acreditació de les etapes educatives

Presentació

Una noia amb un desenvolupament normal que als 4 anys pateix una lesió neurològica que li provoca un retard maduratiu lleu. Com a conseqüència, ha de repetir P5 i durant la repetició de 2n d’Educació Primària es planteja l’elaboració d’un Pla d’Individualitzat. Aquest pla té per objectius estructurar l’acció educativa dels docents que hi intervenen en el curs actual i en els futurs; i plantejar una educació emocional que li permeti expressar els seus sentiments i millorar les relacions entre iguals.

Síntesi del cas →

Context

La Blanca està escolaritzada a 2n d’Educació Primària en una escola concertada ordinària de Barcelona ciutat, ubicada en un districte de nivell socioeconòmic alt. És un centre que imparteix classes des de P2 fins a 2n de Batxillerat, amb quatre línies de P2 a 6è d’EP, i l’ESO i el Batxillerat amb 3 línies. La ràtio de nens i nenes a l’educació primària és de 22 alumnes.

És una escola molt completa pel que fa a instal·lacions i recursos materials i humans, amb serveis externs tipus menjador, formació musical, d’idiomes i artística. L’equip de professionals especialistes està format per un psicòleg per a cada etapa educativa, 3 en total, i molts mestres especialistes en anglès, ja que és una llengua molt treballada, i d’educació física. El centre té molt poc contacte amb organismes i serveis educatius de caràcter públic com ara l’EAP, el CRP, el CREDA, el CSMIJ…

Plantejament de la situació

La Blanca és una nena de 9 anys que viu a Barcelona. Va néixer d’una família saludable i amb uns bons hàbits. És la primera filla del matrimoni i la gran de tres germans més. Sempre han viscut a la mateixa ciutat, però a causa de la procedència xilena de la mare, han passat llargues temporades en aquest país. El nivell socioeconòmic de la família de la Blanca és elevat, i tota la família paterna viu a Barcelona, mentre que tota la família materna, la més nombrosa, viu a Xile.

La Blanca sempre ha anat a la mateixa escola. És una nena que va tenir un desenvolupament normal fins als 4 anys. Va ser llavors quan la ingesta d’un aliment en mal estat li va produir un coma durant un mes a causa d’una síndrome Hemolític-Urèmic. A partir d’aquest fet la Blanca presenta seqüeles neurològiques que l’afecten bàsicament a la via visual i als dos hemisferis (sobretot l’esquerre).

Les seves avaluacions no surten quantitativament baixes per tipificar-la de retard maduratiu, però sí com a persona que està al llindar de la normalitat (borderline). Aquest fet és degut bàsicament a què des de ben petita, la família de la Blanca ha lluitat i treballat perquè rebés una educació el més ordinària possible, fins i tot ha mantingut les activitats extraescolars que ella ha volgut (dansa i teatre).

La família s’ha abocat en tot moment a oferir-li els tractaments més adequats per a ella, sobretot els de reeducació. Actualment la Blanca assisteix a revisions optomètriques periòdiques, fa reeducació amb un psicòleg dos cops per setmana i també realitza activitats de psicomotricitat un cop a la setmana.

Desenvolupament de l’experiència

La Blanca és una nena molt inhibida en general i amb moltes dificultats per relacionar-se amb els iguals. Tot i conèixer bé els seus companys i companyes, es mostra insegura i només accedeix a jugar amb algunes nenes de la classe. Per altra banda, cada cop més passa desapercebuda dins del grup, ja que la distància entre ells respecte a l’adquisició d’aprenentatges és més gran.

Tot i esforçar-se molt, li costa expressar les seves idees i sobretot els seus sentiments, i aquest fet fa que la comunicació amb la mestra encara mostri mancances.

És una nena que s’activa en el treball individualitzat i es mostra molt més oberta, dinàmica i contenta; té ganes de treballar i intenta superar-se a través de molt d’esforç tot i les seves dificultats evidents. S’ha d’anar amb compte perquè la Blanca s’adona cada cop més de les seves dificultats i això comença a repercutir en la seva autoestima.

Escolarment, la Blanca és una alumna que ja ha fet una repetició a P5 i una altra a 2n. Actualment està repetint 2n d’Educació Primària a l’escola ordinària i es troba treballant objectius del 1er trimestre de primer d’Educació Primària. Rep suport 3 hores a la setmana de la mestra de reforç i alhora fa reeducació 2 hores a la setmana fora de l’escola.

Encara no s’ha elaborat el Pla Individualitzat (PI). Davant aquesta situació la tutora i la mestra de reforç es proposen iniciar el procés d’elaboració del PI. Primer de tot, es fa una recollida d’informació, analitzant tota la documentació que tenen de la Blanca al llarg de la seva escolaritat. Seguidament es concerta una entrevista amb la professional que realitza la reeducació externa per ajustar les expectatives i comprovar com van les tasques escolars, en gran grup i individualment.

Tenint en compte que l’avaluació ha de proporcionar una descripció del trastorn i trobar els camins possibles per a dur a terme una intervenció ajustada a les necessitats de la Blanca, es proposa fer una descripció el més completa possible de les seves característiques posant èmfasi en els punts forts i febles, alhora que es té en compte l’explicació del trastorn i el diagnòstic que facilita l’especialista. L’objectiu és poder tenir elements de comparació respecte als aprenentatges adquirits en posteriors avaluacions poder mesurar els canvis que es realitzen.

Però a més a més, s’inclou en aquesta intervenció a la família, ja que la seva participació és cabdal per poder fer una atenció acurada i generalitzada en tots els àmbits. També caldrà acompanyar-los en tot el procés d’elaboració del PI fent-los sentir importants en aquesta intervenció de millora.

La proposta d’elaborar un PI per a la Blanca té com a objectiu estructurar la intervenció educativa, però també la seva funció burocràtica per a què pugui acreditar la primària i posteriorment l’ESO, i accedir al món laboral amb les millors condicions tenint en compte les seves capacitats.

Aquest PI ha d’afavorir a la Blanca, en tant que servirà de pauta orientativa per a estructurar l’acció educativa que els docents duran a terme. En ser un pla estratègic consensuat a nivell de claustre i de centre, li permetrà adquirir uns aprenentatges significatius i de qualitat, amb les metodologies ajustades a les seves capacitats i amb una avaluació d’acord amb la manera en què s’ha vist el seu progrés, reajustant-lo en cada moment segons els avenços o les irregularitats que vagi mostrant. Tot aquest disseny, flexible i individualitzat, aportarà seguretat a la nena, ja que es veurà capaç d’afrontar els reptes de les tasques escolars en més bones condicions i podrà experimentar un sentiment de competència i control propi respecte de la tasca. Tenir èxit repercutirà enormement en la seva autoestima.

Pel que respecta a la metodologia, es pensa incorporar en el PI la realització d’activitats multinivell i de cooperació a l’aula. Aquest fet afavorirà no tan sols a la Blanca sinó també a altres alumnes del grup-classe amb dificultats d’aprenentatge o amb més possibilitats. Serà perfectament implementable en les àrees més conceptuals: coneixement del medi social i natural, religió i llengua anglesa. En les àrees de llengua catalana i castellana i en matemàtiques caldrà fer adaptacions més especifiques per consolidar conceptes bàsics. En les àrees d’educació física, plàstica i música, no caldrà fer cap adaptació curricular, ja que la Blanca supera aquests aprenentatges, en ser àrees on es valora més la part creativa i participativa.

La realització d’activitats cooperatives on la Blanca pugui tenir cert protagonisme i s’hagi de responsabilitzar de la part que té més assolida o domina, reforçaran el sentiment de competència sobre la tasca i alhora els companys la tindran més en compte.

Desenllaç

Un dels punts que es vol remarcar en el PI és que, tant en les activitats plantejades a l’aula com en el tarannà amb el qual els docents treballen, aparegui en tot moment un treball específic en la part emocional, no només per a la Blanca sinó per a la resta dels companys de l’aula. L’expressió d’emocions, el treball en habilitats socials, l’autoconeixement, el treball de la pròpia autoestima i/o el sentiment de pertinença al grup, són elements que cal contemplar com a transversals en aquesta acció educativa i que ens serviran per disminuir la distància entre la noia i el grup-classe. Adonar-se que tots tenim limitacions, que tots tenim defectes però que tenim una vinculació amb la resta de companys i amb els docents, ajudarà als alumnes a obtenir seguretat en els reptes que dia a dia proposa l’escola, no tan sols acadèmics sinó de relació.

Síntesi del cas

ContextEscola concertada
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitEstudiant
AccióCurrículum
Atenció a la diversitat
ParticipantsBlanca i família, Mestra tutora, Mestra de reforç
Desenvolupament• Desenvolupament normal d’una noia fins els 4 anys, quan pateix una lesió neurològica produïda per un estat de coma. Retard maduratiu lleu
• Repetició a P5 i 2n d’EP. Plantejament d’elaboració d’un Pla Individualitzat a la repetició de 2n d’EP
• Sensibilització i implicació familiar en la reeducació de la Blanca
• En les àrees instrumentals bàsiques precisa d’adaptacions curriculars específiques
• En les àrees de coneixement del medi social i natural, religió i llengua anglesa precisa un plantejament metodològic multinivell
• En les àrees d’expressió corporal, plàstica i música supera els aprenentatges
• Problemes en la relació amb els coetanis i baixa autoestima. Es fa un reforç en l’expressió de sentiments, del treball d’habilitats socials i d’autoconeixement
DuracióA partir de 2n, per al període d’escolarització primària

↑ torna a dalt

icono_questions

10. Un treball en equip coordinat

Presentació

La possibilitat de fer un treball d’equip coordinat amb els professionals d’un Institut de secundària, amb altres professionals de serveis especialitzats externs, i la família, permet elaborar conjuntament la proposta i aplicació d’una adaptació curricular d’un noi de 1r d’ESO amb discapacitat física.

Síntesi del cas →

Context

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà, mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sud-americana. Té una població d’uns 37.000 habitants aproximadament i es troba al cinturó d’una gran ciutat, amb un fort creixement demogràfic i urbanístic a partir dels anys 50. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

En quant al centre, és tracta d’un Institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1990. Hi ha uns 350 alumnes, amb tres línies d’Educació Secundària Obligatòria i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva. Segons les necessitats, desdoblen internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys, malgrat no tenir el graduat escolar. Té els valors de l’escola publica: gestió democràtica, obertura a l’entorn, igualtat d’oportunitats, participació, educació de qualitat, escola inclusiva, model integrador i flexible. Els principals valors que treballen, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), són els següents:

  • Connectar el centre amb l’entorn.
  • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida. per a l’alumnat nouvingut.

Plantejament de la situació

noi de dotze anys, amb necessitats educatives especials (NEE) derivades d’una discapacitat física (paràlisi cerebral), amb un reconeixement del 51%. A més, té greus dificultats socials i familiars. La mare es soltera, té un nou company i tres germans petits seguits. També hi ha problemes econòmics greus i de salut. La mare i la seva parella són alcohòlics. Han viscut a diferents ciutats d’Espanya amb familiars diversos (tiets, avis, cosins, entre altres). Han arribat aquest estiu a Catalunya.

El noi té unes capacitats normals – baixes, però amb molta motivació per l’estudi, li agrada aprendre i sobretot llegir. Té bons hàbits de treball i d’autonomia personal dins les seves limitacions físiques i mostra una molt bona actitud i comportament. Demana ajuda quan la precisa, l’accepta i la valora.

Desenvolupament de l’experiència

Segons el dictamen de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògica (EAP), el noi precisa una adaptació curricular, sobretot a nivell d’accés al currículum (no de continguts), de temps i de material. Per part dels Serveis Socials (SSSS), en l’informe destaca  una necessitat de suport econòmic, social i personal (menjador, materials, activitats extraescolars, acompanyament a l’institut).

Valorades les necessitats del noi es procedeix a elaborar una proposta d’actuació a partir d’un treball en equip coordinat amb els professionals de la Unitat Tècnica d’Adequació Curricular (UTAC), la Federació ECOM (Moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física), l’EAP, els Serveis Socials, l’Institut i la família. Es dissenya una adaptació curricular individualitzada per 1r d’ESO, coordinada per la psicopedagoga de l’institut, i en la que es consideren els següents aspectes claus:

  • Accés al currículum:

-Taula adaptada,

-Ordinador per escriure,

-Mobilitat i desplaçament, i

-Moviments – fisioteràpia (no educació física).

  • Adaptació temporal: més temps per a les diferents feines i, també, diferent distribució de les matèries al llarg dels cursos escolars.
  • Adaptació horària: absència d’educació física i donar més temps per fer les feines de les diferents assignatures.
  • Atenció individualitzada de la psicopedagoga: seguiment personal, suport i reforç escolar (ajuda a l’estudi i organització dels deures). Ensenyar nous programes informàtics.
  • Ajuda per a l’assistència a l’institut (alumnes batxillerat, voluntariat).
  • Coordinació amb la família.
  • Integració en activitats extraescolars

Desenllaç

El noi ha anat seguint els cursos, és treballador i autònom dins les seves limitacions. El treball d’equip entre els professionals ha donat lloc a aplicar i revisar els suports establerts en l’adaptació curricular. La implicació de la mare ha estat cabdal per al progrés i desenvolupament del noi. Es preveu que aconsegueixi el Graduat d’ESO en 5 cursos.

Síntesi del cas

ContextInstitut de l’àrea metropolitana d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitComunitat educativa
Equip educatiu
AccióAtenció a la diversitat
Currículum
Recursos i serveis
ParticipantsNoi de dotze anys amb necessitats educatives especials, família, psicopedagoga del centre, Unitat Tècnica d’Adequació Curricular (UTAC), Federació ECOM (Moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física), Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)
Desenvolupament• Necessitats educatives especials derivades d’una disminució física (paràlisi cerebral)
• Greus dificultats socials i familiars
• Treball d’equip coordinat
• Adaptació curricular
• El noi va seguint els cursos. Aconseguirà el graduat en l’ESO
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

9. La revisió de criteris en els agrupaments de l’ESO

Presentació

Amb la pretensió d’atendre millor la diversitat d’alumnat del centre es valoren els resultats d’aprenentatge i el nivell de convivència a les aules, donant lloc a la revisió dels criteris d’agrupament en el diferents nivells de l’ESO i del protocol d’aplicació de les normes de convivència del centre.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’una població del cinturó de Barcelona (d’uns 37.000 habitants), amb fort creixement demogràfic i urbanístic. La població és, majoritàriament, constituïda per la segona o tercera generació d’immigració de la resta de l’estat, poc integrada culturalment. Les famílies dediquen una gran part del seu horari a l’ocupació laboral, en la indústria i els serveis. Es tracta d’un barri molt divers, de nivell sociocultural i econòmic mitjà – mitjà baix. Actualment ha arribat i arriba al barri la nova immigració, sobretot sud-americana.

L’Institut d’Ensenyament Secundari funciona des de 1988-1990. El claustre el componen 47 professors i professores, 30 dels quals amb plaça definitiva. Acull 350 alumnes, en tres línies d’ESO i dues de batxillerats. Depenent de les necessitats dels alumnes, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. A primer cicle d’ESO la ràtio és molt alta i a segon cicle es dóna un alt percentatge d’abandonament als 16 anys, malgrat no tenir el graduat escolar.

Quant als principis del centre, es reconeixen i s’adopten els valors de l’escola pública: gestió democràtica, obertura a l’entorn, igualtat d’oportunitats, participació, educació de qualitat, escola inclusiva, model integrador i flexible. Els principals focus de treballar, que es recullen en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), són:

  • Connexió del centre amb l’entorn.
  • Contribució a la cohesió social (acceptació de les diferències i equitat, escola inclusiva).
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoció de la innovació i de la formació.

Les concrecions d’aquests principis es recullen en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida de l’alumnat nouvingut, entre altres documents.

Plantejament de la situació

Som a final del segon trimestre. L’equip de coordinació del centre (coordinadors de nivell, coordinadora pedagògica i psicopedagoga) es planteja com ha d’organitzar l’atenció a la diversitat en el centre per al curs vinent, per tal de donar una resposta educativa tan adaptada com sigui possible a totes les necessitats educatives de l’alumnat. Fins aquest curs, l’institut funciona amb tres cursos per nivell i els recursos següents:

  • Desdoblament en alguna matèria (anglès, ciències experimentals, tecnologia), del que es fa càrrec el professorat dels departaments i dos professors d’atenció a la diversitat.
  • Atenció de petits grups de 2-4 alumnes fora de l’aula per part de la psicopedagoga de l’institut.
  • Aula d’acollida per l’alumnat nouvingut.

Desenvolupament de l’experiència

La Comissió d’Atenció a la Diversitat es proposa confeccionar un full de recollida de dades que es lliurarà als quatre equips docents (de 1er a 4r d’ESO), per tal de:

  • Avaluar els resultats de l’alumnat per grup (resultats acadèmics, aprovats i suspesos, nombre d’alumnes que abandonen sense la titulació).
  • Avaluar el nivell de convivència a les aules i a l’institut en general (comportament, actitud, treball a l’aula.).

A partir de les dades, es farà una proposta d’organització per al curs vinent. Les dades recollides fan palès que:

  • Hi ha un nombre molt alt d’alumnat que abandona l’ESO sense haver obtingut el graduat (al voltant d’un 40%).
  • Les normes de disciplina a l’aula i al centre en general no estan clares per a tothom, ni tot el professorat les aplica de la mateixa manera.
  • Hi ha grups amb resultats acadèmics molt baixos, al voltant d’un 60% de suspesos.

Desenllaç

A partir de l’estudi dut a terme, es fa una proposta d’organització per al curs següent, on s’hi remarquen, en primer lloc, els aspectes que componen el criteri marc per prendre la decisió:

  • La voluntat de ser una escola inclusiva.
  • La premissa que l’atenció a la diversitat és responsabilitat de tot el professorat de l’institut, per tant, de tots els departaments.
  • El repte de donar resposta a les necessitats educatives en el moment que es detectin.
  • El criteri de repartir l’alumnat amb problemes de comportament i poca motivació per a l’aprenentatge en els diferents grups del nivell.

Es fa una proposta de funcionament que afecta dos elements: l’agrupament de l’alumnat i la convivència. Respecte a la proposta per al curs vinent respecte de l’agrupació de l’alumnat, es considera que hi hagi:

  • Fer 4 grups (en comptes de tres) a 1r d’ESO. D’acord amb la informació que es reculli de les escoles de primària, es confeccionaran quatre grups, tres dels quals seran heterogenis (amb barreja de diferents nivells d’aprenentatge) i un grup serà de reforç. Aquest grup tindrà una ràtio que no superarà els 15 alumnes, i aquests tindran les característiques següents: no haver superat la primària, poca autonomia en l’aprenentatge, mals hàbits de treball i nivell cognitiu just. La metodologia de treball prioritzarà els continguts procedimentals, l’acció tutorial més individualitzada i el treball a l’aula.
  • Fer 4 grups (en comptes de tres) a 2n d’ESO. Aquests grups tindran les mateixes característiques que a primer, però es concretaran en: dos grups heterogenis, i dos grups de reforç, atès que durant l’any de primer, s’ha detectat un grup d’alumnes que treballen molt poc a casa i, per tant, cal un treball i un seguiment més individualitzat des de l’institut.
  • Fer 3 grups a 3r i a 4t d’ESO. D’aquests grups, dos seran heterogenis i un d’aula oberta. Cal considerar que, a partir del curs actual, tercer i quart ja incorporen un grup reduït d’alumnes d’aula oberta que segueixen una modificació curricular, amb llibres i material diferenciat dels altres grups. L’objectiu és treballar les competències bàsiques i poder acreditar l’ESO.

Respecte a la proposta per al proper curs en quant a la convivència, es considera la necessitat de revisar el protocol d’aplicació de les normes del centre, i s’apunta com a principals finalitats d’aquest procés de reflexió i revisió:

  • Intentar concretar les línies bàsiques d’actuació, els passos a seguir iguals per a tot el professorat.
  • Consensuar les mesures correctores en funció de la gravetat de les faltes.

Sintesis del cas

ContextInstitut de l’àrea metropolitana d’una gran ciutat, amb 3 línies d’ESO i dues de Batxillerat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEquip educatiu
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsEls quatre equips docents d’ESO. Equip de coordinació del centre (coordinadors de nivell, coordinadora pedagògica i psicopedagoga).
Desenvolupament• Es pretén atendre millor la diversitat al centre
• Es recullen dades mitjançant un qüestionari als membres dels equips docents
• S’acorda revisar els criteris d’agrupament de l’alumnat: s’augmenta el nombre de grups a 4 per cada línia al primer cicle d’ESO. Es mantenen 3 grups a segon cicle d’ESO
• S’acorda revisar el protocol d'aplicació de les normes de convivència del centre
DuracióTercer trimestre del curs

↑ torna adalt

icono_questions

7. Un alumne nouvingut a les aules de secundària

Presentació

Un noi nouvingut magrebí continua la seva escolarització a l’ESO. Però es mantenen els problemes de discriminació que ja patia a la primària i ara s’incrementen. Hi ha diverses intervencions des de l’institut, entre elles, l’assignació a un grup-classe adaptat o mesures de mediació de conflictes. En el nou grup s’observa una evolució positiva en els aprenentatges del noi i una major integració entre iguals.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un municipi costaner de 20.000 habitants aproximadament, amb un nucli de població dispers, ja que està constituït per una sèrie d’urbanitzacions al voltant del nucli urbà. És una població en creixement constant, amb procedència molt variada i amb poca estabilitat.

El centre és de caràcter públic, té al voltant de 800 alumnes i 80 professors, on s’imparteixen ensenyaments d’ESO, batxillerat i cicles formatius. També disposa de diferents recursos per a l’atenció a la diversitat: aula d’acollida, aula oberta, grups d’adaptació, unitat d’escolarització compartida (UEC), tècnica d’integració social (TIS), mestra de pedagogia terapèutica i psicopedagoga.

Plantejament de la situació

El cas és d’un alumne de 1r d’ESO, que té 12 anys. Es tracta d’un alumne de procedència magrebina que fa quatre anys que ha arribat; viu al nucli urbà amb la família nuclear (pare, mare i un germà més petit).

És un nen no integrat socialment, la seva problemàtica ja va començar a l’escola de primària. Els companys el rebutgen, se’n riuen i el peguen. No té amics, ni entre els mateixos alumnes magrebins. La problemàtica es fa encara més greu quan surt del centre (va sol a casa i algun professor l’ha hagut d’acompanyar alguna vegada perquè els nens del centre l’esperen a la sortida del centre per pegar-li). Ell no té habilitats socials ni relacionals, i la seva família tampoc.

En l’àmbit escolar no té hàbits d’estudi, té dificultats d’atenció i de concentració i d’organització personal. Tot això fa que s’endarrereixi en l’aprenentatge.

Desenvolupament de l’experiència

A l’inici de curs s’observa la problemàtica de l’alumne, que és global. S’intervé en tres àmbits per tal de millorar-ne el procés d’inclusió:

1. Resolució dels conflictes que es plategen de maner immediata:

a) es fan diferents mediacions entre alumnes, i

b) s’aplica el reglament de règim interior i les conseqüents sancions als implicats.

2. Prevenció sobre el context dels conflictes:

a) la tècnica en integració social fa observació i seguiment a l’hora del pati i, fins i tot, algun dia fa l’acompanyament de l’alumne a casa, i

b) s’incideix en el grup–classe treballant el problema a l’hora de tutoria.

3. Intervencions a llarg termini:

a) se li assigna un grup-classe d’adaptació que resulta ser un grup més reduït, amb més hores d’incidència del tutor (possibilitat de rebre una atenció més individualitzada),

b) se li assigna un cotutor, que en algunes hores de tutoria treballa hàbits personals amb ell, habilitats socials i organització, alhora que fa seguiment de la problemàtica,

c) a la tutoria surt un company que voluntàriament li farà acompanyament i l’ajudarà en la incorporació al nou grup,

d) es deriva el cas a l’equip d’assessorament pedagògic (EAP) perquè faci una valoració de la seva personalitat i l’alumne és derivat al centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), i

e) es demana seguiment de la família als serveis socials.

Desenllaç

L’alumne es troba integrat en el grup-classe d’adaptació, es relaciona amb “normalitat” amb un grup d’alumnes (amics), han desaparegut les conductes d’agressions, a dins del centre i al carrer, i encara està en procés d’adaptació als aprenentatges perquè li costa molt organitzar-se i ser responsable.

Síntesi del cas

ContextInstitut, 1r d’ESO
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
Recursos i serveis
ParticipantsEstudiants, TIS, professor d’aula i grup-classe d’atenció a la diversitat
Desenvolupament• Un noi nouvingut magrebí continua l’escolarització a l’ESO
• Manté els problemes d’integració social que ja provenen de primària: és assetjat per companys tant al centre escolar com al carrer
• A l’institut es prenen mesures de mediació de conflictes i de règim disciplinari. La TIS també fa actuacions a nivell personal i tutorial d’integració
• Finalment el noi és assignat a un grup-classe adaptat on s’observa un canvi positiu en l’adaptació escolar i en l’adquisició d’aprenentatges
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions